miniaturadeimagen|300px|derecha|Los diferentes dialectos que componen el catalán La división dialectal del catalán/valenciano es la forma en la que se divide a las diferentes hablas de los territorios donde se habla esta lengua. La lengua comprende un alcance geográfico de aproximadamente 50.000 km² distribuidos entre Cataluña, la Comunidad Valenciana, las Islas Baleares, la Franja de Aragón, el condado del Rosellón y la ciudad sarda del Alguer.Llengua romànica parlada a Catalunya, així com a les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó, la ciutat sarda de l'Alguer i la Comunitat Valenciana, on rep el nom de valencià. - Diccionari Normatiu del Valencià, Acadèmia de la Llengua Valenciana (en valenciano)

Origen En 1861, Manuel Milá y Fontanals propuso la división dialectal de la lengua en dos grandes bloques: el oriental y el occidental. Los dialectos no se pueden delimitar con exactitud porque entre unos y otros siempre hay una franja de transición más o menos amplia, excepto en las islas.

Se trata de dialectos de transición hasta las lenguas vecinas como el ribagorzano y el patués (hacia el aragonés) y el habla capcinés (dentro del catalán septentrional, hacia el occitano). Además, ningún dialecto es del todo uniforme: cualquiera de los que hay se puede subdividir en diversos subdialectos. Así pues, la lengua catalana se puede subdividir en dos bloques dialectales y en dialectos, siendo los dos grandes bloques el oriental y occidental.

Hay dialectos desaparecidos como el menorquín de Fort-de-l'Eau (Argelia), el mallorquín de Argentina, el mahonés de Florida, el valenciano de Murcia y el catalán de la burguesía y las clases altas de las principales ciudades de Cerdeña, Sicilia y Nápoles, de los cuales quedan restos en el sardo, el siciliano y el napolitano.

Un caso especial es el de la interferencia entre dialectos no fronterizos por repoblación con mallorquines al sur de la Comunidad Valenciana en la Edad Moderna, que ha dado lugar al valenciano salat de Tárbena y Vall de Gallinera.

División dialectal

Número de hablantes La siguiente tabla muestra la población que tiene el catalán como lengua materna, en los dialectos orientales y occidentales, con datos de 2004:Datos compilados a partir del número total de hablantes por región y del porcentaje que tiene el catalán como lengua materna, y los datos compilados en el blog Disponibilitat Permanent.

Oriental Hablantes Occidental Hablantes Comarques Gironines 262300 Terres de l'Ebre 103900 Comarques Centrals 211500 Àmbit de Ponent 169300 Àmbit metropolità Barcelona 1022800 Alt pirineu 34300 Camp de Tarragona 145300 Comunitat Valenciana 1422590 Illes Baleares 479140 Franja de Ponent 45000 Andorra 61975 Total oriental 2121040 (54%) Total occidental 1837065 (46%)

Variaciones dialectales Algunas pequeñas zonas de dominio lingüístico se caracterizan por la presencia de una determinada variación dialectal propia del lugar, sin llegar a constituir un verdadero dialecto (ya que el resto de las características las comparte con las del territorio circundante).

Islas Baleares: Consejo Insular de Menorca: Menorquín Consejo Insular de Mallorca (Isla de Cabrera y Parque nacional marítimo-terrestre del Archipiélago de Cabrera): Mallorquín Consejo Insular de Ibiza y Consejo Insular de Formentera: Ibicenco

Ejemplos de léxico y pronunciación Puede que la característica que más marca algunos dialectos sea la pronunciación y, en particular, las diferencias son significativas entre el bloque oriental y el occidental.

A continuación se muestra la pronunciación (culta) de diferentes palabras en los dos bloques más importantes y los subdialectos más relevantes de cada bloque: el central por el bloque oriental y el valenciano por el bloque occidental. Se utiliza la transcripción AFI.

