miniatura|El rocío (1897), de Museo Nacional de Arte de Cataluña, Barcelona Adrián Gual Queralt (Barcelona, 1872-Barcelona, 1943) fue un dramaturgo, director, escenógrafo y empresario teatral español, impulsor de la Escuela Catalana de Arte Dramático, pintor y pionero del cine en Barcelona.
Trayectoria
Fundó el «Teatre Íntim» (Teatro Íntimo) en 1898 con un grupo de amigos para promover un teatro moderno que revitalizara la rutina dominante. Evolucionó del vanguardismo elitista hacia una cierta ‘dimensión ciudadana’. El Teatre Intim funcionó de forma intermitente durante treinta años, hasta 1928. En su repertorio figuraron autores clásicos, contemporáneos europeos como Henrik Ibsen, Maurice Maeterlinck, Hauptmann, Gabriele D'Annunzio, dramaturgos catalanes de su entorno, Benito Pérez Galdós, Jacinto Benavente, además de las obras del propio Gual.
Llevó a la práctica el principio de autonomía de la escenificación, diferenciándola de la literatura dramática con la ineludible presencia de un director. Recibió influencias de André Antoine, del Arte Total, de las creaciones ambientales de los simbolistas a través de los espectáculos de Paul Fort y Lugné-Poë, y de los progresos técnicos y científicos de la escena en su época.
Entre 1904 y 1906 fue director escénico de las empresas teatrales dirigidas por Lluís Graner: la sala Mercè y los Espectacles-Audicions Graner instalados en el teatro Principal de Barcelona. Diversas obras líricas escritas por Gual fueron estrenadas aquí, como La presó de Lleida (con música de Jaume Pahissa) y Els tres tambors (con música de Enric Morera), ambas inspiradas en las canciones populares catalanas del mismo nombre. También recibió de Lluís Graner el encargo del texto para la visión musical La matinada, con música de Felip Pedrell.
Fue director de la Escuela Catalana de Arte Dramático y director artístico de la productora Barcinógrafo (1913). Dejó unas interesantes memorias, Mitja vida de teatre (1960), editadas tras su muerte. Gual, que también se desempeñó como ilustrador, en su faceta de artista plástico se centró en el esteticismo del estilo modernista.
Obra teatral
Oh, Estrella! (1891) La mosca vironera (1891) La visita (1893) L'últim hivern (El último invierno) (1893) La mar brama (1894) Morts en vida (Muertos en vida) (1894) El perill (El peligro) (1895) Nocturn (Audante Morat) (1895) Silenci (Drama de món)- (Silencio, drama de mundo) (1898) L'emigrant (El emigrante) (1900) Camí d'Orient (Camino de Oriente) (1901) Misteri de dolor (Misterio de dolor) (1901) Les alegres comediantes (1902) La fi de Tomàs Reynald (1904) Els pobres menestrals (Los pobres menestrales) (1906) Marcolf (1907) La pobra Berta (1907) Donzell qui cerca muller (Doncel quien busca mujer) (1910) En Jordi Flama (1911) L'Arlequí vividor (El Arlequín vividor) (1912) La comèdia extraordinària de l’home que va perdre el temps (La comedia extraordinaria del hombre que perdió el tiempo) (1913) La gran família (1915) Els avars (Los avaros) (1916) Shumann al vell casal (Shumann al viejo casal) (1916) Els pastors en revolta (Los pastores en revuelta) (1916) Les filoses (Las hilanderas) (1916) La serenata (1916) Joan Ezequiel (1916) Hores d'amor i de tristesa (Horas de amor y de tristeza) (1916) Fígaro o la dama que s’avorria (Fígaro o lda dama que se aburría) (1917) La mentidera (La mentirosa) (1927) El camí (El camino) (1939)
Teatro lírico
Blancaflor (1899, Teatre Íntim) con música de Enric Granados La núvia (prevista para la temporada de 1901 del Teatre Líric Català, sin llegar a estrenarse) La vuelta de Pierrot (1903) La matinada (1905, Espectacles-Audicions Graner) con música de Felip Pedrell
La presó de Lleida (1906, Espectacles-Audicions Graner) con música de Jaume Pahissa Els tres tambors (1906, Espectacles-Audicions Graner) con música de Enric Morera L'estudiant de Vic (escrita el 1900; anunciada para la temporada 1907/08 de los Espectacles-Audicions Graner con música de Jaume Pahissa, sin llegar a ser estrenada) La princesa Margarida (1928, Gran Teatre del Liceu; versión operística de la visión musical La presó de Lleida de 1906) con música de Jaume Pahissa
Filmografía miniatura|Fotograma de Fridolin (1914) El Alcalde de Zalamea (1914) Misteri de Dolor (1914) Fridolin (1914) La Gitanilla (1914) Los cabellos blancos (1914) Linito quiere ser torero (1915) El calvario de un héroe (1915) Un drama de amor (1915)
Bibliografía
Estudios en catalán
Adrià Gual, Mitja vida de teatre: memòries d'Adrià Gual, Aedos, 1960. Adrià Gual, mitja vida de modernisme, Institut del Teatre, 1992. Carles Batlle i Jordà, El teatre d'Adrià Gual: 1891-1902, UAB, 1998. Carles Batlle i Jordà, Adria Gual (1891-1902): per un teatre simbolista, Abadía de Montserrat, 2001. Hermann Bonnin Llinàs, Adrià Gual i l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (1913-1923), Dalmau, 1974. Enric Ciurans, Adrià Gual, Infiesta, 2000. Miquel Porter Moix, Adrià Gual i el cinema primitiu català, UB, 1985. Ricard Salvat, Adrià Gual i la seva època, Edicions 62, 1972.
Referencias
Enlaces externos
Categoría:Escritores de España del siglo XX Categoría:Dramaturgos de España del siglo XX Categoría:Escritores de Cataluña Categoría:Escritores en catalán del siglo XX Categoría:Escritores del modernismo catalán Categoría:Escenógrafos de Cataluña Categoría:Dramaturgos de Cataluña Categoría:Cartelismo Categoría:Empresarios de España del siglo XX Categoría:Empresarios de teatro Categoría:Nacidos en Barcelona Categoría:Fallecidos en Barcelona Categoría:Sepultados en el cementerio de Montjuic