Pau V, nascut Camillo Borghese (Roma , 17 de setembre de 1552 - Roma , 28 de gener de 1621), va ser el 233è papa de l'Església Catòlica i el 141è sobirà dels Estats Pontificis des de 1605 fins a la seva mort.
Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa con Gens perversa (estirp perversa), cita que, pel que sembla, fa referència al fet que durant el seu pontificat va haver de plantar cara a heretgia bohèmia per l'extensió del protestantisme. Una altra lectura de la profecia suggereix que fa referència a l'escut d'armes del papa, on hi figuraven un drac i una àguila, animals que la creença popular considerava perversos.
Biografia Va néixer a Roma, el primer de set fills, a la noble família Borghese originària de Siena (que formava part de les aproximadament 350 famílies de l'oligarquia que dominava la República de Siena), oriünda del principat de Catalunya segons l'Armoria de Jaume Vila i els registres de l'Ajuntament de Barcelona,Enciclopedia dei Papi Treccani. que s'havia traslladat recentment a la ciutat. El seu pare era l'advocat consistorial Marcantonio, un patrici sienès; la seva mare era la noble romana Flaminia Astalli, ROMANUS nom que apareix en moltes de les seves inscripcions. Marcantonio havia traslladat la família a Roma, lligant la seva fortuna a la de la Cúria Papal. Va preparar els seus dos fills grans, Camillo i Orazio, per emprendre carreres d'alt nivell, dedicant-hi tots els seus recursos.
Camillo Borghese va estudiar dret canònic a les universitats de Perusa i Pàdua. Després de graduar-se in utroque iure (probablement a Perusa), inicialment va treballar com a advocat (seguint els passos del seu pare), fins que va triar la carrera eclesiàstica. El seu primer càrrec va ser el de referendari de la Signatura de Justícia. Ordenat sacerdot el 1577, Camillo va anar ascendint un rere l'altre pels diversos rangs de la jerarquia de la Cúria Romana, fins que va ser nomenat vicelegat a Bolonya per Sixt V (octubre de 1588). El seu successor, Climent VIII, el va nomenar nunci privat del rei de Castella, Felip II (1595) i després el va crear cardenal (22 de maig de 1596).
Durant el seu cardenalat, Borghese va ocupar diversos càrrecs, els més importants dels quals van ser el de secretari (el càrrec més alt) de la Inquisició romana (1602) i el de cardenal vicari, és a dir, representant del papa com a bisbe de Roma (1603). Mai va tenir vincles amb cap partit polític o internacional, dedicant-se principalment a l'estudi del dret.
Camillo Borghese va participar en els dos conclaves celebrats el 1605.
Cronologia de càrrecs miniatura|El cardenal Camillo Borghese 1569: és doctor en dret; 20 de setembre de 1572: és referendari de la Signatura de Justícia; Març de 1576: és vicari de l'arxipreste de Santa Maria la Major; 3 de setembre de 1581: és el datari del tribunal de la Penitenciaria Apostòlica; 20 de setembre de 1588 – 1591: és vicelegat a Bolonya; 1590: és auditor de la Sagrada Rota; 1595: és nunci privat del rei de Castella; 5 de juny de 1596: va ser nomenat cardenal prevere; 21 de juny de 1596 - 10 de març de 1599: assumeix el títol cardenalici de Sant'Eusebio; 14 d'abril de 1597 – 2 d'agost de 1599: és bisbe de Jesi; 10 de març de 1599 – 22 d'abril de 1602: Cardenal de Santi Giovanni e Paolo; 22 d'abril de 1602 – 16 de maig de 1605: és cardenal de San Crisogono; Juny de 1603 – 16 de maig de 1605: És cap de la Inquisició romana; 16 de maig de 1605: és elegit Romà Pontífex.
