Josep Capuz i Mamano (València, 29 d'agost de 1884 — Madrid, 9 de març de 1964) va ser un escultor valencià.
És considerat un dels artistes cabdals en la renovació de la tècnica escultòrica duta a terme a l'Espanya del primer terç del . La seua obra pertany al classicisme modern, un corrent europeu que cercà trenca amb el realisme naturalista exemplificat per altres escultors com Marià Benlliure.
Biografia Nascut en un entorn familiar eminentment artístic, la seua formació s'inicià amb son pare (Antoni Capuz i Gil) i el seu oncle a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a València, passant l'any 1904 a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, a Madrid i al taller del Pare Félix Granda, un dels més destacats de la seua època en imatgeria religiosa. Després d'una beca que li possibilità un primer viatge a Roma, amb visites a Florència, Nàpols o París, retorna a Espanya.
Durant la seua estada a Roma va conéixer un altre becat, qui després esdevindria un destacat pintor, Josep Nogué Massó, qui va retratar Capuz l'any 1910. L'obra, d'excel·lent factura, es conserva en el Museu Provincial de Jaén i és propietat de la Junta d'Andalusia.
A partir de la dècada del 1920 va adquirir anomenada en els ambients artístics espanyols, compaginant la creació amb la didàctica a l'Escola d'Arts i Oficis de Madrid, com a catedràtic de Modelatge i Buidatge. També va exercir de catedràtic a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. El 1927 va ser nomenat Acadèmic de Belles Arts de San Fernando i va rebre la medalla d'Or de l'Exposició Internacional de París de 1937.
Obra miniatura|L'ídol, escultura de Josep Capuz als Jardins del Real de València. Capuz i Mamano va saber compaginar la visió clàssica de l'escultura amb els corrents moderns de l'època. Va treballar amb mestria en molt diversos materials, tant en bronze com en pedra o fusta.
Monuments Justino Flórez, Jaén 1930. Doctor Francesc Moliner, València 1919. Comandant Villamartín, Cartagena, 1926. Francisco Franco, Madrid 1964. Estàtua eqüestre que es va situar durant anys enfront de Nuevos Ministerios a Madrid, amb còpies a València, Ferrol i Santander.
Obra religiosa La major part de la seua producció en aquest àmbit va estar destinada a la Setmana Santa de Cartagena. Per a la Confraria del nostre Pare Jesús Natzarè, va fer: Santíssima Mare de Déu de la Pietat, 1925 Crist Jacent, 1926 Davallament de Crist, 1930 Santíssima Mare de Déu de la Soledat, 1930. Desapareguda l'any 1936 El nostre Pare Jesús Natzarè, 1931. Desaparegut el 1936 Santíssima Mare de Déu Dolorosa, 1931. Desapareguda el 1936 Santíssima Mare de Déu de la Soledat, 1943 Sant Joan Evangelista, 1943 El nostre Pare Jesús Natzarè, 1945 Sant Amor de Sant Joan en la Soledat de la Mare de Déu, 1953
També va executar obres religioses per a altres localitats. És el cas de: Assumpció de la Mare de Déu. Elx, 1940 Mare de Déu dels Dolors. Llorca, 1941 Jesús Natzarè del Pont. Conca, 1941 Santíssima Mare de Déu de la Pietat. Cieza, 1943 Negació de Sant Pere. Elx, 1945 Grup del Ressuscitat. Màlaga, 1946 Santíssima Mare de Déu del Roser. Alhama de Múrcia Crist crucificat, per als jesuïtes de Madrid, etc.
Altres obres L'ídol, Nu assegut, Dona en un arbre, Dona pentinant-se, etc.
Vegeu també Fernando Cruz Solís
Referències
Categoria:Escultors valencians contemporanis Categoria:Escultors de València Categoria:Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi Categoria:Alumnes de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Categoria:Alumnes de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Categoria:Morts a Madrid Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Categoria:Valencians del segle XIX Categoria:Valencians morts al segle XX