Òpol i Perellós (oficialment en francès, Opoul-Périllos) és una comuna de 1.042 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord, formada el 1972 per agregació de les antigues comunes independents dÒpol (, estàndard ) i de Perellós (, estàndard Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord ). Es parlava occità fins al al vilatge de Perellós, ara abandonat i en ruïnes. Òpol tingué consideració de vila reial mentre es mantingué a l'altiplà, al costat septentrional del castell, quan rebé el nom de Salvaterra.

Òpol és actualment el poble més septentrional de la Catalunya del Nord i dels Països Catalans. Limita amb Occitània. S'hi parlava occità abans, segons François Fontan.

El llogaret abandonat de Perellós (també Perillós, i de nom històric Perellons) està situat a una desena de quilòmetres més amunt cap a la muntanya, al nord. És pràcticament desert des de la Segona Guerra Mundial per raó del seu isolament. Quan encara hi havia població, era aquest, i no Òpol, el poble més septentrional dels Països Catalans. El primer quart del , Perellós ha experimentat un tímid ressorgiment, amb la rehabilitació d'algunes cases, sobretot per a segona residència.

Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna d'Òpol i Perellós en el Rosselló Localització i característiques generals del terme La comuna d'Òpol i Perellós, de 505.300 hectàrees d'extensió, ésEl terme d'Òpol i Perellós en els ortofotomapes de l'IGNÒpol i Perellós a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a l'extrem septentrional de la comarca de les Corberes catalanes (però al bell mig de les Corberes senceres), al límit nord de la Catalunya Nord i dels Països Catalans, fronterer amb la Comarca de Fitor, o País de Fitor, pertanyent a la regió occitana del Narbonès.

És un terme orogràficament molt trencat, format per una sèrie d'altiplans calcaris arredossats a migdia de la Serra de Perellós i d'altres serres que acaben de conformar la conca sobretot pel nord: Serra de la Gran Cremada, Serra de Tiramantells, Serrat de la Murtra, Serra del Boix, Crest de la Galera, Serrat de Montpeirós, Crest de Vilaplana i Montplà, etcètera. Quasi al centre hi ha l'extensa depressió d'Òpol, on es troba el poble cap de la comuna, al sud del qual s'estén el Bosc Comunal d'Òpol i Perellós, de domini públic, replantat modernament.

Termes municipals limítrofs:

El poble d'Òpol miniatura|esquerra|Sector nord d'Òpol en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) miniatura|Òpol des del castell miniatura|Les ruïnes del castell miniatura|esquerra|Sector sud d'Òpol en el mateix cadastre (ADPO) L'origen d'Òpol, tant pel que fa al nom com respecte de la població, ésEl Castell d'Òpol en els ortofotomapes de l'IGN el castell, en el qual es creà la població, anomenada Salvaterra per Jaume I el Conqueridor, la qual al baixàEl poble creat el en els ortofotomapes de l'IGN al pla de sota del castell, 1.200 metres al sud-est del turó del castell, al bell mig de l'altiplà d'Òpol.

El poble nou, creat en un moment de sovintejades confrontacions bèl·liques, adoptà igualment una forma de vila closa, encara que no parteixi d'una cellera medieval. El poble vell, dalt del turó del castell, conserva diverses cisternes molt grans, cobertes amb volta. Hi ha també vestigis de l'església romànica de Sant Llorenç del Castell d'Òpol, capella del castell i possiblement parroquial del poble primigeni de Salvaterra, així com restes d'altres construccions del castell i del poble, tot en ruïnes.

El poble actual està bastit al voltant de l'església parroquial de Sant Llorenç d'Òpol, que conservà el patronatge de l'església del castell, cosa que demostra que en fou la successora. L'església hi ocupa un lloc central, i el poble s'organitza a l'entorn seu bastant agrupat, amb una forma arrodonida. Tot al sud i sud-est del nucli primigeni s'ha anat desenvolupantEl poble actual en els ortofotomapes de l'IGN el poble contemporani, en carrers de traçat més regular, i amb edificacions basades principalment en habitacles unifamiliars amb espais a l'entorn de la casa. En les altres direccions hi ha també algunes cases, en part enfilant-se en el pendís a la base del qual es troba el poble.

A la perifèria del poble actual, a la zona sud-est, hi ha el cementiri municipal actual (l'antic era a l'entorn de l'església parroquial), amb la capella de la Mare de Déu dels Morts i a prop i al seu nord-est, la capella de la Mare de Déu de la Victòria. Actualment són dins del nucli urbà, tot i que en el seu extrem.

