L'Erç Viu es una aiga lengadociana, afluent màger d'Arièja que rejonh a Senta Gabèla.
Geografia
thumb|center|300px|Cors de l'Èrç Viu Toponimia Las fòrmas ancianas son Super fluvium Yrce Alba en 959 (Gall. christ., XIII, Instr., c. 226) , Irce en 968 (H. L., V, pr. 116, 3°), Irce Alba en 969 (Gall. christ., XIII, Instr., c. 227), Flumen de Ercio en 1002 (H. L., V, pr. 162), Ercium en 1010 (Gall. christ., VI, Instr., c. 21), Eres en 1034 (H.L., V, pr. 201), Hircium en 1035 Gall. christ, XIII, Instr., c. 239), Fluvium Hert en 1110 (ibid., c. 14), Super ripam Erz en 1119 (H. L., V, pr. 468, 1°), Flumen Yrcii en 1173 (Arch. nat., J 303), Ercis en 1193 (Doat, 83, f. 222), Hercium en 1195 (ibid., f. 224), Flumen Ircium quod vocatur Alba en 1198 (Gall. christ., XIII, Instr., c. 233), Flumen Yrtii en 1308 (Vidal, p. 69), Lers al sègle XVIII (mapa de Cassini) Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 177, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f269.item.texteImage .
Nòtas
Categoria:Aiga