miniatura|Cooperativa agrícola d'Alginet, al País Valencià, 1963. Una cooperativa és una empresa la propietat de la qual pertany als seus membres, que la gestionen per a autoabastir-se de productes, serveis o treball, i que comparteixen els seus rendiments. Segueix els principis cooperatius, que són les pautes de gestió a través de les quals duen els seus valors a la pràctica: adhesió lliure i oberta; gestió democràtica; participació econòmica dels socis; autonomia i independència; educació, informació i formació; cooperació entre cooperatives i interès per la comunitat.
Els socis de les cooperatives participen activament en les decisions tècniques i productives que configuren la manera com es realitza el treball que cal dur a terme. També prenen les decisions estratègiques de l'empresa, assumint-ne conjuntament els riscos econòmics i socials que en comporta la titularitat. Aquesta participació requereix un alt nivell de motivació de les persones que en formen part.
Les cooperatives aporten un valor afegit al sistema econòmic: creen ocupació estable i de qualitat, i permeten a la ciutadania tenir una influència directa en els assumptes del mercat que els afecten. El cooperativisme es fonamenta en un conjunt de valors que són, en essència, universals: autoajuda, autoresponsabilitat, igualtat, equitat, solidaritat, honestedat, transparència i responsabilitat social.
Estructura cooperativa La cooperativa es basa normalment en el model de producció d'empresa privada, i la pren com a nucli de l'activitat econòmica; encara que, com a model de societat mercantil, presenta algunes particularitats a la seva estructura.
A continuació us oferim un requadre que intenta explicar les diferències entre empresa cooperativa i societat mercantil clàssica. Empresa clàssica Empresa cooperativa Les persones cerquen obtenir guanys i beneficiar-se els uns dels altres. Les persones cerquen donar serveis i el benefici comú. Amb el guany es beneficia el propietari del capital. Amb el guany es beneficia la prestació de serveis. Principal objectiu: eixamplar els marges fins a fer-los tan profitosos com es pugui per a l'accionista. Principal objectiu: oferir serveis de qualitat i econòmics, i reportar beneficis als socis. El benefici aconseguit es distribueix entre els accionistes. L'excedent disponible es retorna als socis en proporció a les seves activitats o serveis. L'accionista dirigeix. El soci dirigeix. La persona no té ni veu ni vot. La persona té veu i vot. El nombre de socis és limitat. El nombre de socis és il·limitat. Poden ser socis totes les persones que ho desitgin, segons els estatuts. Els objectius són independents del soci. Els objectius són dependents de les necessitats dels socis. Administrada per un nombre reduït de persones. Es governa amb la participació de tots els socis.
Tipus de cooperatives Cooperatives de primer grau: formades per persones que tenen uns interessos comuns i que s'agrupen per fer-los realitat de manera consensuada. Els socis i sòcies poden ser persones físiques o persones jurídiques. La llei de cooperatives reconeix que pot ser sòcia de les cooperatives de primer grau qualsevol persona jurídica en funció de l'activitat, és a dir, la naturalesa de l'activitat serà determinant per la limitació de l'ingrés d'algun tipus de persones jurídiques. Seria el cas, per exemple, de les cooperatives de treball associat, on només les persones físiques poden ser socis, pel fet que han d'aportar a la cooperativa el seu treball personal. Segons la seva activitat, poden ser: Agràries: Associació de persones, físiques o jurídiques, titulars d'explotacions agrícoles, ramaderes o forestals o que participen aportant el seu producte. Marítimes, fluvials i lacustres: Associació de persones físiques o jurídiques titulars d’explotacions dedicades a activitats pesqueres, que tenen per objecte tota mena d’activitats i operacions destinades a la millora econòmica i tècnica tant de les explotacions dels socis com del seu entorn social. Assegurances: Exerceixen l'activitat asseguradora, segons la legislació vigent. Consumidors i usuaris: es tracta d'una associació d'un mínim de 10 persones físiques sòcies, amb objectiu del lliurament de béns o la prestació de serveis per al consum directe dels socis i els seus familiars, desenvolupant activitats per la millora de la defensa dels consumidors i usuaris. Crèdit: Associació de persones físiques o jurídiques que té per objecte satisfer les necessitats de finançament i potenciació dels estalvis dels socis respectius i també de terceres persones. Per a poder constituir-se i funcionar, cal que compleixin la normativa sectorial dictada per les autoritats econòmiques. Ensenyament: Si es tracta d'associació només de pares i mares o alumnat seran aplicables les normes establertes per a les cooperatives de consum. Si es tracta de personal docent i no docent, s’apliquen les normes de treball associat. La finalitat és d'organitzar qualsevol mena d’activitat escolar o docent, en alguna branca del saber o de la formació tècnica, artística, esportiva o d’altres, i també prestar serveis que facilitin l’activitat docent, com poden ser la venda de material, pràctica d'esports o serveis de cuina. Habitatges: Associació de persones físiques o jurídiques amb l'objectiu de procurar a preu de cost habitatges, serveis o edificacions complementàries i ús d'elements comuns, regular-ne l’administració, la conservació i la millora. Sanitàries: Agrupa les cooperatives d’assegurances amb l’activitat empresarial destinada a cobrir riscos relatius a la salut dels socis o dels assegurats i dels seus beneficiaris. Serveis: Associació de persones físiques o jurídiques, que són titulars d’explotacions industrials o de serveis i professionals o artistes que exerceixen la seva activitat per compte propi. Tenen la finalitat d'abastir subministraments, serveis o posar en marxa operacions destinades a la millora tècnica i econòmica de les activitats professionals o de les explotacions desenvolupades pels seus socis. Treball associat: Es tracta d'una associació d'un mínim de dues persones físiques amb la finalitat de produir béns o serveis i millorar les condicions econòmiques i de treball dels socis. Integrals: Unifiquen diverses activitats en una sola cooperativa de primer grau, amb finalitats pròpies de diverses classes de cooperatives. La cooperativa rural, en seria un exemple si la cooperativa integral té producció agrària i la resta d'activitats estan adreçades a la millora del medi rural.