Mot Pronunciación oriental (ej. central) Pronunciación occidental (ej. valenciano) terra cel aigua foc home dona menjar beure gran petit/xicotet comprar nit dia/jorn anglès / anglés perquè València

A continuación, se muestran unos ejemplos de más variedades y subdialectos, donde también se pueden constatar las diferencias léxicas. En los textos se utiliza la grafía habitual para reflejar la transcripción fonética (en lugar de utilizar el AFI (IPA)). Por tanto no se han de considerar como variantes ortográficas. Al lado del nombre del subdialecto están los nombres de las localidades de los redactores del ejemplo.

Estos ejemplos utilizan a menudo sinónimos que también se utilizan en otras zonas, pero en cada zona hay una tendencia a utilizar una palabra. Por ejemlpo se entiende igual si se dice diners, dinés, cèntims, sous,... porque todo ello significa lo mismo.

Los siguientes ejemplos de variedades dialectales del catalán-valenciano-balear recogen todas las formas consideradas como arcaicas y sin aplicar la normativa contemporánea. Se utiliza el siguiente texto extraído de la parábola del hijo pródigo (Nuevo Testamento, San Lucas 15:11-32):

Bloque occidental miniaturadeimagen|derecha|250px|Los diferentes dialectos que componen el catalán, con las divisiones nacionales y regionales Noroccidental Un home només tinie dos fills. Lo més djove li va di a sun pare: "Ia és hore que siga'l meu propi amo i que tingue dinés (cèntims): fa falte que me'n pugue'nar a vere món. Repartixi los seus béns i doni'm lo que'm toque".

"Ai, fill meu", va di lo pare, "com vulgos, ets dolén i siràs castigat". I després va aurí un caixó, va partí'ls seus béns i'n va fe dos parts. Uns dies després, lo dolén se'n va'nà del poble mol contén i sense di adéu a dingú.

Va travessà moltes terres ermes, mols boscos i mols rius, i va'ribà a une gran ciutat on se va gastà tots los dinés (cèntims).

Leridano Un home només tenia dos fills. Lo més jobe li ba di a son pare: "Ia's hora de que sigui lo meu propi amo i que tingui prou cuartos: cal que me'n pugui anar a beure món. Parteixi los bostres béns i doni'm lo que'm toque".

"Ai, fill meu", ba dí'l pare, "com bulgos, ets dolén i siràs castigat". I después ba aurí un calaix, va partí'ls seus béns i ba fe-n dos [dues] parts.

Uns dies después, lo dolén se'n ba ná del poble mol contén i sense di adéu a dingú. Ba travessá moltes terres ermes, mols boscos i mols rius, i ba arribá a una gran ciutat a on se ba gastá tots los cuartos.

Valenciano de transición / tortosino Un home domés tenia dos fills. Lo més djobe li va dí a son pare: "Ia (é)s hora (de) que sigue lo meu propi amo i (de) que tingue dinés: cal que puguigue anar-me'n a vore món. Partiu los vostres béns i doneu-me lo que me toca".

"Ai, fill meu", li va dí lo pare, "com vulgues, ets(eres) dolén(t) i siràs castigat". I después va aurí un calaix, va partí los seus béns i va fer-ne dos par(t)s. Uns dies después, lo dolén(t) se'n va anà del poble mol(t) ufà i sense dí adéu a dingú.

Va trabessà moltes terres ermes, mol(t)s boscos i mol(t)s rius, i va arribá a una gran ciutat a (w)on se va gastà to(ts) los dinés.

Comarcas del Ebro y norte de Castellón Un home només tenia dos fills. Lo més tjobe ba di a sun pare: "Ia és hora (de) que sige'l meu propi amo i que tingue dinés: cal que pugue anar-me'n a bore món. Partiu los bostres béns i dona'm el que'm toque".

"Ai, fill meu", ba dí'l pare, "com bulgues, ets dolén i seràs [siràs] castigat". I después ba ubrí un calaix, va partí'ls seus béns i ba fer-ne dos parts.

Uns dies después, lo dolén se'n ba aná del poble mol ufà i sense di adéu a ningú. Ba travessá moltes terres ermes, mols boscos i mols rius, i ba arribá a una gran ciutat a on se ba gastá tots los dinés.

