Netaji Subhas Chandra Bose (bengalí, সুভাষ চন্দ্র বসু) (Cuttack, Raj Britànic, 23 de gener de 1897 - Taipei, Imperi japonès, 18 d'agost de 1945) va ser un polític indi, president del Congrés Nacional Indi entre 1938 i 1939. Fou obligat a dimitir per col·lidir ideològicament i tàcticament amb Mohandas Gandhi, ja que considerava que la no-violència no era suficient per aconseguir la independència de l'Índia. Encara que existeixen seriosos dubtes sobre la seva data de mort, oficialment, Bose va morir el 18 d'agost de 1945 a Taihoku, Taiwan, en un accident aeri quan viatjava a Tòquio.
L'esclat de la Segona Guerra Mundial el va veure com una ocasió per assolir la independència, cosa que provocà el seu empresonament per les autoritats britàniques. El 19 de gener de 1941 va fer un viatge a Peshawar i amb l'ajut de l'Abwehr va fugir a Berlín (Alemanya). Va ser cofundador i Netaji (líder) de l'Exèrcit Nacional Indi; i Cap d'Estat del Govern Provisional de l'Índia Lliure establert a les Illes Andaman i Nicobar quan estaven sota ocupació japonesa el 1942. Aquesta atribució de Netaji el van començar a utilitzar els soldats indis a Alemanya i pels oficials alemanys i indis de l'Oficina Especial per a l'Índia a Berlín, quan estaven sota ocupació japonesa el 1942.
Fins fa poc l'explicació oficial a la desaparició física de Chandra Bose havia estat la seva mort en un accident aeri sobre Taiwan, però el seu cos no fou mai recuperat. Fins i tot alguns afirmaven que havia mort captiu a Sibèria.
El 1999, seguint una ordre judicial, el Govern de l'Índia va crear a la Comissió Mukherjee, l'objectiu de la qual seria aclarir la mort del polític hindú. Després de sis anys d'investigacions, incloent viatges al Japó, Taiwan i Rússia, la Comissió Mukherjee va determinar el 2005 que l'accident aeri mai va tenir lloc i que fou una farsa per a facilitar la fugida de Chandra Bose a Rússia, no obstant això, la Comissió Mukherjee no va poder determinar si Chandra Bose efectivament va arribar a aquest últim país. Tanmateix, el Govern de l'Índia va rebutjar l'informe de la Comissió.
Ideologia Subhas Chandra Bose comença a interessar-se per la política després de viatjar per Europa, on es convenç de què la independència de l'Índia és necessària. Amb 20 anys, entra a formar part del Congrés Nacional Indi, la principal organització per la independència, i que el dia d'avui encara és el partit governant a l'Índia. El 1924 serà escollit alcalde de Calcuta, i el 1938 i 1939 per president del CNI.
Bose va defensar dins del CNI, la postura que la independència de l'Índia només podia aconseguir-se mitjançant una resistència violenta, a més de formar part del sector més progressista dins del Congrés. Va ser un dels pocs líders reconeguts que s'enfronta a Mahatma Gandhi i la seva política de no-violència, tot i que l'admirava per la seva capacitat de lideratge. Aquesta oposició va arribar al seu punt àlgid el 1939, on els enfrontaments entre les dues postures portaren a Bose a deixar la presidència del CNI. Immediatament després creà un nou partit que en un primer moment seria una fracció del CNI, el Bloc d'Avanç (All India Forward Bloc), amb la intenció de reunir a tots els sectors més esquerrans i antiimperialistes del país. Açò porta a la seva expulsió del Congrés, i a què els britànics l'empresonaren. Quan va sortir del país i acaba a l'exili, va coincidir amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, i va voler aprofitar aquest context per buscar aliats entre els països enfrontats amb Gran Bretanya, portant-lo finalment a acabar aliat amb les potències de l'Eix.
