miniatura|Pantocràtor de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental. L'art ha estat, des de sempre, un dels principals mitjans d'expressió de l'ésser humà, mitjançant el qual expressa les seves idees i sentiments, la forma com es relaciona amb el món. La seva funció pot variar des de la més pràctica fins a la més ornamental; pot tenir un contingut religiós o simplement estètic, pot ser durador o efímer.
Al llarg de la història, Catalunya ha acollit diverses cultures i civilitzacions, que han aportat el seu concepte de l'art i hi han deixat el seu llegat. Cada període històric ha tingut unes característiques concretes i definibles, comunes a altres regions i cultures, o bé úniques i diferenciades, que han anat evolucionant amb el pas del temps. D'aquí surten els estils artístics, que poden tenir un origen geogràfic o temporal, o fins i tot reduir-se a l'obra d'un artista en concret, sempre que es produeixin unes formes artístiques clarament definitòries.
L'art català és fruit de la diversa amalgama social i cultural aportada pels diversos pobles que han habitat el seu territori: als primers pobladors prehistòrics els succeïren els diversos pobles sorotaptes (celtes i ibers) arribats durant l'edat dels metalls; aquests convisqueren més tard amb els primers colonitzadors procedents de les civilitzacions mediterrànies, els grecs; a continuació arribaren els romans, que convertiren Catalunya en una província més del seu imperi; després de la seva caiguda, Catalunya formà part del regne visigot, i patí més tard la invasió islàmica. L'edat mitjana serà l'inici de la cultura catalana com a entitat pròpia i definida, amb una llengua pròpia, hereva del llatí, i la formació del primer estat català. Serà una època d'esplendor per a l'art català, i el romànic i el gòtic seran períodes molt fructífers per al desenvolupament artístic del Principat. Durant l'edat moderna, amb la vinculació a Espanya i la successió de diverses crisis econòmiques i culturals, l'art entra en decadència, i el Renaixement i el barroc foren estils no especialment destacables en la història de l'art català. Finalment, des del , amb la revitalització econòmica i cultural, torna a florir l'art; i el modernisme és un dels períodes més esplendorosos de l'art català. Tanmateix, el suposa la posada al dia dels diversos estils produïts pels artistes catalans, que connecten amb els corrents internacionals, oferint fins i tot figures de primer ordre a escala mundial com Salvador Dalí, Joan Miró i Antoni Tàpies.
Prehistòria miniatura|Pintura rupestre al Cogul, a les Garrigues
Les primeres manifestacions artístiques es produeixen a Catalunya al voltant de 30000 aC, època de l'aparició del denominat humà de Cromanyó. Els primers habitants del territori eren petits grups de caçadors-recol·lectors, que vivien generalment en coves i aixoplucs del terreny. Aquests pobladors desenvoluparen el denominat art rupestre, pintures en roques i en les parets de les coves, que suposen el primer mitjà d'expressió utilitzat per l'ésser humà abans de la invenció de l'escriptura. Aquestes pintures estan generalment lligades a ritus religiosos i representen la plasmació en un llenguatge simbòlic del pensament dels primers éssers humans.Ramon Viñas i Vallverdú i Josep Castells i Camp: Art prehistòric. A Art de Catalunya. Pintura antiga i medieval, pàg. 12-13.
Art paleolític
El 1964 es descobrí la cova del Tendo, a la Moleta de Cartagena (Sant Carles de la Ràpita). Es tractava de la imatge d'un brau rampant, executat mitjançant un traç siluetejat, de color negre, que s'atribuí al període del Paleolític superior. Al cap de pocs anys, aquesta mostra fou espoliada i encara avui continua constituint l'única mostra d'aquest art que ha aparegut al nostre territori.Ramon Viñas i Vallverdú i Josep Castells i Camp: Art prehistòric. A Art de Catalunya. Pintura antiga i medieval, pàg. 14.
