El Comissariat del Poble per a Afers Interns (rus: Народный комиссариат внутренних дел, romanitzat: Narodnyy komissariat vnutrennikh del), abreujat com a NKVD (rus: НКВД), va ser tant el ministeri de l'interior com la policia secreta de la Unió Soviètica entre 1934 i 1946. L'agència es va formar per succeir la Direcció Política Estatal Conjunta (OGPU), i per tant tenia el monopoli d'intel·ligència i seguretat estatal. La NKVD és conegut per dur a terme la repressió política i la Gran Purga sota Stalin, així com la contraintel·ligència i altres operacions al Front Oriental de la Segona Guerra Mundial. El cap de la NKVD va ser Guénrikh Iagoda de 1934 a 1936, Nikolai Iejov de 1936 a 1938, Lavrenti Béria de 1938 a 1946 i Sergei Kruglov el 1946.Yevgenia Albats, KGB: The State Within a State. 1995, page 101
Establert inicialment el 1917 com a NKVD de la SFSR russa, el ministeri s'encarregava del treball policial regular i de supervisar les presons i els camps de treball del país. Es va dissoldre el 1930 i les seves funcions es van dispersar entre altres agències abans de ser reinstaurat com a comissariat de la Unió Soviètica el 1934. Durant la Gran Purga de 1936-1938, per ordre de Stalin, la NKVD va dur a terme detencions massives, empresonaments, tortures i execucions de centenars de milers de ciutadans soviètics. L'agència va enviar milions de persones al sistema Gulag de camps de treballs forçats i, durant la Segona Guerra Mundial, va dur a terme les deportacions massives de centenars de milers de polonesos, bàltics i romanesos, i milions de minories ètniques del Caucas, a zones remotes del país, cosa que va provocar milions de morts. Centenars de milers de membres de la NKVD van servir a les divisions de les Tropes Internes en batalles defensives al costat de l'Exèrcit Roig, així com en "formacions de bloqueig", impedint la retirada. L'agència va ser responsable d'assassinats a l'estranger, inclòs el de Lev Trotski.
Entre el 1941 i el 1943 i el 1946, les funcions de la policia secreta es van dividir en el Comissariat del Poble per a la Seguretat de l'Estat (NKGB). El març de 1946, els Comissariats del Poble van canviar el nom a Ministeris; la NKVD es va convertir en el Ministeri de l'Interior (MVD) i l'NKGB en el Ministeri de Seguretat de l'Estat (MGB).
Història i estructura miniatura|esquerra| Els primers líders de la NKVD, Guénrikh Iagoda, aleshores (1924) primer cap adjunt de SOU OGPU, Viatxeslav Menjinski, llavors cap de SOU OGPU i subcap de l'OGPU, i Féliks Dzerjinski cap de l'OGPU, 1924 Després de la Revolució Russa de Febrer de 1917, el Govern Provisional va dissoldre la policia tsarista i va establir les Milícies Populars. La posterior revolució d'octubre de 1917 va veure una presa del poder estatal liderada per Lenin i els bolxevics, que van establir un nou règim bolxevic, la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR). El Ministeri d'Afers Interns (MVD) del Govern Provisional, anteriorment sota Gueorgui Lvov (des del març de 1917) i després sota Nikolai Avksentiev (des del 6 d'agost [(calendari julià: 24 de juliol] de 1917 ) i Alexei Niketan (des del 8 d'octubre [25 de setembre] de 1917), es va convertir en la NKVD (Comissariat del Poble d'Afers Interns) sota un Comissari del Poble. Tanmateix, l'aparell de la NKVD es va veure desbordat per les tasques heretades de l'MVD, com ara la supervisió dels governs locals i l'extinció d'incendis, i les milícies obreres i camperoles, formades per proletaris, eren en gran part inexpertes i no qualificades. En adonar-se que no tenia cap força de seguretat capaç, el Consell de Comissaris del Poble de la RSFSR va establir (20 de desembre [7 de desembre] de 1917) una policia política secreta, la Txeka, dirigida per Felix Dzerjinski. Va obtenir el dret de dur a terme judicis i execucions ràpides no judicials si es considerava necessari per "protegir la revolució socialista- comunista russa".
La Txeka es va reorganitzar el 1922 com a Direcció Política Estatal, o GPU, de la NKVD de la RSFSR.Blank Pages by G.C.Malcher , p. 7 El 1922 es va formar la URSS, amb la RSFSR com a membre més gran. La GPU es va convertir en l'OGPU (Direcció Política Estatal Conjunta), sota el Consell de Comissaris del Poble de l'URSS. LA NKVD de la RSFSR va conservar el control de la milísiya i diverses altres responsabilitats.
