El cant dels ocells o – nella forma antica – El cant dels aucells (= “Il canto degli uccelli”) è un tradizionale canto natalizio catalano, le cui origini risalgono al Medioevo, convertito in un inno del partito austracista durante la guerra di successione spagnola dai sostenitori di Carlo III d'AsburgoJ. Albareda, Proyectos políticos enfrentados en la "guerra más que civil" de 1705 a 1714, in La pérdida de Europa: la guerra de Sucesión por la Monarquía de España, coord. por Antonio Álvarez-Ossorio Alvariño, 2007, ISBN 978-84-87369-47-6, p. 286.. Il canto è stato accompagnato da varie melodie, la più comune delle quali è stata resa popolare dal celebre violoncellista Pau Casals (1876–1973).Joan Amades, Folklore de Catalunya. Cançoner, p. 14
In Catalogna il brano è considerato A Barcellona, viene anche suonato durante le funzioni funebri di personaggi celebri è cantato anche come ninna nanna.
Testo Il testo, che si compone di 15 strofe (di 6 versi ciascuna), parla della Nascita di Gesù, annunciata da 32 tipi diversi di uccelli, vale a dire: l'aquila imperiale, il passero, il verdone, il lucherino, il fanello, il tordo bottaccio o tordo comune, l'usignolo, il codirosso, il saltimpalo, il regolo, il canarino, l'allodola dei prati, il merlo, la cinciallegra, il francolino, i picchi, i ciuffolotti, la quaglia, il cuculo, l'upupa, la tortora, il colombo, la pernice, la gazza, il tordo maggiore, la ghiandaia, il cardellino, il fringuello, il chiurlo, la civetta, l'allocco e il gufo reale.
Testo antico Al veure despuntar el major lluminar, en la nit més ditxosa, els aucellets cantant a festejar-lo van amb sa veu melindrosa.
I l'àguila imperial, se'n vola cel endalt cantant amb melodia dient: – Jesús és nat per treure'ns de pecat i dar-nos alegria.
Respon-li bé el pardal - Avui, nit de Nadal és nit de gran contento! El verdum i el lluer diuen cantant també: – Oh, que alegria sento!
I canta el passarell: – Oh, que hermós i que bell és l'Infant de Maria! Li respon ara el tord, – Vençuda és la mort, – i naix la vida mia!
Murmura el rossinyol: – És més bonic que el sol, més brillant que una estrella. La cotxa i el bitxac, festegen al manyac – i a sa Mare donzella.
Refila el reietó per glòria del Senyor, filant amb biçarria. El canari segueix. Llur música pareix celestial melodia.
Ja n'entra el cotoliu dient: Aucells, veniu a festejar l'aurora. I la merla, xiulant, anava festejant a la més gran Senyora.
L'estiverola diu: – Ja no és hivern ni estiu, sinó que és primavera puix que és nada una flor que exhala tal olor que omple la terra entera.
Cantava el francolí: – Aucells: qui vol venir avui, a trenc de dia, a veure el Gran Senyor amb sa gran resplendor a dins d'una establia?
Picots i borroners volen entre els fruiters cantant llurs alegries; la guatlla i el cucut del molt lluny han vingut per contemplâ el Messies.
Vé xiluant el puput: – Eixa nit ha vingut el Rei de més grandesa. La tórtora i el colom, admiren a tothom cantant sense tristesa.
I canta la perdiu: – Me'n vaig a fê el meu niu a dins de l'establia, per veure bé l'Infant com està tremolant en braços de Maria.
La garsa, griva i gaig diuen: – Ara vé el maig! Respon la cadernera: – Tot arbre reverdeix, tota planta floreix, com si fos la primavera.
Xiuxiueja el pinsà: – Glòria avui i demà; sento immensa alegria, de veure el Diamant tan hermós i brillant en braços de Maria.
El xut, també el mussol, en veure eixir el sol, confosos se retiren; el gamarús i el duc diuen: – Mirar no puc; tals resplendors m'admiren.
