Calce () és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 216 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Al sud del terme hi ha el Mas de les Fonts, amb l'església romànica de Santa Maria de les Fonts, darrers vestigis de l'antic llogaret de les Fonts.
Etimologia Joan Coromines explicaCoromines, 1995. el topònim Calce a partir de l'ètim llatí calcina (calç), plenament justificat pel material geològic del terme de Calce.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Calce en el Rosselló Localització i característiques generals del terme La comuna de Calce, de 237.700 hectàrees d'extensió, ésCalce a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN al sud-est de la comarca de les Corberes, al límit amb el Riberal de la Tet, a l'esquerra de la Tet, tot i que una mica allunyat d'aquest riu, i a la mateix riba dreta de l'Aglí.
El terme comunal de Calce forma part del massís calcari de la Serra de Pena, que domina el terme des del seu nord-oest i dona nom al poble mateix; per això, el terme comprèn algunes pedreres de pedra calcària. També es troba en terme de Calce una important deixalleria de residus urbans, així com, al racó sud-est del terme, sis dels tretze molins de vent de la Central Elèctrica de Baixàs.
El límit nord de la comuna és la mateixa llera de l'Aglí, en el lloc on aquest riu passa acanalat a l'indret de l'Estret de Cavanac, a l'extrem nord-oest de la Serra de Pena.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Calce miniatura|esquerra|Calce en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) miniatura|Detall de la font pública del carrer del Forn El poble de Calce està situat en un indret lleugerament aturonat al peu de la Serra de Pena. S'originà a l'entorn del Castell de Calce, formant una cellera castral. L'església parroquial, ara església vella, en ruïnes, de Sant Pau, no arribà mai a crear nucli aglutinat de població, ja que devia ser la parroquial d'un nucli dispers de població. El nucli primigeni, al voltant de la cellera castral, era format per a penes mitja dotzena de carrers, el de la cellera inclòs i el barri de les Eres, amb construccions per a usos agrícoles i ramaders. El desenvolupament posterior de la població ha doblat l'extensió del poble de Calce, així com ha convertit en cases les construccions de les Eres.
miniatura|L'església vella de Sant Pau de Calce 1 miniatura|esquerra|Façana nord del Castell de Calce A l'extrem sud de la cellera castral es construí ja a la darreria de l'Edat Mitjana la nova església parroquial de Sant Pau, al voltant del barri de les Eres. L'antiga església parroquial, actualment en ruïnes, quedà aïllada a llevant del nucli, per la qual cosa fou abandonada en construir la nova.
Destaquen en el nucli de Calce l'edifici del Farratjal i la Cava Cooperativa dels Vinyaters del Castell de Calce.
Modernament, el poble amb prou feines ha crescut: únicament un petit barri en el coster situat al sud de les Eres, el poble actual, i algunes cases al llarg de la carretera, principalment sota i a l'extrem de llevant del poble, als peus de les restes de l'església vella de Sant Pau, constitueixen el nou Calce.
Les Fonts miniatura|esquerra|Les Fonts en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) miniatura|El Mas de les Fonts des de llevant El Mas de les Fonts, amb l'església romànica de Santa Maria de les Fonts i vestigis importants del castell, forma un recinte clos amb una porta única, porxada. És l'únic vestigi romanent de l'antic poble de les Fonts.
Està situat en el terç meridional del terme de Calce. Actualment s'hi ha habilitat una gran sala de propietat municipal apta per a tota mena de celebracions, des d'actes familiars o populars fins a concerts i esdeveniments musicals.
Els masos del terme Calce és un terme amb poques construccions aïllades, a causa de la qualitat de les seves terres. S'hi troben dos cortals sense nom, el Cortal Baudí, en ruïnes, el Cortal de la Pedrera, el d'en Farines, el d'en Martinet, en ruïnes, el Mas de la Dona, el de les Fonts, el del Fonollar, el d'en Camps, també anomenat Cortal d'en Camps i el Mas d'en Tricoire. En els voltants del poble es troben el Cementiri i la Deixalleria i incineradora de residus urbans.
