Argelers, de vegades anomenada Argelers de la Marenda (), és una vila i municipi de 10.792 habitants (2021), de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.
Al final de la Guerra Civil espanyola, el 1939, Argelers es va fer famós pel camp de concentració que el govern francès va instal·lar-hi a la platja, on es van internar fins a 100.000 exiliats republicans de l'Estat espanyol.
Les dites diuen: A la Roca el sol hi toca, a Argelers encara més i A Cotlliure, hi fa bon viure, i a Argelers, si tens diners i A Portvendres, piquen pebre, | a Argelers, piquen sal: | l'alegria de les dones | és sota del davantal.Farnés i Badó, 1992-1999.
Etimologia Explica Joan CorominesCoromines, 1994. que el topònim Argelers està emparentat amb altres topònims catalans i occitans com Argelaga, Argelar, Argelaguet, Argelaguer i d'altres. Tots deriven del nom de la planta Ulex europaeus, argelaga, que prové d'una arrel preromana, aiel, nom d'aquella planta. Descarta del tot l'origen en la paraula argila. El complement de la Marenda es deu al fet que Argelers és en una zona on antigament abundaven els aiguamolls costaners: marenda és una paraula equivalent a maresme.
Joan BecatBecat, 2015. proposa afegir el complement de la Marenda, tal vegada per influència del complement francès «sur Mer», necessari en francès per tal de diferenciar-lo d'Argelèrs-Banhèras i d'Argelèrs o Arguilèrs (de Gasòst) (en francès Argelès-Bagnères i Argelès-Gazost) i també perquè a l'Estat francès molts de municipis han afegit aquest «sur Mer» per raons turístiques.Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord , pàgina 65.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna d'Argelers en el Rosselló Localització i característiques generals del terme El terme d'Argelers, d'una extensió del 5.867 hectàrees, està situat a la dreta del Tec, al sud-est de la Plana d'Elna i a l'extrem nord-oest de la Costa Vermella.
La meitat septentrional del terme comunal es troba a la plana al·luvial de la dreta del Tec, entre aquest riu, la Ribera de la Maçana i el Ravaner; els dos darrers davallen de la Serra de l'Albera, dins del mateix terme d'Argelers. En el seu terç occidental és la Tet, l'element que marca el límit comunal, mentre que el terç central i l'oriental, la comuna d'Argelers ocupa una part de la riba esquerra, d'amplada variable. Aquest termenal és sempre amb Elna. Tot el costat est del terme és la platja d'Argelers, on hi hagué el Camp d'Argelers, de trist record per als exiliats que hi feren estada en condicions del tot lamentables. És una platja llarga i sorrenca. Actualment és la seu d'un nucli turístic important, amb dos nuclis de població, que acullen tant habitatges de residència permanent com d'estiueig: el de la Platja d'Argelers i el del Racó. A l'extrem est del terme, el Ravaner esdevé limítrof amb Cotlliure.
Aquest curs d'aigua fa de límit entre aquestes dues comunes gairebé tot el seu curs, fins a prop a l'est del Mas de Torreneules, on abandona la llera del Ravaner a 272,7 m alt i s'enfila per un coster cap al sud-est per tal d'arribar al Coll de Vallàuria, a 416,6 m alt, on es troben els termes d'Argelers, Cotlliure i Banyuls de la Marenda. En aquest indret s'inicia el límit meridional del terme d'Argelers, de primer limítrof amb Banyuls de la Marenda; el termenal s'adreça cap al sud-oest, fins que arriba al Serrat de Castell Serradillo, on ja pren direcció cap a l'oest, i de seguida arriba al triterme amb Sureda i Espolla, en el vessant sud, a 978 m alt, del Pic de Sallfort. Continuant cap a ponent, passa pel Coll del Pal] a 893,1 m alt,El Coll del Pal en els ortofotomapes de l'IGN el Roc de Santa Eulàlia a 973,0 amb la fita de frontera número 589.El Roc de Santa Eulàlia en els ortofotomapes de l'IGNExcursionisme a l'AlberaPàgina web dedicada a les fites frontereres També hi ha la Muntanya Rasa a 949,5 m,La Muntanya Rasa en els ortofotomapes de l'IGN el Coll dels Terrers a 910,1,El Coll dels Terrers en els ortofotomapes de l'IGN el Coll de la Carbassera a 938,8,El Coll de la Carbassera en els ortofotomapes de l'IGN el Puig de la Carbassera o de les Guardes, de 1.000, que és el punt mér meridional del terme, el Coll de la Maçana, a 981,3, i el vessant oriental del Puig dels Quatre Termes, a la cota 1.120,6, on es troben els termes d'Argelers, Sureda i Espolla.