Aquest últim fet és especialment controvertit, ja que aquesta aliança amb les potències feixistes no ha sigut ben vista, sobretot des d'un punt de vista occidental. Per a poder entendre enterament açò, s'ha de mirar des del context internacional d'aquella època. Les democràcies occidentals portaven anys en crisi econòmica, i en general semblava que les ideologies més radicals i autoritàries eren les triomfants. Això va definir la idea que Bose tenia de com havia de ser organitzada l'Índia després de la independència, que uneix fins a cert punt característiques del socialisme i del feixisme; que anomenaria Samyavada. En aquest concepte englobava dues síntesis, la d'Orient i Occident, i la del marxisme i feixisme, d'on agafaria de la primera el socialisme i de la segona el nacionalisme i utilitzaria els punts en comú, que segons ell, hi tenien ambdues ideologies, com situar l'Estat per davant de l'individualitat, la denúncia del parlamentarisme, l'existència d'un Partit únic al govern, la supressió de qualsevol minoria dissident i la reorganització industrial del país.
Ell tenia una visió d'una Índia lliure que estigués unida, deixant de costat diferències ètniques o religioses, industrialitzada, socialista, amb igualtat d'oportunitats per tothom i que ocupés el lloc que li corresponia en l'àmbit internacional; per a arribar a aquest punt defensava que en un principi estigués regida per un Líder i un Partit disciplinat i poderós, que veia com la millor eina per construir un Estat fort i modern, i mantenir una Índia unida. Creia que si tothom tenia garantits els seus drets bàsics, i llibertat en els àmbits cultural i religiós, no hi hauria problemes amb cap minoria. A més, afirmava que una vegada el nou règim s'hagués estabilitzat, el poder seria descentralitzat.
En definitiva, per a Bose l'objectiu d'aconseguir la independència de l'Índia justificava qualsevol mitjà (violent o no), i quan veia l'oportunitat d'aconseguir-la aliant-se amb l'Eix, ho va fer per una qüestió purament pràctica, ja que tenien un enemic comú: l'imperialisme britànic. Els seus simpatitzants posen com a exemple que ell no simpatitzava amb idees nazis o fexistes el fet que estigués a favor de la emancipació de la dona, el secularisme i altres idees progressistes. D'altra banda, alguns retractors diuen que això és una mostra del seu populisme.
El seu pensament pot resumir-se en alguns lemes que va utilitzar durant la seua vida, com "Dona'm sang i et donaré llibertat" o "Unitat, acord, sacrifici".
Cerca del pensament En el context del domini britànic del seu país, Bose provenia d'una família comuna de l'època. Amb un pare que donava suport al règim imposat, Bose va rebre educació anglesa. Fins i tot a algunes famílies de l'entorn de Bose es va arribar a popularitzar la dita que "els britànics portaven unió i estabilitat al país, i a més governaven amb el consentiment de tota classe d'indis". De jove es va interessar pel misticisme i va marxar de casa per al que ell deia ser un viatge on trobar la seva espiritualitat i buscar la veritat sobre el que passava al seu entorn. El lloc on va anar primerament, amb un amic, va ser Kolkata, la ciutat principal on es practicava un racisme més latent per part dels màsters britànics. Un fet que exemplifica clarament aquest comportament és que, en alguns bars de la zona, es van arribar a posar cartells amb el següent missatge: "Dogs and Indians are not allowed" (Els gossos i els indis no estan permesos). Bose, indignat, va decidir entrar al comitè més important de la Universitat de Polítiques de Kolkata per combatre el racisme, tot i que va comprendre que si es volia arribar a un canvi polític, s'hauria de fer a gran escala.
Un temps després, va voler entrar en el Servei Civil de l'Índia, un servei d'elit dirigit per membres anglesos del Parlament de Gran Bretanya. Per això va haver de dirigir-se a aquest país, on es va adonar que el racisme cap als indis era molt més fort a l'Índia britànica que en el mateix territori anglès. L'examen d'admissió li va anar excel·lentment, però Bose va passar per una crisi personal i va voler rendir-se perquè no tenia les seves idees molt clares.
