Bunyol (oficialment i en castellà Buñol) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.
El seu terme municipal limita amb els termes municipals de Xiva, Godelleta, Iàtova, Setaigües i Alboraig (a la mateixa comarca), i amb el de Requena (a la Plana d'Utiel).
Geografia Ocupa una superfície de 112,4 km² i en 2006 tenia 9.571 habitants. El terme municipal té una forma allargada d'oest a est, amb un angle prominent cap a l'extrem nord. Tota la Foia de Bunyol està formada per serres alineades de NO a SE, tallades per rambles que formen congosts profunds i deixen alguns altiplans aïllats o moles i tossals allargats producte de l'erosió. Les serres més importants del terme són les de Malacara, a l'oest (punt culminant: Nevera, amb 1.118 msnm) i la Serra de la Cabrera al nord-oest, amb quasi 800 metres d'altura. Els vessants meridionals d'estes serres són, òbviament, les de solana, com ocorre amb la Solana de la Cabrera. Al sud-est de la ciutat es troben les terres més baixes en la llera del mateix riu Bunyol (uns 280 metres d'altitud) i en l'extrem oriental del terme es troba el vèrtex geodèsic de Miravalencia, a 442 metres d'altura, el nom de la qual és molt expressiu. El terme municipal de Bunyol es troba travessat pel riu homònim.
Història Prehistòria Els primers vestigis que coneixem de vida humana en la comarca es remunten fins a uns 50.000 anys aC. Els jaciments prehistòrics més antics són del Paleolític mitjà, en el barranc de Carcalín; del Paleolític superior (fa uns 20.000 anys) en la Cova de las Palomas i en la Cova Turche; del Mesolític (fa uns 10.000 anys), en la Covalta de Ventamina; i de l'Edat del Bronze (fa uns 3.000 anys) en el tossals Mulet i Rotura.
Els ibers van arribar després de l'edat del bronze, tal com demostra la ceràmica trobada en el barranc de Monedi (Covalta); així com restes de murs en el Collado Umán i en la partida de Turche. Potser anomenaren al seu poblat Bullon o Bilió, que significava 'font'.
Època romana Durant l'època romana (des de l'any 132 aC 711 de la nostra era) es produí el primer assentament estable, a partir del qual es formaria el poble actual, que rebé el nom de Bullion ('focus d'aigües') o Balneolum ('balneari').
Han aparegut restes en el Partior (teules), en els rius (murs i rajoles), en les Cabrillas (monedes i estàtues) i en Huerta Abajo (una làpida). També sobre la roca del castell va haver-hi inicialment una fortificació romana i és possible que el desaparegut poblat de Mirabonell siga d'origen romà.
Familia Mercader Bunyol i tota la seua comarca es va incorporar al Regne de València a mitjan , durant la conquesta de València per Jaume I. Entre els que acompanyaven el rei estava el senyor Roderic de Lizana que "va meréixer per raó dels seus molts serveis i gastos, rebre l'endemà de mans del Rei, els Castells i Viles de Bunyol, Monroy i Amacasta" i també "els llocs de Hiatava i Alboraig, amb els hòmens i dones de qualsevol llei i condició, amb els seus termes i pertinences, la donació dels quals va tindre lloc a 27 d'abril de 1238".
Des de juny de 1304 fins a 1415 van constituir, junt amb el senyoriu veí de Xiva, el patrimoni valencià dels Comtes d'Urgell per haver-los recomprat Jaume el Just per al seu fill Alfons casat amb l'hereva d'Urgell, Teresa d'Entença, senyora també de Xiva. L'any 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la guerra dels Dos Peres. En 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta va pactar amb Pere II d'Urgell la cessió de baronia de Cervelló, juntament amb les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera, a canvi obtingué el domini parcial sobre les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar.Manuel Pastor i Madalena, El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d'un senyoriu valencià La revolta del comte d'Urgell, arran del compromís de Casp ocassionà l'alçament del castell contra Ferran d'Antequera en 1413, però el castell fou ràpidament tomat. La confiscació del patrimoni de Jaume II d'Urgell feu que el senyoriu de Bunyol passara a mans de la Corona d'Aragó. El rei Alfons el Magnànim el va vendre més tard a Berenguer Mercader, el seu cambrer major. D'esta forma, la família Mercader, una de les més representatives de València, es va vincular a la Foia de Bunyol des de 1425 fins a 1836, any en què el senyoriu va passar definitivament a la Corona.
Amb Felip III, Bunyol i la seua comarca es convertiren en Comtat de Bunyol, el primer comte del qual fon el senyor Gaspar Mercader i Carròs, el 3 de maig de 1604.
Repoblacions miniatura|Carta pobla de Bunyol (1611) Després de la conquesta de Jaume I, la comarca va continuar estant habitada per veïns musulmans, fins a tal punt que els cristians eren minoria (menys del 10%). Per això l'expulsió morisca de 1609 va crear una situació de veritable i autèntica catàstrofe. Moltes aldees van quedar desertes des de llavors per a no tornar a poblar-se mai (entre elles Mirabonell) i Bunyol va quedar quasi deserta.
El comtat de Bunyol va ser repoblat en 1611 amb 81 nous pobladors procedents de Mallorca. A Bunyol 33; i 16 en cada u dels pobles d'Iàtova, Macastre i Alborache. Les repoblacions posteriors serien d'aragonesos, per això tota la Foia parla castellà.
