Thomas Lanier Williams, conegut amb el nom artístic de Tennessee Williams (Columbus, Mississipi, 26 de març de 1911 - Nova York, 25 de febrer de 1983), va ser un escriptor, dramaturg i guionista nord-americà. Juntament amb els seus contemporanis Eugene O'Neill i Arthur Miller, és considerat un dels tres dramaturgs més importants del teatre americà del segle XX. Les seves obres de teatre van tenir un ressò extraordinari sobretot gràcies a les versions cinematogràfiques que se'n van fer.

Va obtenir en dues ocasions el premi Pulitzer (1947 i 1954), per dues de les seves peces de més èxit universal: Un tramvia anomenat Desig (A Streetcar Named Desire) i La gata sobre la teulada de zinc calenta (A Cat on hot Tin Roof), ambdues portades al cinema, amb un gran repartiment artístic després de l'èxit assolit en els escenaris nord-americans. Igual reconeixement va merèixer, el 1961, la seva obra La nit de la iguana (The Night of The Iguana) en ser mereixedora del premi Drama Critics Circle.

Biografia Thomas Lanier Williams III va néixer a Columbus, Mississipi, d'ascendència anglesa, gal·lesa i hugonota, el segon fill d'Edwina Dakin (9 d'agost de 1884 - 1 de juny de 1980) i Cornelius Coffin "C. C." Williams (1879–1957). El seu pare era un venedor ambulant de sabates que es va convertir en alcohòlic i sovint era fora de casa. La seva mare, Edwina, era filla de Rose O. Dakin, professora de música, i del reverend Walter Dakin, un sacerdot episcopal d'Illinois que va ser assignat a una parròquia a Clarksdale, Mississipi, poc després del naixement de Williams. Williams va viure a la rectoria episcopal del seu avi amb la seva família durant gran part de la seva primera infància i va estar a prop dels seus avis.

Va tenir dos germans, la germana gran Rose Isabel Williams (1909–1996) i el germà petit Walter Dakin Williams (1919–2008). De petit, Williams gairebé va morir d'una diftèria que el va deixar fràgil, baixet i pràcticament confinat a casa seva durant un any de recuperació. Almenys en part a causa de la seva malaltia, el seu pare, Cornelius Williams, descendent de pioners de l'est de Tennessee, el considerava un nen dèbil, i tenia un temperament violent i propens a utilitzar els punys. Considerava amb menyspreu el que considerava l'efeminament del seu fill. Edwina, atrapada en un matrimoni infeliç, va centrar la seva atenció gairebé completament en el seu fràgil fill petit. Crítics i historiadors coincideixen que Williams es va inspirar en la seva pròpia família disfuncional en gran part dels seus escrits, i que el seu desig d'alliberar-se de la seva educació puritana el va impulsar cap a l'escriptura. Cap als anys 1960, influenciat pel seu germà, convertit al catolicisme, Williams es va unir a l'Església Catòlica; tanmateix, mai va atribuir gaire importància a la religió en la seva vida personal.

Va estudiar a les universitats de Missouri, Iowa i a la Universitat Washington a Saint Louis. De filiació protestant, decidí, en els últims anys convertir-se al catolicisme, en un fosc gest religiós. Després de l'apogeu mundial de la seva obra dramàtica, representada en nombrosos països occidentals, Tennessee Williams s'enfrontaria a la crisi d'un teatre que havia començat a empobrir-se i banalitzar-se al començament de la dècada dels seixanta.

La primera de les seves obres, Battle of Angels (Batalla dels àngels), 1940, obria un cicle dramàtic dominat per la visió esquinçada i lírica de la forma de vida americana: frustracions, alcoholisme, passions eròtiques, desenganys, donen el to pessimista i escèptic d'aquesta dramatúrgia que va tenir en el cinema estatunidenc de dues dècades una de les seves fonts argumentals de més èxit. Altres peces seves, El zoo de vidre (The Glass Ménagerie), 1944, You touched me, 1946, que pertanyen a la primera fase del seu cicle dramàtic, no permetien preveure l'actual discutit ocàs d'aquest autor, que ja el 1962 declarava ser «físicament repel·lent» i estar «avorrint el públic».

L'èxit teatral i cinematogràfic assolit amb Summer and Smoke (Estiu i fum), 1948, i Rose Tattoo (La rosa tatuada), 1950, contrasta amb la banalitat de les seves últimes obres, a l'estil de la seva Bye Bye, Birdie, 1960, peça al llindar del fulletó. A aquesta gradual pèrdua de les seves riques virtuts inicials corresponen obres com The Milk Train doesn't Stop Here Any More (El tren de la llet no es detindrà més aquí), 1962, The Two character Play, 1967, i In the Bar of a Tokyo Hotel (En el bar d'un hotel de Tokio), 1969.