El conclave de maig de 1605
Pau V va ser elegit el 16 de maig de 1605 al Palau Vaticà. Va ser consagrat pel cardenal protodiaca Francesco Sforza el 29 de maig, en el segon conclave celebrat aquell any, després del breu pontificat de Lleó XI, que només havia durat 26 dies. Va començar el 8 de maig i hi van participar 61 cardenals. El partit profrancès, representat al conclave per Cesare Baronio, va intentar que Domenico Toschi fos elegit, però per només tres vots no va aconseguir la majoria qualificada. Espanya, per primera vegada, va utilitzar el poder de veto contra candidats que no aprovava. Posteriorment, la majoria de cardenals estaven disposats a votar pel mateix Baronio, però ell va fer saber que no volia carregar-se amb una responsabilitat tan pesada.
Es va trobar un compromís en la figura de Camillo Borghese, considerat equidistant i les habilitats del qual van ser lloades per tots els Pares del Concili.
El pontificat
Relacions amb les institucions de l'Església Institucions Amb un breu datat el 23 d'abril de 1618, el pontífex va aprovar l'Orde de les Visitandines. Va aprovar les constitucions dels Agustinians descalços per primera vegada, de forma genèrica, el 1610 i després, de forma específica, el 1620.I. Barbagallo, DIP, vol. I (1974), coll. 407-408. Va aprovar els estatuts dels Mercedaris Descalços el 6 d'agost de 1607.A. Rubino, DIP, vol. V (1978), coll. 1228-1232. Va permetre que els Obregonistes, fundats per l'espanyol Bernardino di Obregón (1540-1599), portessin hàbits grisos (1609). Va aprovar les constitucions de la congregació fundada per Sant Felip Neri el 1612.A. Cistellini, in DIP, vol VI (1980), coll. 765-775. Va reconèixer la congregació de la Corona d'Aragó de l'Orde Cistercenc, fundada el 19 d'abril de 1616. Va aprovar la fundació de les Ursulines de clausura , que el 1612 van adoptar els vots solemnes i la regla de Sant Agustí. El 18 de febrer de 1606 va permetre que un cert nombre de frares jesuïtes entressin al sacerdoci. El 1615 el pontífex va concedir als jesuïtes permís per traduir la Bíblia al xinès i, per als sacerdots locals, celebrar missa i recitar el breviari en la seva pròpia llengua (l'autorització va ser revocada per la congregació de Propaganda Fide sota els pontificats d'Alexandre VII i Innocenci XI).William V. Bangert, Storia della Compagnia di Gesù, Marietti, Genova 1990, p. 265-266.
Confraries marianes Amb el breu Cum certas unicuique (14 de febrer de 1607) el pontífex va concedir nombroses indulgències a les Confraries de Santa Maria erigides prop de les esglésies dels Servites; Amb la constitució Nuper archiconfraternitati (11 de març de 1607), el pontífex va voler definir clarament els mètodes de constitució i funcionament de les confraries eclesiàstiques Ordes religiosos de cavalleria Amb la butlla Romanus Pontifex (16 de febrer de 1608) el pontífex va reconèixer el nou Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel; el 31 d'octubre del mateix any va establir la fusió amb l'orde de Sant Llàtzer, donant així vida a l'Orde de Sant Llàtzer i de Nostra Senyora del Mont Carmel.Els dos ordes van romandre units fins que l'Orde de Nostra Senyora del Carme va deixar d'existir a causa de la supressió de l'Escola Reial Militar per als alumnes de la qual estava destinada aquesta última Orde. El 1614 va reconèixer l'Orde de la Magdalena, fundada pel francès John Chesnel, senyor de Chaponrie; El 1615 va establir l'Orde dels Cavallers de Jesús i MariaAbate di Vallemonte, Gli elementi della storia, ovvero..., Napoli, 1770, p. 286 - versione digitalizzata
Iniciatives per a una reforma de l'Església Pau V va fer complir el decret del Concili de Trento que exigia que els prelats d'alt rang romanguessin a la residència; per tant, va induir els bisbes que s'allotjaven a Roma a tornar a les seves pròpies diòcesis (19 d'octubre de 1605).
El 1610 va conferir el pal·li al patriarca de l'Església maronita Joan XI.