La corona miniatura|Mapa dels termes municipals de Setaigües, Bunyol, Xiva (Foia de Bunyol) i Macastre (1717) Amb les Cartes Pueblas es regularien les relacions entre els nous pobladors i els seus senyors, sent la majoria d'elles molt desfavorables als primers. Açò va fer que hi haguera una contínua resistència dels vassalls per al pagament de tributs, amb plets i revoltes antisenyorials; sobretot a partir del . Així, en 1797, els veïns del Comtat lluiten per incorporar-se a la corona, donant 12.000 florins al Marqués de Malferit, Comte de Bunyol, encara que els intents anteriors ja havien fracassat (com el de 1761). Vist i revist el procés, "sorollós plet que va durar 39 anys" el ministeri de Gràcia i Justícia expedia la següent resolució el 19 de gener de 1836: "S'hi declara haver lloc a la incorporació de la vila de Bunyol i els llocs d'Iàtova, Alboraiche, Macastre i Setaigües amb la jurisdicció, regalies i drets que va gaudir Malferit... entregant-se-li els 70.588 quinzets i 80 morabatins". Així finalitzava el plet segons el "Memorial Ajustat" i s'incorporava el Comtat a la Corona.
Segles XIX i XX La primera part del es caracteritza per les guerres. Primer contra la invasió francesa i després amb les guerres carlines, ja que Bunyol va estar directamen implicat en els dos conflictes degut a la importància estratègica del port de Las Cabrillas com a accés natural cap a València. Allà es combaté la batalla de Bunyol de 1837, en la qual els carlins derrotaren els liberals de José Creuhet, i amb el castell, utilitzat com a fortalesa i quarter, afectant molt negativament a la seua conservació.
Segons el ministre lliberal Pascual Madoz, en el Bunyol produïa en l'agricultura blat, ordi, avena, dacsa, seda, raïm, olives, garrofes, panses, llegums, fruites i hortalisses. Tenia bestiar de llana i cabrum i abundant caça (llops, rabosots, llebres, etc.). Quant a la indústria, té l'agrícola (vi, oli, seda...) set fàbriques de paper, sis molins fariners i dos batans, per a batanejar les mantes i un poc de drap bast.
Al final del es produirà una gran expansió econòmica derivada d'una sèrie de fets: la fi de les guerres carlines (1833-1876); l'abolició dels senyorius (1836); la millora de les vies de comunicació tant pel Camí Reial de las Cabrillas (1847) com per la via fèrria (1887); les innovacions tècniques en l'agricultura; i, sobretot, el definitiu desenvolupament de la indústria, tant de la paperera (la més antiga que ve des de 1700); com de la tèxtil (filats i sedes, després en decadència) fins que aparegueren les cimenteres ja a principis del (1917). Bunyol es va convertir així en un dels municipis amb més tradició industrial de la província de València i nucli d'uns dels moviments obrers més clàssics i potents, com en el cas del conflicte de COINTEX de 1975-76. La localitat ha tingut des d'aleshores una important tradició sindical i d'esquerres.
Demografia Evolució demogràfica1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2016 9.421 9.110 9.262 9.313 9.410 9.301 9.233 9.273 9.571 9.720 9.618
Economia Predominen els cultius de secà, especialment cereals, vinya, oliveres i garroferes. En els terrenys de regadiu es conreen cereals, tabac, blat de moro i arbres fruiters; es rega amb aigües del riu de Bunyol i de les nombroses fonts, aprofitades mitjançant basses.
Funcionen diverses fàbriques de paper i una de ciment.
Política i Govern Composició de la Corporació Municipal 2019 El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 del Partit Popular (PP), 3 d'Esquerra Unida del País Valencià-Seguim Endavant (EUPV-SE), 2 d'Izquierda Alternativa de Buñol (IAB) i 1 de Podem.
2023 El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals del 28 de maig de 2023 foren elegits 5 regidors del Partit Popular (PP), 2 d'Esquerra Unida del País Valencià - Podem: Unides per Buñol (EUPV - Podem), 2 d’Izquierda Alternativa de Buñol (IAB), 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSOE) i 2 de XBuñol.
Alcaldes Des de 2023 l'alcaldessa de Bunyol és Virgina Sanz Ferrús (PP).
Monuments La Torre de telegrafia òptica de Bunyol és una torre òptica amb fusileres, actualment en estat de ruïna, que es troba en els contraforts de la Serra de la Cabrera, en el Portell de Bunyol, proper a l'autovia A-III. Ermita de Sant Lluís Bertran, és un edifici neogòtic de dimensions reduïdes, format per una nau petita amb volta de creueria i un altar.
Castell de Bunyol
Porta principal del castell de Bunyol|miniatura Assentat sobre dos massissos rocosos domina la ciutat i tota la Foia de Bunyol, i s'estén de nord-oest a sud-est ocupant aproximadament 400 m de longitud. La seua importància estratègica es basava en el fet de trobar-se en l'antiga frontera entre Castella i València. La construcció ocupa el centre de la població i està format per dos recintes situats sobre una cresta rocosa entre la fossa del riu de Bunyol i el barranc de Borrunes, separats per fosses artificials que se salven mitjançant ponts defensats per torres que fan la funció de portes. Una primera fossa separa el recinte militar de la zona de les Vendes, des de la qual d'una altra manera podria accedir-se a peu pla. La segona fossa aïlla la zona residencial, reforçant-ne la posició defensiva. El primer recinte és un polígon format per un llenç recte, flanquejat per dues torres en els angles i una torre central d'accés que defén la porta, i una muralla que corona els escarps de la penya. D'eixa manera es defén un espai ampli i pla, l'antiga plaça d'armes, el recinte fortificat de la qual es trobava dotat d'un cos de ronda perforat per sageteres. Actualment eixe espai està ocupat per modests habitatges adossats a les muralles, que emmascaren de manera eficient el caràcter militar del lloc, i que són, en tot cas, posteriors a 1845.