Relació amb Barcelona Entre el 1953 i el 1958 Williams va visitar Barcelona tots els estius, cada vegada que necessitava un impuls per no sucumbir al “vell ensopiment” de Roma, ciutat en la qual vivia ocasionalment des del seu èxit el 1947 de Un tramvia anomenat Desig a Broadway. Segons Olga Merino, “només tres llocs li van proporcionar matins esplèndids per a l’escriptura: el seu cau novaiorquès, l’estudi de Key West (Florida) i, per descomptat, les habitacions de l’hotel Colón, a la plaça de la Catedral, el seu refugi barceloní. En canvi, Roma i el Ferragosto l’enervaven; no aconseguia concentració. O potser ho brandava com a pretext per separar-se del seu amant i escapolir-se a Barcelona cada vegada que es discutien: Frank Merlo, un actor italoamericà, el seu secretari durant anys; l’home que millor va saber esti­mar-lo.”

A les platges de Barcelona troba nois amb els quals va tenir una relació esporàdica, i possiblement aquestes trobades van ser la base del guió que va coescriure amb Gore Vidal per al film De sobte, l’últim estiu (1959), en el que hi ha “ressons dels seus estius barcelonins a una localitat fictícia, Cap de Llop, amb una platja anomenada Sant Sebastià”. A Barcelona Willims hi té també altres amistats, com Antonio de Cabo i Rafael Richart, que van aconseguir estrenar el 1950 dues obres de Williams (El zoo de vidre i Un tramvia anomenat Desig), i l’escriptor i periodista de La Vanguardia Ángel Zúñiga.

Temes tractats Com ell mateix explicà en les seves memòries, les seves obres es basen fonamentalment en el sexe i en la violència. La seva homosexualitat és obertament confessada. Les seves obres sovint són protagonitzades per una dona vulnerable i sola, que pot suportar el seu turment mercès a un fràgil ensomni del passat i del futur. Però la il·lusió ha d'enfrontar-se amb la realitat, i llavors es produeix una violenta crisi que es desencadena davant la presència més o menys interessada de l'home.

Williams escenifica una sèrie de problemes típicament estatunidencs. La frustració, la poesia irrealista, la tendresa i la crueltat, són els puntals psicoanalítics de les passions que viuen els personatges de les seves millors obres. En les obres posteriors a les esmentades, adés reapareixen en certa manera uns temes idèntics o molt semblants.

Camí reial (1953) és una investigació expressionista les seves pròpies actituds vers l'activitat de l'artista. Orpheus descending (El descens d'Orfeus, 1957) ha estat descrita com un «poema oníric i fantàstic», malgrat el caràcter tenebrós del tema que tracta: la fagocitosi de l'individu pel seu homònim. La nit de la iguana (1961) reitera el tema de la solitud de l'individu, submergit en el desemparament moral més gran, però sempre desitjós de reviure, encara que sigui fora del temps.

Obra dramàtica 1945. The Glass Menagerie. 1947. A Streetcar Named Desire. 1947. Summer and Smoke. 1951. The Rose Tattoo. 1953. Camino real. 1955. La gata sobre la teulada de zinc calenta. 1957. Orpheus Descending. 1958. De sobte, l'últim estiu. 1959. Sweet Bird of Youth. 1960. Period of Adjustement. 1961. The Night of the Iguana. 1964. The Milk Train Doesn't Stop Here Anymore. 1968. The Seven Descents of Myrtle. 1972. Small Craft Warnings Traduccions al català Figuretes de vidre (The Glass Menagerie). Versió de Bonaventura Vallespinosa. Barcelona: Quaderns de Teatre A. D. B. (Editorial Fontanella), 1959. Un tramvia anomenat Desig (A Streetcar Named Desire). Traducció de Jordi Arbonès. La gata damunt la teulada (Cat on a Hot Tin Roof). Traducció de Jordi Arbonès. Advertència per a embarcacions petites (Small Craft Warnings). Traducció de Jaume Melendres. La rosa tatuada (The Rose Tattoo). Traducció de Carlota Subirós Bosch. Arola Editors, Tarragona, 2013. Un tramvia anomenat Desig (A Streetcar Named Desire). Traducció de Joan Sellent. Martorell: Adesiara editorial, 2018. La nit de la iguana (The Night of the Iguana). Traducció de Carlota Subirós Bosch. Arola editors, 2020 Gata sobre una teulada de zinc calenta (Cat on a Hot Tin Roof). Traducció de Joan Sellent. Martorell: Adesiara editorial, 2023. El zoo de vidre (The Glass Menagerie). Traducció de Jordi Vilaró Berdusan. Martorell: Adesiara editorial, 2025.

Referències

Categoria:Escriptors de Mississipi Categoria:Dramaturgs estatunidencs en anglès Categoria:Novel·listes estatunidencs en anglès Categoria:Poetes estatunidencs en anglès Categoria:Guionistes estatunidencs Categoria:Alumnes de la Universitat d'Iowa Categoria:Alumnes de The New School Categoria:Alumnes de la Universitat de Missouri Categoria:Alumnes de la Universitat Washington a Saint Louis Categoria:Guanyadors del premi Pulitzer de Teatre Categoria:Receptors de la Medalla Presidencial de la Llibertat Categoria:Honorats pel Centre Kennedy Categoria:Morts a Nova York Categoria:Professors de The New School Categoria:Morts per ennuegament Categoria:Dramaturgs estatunidencs del segle XX Categoria:Poetes estatunidencs del segle XX Categoria:Escriptors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Escriptors estatunidencs nascuts al segle XX