Xoán Manuel Pintos Villar (Pontevedra, 1811 - Vigo, 1876) fou un escriptor i lexicògraf gallec. Va estudiar humanitats amb els dominics de La Corunya i Dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Va ser jutge a Cambados i Pontevedra. Registrador de la propietat a Vigo. Autor dA gaita galega (1853), en prosa i vers, dividida en set parts, en les quals va reconstruint la videa camperola gallega, intentant reflectir les variants del parla popular gallega. Destaca el seu idil·li bucòlic en vers "Antonio y Margarita".
Es considera a Pintos, al costat del poeta social Manuel Curros Enríquez, Eduardo Pondal i Rosalía de Castro, un dels impulsors del Rexurdimento. Com a filòleg va reunir molts materials lèxics fins a un total de catorze mil veus, però no va arribar a publicar-los. Una còpia manuscrita de prop de 1865 es conserva en la Reial Acadèmia Gallega amb el títol Vocabulario gallego-castellano. Hi ha notícies que Pintos va començar aquest treball en 1853. N'hi ha una versió electrònica deguda a Margarita Neira López i Xesús Riveiro Costas. Pintos es declarava a favor de crear una koiné, o llengua comuna, en comptes de promocionar a llengua literària qualsevol dels dialectes gallecs, la qual cosa portarà a terme la Reial Acadèmia Gallega fundada en 1906.
Breu biografia.
Els seus pares eren Basilio García Pintos i Ramona Villar Rodríguez, tots dos naturals de Pontevedra. Estudià primer Humanitats a La Corunya i posteriorment Dret (1829-1835) a Santiago de Compostel·la. De 1837-1840 va treballar com a advocat a La Corunya, més tard, el 1840, va ser nomenat Jutge de primera instància a Cambados pel govern progressista. A l'any següent es va casar amb Serafina Amando Boullosa, amb la qual va tenir catorze fills. Després de ser acomiadat com a jutge en 1844 pel govern conservador i fins a 1862 va exercir com a advocat a Pontevedra. Finalment, des de 1862, va ser Registrador de la Propietat a Vigo. Col·laborà amb els diaris El País i La Perseverancia, tots dos editats en Pontevedra. miniatura|Original del vocabulari gallec-castellà d'en Xoán Manuel Pintos
Obra en gallec Llibres A gaita gallega tocada polo gaiteiro, ou sea Carta de Cristus para ir deprendendo a ler, escribir e falar ben a lengua gallega e aínda máis, 1853 Breve Diccionario escrito por el tamborilero para facilitar la inteligencia de la Gaita Gallega tocada por el gaitero, 1853 Vocabulario gallego-castellano.Vocabulario gallego-castellano de Juan Manuel Pintos, ed. a cargo de Marga Neira e Xesús Riveiro en Cadernos de Lingua, RAG, Anexo 5, A Coruña, 2001. Obra poética dispersa de Xoán Manuel Pintos Villar, 2006, CCG.
Obra poètica dispersa "Dándome parte Faustino Domínguez de su casamiento con Luísa Coumes Gai le contesté en 13 de marzo de 1843 a la suya del 6 del mismo lo siguiente" "Á entrada do Señor Arsibispo cando viña do seu desterro de Mahón. Cantábase na porta de San Roque en Santiago" (1844) "Romance das dúas beatas" (1845) "O Achadizo" (1845) "A usura" (1845) "Contos da aldea" (1846) "A las gentes del campo en la festividad de Nuestra Señora del Refugio, la Divina Peregrina" (s.d.) "Queixumes dunha fonte" (1857) "Antonio e Margarida" (1857) "Saudades de un pastor" (1857) "Os nenos" (1857) "1858" (1857) "Consellos da tía Fuca á súa sobriña" (1858) "Xacinto e Catriña" (1858) "Égloga. Delores e Alexandre" (1858) "Os labregos de Galicia á reina de España doña Isabel II" (1858) "Cando te vexo nesa cruz pendente" (1858) "O reiseñor" (1858) "A Pontevedra" (1858) "Contos da aldea que parecen historias da vila ou historias da vila que parecen contos da aldea" (1858-1859). En El Álbum de El Miño. "No seimento da fermosa filla de D. Domingo Lareu" (1859?) "Contestación á Epístola de Alberte Camino" (1859) "Recramo" (1859) "A Sarmiento" (1859) "A Galicia", 1 de setembro de 1861. En Galicia. Revista Universal de este Reino, nº 23. p. 364-368. "A Cuba" "Un cego diante da cadea" (1865. O poema s.d. pero seguramente de 1853 ou 1854) "Bieito e Manuela" (1867) "Meting en Lérez" (1869) "Ao poeta D. T. V. T., fillo de Vigo" (1875) "A Vesteiro Torres" (1876) "O loito" (s.d.)
Obra en castellà En castellà Pintos sols publicà algun poema en La Caridad e El Desengaño (1872), una elegia ("Fatal anuncio en pavorosos ayes", Faro de Vigo, 2/11/1875) i un llarg estudi en prosa titulat "El poeta y el orador" (Faro de Vigo, 6/3/1875).
Referències
Categoria:Escriptors gallecs en gallec Categoria:Lexicògrafs espanyols Categoria:Homenatjats al Dia de les Lletres Gallegues Categoria:Alumnes de la Universitat de Santiago de Compostel·la Categoria:Morts a Vigo Categoria:Escriptors de Pontevedra Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XIX