Valenciano meridional Albaida, Canals... Un home només tenia dos fills. El més jove li va dir a son pare: "Lla és horo que siga'l meu propi amo i que tinga dinés: fa falta que puga anar-me'n a vore món. Partixca els seus béns i done'm lo que em toco".

"Ai, fill meu", va dir el pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I després va obrir un caixó, va partir els seus béns i va fer dos parts.

Uns dies després, el roín se'n va anar del poble mol(t) content i sense dir adéu a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mol(t)s boscos i mol(t)s rius, i va arribar a una gran ciutat on es va gastar tots els dinés.

La Marina... Un home només/domés tenia dos fills. El més dʒove li va dir a son pare: "Ias horo/hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: fa falta que puga (a)nà(r)-me'n a vore món. Partixca e(l)s seus béns i done'm lo que'm toque".

"Ai, fill meu", va dir el pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I después/encamant/andespués va obrir un caixó/caxó, va partir e(l)s seus béns i en va fer dos parts.

Uns dies después, el roín se'n va anar del poble mol(t) desvanit/debellit i sense dir adéu/adiós/res a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mol(t)s boscos i mol(t)s rius, i va ribar a una gran ciutat on es va gastar to(t)s e(l)s dinés.

Villanueva de Castellón... Un home només tenia dos fills. El més tjove li va dir a sun pare: "Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: fa falta que puga anar-me'n a vore món. Partixca els seus béns i done'm lo que em toco".

"Ai, fill meu", va dir el pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I després va aurir un caixó, va partir els seus béns i va fer dos parts.

Uns dies després, el roín se'n va anar del poble molt content i sense dir adéu a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mols boscs i mols rius, i va arribar a una gran ciutat on es va gastar tots els dinés.

Valenciano alacantino miniaturadeimagen|derecha|250px|Los dialectos del catalán. Novelda Un home només tenia dos fillx. El més tjove va dí a sun pare: "Ia és hora que siga el meu pròpit amo i que tinga dinés: és mesté que puga anà-me'n i vore món. Partixca els seus béns i done'm lo que me toque".

"Ai, fill meu", va dí (e)l pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I después va ubrí un ca(i)xó, va partir se seus béns i va fé dos parts.

Uns dies después, el roín se'n va anà del poble mol devanit i sense dí adiós a ningú. Va travessà moltes terres ermeres, mol(t)s de bosques i mol(t)s de rius, i va arribà a una gran ciudat on es va gastà tots es dinés.

Elche Un home només/domés tenia dos filltx. El més tjove li digué a son pare: "Ia és hòrò que siga el meu pròpit amo i que tinga monetes: és precís/menester que puga anâ-me'n i vore món. Partixca es seus béns i done-me lo que me toque/la meua part".

"Ai, fill meu", digué el pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I endempués/después obrigué un caxó, partí es seus béns i en feu dos parts.

En passar uns dies, el roín se n'anà del poble molt devanit/ufanós/campante i sense despeî-se/dir adéu/dir res a dengú/ningú. Travessà moltes terres en (g)uaret, bastant de bosc i bastant de riu, i arribà a una gran ciutat aon se gastà tots es dinés.

Entre las generaciones más jóvenes aparece la perifrástica. Entre los hablantes ancianos de ciudad y en todas las generaciones de las pedanías más meridionales del Campo de Elche se emplea el simple, incluso en la primera persona: "aní", "fiu". Entre los hablantes de ciudad es muy habitual emplear tanto la perifrástica como el simple en una misma conversación. Les formas más normativas son las más habituales entre las generaciones más jóvenes. Hay vacilaciones vocálicas abundantes entre los hablantes ancianos tradicionales: només/numés; dengú/dingú. El ieismo aparece mucho entre los jóvenes y el betacismo ya menos.

Crevillente Un home només tenia dos fills. El més tjove li va dir a sun pare: "Ia és hora que siga el meu pròpit amo i que tinga dinés: és precís que puga ana-me-ne i vore món. Partixca es seus béns i done-me lo que me toque".

"Ai, fill meu", va dir el pare, "com vuigues, eres roín i seràs castigat". I después va obrir un caxó, va partir es seus béns i va fer dos parts.