El límit occidental del terme d'Argelers és en tres quartes parts del seu recorregut termenal amb Sureda. Com que segueix la carena que limita per l'est la vall alta de la Ribera de la Maçana, té una forma arrodonida que fa que el terme de Sureda entri en el d'Argelers, com una gran panxa. El termenal davalla del Puig dels Quatre Termes cap a la Torre de la Maçana, a 753 m alt, deixant al sud-est la Reserva Natural del Bosc de la Maçana primer, i el Bosc Comunal d'Argelers després, continua cap al Puig dels Oms, de, i, sempre seguint la carena, acaba torcent del tot cap a l'oest passant pel Roc del Grill i s'adreça al fons de la vall de la Ribera de la Maçana, on arriba a 141,6 m alt, segueix uns 40 metres aigua amunt aquest riu, i puja cap a l'oest per la petita vall que discorre a migdia del Castell d'Ultrera i puja fins a 549,5 m alt en el vessant sud del Puig Nalt, tot seguint arriba al cim d'aquest puig, de m alt, i gira cap al nord-est, per arribar a 75 metres a ponent del Castell d'Ultrera, on gira cap al nord-oest per anar a buscar una petita vall.
Termes municipals limítrofs:
La vila d'Argelers miniatura|esquerra|Argelers en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) miniatura|El campanar de Santa Maria del Prat Situada a 10 m alt, Argelers conserva una part del seu traçat medieval, amb restes de les muralles de la vila. La vila antiga ésLa vila vella d'Argelers en els ortofotomapes de l'IGN a la dreta de la Maçana, i té l'estructura d'una vila medieval murada. A l'extrem meridional del recinte antic hi ha l'església parroquial de Nostra Senyora del Prat, d'origen romànic, però refeta el ja dins del gòtic. Destaca a la vila l'edifici anomenat Castell Amorós.
La vila vella sofrí aviat l'expansió cap als dos costats: el barri del Marrasquer, a llevant, i el de l'Arpa, a ponent. Posteriorment l'ampliació de la vila fou amb els barris de Castell Meler, les Esportes, la Torreta, Sant Pere, la Clapera i els Voramars, a més d'altres barris crescuts en terres d'antics masos dels entorns de la vila, masos que avui dia són ja desapareguts en la seva quasi totalitat. Ja a darreries del van formar-se els barris nous, de fet urbanitzacions, dels Ametllers, els Camps de Cadaqués, els Camps del Palau, les Cassines de la Verneda, les Jardins du Soleil, Mas Boi, Mas d'en Botte, Mas Mosser, Mas Pantós, Mas Roca i d'altres. La Zona Artesanal acull les principals activitats industrials i comercials d'Argelers. Tot plegat ha estès el nucli d'Argelers molt més enllà del que fou la vila inicial.
Al sud de la vila hi ha l'Estació d'Argelers, anomenada popularment la Gara, així com els dos cementiris, el Nou i el Vell. En canvi, el Cementiri dels Espanyols, amb els morts del Camp d'Argelers, és al nord-est de la vila i a ponent del nucli de la Platja d'Argelers.
No queden vestigis de l'església de Sant Julià de Roar o de Garriga, esmentada com a parròquia el 1178 (parrochia Sancti Juliani de Garriga). Es desconeix on era situada exactament dins de la partida del Roar, a ponent del terme.
A ponent de la vila d'Argelers es conserva el topònim de Sant Pere com a nom d'un barri d'implantació moderna. No hi queden, però, vestigis de l'església que li donà nom, esmentada el 981 (villa Sancti Petri juxta villam Argalariam) i el 1068 (Sancti Petri vel Sancti Laurentii de Argeles).
