Limòtges (forma usuala locala) o Lemòtges (forma classicizanta) (Limoges en francés) es una vila dau nòrd-oest d'Occitània (e dau mieg oest de França), es la vila principala e chapluec dau departament de la Nauta Vinhana (87) e ancian chapluec de la region de Lemosin, aura en Novela Aquitània. Es es en riba de Vinhana.
Lo gentilici es limotjaud -a o lemotjaud -a.
Populacion miniatura|left|Lu Lemosin administratiu e sas vilas principalas.
miniatura|left|Limòtges, sos quartiers e sos vilatges
left|miniatura|Limòtges Metropòli emb sas comunas
Limòtges es devesit en 9 cantons (16 davant 2015). EspandiPopulacion municipalaPopulacion amb comptats
doblesRemarcasTotau Lemòtges(100%)Canton de Lemòtges 1(%)Canton de Lemòtges 2(%)Canton de Lemòtges 3(%)Canton de Lemòtges 4(%)Canton de Lemòtges 5(%)Canton de Lemòtges 6(%)Canton de Lemòtges 7(%)Canton de Lemòtges 8(%)Canton de Lemòtges 9(%)
Quartiers Beubruelh (Beaubreuil en francés) Las Coturas (Coutures en francés) Montmalhier (Montmailler en francés) Los Ponts (quartier des Ponts en francés) St Marçau (Landouge en francés) Beuna (Beaune-les-Mines en francés)
vignette|upright=1.6|centre|Comunas a l'entorn.
Perimètre dau territòri
Toponimia
Lo classicisme dins l’usatge renaissentista escriu Lemòtges (forma classica, vej. Desrozier & Ros 1974, òbras de Pau Loís Granier), mentre que s'escriu tanben Limòtges (forma correnta, vej. Lavalada 2000). Las fòrmas ancianas son Augustoritum au segle II, Ausrito au segle III, de Auguste, emperaire + rito-, ga, Lemovices, vers 400 e au segle VI, Limodicas au segle V, vicaria Lemovicensis en 914, Limoges en 1115, Lemotjas en 1126, Lemòtges en 1230, 1250, Limotges... deu chasteu de Lemotges en 1252. La prononciacion es [li'modʒej] Yves Lavalade, Dictionnaire toponymique de la Haute-Vienne , n° 85, ed. Lucien Souny, 2000. Limòtges es lo resultat d'un nom etnic Lemovices, qu'a remplaçat Augustoritum. Lemosin es lo resultat de Lemovicinu-. Ernèst Negre supausa que -vices pòst tonic fuguet tractat coma -viesAlbert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 404Ernest Negre, Toponymie générale de la France, Librairie Droz, 1990-1998, n° 2333 o 2479, çò que la fòrma dau segle V contraditz. Los Lemovices, pòble gallic de Lemosin, son los que vençen emb l'orme (lemo-, limo-), probablament la fusta que serviá a far lurs arcs e lurs lançasXavier Delamarre, Dictionnaire de la Langue gauloise, ed. Errance, 2na edicion, 2008, p. 198. Lemouica, « establiment daus Lemovices », citat per Xavier Delamarre (urbs Lemovica au segle IV) Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 174, es pas l'etime de Limòtges. https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Limoges_-_Lim%C3%B2tges.jpg
Istòria Vescomtat de Limòtges
Administracion Cònsols màgers de Limòtges
Lista daus cònsols màgers
Intercomunalitat
En 1962, Limòtges fusionet emb la pita comuna de Beuna.
L'aglomeracion de Limòges a constituit una comunautat d'aglomeracion: Limòtges Metropòli.