El 1611 va elevar el convent de Montevergine (Avellino) a abadia i va aprovar la regla del monestir francès de Saint-Étienne. El 1619 va aprovar la fundació del monestir de Sant Tomàs a Xile.
El mateix any va publicar la constitució Universi agri dominici, amb la qual va ampliar l'àmbit d'acció de la Sagrada Rota a totes les causes matrimonials i als processos de beatificació i canonització.
Pau V va crear cardenals que, per primera vegada, havien de mantenir-se amb una renda anual inferior a 6.000 escuts i va rebaixar la assignació mensual (anomenada plat cardenalici)Creat per Pius II (1458-1464). a 1.500 escuts.
Reformes litúrgiques miniatura|Bust del papa Pau V, obra de Bernini El 27 de setembre de 1608 va restablir la festa dels Àngels de la Guarda, que havia estat suprimida per Pius V; el 1614 va concedir indulgències específiques als membres de les companyies d'Àngels de la Guarda afiliats a l'Arxiconfraria de Roma i que eren protagonistes d'actes particulars de caritat; El 1603 el pontífex va establir que els dissabtes i dies festius dedicats a la Mare de Déu les Lletanies de Loreto s'havien de cantar en música de dos corsLa Civiltà Cattolica, Vol. IX, pag. 178 - versione digitalizzata. El 17 de juny de 1614, amb la constitució Apostolicae sedis, el pontífex va promulgar el Ritual Romà, el llibre litúrgic que conté les oracions i les instruccions necessàries perquè el sacerdot administri sagraments i sacramentals, funerals, processons i altres funcions;-
El 27 de juny de 1615, el pontífex va autoritzar els missioners jesuïtes a la Xina a utilitzar el xinès clàssic per a la litúrgia; tanmateix, aquesta disposició no es va implementar.
Lluita contra les heretgies Amb la butlla In coena Domini (de 1606 i 1619), el pontífex va indicar 20 noves causes de comportament herètic que podien ser sancionades amb l'excomunió. En essència, Pau V va ampliar la jurisdicció de la Inquisició sobre els cismàtics.
Decisions sobre assumptes teològics Sota el seu pontificat, el 28 d'agost de 1607, la Congregatio de Auxiliis, nomenada pel seu predecessor Climent VIII, va emetre una sentència definitiva sobre la controvèrsia entre els jesuïtes espanyols i els dominics suscitada per l'assaig Concordia liberi arbitrii del jesuïta Luis de Molina. La congregació va decidir absoldre Molina i permetre que tant els jesuïtes com els dominics mantinguessin les seves creences sobre el lliure albir. Aquesta decisió, al seu torn, no deixaria de generar controvèrsia.
Bones notícies, però, van arribar de França, on el 7 de juliol de 1615 l'assemblea del clergat va declarar que acceptava les decisions del Concili de Trento i va ordenar als concilis provincials que les incloguessin en els seus decrets.El 1616, el papa va estipular un Concordat amb França pel qual confirmava que els nomenaments de bisbes i abats els havien de fer els governs, reservant només la investidura canònica al papa.
El pontífex va posar fi a les controvèrsies entre els franciscans i els dominics d'Espanya sobre la Mare de Déu, prohibint a aquests últims difondre públicament l'opinió que Maria havia estat concebuda amb pecat original, com qualsevol altra dona (31 d'agost de 1617).
Decisions sobre qüestions d'ètica i moralitat El 1611, Pau V va decidir introduir algunes mesures per millorar les condicions de les presons situades als Estats Pontificis.
Relacions amb els monarques europeus Els seus profunds coneixements jurídics i la seva visió inflexible van provocar immediatament conflictes amb alguns principats italians. De fet, Pau V va censurar els ducs de Parma i Savoia, i també va obligar les repúbliques de Gènova i Lucca a derogar disposicions que no eren gens heterodoxes, sinó simplement perquè no declaraven la suprema autoritat papal.
La disputa amb Venècia