Carrera com a polític Seguidament, va tornar a l'Índia britànica per començar una nova carrera com a polític. Només amb estar una mica més de temps de nou al seu país va tenir-ne prou per ser conscient del creixent nacionalisme que s'estava tenint lloc. El país estava submergit en un mar de protestes i manifestacions per l'expulsió dels colons britànics, que van arribar a donar-se violentament fins al punt que es va parlar d'una possible connexió dels rebels amb terroristes de Bangkok. En el cas de Bose, es va unir a moltes d'aquestes manifestacions i va ser arrestat per això. Durant deu anys va estar entrant i sortint de la presó, ja que aprofitava qualsevol oportunitat per anar en contra de les activitats britàniques. A més, va fer una vaga de fam i veient que no es rendia, el govern de Calcuta el va alliberar per por que es morís, ja que això suposaria represàlies per part dels seus seguidors. A la presó, la seva salut va empitjorar. Finalment, el van portar a casa molt dèbil per la vaga de fam que ja portava fent feia dues setmanes i a poc a poc es va anar refent.
Diferents viatges per Europa i l'Índia El 1933 va decidir agafar un vaixell cap a Àustria, on va ser diagnosticat de tenir una pedra al ronyó, pel que va ser operat i la seva salut va millorar. Durant el temps que va estar en aquest país va conèixer a una dona austríaca anomenada Emily Len Shenkl i es va casar amb ella en secret.
Com no podia tornar a l'Índia per temes burocràtics sobre els seus empresonaments, va continuar amb el seu viatge internacional, on s'anava autoproclamant el nou ambaixador de l'Índia, ja que volia que els europeus donessin suport a la independència de l'Índia contra l'Imperi Britànic.
En aquest mateix any, va anar-se’n a Berlín, fet pel qual es diu que la controvèrsia de Bose va ser tan espectacular. Va voler conèixer als nazis per agafar poder i influències entre ells i que això li ajudés en el seu propòsit independentista. També li interessava bastant la disciplina, en teoria aplicada del nazisme, que consistia en una combinació d'un règim socialista amb trets feixistes; encara que va criticar que els indis fossin considerats racialment inferiors a l'Alemanya Nazi. Desitjava tenir suport polític del líder nazi per la independència de l'Índia i va voler reunir-se amb El Führer, però no va rebre el mateix interès en això per part de l'austríac, ja que aquest últim al·legava que "els indis no eren capaços de governar-se per si mateixos".
Després d'aquest fracàs va tornar al seu país i va guanyar reputació, a més era considerat un home molt íntegre i per això va obtenir molta popularitat ràpidament. Aquí és on apareix la figura de Mahatma Gandhi, un polític pacifista contemporani a Bose, amb el qual va tenir estreta relació. Gandhi defensava la no-violència sobre tots els aspectes, mentre que Bose pensava que la violència en contra de l'abús britànic estava legitimada. Igualment i malgrat aquestes diferències, Gandhi va unir-se a Bose en el Moviment Nacionalista Indi, on va ser considerat un dels primers socialistes-nacionalistes, ja que els seus interessos sobrepassaven a les persones, sense oblidar els seus drets humans, per centrar-se en una lliure nació.
Un cop dins d'aquesta associació, Bose va tenir l'oportunitat de conèixer a un gran nombre de líders de diferents congressos i comitès i es va desil·lusionar. A propòsit d'això, va fer un discurs on va al·legar públicament que donava suport a la violència contra els britànics, amb el que va deixar el públic en xoc, especialment a Gandhi, per la qual cosa Bose va ser forçat a abandonar el grup.
Indignat per aquest recent esdeveniment, Bose va crear un altre moviment, anomenat All Índia Forward Bloc, el 1939, encara que molts indis no s'ho van prendre massa bé.