El 1934, la NKVD de la RSFSR es va transformar en una força de seguretat de tota l'URSS, la NKVD (que els líders del Partit Comunista de la Unió Soviètica aviat van anomenar "el destacament principal del nostre partit"), i l'OGPU es va incorporar a la NKVD com a Direcció Principal de Seguretat de l'Estat (GUGB); la NKVD independent de la RSFSR no va ressuscitar fins al 1946 (com a MVD de la RSFSR). Com a resultat, la NKVD també va assumir el control de tots els centres de detenció (inclosos els camps de treballs forçats, coneguts com el gulag), així com de la policia regular. En diverses ocasions, la NKVD va tenir les següents Direccions Principals, abreujades com a "ГУ"—Главное управление, Glavnoye upravleniye.
ГУГБ – государственной безопасности, de Seguretat de l'Estat (GUGB, ) ГУРКМ – рабоче-крестьянской милиции, de la Militsiya d'Obrers i Camperols (GURKM, ) ГУПВО – пограничной и внутренней охраны, dels guàrdies de fronteres i interiors (GUPVO, ) ГУПО – пожарной охраны, dels Serveis d'extinció d'incendis (GUPO, ) ГУШосДор – шоссейных дорог, de les carreteres (GUŠD, ) ГУЖД – железных дорог, dels Ferrocarrils (GUŽD, ) ГУЛаг– Главное управление исправительно-трудовых лагерей и колоний, dels camps de treball correccional (GULag, ) ГЭУ – экономическое, d'Economia (GEU, ) ГТУ – транспортное, de transport (GTU, ) ГУВПИ – военнопленных и интернированных, de presoners de guerra i persones internades (GUVPI, )
El 1934, el 38,5% (36 quadres) dels líders de la NKVD eren jueus, dels quals dirigien set dels seus deu departaments principals. La resta eren russos, que representaven el 31,3% (30), el 7% (7) letons, el 5,2% (5) ucraïnesos, el 4,2% (4) polonesos, el 3% (3) georgians, el 3% bielorussos, el 2% alemanys i el 5% d'altres nacionalitats. El 1937, aquesta xifra havia canviat lleugerament al 37,8% de jueus, el 31,5% de russos, el 7,2% de letons, la resta d'altres nacionalitats i dotze de les vint direccions principals estaven encapçalades per jueus, així com set dels seus deu departaments principals.
Després de 1938, durant el Tercer Pla Quinquennal i la destitució de Iezhov com a cap de la NKVD, el percentatge de jueus es va esfondrar dins de l'organització, representant només el 3,9% del seu quadre directiu el 1939.
Canvis estructurals Des de la seva creació el 1934, el NKVD de l'URSS va tenir diverses modificacions estructurals; arribant a canviar l'estructura 3 vegades només entre 1938 i 1939:
Direcció del NKVD Comissari del Poble d'Afers Interiors – Lavrenti Béria Primer Adjunt i Cap del Directori Principal per a la Seguretat de l'Estat (GUGB) – Vsévolod Merkúlov
Adjunts de les tropes del NKVD – Ivan Maslenikov de la Militsiya – Vasili Txernixov de l'Estat Major – Serguei Kruglov
Secretariats Secretariat del NKVD — Stepan Mamulov Secretariat del Consell Especial del NKVD — Vladimir Ivanov Oficina Tècnica Especial — Valentin Kravtxenko Oficina Especial — Piotr Stxaria Grup d'Inspecció del NKVD — Nikolai Pavlov Penipotenciari Especial — Aleksei Stefanov Secretariat del Primer Adjunt per la Tasca del GUGB — Vsévolod Merkúlov Grup d'Inspecció — Vsévolod Merkúlov Secretariat Especial Secretariat — Vasili Txernixov Secció per l'Organització de la Força Laboral — Vsévolod Merkúlov Comitè Tècnic Permanent Secció pel Treball de Reparacions — Piotr Vainsxtein Secció de Subministraments — M. Mitustxin Departament de Transport Ferroviari i Aigua
Directoris i Departaments