Testo moderno En veure despuntar el major lluminar en la nit més joiosa, els ocellets, cantant, a festejar-lo van amb sa veu melindrosa. (bis)
L'àliga imperial va pels aires volant cantant amb melodia dient: Jesús és nat per treure'ns del pecat i dar-nos alegria.
Respon-li lo pardal: ‘Esta nit és Nadal, és nit de gran contento'. El verdum i el lluer diuen, cantant també: ‘Quina alegria sento!'
Cantava el passarell: ‘Oh, que formós i que bell és l'Infant de Maria!'. I lo alegre tord: ‘Vençuda n'és la mort, ja neix la Vida mia'.
Cantava el rossinyol: ‘Formós és com un sol, brillant com una estrella'. La cotxa i lo bitxac festegen el manyac i sa Mare donzella.
Cantava la perdiu: ‘Me'n vaig a fer el niu dins d'aquella establia per a veure l'Infant com està tremolant en braços de Maria'.
Versione inglese (Carol of the Birds) Il brano è stato adattato in inglese da con il titolo di Carol of the Birds (da non confondere con un'omonima canzone natalizia australiana, scritta da John Wheeler e William Garnet Jamescfr. p. es. ). Il testo, il cui autore è rimasto anonimocfr. p. es. , recita:
Upon this holy night, When God's star appears, And floods the earth with brightness, Birds' voices rise in song, And, warbling all night long, Express their glad heats' lightness. Birds' voices rise in song, And, warbling all night long, Express their glad heart's lightness.
The Nightingale is first To bring his son of cheer, And tell us of his gladness: “Jesus, our Lord, is born To free us from all sin, And banish ev'ry sadness! Jesus, our Lord, is born To free us from all sin, And banish ev'ry sadness!”
The answ'ring Sparrow cries: “God comes to earth this day Amid the angels flying.” Trilling in sweetest tones, The Finch his Lord now owns: “To Him be all thanksgiving.” Trilling in sweetest tones, The Finch his Lord now owns: “To Him be all thanksgiving.”
The Partridge adds his note: “To Bethlehem I'll fly, Where in the stall He'l lying. There, near the manger blest, I'll build myself a nest, And sing my love undying. There, near the manger blest, I'll build myself a nest, And sing my love undying”.
Interpretazioni celebri
Il brano è strettamente legato alla figura del violoncellista Pau Casals, che ne fece un simbolo del patriottismo catalano durante la guerra civile spagnola (1936 - 1939, periodo in cui visse in esilio) e durante il regime franchista (1939 - 1975); con questo brano Casals soleva iniziare i suoi concerti come simbolo della pacifica convivenza tra i popoli. Celebre una sua esecuzione del brano, durante un concerto tenuto alla Casa Bianca il 13 novembre 1961, al cospetto del Presidente John Fitzgerald Kennedy.
Il brano è stato interpretato inoltre da Victòria dels Àngels e da Lluís Claret durante la cerimonia di chiusura delle Olimpiadi di Barcellona del 1992.
Versioni discografiche varie Oltre che da Pau Casals e da Victòria dels Àngels, il brano è stato anche inciso, tra l'altro, dacfr. p. es. : Aquabella, Josep Bassal, Maria del Mar Bonet, José Carreras, Manuel Cubedo, Dyango, Steve Eulberg, Maria Laffitte, Mireille Mathieu, Fernando Orteu, Ignasi Terraza, Molly Watson, ecc.
La versione inglese, Carol of the Birds, è stata invece incisa, tra gli altri, dacfr, p. es. : Art Garfunkel, Joan Baez, The Countdown Kids, Mannheim Steamroller, ecc.
Note
Voci correlate Canto natalizio Natale Nascita di Gesù Natale in Spagna lingua catalana Pau Casals A Betlem me'n vull anar The Carnal and the Crane
Altri progetti
Collegamenti esterni
Categoria:Canzoni popolari catalane Categoria:Musica cristiana Categoria:Canzoni in catalano Categoria:Ninne nanne