El blauet comú (també blavet al País Valencià), blavenca,DIEC arner, http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNaturalVolums/index/assoc/Monograf/ies_SHNB/_2016_vo/l024.dir/Monografies_SHNB_2016_vol024.pdf a les Balears i Gironès, antigament passariu dormissó, martinet,DCVB passa-rius, terrola http://www.raco.cat/index.php/TreballsMZ/article/download/108372/168546 a les Balears (reiet en solsoní; més noms populars en Ethno-ornithology World Atlas https://ewatlas.net/desfayes/267.php) (Alcedo atthis) és un moixó no passeriforme que és el més acolorit d'entre els ocells aquàtics, presenta una dieta principalment ictiòfaga, nidifica en forats excavats en talussos terrosos vora l'aigua i és força sensible a l'estat dels corrents fluvials i masses d'aigua. És un moixó de l'ordre dels coraciformes i de la família dels alcedínids. La subespècie dita martí pescaire, martí pescador, martinet al País Valencià, reiet (Urgell, País Valencià) o botiguer (Alcedo atthis ispida) és molt coneguda.

Morfologia La coloració és de les més vistoses i cridaneres de l'avifauna catalana i consisteix fonamentalment en un contrast entre el dors turquesa i el dessota rogenc amb la gola blanca. El bec dels mascles és completament negre i les femelles presenten una coloració vermellosa en la zona proximal inferior i les potes, que no presenten escates dures, són vermelles.

El seu aspecte és rodanxó rematat per un bec extraordinàriament llarg i punxegut, amb ales arrodonides i cua molt curta. La seua morfologia fusiforme i aerodinàmica està especialment capacitada per a penetrar rabent a l'aigua des d'una certa altura per tal de caure de forma precisa sobre peixos i diversos animalons aquàtics. El bec robust i poderós, i en forma de punyal, constitueix una eina fonamental en el procés, perfectament adient per a penetrar l'aigua sense resistència i alhora immobilitzar fermament les esmunyedisses preses.

Ecologia S'alimenta fonamentalment de peixos i alevins i, en menys mesura, d'artròpodes aquàtics i llurs larves.

miniatura|esquerra|Alcedo atthis És un ocell no gaire abundant com a reproductor als Països Catalans i que sembla que en els darrers anys ha sofert una acusada davallada, gens aliena al grau de contaminació de les aigües i al paral·lel ús de pesticides.

En talussos terrosos excava una galeria profunda (de fins a un metre de longitud) acabada en una cambra més ampla, majoritàriament vora l'aigua, on pot fer dues postes anuals.

Tot i que hi ha una població reproductora i probablement sedenària arreu dels Països Catalans, és en l'època de pas i de dispersió postgenerativa quan és més abundant, essent llavors quan es pot observar allunyada dels corrents fluvials. miniatura|esquerra|Blauet de Bengala Occidental, Índia.

Referències

Bibliografia Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. . Plana 160. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 126-127. Desembre del 1988, Barcelona, .

Enllaços externs

Àmplia informació sobre el blauet.

Categoria:Alcedo