Limòtges èra devesit en 16 cantons davant 2014 (aura 9): Lo canton de Limòtges-Beupueg es format d'una partida de Limòtges (7 227 abitants) ; Lo canton de Limòtges-Carnot es format d'una partida de Limòtges (8 976 abitants) ; Lo canton de Limòtges-Centre es format d'una partida de Limòtges (7 336 abitants) ; Lo canton de Limòtges-Ciutat es format d'una partida de Limòtges (7 891 abitants) ; Lo canton de Limòtges-Condat es format d'una partida de Limòtges e de las comunas de Condat de Viena, Solenhac e Lo Vijan (17 826 abitants) ; Lo canton de Limòtges-Cornhac es format d'una partida de Limòtges (9 644 abitants) ; Lo canton de Limòtges-Cosés es format d'una partida de Limòtges e de la comuna de Cosés (9 115 abitants) ; Lo canton de Limòtges-Esmautaires es format d'una partida de Limòtges (15 442 abitants) ; Lo canton de Limòtges-Grand Truelh es format d'una partida de Limòtges (6 656 abitants) ; Lo canton de Limòtges-Isla es format d'una partida de Limòtges e de la comuna d'Isla (13 288 abitants) ; Lo canton de Limòtges-La Bastida es format d'una partida de Limòtges (10 585 abitants) ; Lo canton de Limòtges-Landoja es format d'una partida de Limòtges (12 806 abitants) ; Lo canton de Limòtges-Lu Palaiç es format d'una partida de Limòtges e de la comuna dau Palaiç (11 886 abitants) ; Lo canton de Limòtges-Panasòu es format d'una partida de Limòtges e de las comunas de Aurèlh, Festiac, Panasòu e Sent Just (20 494 abitants) ; Lo canton de Limòtges-Pueg las Ròdas es format d'una partida de Limòtges (9 757 abitants) ; Lo canton de Limòtges-Vigenau es format d'una partida de Limòtges (10 177 abitants).
Demografia
En la populacion èra de abitants e la densitat èra de ab/km².
Luecs e monuments Monuments istorics Cripta de Sent Marçau : darrier la plaça de la Republica Abadiá de Santa Maria de la Regla Anfiteatre galloroman : vargier d'Orsay Convent daus Carmes (segle XIII) : avenguda de Sent Alec Pavilhon dau Verdurier (segle XX) Catedrala de Sent Estève Chapela de Sent Aurelian (segle XVII) Chasteu de Beuvés (segle XVIII) : Sent Marçau (Landoja) Chasteu daus Eissarts (segle XVII) : Beuna Caserna de la Visitacion (segle XVII) Egleisa de Sent Micheu daus Lions (segle XIV) Egleisa de Sent Peire (segle XIII) Egleisa de Beuna Palais de l'Eveschat (segle XVIII) : Museu Municipau Font de las Barras (segle XVII) Gara daus Benedictins (segle XX) L'Ala (segle XIX) Ancian ospitau (segle XVIII) : Biblioteca multimèdia Ostau Estienne de la Ribiera (segle XIX) : plaça dau Presidiau Ostau Maledent de Savinhac de Festiac (segle XVII) : rua Nauta de la Comedia Ostau de Vila e font (segle XIX) Liceu Gay Lussac (segle XVII) Cort dau Temple (segle XVI) Museu Adrien Dubouché (segle XIX) Plaça de la Mòta Pont de Sent Estève (segle XIII) Pont de Sent Marçau (segle XIII) Prefectura (segle XX) Forn daus Casseus (segle XIX)
Economia
Limòtges es reputat per sa porcelana, fabricada en tirant dau caolin de Sent Iriès.
Industria mecanica e electrica Quimia
Embessonatges
Espòrt
L'esquipa de basquetbòl dau CSP Limòtges.
Limotjauds celèbres Jean-Baptise Jourdan (1762-1833), mareschau de França Thomas-Robert Bugeaud (1784-1849), mareschau de França Sadi Carnot (1837-1894), president de la republica Auguste Renoir (1841-1919), pintre Marisa Bastié (1898-1952), aviator Alan Marsaud (1949-), politician
Vejatz tanben Liams connexes
Liams externes Site de la comuna ARRI!, Collectiu Lemosin (Lexics, cartas)
Nòtas e referéncias
Limòtges Categoria:Limòtges Categoria:Prefectura Categoria:Prefectura de region Categoria:Comuna de Lemosin (Occitània)