Art llevantí
Durant l'Epipaleolític (10000-6500 anys abans del present), els grups caçadors-recol·lectors expressaren el seu món de creences amb un art exclusivament pictòric, l'art llevantí, del qual Catalunya té excel·lents exemples, particularment a Lleida i Tarragona, i una presència més discreta a la província de Barcelona. A Catalunya, li correspon l'honor de ser la primera a descobrir una estació –la Roca dels Moros del Cogul (Lleida), el 1908– en la qual apareix la figura humana pintada, com no es coneixia en la prehistòria occidental.Ramon Viñas i Vallverdú i Josep Castells i Camp: Art prehistòric. A Art de Catalunya. Pintura antiga i medieval, pàg. 17.
Aquestes manifestacions apareixen sempre en cavitats a l'aire lliure; són figuratives, minucioses en els detalls, d'imatges planes i monocromes. Empren com a instrument pictòric la ploma d'au, aconseguint el denominat "traç de ploma llevantí". Els seus elements iconogràfics essencials, l'animal i la figura humana, reben un tractament diferencial: els primers són més mimètics de la realitat, amb detalls molt expressius (per exemple, a les peülles i cornamentes); la figura humana reflecteix un concepte estètic molt singular: individus de cos allargat i tòrax triangular amb cintures estretes, arribant a crear imatges dissenyades per una sola línia, dotades d'un dinamisme molt característic que reflecteix acció i moviment. Les composicions pictòriques d'arquers i animals són extraordinàriament suggeridores per l'apropament a aquells grups humans, d'aquí que es prenguin sempre com a exemples paradigmàtics del món prehistòric.Ramon Viñas i Vallverdú i Josep Castells i Camp: Art prehistòric. A Art de Catalunya. Pintura antiga i medieval, pàg. 15.
Les estacions de Catalunya més conegudes són: l'esmentat aixopluc de Cogul, la cova dels Vilasos (Os de Balaguer), la balma dels Punts (l'Albi), a Lleida, i Cabra Feixet (El Perelló), cova del Cingle, del Ramat (Tivissa), mas del Llort i mas d'en Ramon (Montblanc), cova de l'Escoda, Racó del Perdigó i cova del Carles a Vandellòs, la cova de la Caparrella (Rasquera) i el nucli de la serra de la Pietat (Ulldecona), a Tarragona.
Els valors tan singulars i únics de l'art llevantí determinaren a la UNESCO la seva declaració com a Patrimoni de la Humanitat el 1998, i amb això totes les manifestacions artístiques prehistòriques que es trobin al seu territori, tant les d'art paleolític com esquemàtic, sota la denominació convencional administrativa d'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica.
Art esquemàtic miniatura|Sepulcre de la cova d'en Daina, situada a Romanyà de la Selva
L'altre gran estil artístic prehistòric és l'anomenat art esquemàtic, l'expressió dels grups productors neolítics (6500-1000 anys abans del present), els primers que comencen a dominar l'agricultura i a viure en poblats. És un art que es fonamenta en l'abstracció, monocrom (colors vermell, negre, molt rarament el blanc) i presenta tres grans grups de motius: els geomètrics (punts, ratlles, triangles, anellats, etc.), les màcules i, finalment, els que mostren llunyanes referències a la figuració (antropomorfs i zoomorfs). La seva tècnica es basa en l'acte gestual, mantenint una factura d'una actualitat sorprenent i, malgrat això, se'ns presenta extraordinàriament enigmàtic.Ramon Viñas i Vallverdú i Josep Castells i Camp: Art prehistòric. A Art de Catalunya. Pintura antiga i medieval, pàg. 15-16. Els jaciments més significatius se'n troben a Lleida: Cogul, vall de la Coma i balma dels Punts (Albi), Aixoplucs del Francès i del barranc de Vila-seca (Os de Balaguer); i a Tarragona: cova del Pi (Tivissa), mas del Gran i el Portell de les Lletres (Montblanc), i l'estació prop de cova Pintada (Alfara de Carles).