Els cursos d'aigua El terme de Calce és d'orografia trencada, abrupta, tot i que no presenta cap elevació rellevant. Els seus cursos d'aigua són tots de caràcter torrencial, repartits entre les conques de la Tet i de l'Aglí, riu que marca tot el termenal nord, amb Cases de Pena. Pertanyen a la conca de la Tet el Còrrec de la Mollera, que reuneix les aportacions dels còrrecs de la Barraca del Porquer, del Clot de n'Olbi, de la Grava, del Mas de la Dona, del Llosar, de les Basses i del Fonollar (n'hi ha dos amb aquest nom, propers i paral·lels). El conjunt d'aquests còrrecs entra en el terme de Pesillà de la Ribera, per tal d'adreçar-se cap a la Tet. Més a ponent, una segona vall agrupa, al voltant del Còrrec de la Pedrera, que s'adreça a la Tet a través del terme de Vilanova de la Ribera, reuneix els còrrecs de la Coma dels Llops, de l'Hort Vell, de la Coma de la Ginesta, de les Fonts, de la Coma del Duc, de la Coma dels Tres Pilons i del Manadell.
A la part central del terme un conjunt de còrrecs davallen de ponent a llevant, per adreçar-se al terme de Baixàs, per davallar pràcticament tots cap a la Tet. Es tracta dels dos còrrecs de la Pedra Negra, paral·lels; el del Pla del Carner, que reuneix els còrrecs de la Jaça, dels Parmaus, del Pla de la Roca, el Rec de la Fontana i el Còrrec de la Font d'en Roca; el Còrrec del Pont del Comes, el del Rossinyol, amb els de les Alzines i el del Crest Petit, el del Roc Rodon, el de les Roques Blanques i el de la Font del Capellà.
Al nord del terme, cap a l'Aglí, es troben els còrrecs i torrents adopten el nom de comes: la Coma d'en Muntanya, la d'en Bugader, la de l'Aiguera, la del Pas de les Vaques, la del Vall Bell, la de la Socarrada, i la dels Tres Forns.
El relleu Tot i ser un terme bastant pla, alguns dels topònims reflecteixen formes de relleu. Així, hi trobem clots: el Clot d'en Joanot, els Clots de n'Olbi; colls: el Coll de la Dona, el Coll de Pesillà; comes (amb la salvetat que en aquest terme també es denominen coma els còrrecs: Coma de la Cressa, Coma de la Ginesta, Coma de la Guilla, Coma de l'Aiera, o de l'Aiguera, Coma de la Userda, Coma del Fonollar, Coma del Llosar, Coma del Mas de la Dona, Coma del Mig, Coma de l'Olla, Coma del Pecat, Coma del Roc del Pas de l'Escala, Coma del Roc Rodon, Coma dels Boscs, Coma dels Llops, Coma dels Tres Forns, Coma dels Tres Pilons, Coma d'en Bigorra, Coma d'en Pica Polla, Coma d'en Socall, la Coma Gran, la Coma Major, la Coma Petita, la Coma Rotllanda, la Comella, les Comes i les Comes de la Quera; plans, planes i planals: Pla de la Roca, Pla d'Oms, Planal de la Pradera, Planal del Fonollar, Planal d'en Bordic, Planal d'en Pelliçó; serres i serrats: la Serra, la Serra de Pena, el Serrat de la Barraca d'en Porquer; el de la Bufatera, el de la Coma dels Tres Pilons, el de la Devesa, el de la Pedrera, el del Baster, el de les Planes, el del Fenollar, el del Planal d'en Bordic, el del Roc del Corbàs, el dels Ametllers, el dels Aristes, el dels Nou Burros, o de la Cova dels Nou Burros, el dels Quatre Camins, el del Vilató, el d'en Bigorra, el d'en Bugader, el d'en Muntanya, el d'en Permí, el d'en Tramuntana, el Serrat Punxut, el Serrat Roig i el Serrat Rodon.
El terme comunal Les partides i indrets específics del terme de Calce són els següents: l'Abocador de residus urbans, els Aibres Blancs, les Alzines, la Banya, els Barrencs, els Boixos, el Camí de les Fonts, el Camp Blanc, el Camp de la Beneta, el Camp de la Fam, el Camp de la Font, el Camp de la Teresó, el Camp de les Bosigues, el Camp de les Feixes, el Camp de les Pedres, el Camp dels Bosc, el Camp dels Horts, els Campets, el Camp Llong, el Camp Llong de les Comes, el Camp Llong Petit, el Camp Massic, els Camps dels Estanys, els Camps d'en Canonge, els Camps d'en Carman, els Camps d'en Dardill, els Camps d'en Formatger, els Camps d'en Manxa, Cavanac, el Coll de Pesillà (com a partida), la Colomina, la Cressa, el Crest d'en Cabaner, el Crest Petit, la Cuatxa, la Cuatxa de les Fonts, Darrere el Pla de la Roca, les Eres, la Figuera d'en Joglar, la Fontana, les Fontanilles, la Font d'en Miu, les Fonts, el Forn del Pardal, el Forn Naut, la Grava, l'Hort Vell, la Jaça, la Llambrusquera, el Llosar, el Manadell, els Marges d'en Vidal, el Mas de la Dona, la Mollera, el Mont d'en Blat, la Morera, la Muntada, Pedra Negra, la Pedrera (dues de diferents), el Pou, el Prat, Puig d'en Noger, Puig Verd, Ras de les Vaques, Roc de la Devesa, Roc de la Socarrada. Roc de l'Hort d'en Recreure, Roc d'en Camps, Roc Rodon, el Romanissar, Sant Pau el Vell, Terra Nova, Terra Roja, les Terres, els Tres Forns, Venta Farina, Vinyes Blanques i les Vinyes d'en Permí.
