Sal·lusti o Salusti (en llatí Saturninus Secundus Salustius,(CIL III, 247, CIL VI, 1764 e AE 1914, 125), Ammià Marcel·lí (xxii.3.1), Libani (Lettere, 1235), Filostorgi (viii.8) i Sozomen (vi.3) en grec, segons diu Suides, fl. 350-367) va ser un polític i filòsof romà de l'època imperial, pertanyent als neoplatònics.[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0003.001/703?rgn=full+text;view=image;q1=Sallustius] Amic de l'emperador romà Julià, va compartir el seu programa de restauració de la religió romana, la seva capacitat va permetre que servis com a prefecte del pretori d'Orient (361-365) sota diversos emperadors.
Nascut a la Gàl·lia, potser a Aquitània, probablement era un homo novus, ja que els seus dos primers càrrecs no van ser senatorials;Sivan, Hagith, Ausonius of Bordeaux: Genesis of a Gallic Aristocracy, Routledge, 1993, , p. 19. Sal·lusti va exercir, durant el regnat de l'emperador Constant I (337-350), praeses provinciae Aquitanicae, magister memoriae, comes ordinis primi, procònsol d'Àfrica i comes ordinis primi intra consistorium et quaestor, com ho demostra la inscripció col·locada sota la seva estàtua daurada erigida al Fòrum de Trajà.CIL VI, 1764. Va ser enviat per l'emperador Constanci II, germà del difunt Constat, al seu cosí i Cèsar d'Occident, Julià, com a assessor, quan ja era avançat en edat. Constanci gelós dels èxits de JuliàCostanci desconfiava de la lleialtat de Julià, degut a que Constanci havia fet executar al seu pare Juli Constanci i al seu germanastre Cnstanci Gal. i, atribuint-los a Sal·lusti, el va tornar a cridar, separant-lo del Cèsar amb qui havia fet amic.
Julià va ser aclamat emperador el 360, i l'any següent Constanci II va morir. El 361 Julià, havent arribat a Constantinoble, va nomenar Sal·lusti prefecte del pretori d'Orient i president del tribunal que jutjava els funcionaris de Constanci a Calcedònia.Ammià Marcel·lí, xxii.3.1. El 362 va deixar Constantinoble per unir-se a Julià a Antioquia,De camí, en una via prop d'Àncira (moderna Ankara), va fer erigir la inscripció CIL III, 247. des d'on l'emperador tenia la intenció de llançar la seva campanya sassànida. Aquí Sal·lusti va aconsellar a Julià que no perseguís els cristians, segons ens diu Teodoret de Cir. Va donar refugi al bisbe d'Aretusa, Marc, que havia provocat la ira de Julià,Socrate Scolastico, v.10. i, sembla que va torturar pagans per veure si la seva resistència era comparable a la dels cristians.Passio SS. Bonosii et Maximiliani, 2. Aleshores va ser encarregat de preparar subministraments per a l'exèrcit i la flota;Libani, Orazioni, xviii.214. quan un oficial no va portar els subministraments deguts a Circèsion, el va fer executar.Ammiano Marcellino, xxiii.5.6. Julià va morir durant la campanya, en un enfrontament amb els sassànides (363), durant el qual Sal·lusti també va arriscar la seva vida;Ammiano Marcellino, xxv.3.21; Zosimo, iii.29.3. més tard va ser escollit pels generals romans com a successor del seu amic, però va rebutjar l'oferta, al·legant mala salut i edat avançada, i el cristià Jovià va ser elegit en el seu lloc.Ammiano Marcellino, xxv.5.14; Zosimo, iii.36.1—2
Va continuar en el seu càrrec sota l'emperador Valent, a qui el seu germà Valentinià va associar amb l'imperi; el 364 va tenir Cal·list com a assessor (assistent), i el 365 Aenci. Poc després del 30 de juliol d'aquell any, va ser substituït per Nebridi, principalment a causa de les accions del patrici i sogre de l'emperador Petroni. Tanmateix, quan, més tard aquell mateix any, Nebridi va ser capturat per l'usurpador Procopi, Sal·lusti va ser reintegrat. Finalment va ser destituït a mitjans del 367, probablement per edat, però també per les intrigues de Clearc. És possible que hagi rebut el títol de patrici després del seu destitució.