Directori Principal de la Seguretat Estatal (GUGB) — Vsévolod Merkúlov 1r Departament Especial — Leonid Bastxtakov 2n Departament Especial — Evgeny Lapixin 3r Departament Especial — Dmitri Xadrin 4t Departament Especial — Mikhail Filimonov 5è Departament Especial — Vladimir Vladimirov Departament de Mobilització — Ivan Stxerediega Departament d'Estat Major — Serguei Kruglov Cap Directori d'Economia (GEU) — Bogdan Kobulov Cap Directori de Transports (GTU) — Solomon Milxtein Cap Directori de Presons (GTU) — Aleksandr Galkin Cap Directori d'Administració (AČU) — J.Stxumbatov Cap Directori d'Arxius (GAU) — Iosif Nikitinski Cap Directori de Bombers (GUPO) — Nikolai Istomin Cap Directori de la Militsiya (GURKM) — Pavel Zujev Cap Directori (o Administració) dels Camps de Treball Correctiu i Colònies (GULAG) — Vasili Txernixov Cap Directori de Carreteres (GUŠOSDOR) — Vsèvolod Fedotov Directori del Comandant del Kremlin — Nikolai Spiridonov Cap Directori de Tropes Frontereres (GUPW) — Grigori Sokolov Cap Directori de les Tropes del NKVD per a la Protecció Ferroviària — Aleksandr Guliev Cap Directori de les Tropes del NKVD d'Escorta — Vladimir Xarapov Cap Directori de les Tropes del NKVD per Protecció d'Empreses Industrials — I. Kozik Cap Directori de les Tropes del NKVD Operatives — P. Ariemyev Cap Directori de la Provisió Militar — Aleksandr Wurgaft Cap Directori de Construcció Militar — Ivan Luby Directori de Presoners de Guerra — Piotr Soprunienko Directori per la Construcció a l'Extrem Orient — Ivan Nikixev Departament Principal pel Status Civil — Fiedor Sokolov
Era Iejov Fins a la reorganització iniciada per Nikolai Iejov amb una purga de la policia política regional a la tardor de 1936 i formalitzada per una directiva del maig de 1939 de la NKVD de tota la Unió per la qual tots els nomenaments a la policia política local es controlaven des del centre, hi havia una tensió freqüent entre el control centralitzat de les unitats locals i la col·lusió d'aquestes unitats amb elements locals i regionals del partit, cosa que sovint resultava en la frustració dels plans de Moscou.James Harris, "Dual subordination ? The political police and the party in the Urals region, 1918–1953", Cahiers du monde russe 22 (2001):423–446.
Durant el mandat de Iejov, la Gran Purga va arribar al seu punt àlgid. Només entre els anys 1937 i 1938, almenys 1,3 milions de persones van ser detingudes i 681.692 van ser executades per "crims contra l'estat". La població del Gulag va augmentar en 685.201 persones sota el mandat de Iejov, gairebé triplicant-se en només dos anys, amb almenys 140.000 d'aquests presoners (i probablement molts més) morint de malnutrició, esgotament i els elements.Figes, Orlando (2007) The Whisperers: Private Life in Stalin's Russia , p. 234.
Era Bèria El 3 de febrer de 1941, el 4t Departament (Secció Especial, OO) del servei de seguretat GUGB NKVD responsable de la contraintel·ligència militar de les Forces Armades Soviètiques,GUGB NKVD. DocumentsTalk.com, 2008. format per 12 seccions i una unitat d'investigació, es va separar del GUGB NKVD URSS.
La liquidació oficial de l'OO GUGB dins de la NKVD es va anunciar el 12 de febrer mitjançant l'ordre conjunta núm. 00151/003 de la NKVD i l'NKGB URSS. La resta del GUGB va ser abolida i el personal es va traslladar al recentment creat Comissariat del Poble per a la Seguretat de l'Estat (NKGB). Els departaments de l'antic GUGB van ser rebatejats com a direccions. Per exemple, la unitat d'intel·ligència exterior coneguda com a Departament d'Afers Exteriors (INO) es va convertir en la Direcció d'Afers Exteriors (INU); la unitat de policia política del GUGB representada pel Departament Polític Secret (SPO) es va convertir en la Direcció Polític Secreta (SPU), i així successivament. L'antic 4t Departament (OO) del GUGB es va dividir en tres seccions. Una secció, que s'encarregava de la contraintel·ligència militar a les tropes de la NKVD (antiga 11a Secció del 4t Departament OO del GUGB) es va convertir en el 3r Departament de la NKVD, o OKR (Otdel KontrRazvedki). El cap de l'OKR de la NKVD era Aleksander Belianov.