La Platja d'Argelers La Platja d'Argelers és una població moderna, sorgida arran de l'auge del turisme: en el Cadastre napoleònic del 1812 no hi ha en el seu lloc més que una bateria d'artilleria de defensa costanera. S'allargassa uns 3 quilòmetres a la franja costanera, al costat de la Platja dels Pins, on les pinedes arriben gairebé fins a l'aigua. Són pins plantats un segle enrere, que integren el paisatge costaner d'Argelers. S'hi alternen blocs d'apartaments amb establiments de serveis turístics, i hi existeix la capella moderna de la Mare de Déu de l'Estrella del Mar, amb vitralls de Willy Mucha. Una part d'aquesta moderna població s'estén sobre el terreny on hi hagué el Camp d'Argelers.
El Port d'Argelers El Port d'Argelers, de nova planta com a port esportiu, construït entre la Platja d'Argelers, que queda al nord, i el Racó, al sud, substitueix l'antic Grau de la Maçana, dedicat a la pesca. És damunt la desembocadura de la Maçana. Tampoc no apareix en el Cadastre napoleònic del 1812.
El Racó El Racó, situat entre el Grau de la Maçana i la Cala del Portell, es va formar un segon nucli turístic del terme d'Argelers. Anomenat el Racó, està format per cases d'estiueig -algunes esdevingudes primeres residències-, amb algunes d'elles disperses i repartides per diverses cales i espais de la costa. Tampoc no apareix en el Cadastre napoleònic del 1812. Just a l'extrem sud de l'actual veïnat hi havia hagut una bateria d'artilleria de defensa costanera.
Tatzó d'Avall miniatura|esquerra|Tatzó d'Avall en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Al sector nord del terme, a prop de la Tet, hi haEl poble de Tatzó d'Avall en els ortofotomapes de l'IGN el poble de Tatzó d'Avall. A llevant, i a prop, de Tatzó d'Amunt, poble que, tanmateix, pertany al terme comunal de Sant Andreu de Sureda. És un antic poble al voltant del qual s'ha creat modernament una zona industrial i una urbanització de la vila d'Argelers. S'hi conserven les restes del Castell de Tatzó d'Avall i l'església romànica de Sant Martí i la Santa Creu, en un recinte clos que conserva parts importants de les muralles medievals.
El castell d'aquest lloc havia estat la seu entre els segles XI i del Vescomtat de Tatzó.
Al davant del poble vell de Tatzó d'Avall hi ha el liceu de les Gavarretes, oficialment denominat Christian Bourquin, liceu polivalent dels oficis de l'hostaleria, de la gastronomia i del turisme, modern edifici que compta amb un notable rocòdrom.
La Pava miniatura|La Pava en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) La Pava és un antic llogaret situat en el coster de la Serra de l'Albera, en el costat sud-oest del terme d'Argelers, al nord-est i als peus del turó on es conserven les restes del Castell d'Ultrera. La Pava té, aturonada a ponent del fons de la vall de la Ribera de la Maçana, l'església de Sant Alexandre o Sant Ferriol, amb el Molí de la Pava a prop al nord seu.
El Santuari de Vida El Santuari de Vida, antigament dedicat a Santa Maria Magdalena i ara, des del , a la Mare de Déu, està situat al sud-oest del terme d'Argelers, a prop i al nord-est de la Pava, a l'altre costat de la vall de la Ribera de la Maçana. És en un lloc des d'on hi ha una vista admirable de la costa.
Sant Jeroni d'Argelers miniatura|esquerra|Interior de la capella de Sant Jeroni L'ermita preromànica de Sant Jeroni està situada ran mateix del santuari de la Mare de Déu de Vida. És una petita església que conserva el portal de ferradura de la construcció original.
Sant Llorenç del Mont En el mateix sector del terme es troba l'església de Sant Llorenç del Mont, situada més a llevant i una mica cap al sud de la Pava. És una interessant església romànica de nau única del .
Santa Maria de Vallbona Enlairat a prop de l'extrem meridional del terme es troba l'antic monestir de Vallbona, de l'orde cistercenc, filial de Fontfreda.
Santa Maria de Torreneules Al sud-est de Vallbona, prop del límit sud-oriental del terme, hi ha les restes de l'antiga església de Santa Maria de Torreneules, que havia pertangut a Sant Quirc de Colera i fou adquirida per Vallbona, però coexistí molt de temps amb el monestir. Actualment hi subsisteix un mas amb el nom de Torreneules, en el Serrat del Mig.
La Torre de la Maçana