Julià li va dedicar la seva "Consolació per la marxa de Sal·lusti", escrita després de la seva separació forçada d'aquest a la Gàl·lia, i el seu "Himne al rei Helios", compost el desembre del 362; Sal·lusti també va llegir i aprovar una altra de les obres de l'emperador, "El banquet dels Cèsars". Libani el va lloar com un funcionari incorruptible,Libani, Orazioni, xviii.182. Himeri es va dirigir a ell en un discurs en què el va anomenar el veritable governant de l'estat,Himeri, Orazioni, xlii. mentre que fins i tot els cristians van lloar el seu equilibri.Gregori Nazianzeno, Orazioni, iv.91.
Obres Salusti va ser un estudiós de la literatura i la filosofia, que de vegades fins i tot descuidava els seus deures per continuar els seus estudis. A Sal·lusti se li atribueix la composició en grec del Περὶ θεῶν και κόσμου (Sobre els déus i el món), una mena de catecisme oficial del paganisme tardà durant la restauració de la religió grecoromana desitjada per Julià per als pagans.Azize, Joseph, The Phoenician Solar Theology, Gorgias Press LLC, 2005, , p. 15-16. La majoria de les idees que s'hi expressen no són originals, sinó que deriven d'altres filòsofs neoplatònics, així com de les oracions de Julià, en particular la cinquena i la setena, tot i que Salusti sembla que estava menys familiaritzat amb Iàmblic de Calcis, considerant la seva demonologia menys desenvolupada.Smith, Rowland, Julian's Gods: Religion and Philosophy in the Thought and Action of Julian the Apostate, Routledge, 1995, , p. 33-34. En alguns punts, però, l'autor recolza algunes tesis inusuals. Per exemple, pel que fa a l'origen del mal, Sal·lusti afirma que res no és dolent per naturalesa, sinó que esdevé dolent a través de les accions dels homes, o més aviat, de certs homes. A més, el mal no el cometen els homes per si mateix, sinó perquè es presenta falsament sota l'aparença del bé, com ja havia argumentat Sòcrates fins a cert punt. El mal sempre sorgeix només d'una falsa valoració del bé, ja que, en última instància, n'és l'absència.
"Però, com es pot explicar el mal al món si els déus són bons i ho fan tot? Primer, cal aclarir que, si els déus són bons i ho fan tot, el mal no té existència real sinó que sorgeix de l'absència del bé, igual que una ombra no té existència real sinó que sorgeix de l'absència de llum..." (Sal·lusti, Sobre els déus i el món, xii.1)
Referències
Bibliografia Ammià Marcel·lí, Res gestae Filostorgi, Storia ecclesiastica Libani, Lettere e Orazioni Sòcrates Escolàstic, Storia ecclesiastica Sozomen, Storia ecclesiastica Zòsim, Storia nuova
Jones, Arnold Hugh Martin, John Robert Martindale, John Morris, The Prosopography of the Later Roman Empire, Cambridge University Press, 1992, , p. 814–817. Seeck, Otto, "Salutius", Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, volume 1 A.2, columns 2072–2075 (Stuttgart, 1920) Athanassiadi, Polymnia (1992) . Julian: An Intellectual Biography. London: Routledge. . Barnes, Timothy D. (1998). Ammianus Marcellinus and the Representation of Historical Reality. Ithaca, NY: Cornell University Press. . Bowersock, G.W. (1978). Julian the Apostate. London: Duckworth. . Desnier, J.L. (1983). "Salutius – Salustius". Revue des Études Anciennes. 85: 53–65. doi:10.3406/rea.1983.4146. eISSN 2540-2544.
Edicions de les seves obres Salustio, Sugli dèi e il mondo, a cura di Riccardo Di Giuseppe, Adelphi, 2000, Salustio, Gli Dei e il Mondo, a cura di Valeria Vacanti, Il Leone Verde, 1998, Gilbert Murray. 1925 "On the Gods and the World," appended to Murray's Five Stages of Greek Religion, first published in 1912 as Four Stages of Greek Religion. Arthur Darby Nock (ed/trans.). 1926. Sallustius concerning the gods and the universe. Edited with prolegomena and translation. Available in various reprints, for example ISBN 0-89005-550-5 and ISBN 3-487-01413-0. Gabriel Rochefort. 1960. Des dieux et du monde. Edition of the Greek text, with French translation and notes, in the Collection Budé. Thomas Taylor (ed/trans.). 1793. Sallust, On the gods and the world; and the Pythagoric sentences of Demophilus, translated from the Greek; and five hymns by Proclus, in the original Greek, with a poetical version. To which are added five hymns by the translator. Reprinted many times, for example ISBN 0-7661-6735-6.
Categoria:Cònsols romans del segle IV Categoria:Prefectes del pretori d'Orient Categoria:Romans d'Orient del segle IV Categoria:Polítics hispanoromans Categoria:Militars hispanoromans