Cooperatives de segon grau: integrades per un mínim de dues persones jurídiques, una de les quals, almenys, ha d'ésser una cooperativa.
El cooperativisme a Catalunya Segons la Confederació de Cooperatives de Catalunya, COOPCAT, operen 4.770 cooperatives a Catalunya, un 19% del total de cooperatives de l'Estat Espanyol, La majoria, 3.535, són cooperatives de treball; segueixen les agrícoles, que són 420; les de serveis, 259; les de consum, 197; les d'habitatge, 111; les integrals, 98, 73 sense especificar, les d'ensenyament, 72, 4 de marítimes i 1 de sanitària. A més, hi ha prop de cinquanta cooperatives de segon grau.
Un 63% de cooperatives catalanes es dediquen al sector dels serveis. Una tercera part de les cooperatives s'han creat en els darrers deu anys (2015-2024) El cooperativisme dona feina directa o indirecta a més de 40.000 persones a Catalunya i produeixen vora el 3% del PIB del Principat, amb uns 7.000 milions d'euros en valor de producció.
El cooperativisme al País Valencià El cooperativisme valencià presenta un fort dinamisme, amb un ampli ventall d'activitats econòmiques. La Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana (Concoval) agrupa més de dues mil sis-centes empreses, amb una ocupació directa propera a les 60.000 persones, que suposa un volum de vendes al voltant de 8.000 milions d'euros, un 7,1% del PIB de la Comunitat.
De les 15 cooperatives (no pas grups empresarials cooperatius) de l'Estat espanyol amb més facturació l'any 2022, gairebé la meitat són valencianes. En destaquen: Consum, en sector de la distribució, amb un volum de negoci de 3.864 milions d'euros, Anecoop, en el sector agroalimentari, amb xifra de negoci de 860 milions d'euros o Caixa Popular en el sector financer.
Marc legal La normativa vigent que regula les cooperatives a Catalunya és la Llei 12/2015 del 9 de juliol, de cooperatives, substituint l'anterior Llei 18/2002, del 5 de juliol, de cooperatives per tal d'adaptar-se a la nova realitat social i econòmica, amb un règim jurídic flexible amb diferents alternatives empresarials. La Llei s'inspira en els principis generals històrics de l'Aliança Cooperativa Internacional (ACI) i de forma especial en la idea consensuada arreu del món, que la cooperativa és «una associació autònoma de persones que s'han unit de manera voluntària per a satisfer llurs necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals en comú mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica». Els principis cooperatius, d'aplicació obligatòria al funcionalment i organització, són incorporats en la mateixa definició de cooperativa, són els següents: adhesió voluntària i oberta, gestió democràtica, participació econòmica, autonomia i independència, educació, formació i informació, intercooperació i interès per la comunitat.
Al País Valencià consta regulada pel Decret Llei 4/2023, de 10 de març Consell de modificació del Decret legislatiu 2/2015, de 15 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de cooperatives de la Comunitat Valenciana. La modificació es va elaborar a la comissió jurídica de Concoval (Confederació de cooperatives de la Comunitat Valenciana), consensuada amb la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. Suposen una adaptació al context socioeconòmic i legislatiu actual. S'incorporà la regulació de les cooperatives d'emprenedoria i de les cooperatives escolars i s'introdueix un procediment abreujat per a la constitució de les cooperatives, similar als terminis de la resta de societats.
Igualment, a L'Estatut d’Autonomia de les Illes Balears en l'article 10.26, després de la reforma establerta a la Llei Orgànica 3/1999 de 8 de gener (BOE 9 de gener de 1999) dona a la comunitat autònoma la competència exclusiva en matèria de cooperatives i, per tant, la capacitat de regular i de legislar sobre cooperatives. La normativa vigent a les Illes Balears és la Llei 5/2023, de 8 de març, de societats cooperatives de les Illes Balears.
Constitució d'una cooperativa Com constituir una cooperativa de nova creació depèn de les lleis particulars de cada país. A Catalunya, per exemple, recentment s'ha aprovat un avantprojecte de llei que quan sigui vigent en modificarà els tràmits actuals. Mentrestant, a Catalunya cal seguir els passos del marc de 2002, que són els següents: Redactar-ne els estatuts, tenint en compte que la llei n'estableix un contingut mínim i que s'aprovin formalment a l'assemblea constituent. Celebrar una assemblea constituent a la qual assisteixin tots els socis i on s'ha d'acordar la creació de la cooperativa, aprovar-ne els estatuts i escollir-ne els socis que en formaran el primer consell rector i els socis que faran d'interventors de comptes. Cal no oblidar escriure'n l'acta. Cal un capital social inicial de 3.000 euros, aportat pels socis. S'ha d'obrir un compte bancari en el qual es dipositarà aquest import abans de portar els estatuts, ja aprovats per l'assemblea constituent per signar l'escriptura de constitució. L'escriptura de constitució es signa davant de notari. Cal que contingui l'acta de l'assemblea i el certificat acreditatiu de les aportacions dels socis al capital social. Sol·licitar un CIF de moment provisional a l'Agència Estatal de l'Administració Tributària. Aquest CIF provisional s'usarà mentre la societat no sigui inscrita al registre de cooperatives.