El bonítol o bonyítol (Sarda sarda) és un peix teleosti, perciforme, de la família dels escòmbrids, que forma grans moles que s'acosten a la costa per a fresar.

Morfologia Talla: màxima 90 cm, comuna de 25 a 65 cm Boca molt grossa, mandíbula superior a l'alçada o bé ultrapassant la vora posterior de l'ull. Sense dents a la banda superior de la llengua. Primer arc branquial amb 16 a 22 branquispines. Aletes dorsals juntes, la primera molt llarga i de perfil recte o còncau. De 7 a 9 pínnules dorsals i 6 a 8 pínnules anals. Pectorals curtes. Pèlviques separades per un apèndix bífid (procés interpèlvic). Línia lateral sinuosa. Cos cobert d'escates molt petites excepte a la zona del cap i aleta pectoral, on són molt ben desenvolupades. Peduncle caudal amb dues carenes laterals petites i una mitjana gran a cada costat. Color blau brillant al dors, amb 5 a 11 ratlles fosques, lleugerament obliqües. Part inferior dels costats i ventre argentats.

Comportament Epipelàgic, sobretot a aigües costaneres, fins als 200 m de fondària.

Migrador, formant sovint moles prop de la superfície o bé nedant en parelles.

Reproducció A la Mar Catalana es reprodueix de maig a juliol.

Els ous són pelàgics i estan recoberts per una càpsula de fibres.

Alimentació És un gran depredador de peixos com sorells, sardines, verats i llisses.

Distribució geogràfica Es troba a tota la Mediterrània, incloent-hi la mar Negra. Es pesca també a les dues ribes de l'Atlàntic en aigües temperades i tropicals (a l'est, de Sud-àfrica a Escandinàvia, i a l'oest, del nord de l'Argentina a Massachusetts, Estats Units).

Pesca Carn molt gustosa, una mica llardosa, i d'interès comercial.

Pesca semiindustrial, artesanal i esportiva. Antigament, es pescaven mitjançant almadraves quan passaven prop de la costa en les seues migracions. Actualment, passen més lluny de la costa, i es capturen amb arts d'encerclament, tremall, línies de mà, curricà, teranyina i palangre. Molt interessant per la pesca esportiva des d'embarcació es captura amb les tècniques de pesca de curricà de costa, llancer i jigging.

Es troba ocasionalment als mercats i es comercialitza fresc, salat, fumat o en conserves.

La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal.

Referències

Bibliografia Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. . Plana 88. Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998. Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993. Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995. Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaços externs Fotografies de bonítols. Article sobre les propietats nutritives del bonítol. Àmplia descripció del bonítol.

sarda