Bernal de Bonaval (o Bernardo de Bonaval) va ser un trobador gallec del , un dels primers a utilitzar com llengua literària el galaicoportuguès, del que es conserven 19 cantigues, 10 d'amor i 9 d'amic. Es creu que va néixer a Santiago de Compostel·la, i va ser poeta àulic en les corts dels reis castellans Ferran III i Alfons el Savi.
Se'l considera un segrel relacionat amb Santiago de Compostel·la, ja que en les seves obres cita repetidament el monestir de Santo Domingo de Bonaval; se'l considera també un dels primers poetes dels cancioneros. Alfons el Savi retreia a Pero da Ponte que no faci poemes a la manera provençal, sinó com Bernal de Bonaval, la qual cosa semblar indicar que componia en un estil pre-trovadoresc autòcton, allunyant-se de cànons estrangers, especialment a les anomenades cantigues de romiatge, de temes relacionats amb els santuaris.
Cantigues d'amor A Bonaval que eu am'e tenho por senhor (CV 660, CBN 1003)
A dona que eu am'e tenho por senhor amostrade-nhm-a, Deus, se vos em prazer for, senon dade-mh-a morte.
A quen tenh'eu por lume d'estes olhos meus e por que choram sempr´,amosade-mh-a,Deus, senon dade-mh-a morte.
Essa que vós fezestes melhor parecer de quantas sey, ¡ay Deus!, fazede-mh-a veer. mostrade-mh-a u possa con ela falar, senon dade-mi-a mort.
Cantigues d'amic Fremosas, a Deus grado Diss'a fremosa en Bonaval assí Se veess'o meu amigo Ai, fremosinha, se ben ajades
Referències
Categoria:Poetes gallecs en gallec Categoria:Trobadors en galaicoportuguès Categoria:Escriptors de Santiago de Compostel·la Categoria:Poetes del segle XII Categoria:Poetes del segle XIII Categoria:Nascuts al segle XII Categoria:Morts al segle XIII