Alguns topònims corresponen a senyals termenals: la Fita del Mas d'en Camps, el Piló de Coma Major, el Piló de la Coma d'Amaga la Dona, el Piló de la Coma del Duc, el Piló de la Coma d'en Vila, el Piló de la Garriga d'en Fabra (nom antic), el Piló de la Llambrusquera, el Piló de la Vinya de l'Albat, el Piló de la Vinya d'en Dauliac, el Piló de la Vinya d'en Pellicer, el Piló de la Vinya d'en Vergers, el Piló de la Vinya de Pujols (noms antics, els cinc darrers), el Piló del Baster, el Piló del Bugader, el Piló del Camí del Rec d'en Cruells, el Piló del Camí de Perpinyà, el Piló del Coll dels Pixadissos, el Piló del Fornàs, el Piló del Forn del Pardal, el Piló del Manadell, el Piló del Planal del Fonollar, el Piló del Roc Rodon, el Piló del Romanissar, el Piló dels Camps d'en Manxo, el Piló dels Clots de n'Olbi, el Piló del Serrat de l'Armanacaire, el Piló del Serrat dels Aristes, el Piló del Serrat dels Quatre Camins, el Piló d'en Pelliçó, els Pilons del Crest Petit, Roc de la Barraca del Porquer, Roc de la Barraca d'en Panxa, Roc de les Fonts, Roc del Pas de l'Escala, Roc o Piló del Serrat de Cabrafiga, Roc del Serrat Roig, Roc Punxut, la Termenera de la Coma d'en Flors, la Termenera de la Vinya d'en Bonsoms, la Termenera de la Vinya d'en Canavelles, la Termenera de la Vinya d'en Morat (els tres darrers, noms antics), la Termenera del Camí de Baixàs, o de la Vinya d'en Joglar, la Termenera del Serrat d'en Permí (nom antic) i els Tres Pilons.
El Cadastre napoleònic En el Cadastre napoleònic del 1812, Calce és dividit en quatre seccions: de les Planes i els Barrencs, del Poble, de la Cuatxa i de les Fonts. La primera és situada al nord-est del terme, i conté les partides del Serrat del Baster, Cavanac, amb el Mas d'en Tricoire, un vell cortal i un altre cortal més modern (el 1812), els Barrencs, amb el Roc Punxut, el Roc de la Socarrada, el Roc d'en Camps i el Roc de l'Hort d'en Recreure, el Serrat d'en Muntanya, el Serrat dels Nou Burros, el Serrat del Bugader, la Coma de l'Aiera, el Serrat Roig, el Serrat de la Bufatera, el Serrat Punxut, la Coma del Roc Rodon, la Coma del Roc del Pas de l'Escala, el Forn Naut, la Coma d'en Socall, Venta Farina, les Fontanilles, Serrat dels Ametllers, els Camps d'en Formatger, el Serrat de les Planes, la Coma Major, els Camps d'en Carman, els Camps de les Feixes, la Coma de la Guilla i Terra Nova.
A la secció anomenada del Poble, situada al centre i al sud del terme comunal, hi ha les partides de la Cressa, les Comes de la Quera, el Crest Petit, les Alzines, el Pla d'Oms, la Serra, la Figuera d'en Joglar, Sant Pau el Vell, amb les restes de la capella de Sant Pau de Calce, Puig Verd, les Comes, les Eres, el Pla de la Roca, la Coma dels Boscs, els Camps d'en Dardill, el Camp Llong, els Boixos, el Crest d'en Cabaner, Terra Roja, la Coma de l'Olla, les Vinyes Blanques, el Puig d'en Noger, el Serrat d'en Tramuntana, les Vinyes d'en Permí, la Muntada, Darrere el Pla de la Roca i l'Amorer.