Durant el Neolític, comencen a produir-se les primeres manifestacions arquitectòniques dedicades a ritus funeraris o religiosos, generalment relacionades amb la denominada cultura megalítica. Entre els principals monuments destaquen: el menhir, com els de Palaus (Agullana, Alt Empordà) i Murtra (Sant Climent Sescebes); el dolmen, com el de Creu d'en Cobertella (Roses) i el de mas Bousarenys (Santa Cristina d'Aro); o les galeries cobertes, com el cementiri dels Moros (Torrent, Baix Empordà), i cova d'en Daina (Romanyà de la Selva). Més endavant, cap a l'any 1000 aC, sorgeixen les primeres necròpolis, en què el difunt era incinerat i dipositat en urnes de ceràmica; s'han trobat diverses d'aquestes necròpolis a Can Missert (Terrassa), Can Bec de Baix (Agullana) i la Pedrera (Vallfogona de Balaguer).Narcís Soler: L'Arquitectura religiosa a la Prehistòria. A Art de Catalunya. Arquitectura religiosa antiga i medieval, pàg. 16-23.
Tanmateix, en la denominada edat del bronze (1500 aC-1000 aC), comença la manufacturació de diversos objectes i utensilis treballats de manera artesanal, especialment la ceràmica i l'orfebreria, i en destaca la producció dels denominats vasos campaniformes. A la del bronze li succeeix l'edat del ferro, que coincideix amb l'arribada a terres catalanes de pobles celtes procedents del centre d'Europa, dels quals ens han arribat diversos objectes que s'han trobat en recintes funeraris (armes, vestits, ornaments, ceràmica), que enterraven amb els finats.Jordi Galofré: Historia de Catalunya, pàg. XII-XIII.
Antiguitat Art ibèric miniatura|Ciutat ibèrica d'Ullastret, assentament de la tribu ibera dels indigets
Malgrat l'assentament dels pobles ibèrics al territori català al voltant del , a Catalunya no hi ha gaires mostres d'art ibèric de rellevància, excepte alguns objectes d'ús quotidià o alguna petita peça decorada rudimentàriament, com un petit bronze representant una parella de bous, del Castellet de Banyoles de Tivissa, un vas de ceràmica grisa amb un petit paisatge, del turó d'en Boscà (Badalona), o unes restes escultòriques d'un monument funerari de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), del , amb la figura d'un possible rei iber assegut en un tron.Josep Guitart i Duran: De l'art rupestre a la romanitat. A El llibre d'or de l'art català, pàg. 10-11.
Els poblats ibèrics foren els primers assentaments estables al nostre territori, amb aldees traçades amb una planimetria urbanística, rodejades de muralles per a la defensa, ubicades generalment en posicions elevades. Són remarcables les restes trobades al puig de Castellet (Lloret de Mar), puig de Sant Andreu (Ullastret), castell de la Fosca (Palamós) i mas Castellar (Pontós).Narcís Soler: Arquitectura i urbanisme prehistòrics de Catalunya. A Art de Catalunya. Urbanisme, arquitectura civil i industrial, pàg. 34.
Art grec miniatura|Empúries, antiga ciutat grega i romana
Els grecs van ser la primera gran civilització mediterrània a assentar-se a Catalunya: al es funda la ciutat d'Empúries (Empòrion), una de les primeres grans ciutats construïdes en sòl de la península Ibèrica, que va esdevenir un important centre de comerç i porta d'entrada de la cultura grega. La denominada neàpolis grega d'Empúries s'articulava al voltant del port, amb una planimetria urbanística molt desenvolupada, on destacaven els grans edificis públics, principalment el temple, dedicat al déu de la medicina, Asclepi.Josep Guitart i Duran: L'Arquitectura religiosa d'època romana. A Art de Catalunya. Arquitectura religiosa antiga i medieval, pàg. 37-38.
A Empúries, es desenvolupa notablement la ceràmica grega, i en destaquen els vasos àtics pintats amb escenes de diversa tipologia, amb un estil naturalista de gran qualitat: cal esmentar, per exemple, una copa trobada a la neàpolis d'Empúries, datada aproximadament del , amb una representació de la dea grega Pal·les Atena. L'art grec es pot percebre també als poblats indígenes ibers, gràcies a les relacions comercials entre els grecs i els pobles autòctons de Catalunya: un bon exemple n'és el tresor