El poble de Perellós miniatura|esquerra|Perellós en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) miniatura|El poble de Perellós El vell poble de Perellons, esdevingut posteriorment Perellós i escrit Perillós des del , està situatPerellós en els ortofotomapes de l'IGN al nord del terme actual, per la qual cosa, quan existia com a comuna independent, era la comuna més septentrional dels Països Catalans. Sota la Serra de Perellós, la importància estratègica del lloc conferí una gran importància a l'edat mitjana a la família que posseïa el lloc. El 1100 n'era senyor Ramon Seguer de Perellons, un descendent del qual, Francesc de Perellós, fou erigit el 1366 vescomte de Rueda i d'Épila (a l'Aragó) per Pere III el Cerimoniós com a recompensa pels seus serveis militars i diplomàtica. Aquest mateix Francesc de Perellós esdevingué el 1368 almirall del Rei de França. Casat amb Constança de Fenollet, fou pare de Miquel de Perellós, que fou arquebisbe d'Ambrun, i de Ramon de Perellós, per a qui el rei Joan I creà el 1391 el vescomtat de Perellós.

Dominen les restes del poble el castell del Senyor o del vescomte, a prop de l'antiga església parroquial, romànica, de Sant Miquel de Perellós. Prop del poble hi ha també les ruïnes de la capella de Santa Bàrbara de Perellós.

Valloriola Antic terme (vallem Ariolam), pertanyia de primer al prior d'Espirà de l'Aglí i després, com tot aquell priorat, al monestir de Santa Maria de la Real, de Perpinyà. Valloriola conserva la capella de Sant Josep de Valloriola.

Vestigis arqueològics A diversos indrets del terme d'Òpol i Perellós van ser trobats vestigis arqueològicsKotarba et al., 2007. importants: al Pla del Barranc, del Serrat Alt, hi ha una cova amb dibuixos fets amb carbó, d'època indeterminada, i enterraments del paleolític final i del Calcolític. A la Cauna de Perellós, gravats amb motius cruciforme i fragments d'àmfora d'època romana. Prop del Castell d'Òpol, nombroses restes romanes.

Els masos del terme El terme d'Òpol i Perellós té un bon nombre de construccions aïllades, però moltes són en ruïnes, actualment. Així, s'hi troben la Capella, el Casot, el Casot de Laborie, el de Robert Calmon, el de Roger Calmon, tres edificacions denominades simplement el Cortal, el Cortal de Coma Ramiol, o d'en Cerdà, el de la Bosiga, el de la Carina, abans d'en Carrera, el de la Coma Fosca, el del Crest del Mill, el del Ferrer, abans d'en Fabra, el d'en Benet, el d'en Bernadoi, abans del Sant, el d'en Félicien, el d'en Fogar, el Cortal o Mas d'en Lalana, el Cortal d'en Vilatis, el Forn de Calç de Montpeirós, el Mas d'en Vilatis, el Mas Farines, abans Cortal d'en Viola, el Molí Nou, la Poudrière, la Quera (mas) i la Vall Oriola (mas). Vora el poble, a més, hi ha l'antiga Cava cooperativa, ara desafectada.

De construccions en ruïnes, la llista és llarga: quatre de denominades Cortal, sense complement, el Cortal d'Amat, el de Gratallà, el de la Cauna, abans d'en Cerdà, un altre també anomenat de la Cauna, el de la Jaça del Bou, el de la Murtra, el de la Salina, el de l'Auriol (dos de diferents amb el mateix nom), el del Duc, el de l'Esquella, el del Quiscó, el del Remolí, el del Ròbol, o de l'Hilari i del Bertí, el del Tirolet, o d'en Malet, el d'en Boneu, el d'en Botet, el d'en Carrera (dos de diferents amb el mateix nom), el d'en Castany (dos de diferents amb el mateix nom, un d'ells antigament denominat de l'Eimeric), el d'en Cavaller, el d'en Fanfaní, abans denominat d'en Lalana, el d'en Farines, el d'en Ferrer, el d'en Jouer, abans d'en Saleta, el d'en Lalana (dos de diferents amb el mateix nom), el d'en Patruix, o d'en Verger, el d'en Pitot, o d'en Saurines, el d'en Pujol, el d'en Reinald, el d'en Sanyes (dos de diferents amb el mateix nom), el d'en Cerdà, el d'en Vilatis, el d'en Vallat, el de Sant Miquel, el Cortal Nou, abans Jaça d'en Fabra, els Cortals d'en Drilles, el Mas o Cortal Forquier, el Mas o Cortal Nou i el Molí Vell. Alguns d'aquests topònims són, a més, noms antics pel seu desús actual. Altres noms antics són el Cortal del Tort, el d'en Calmon, antigament del Noi, el d'en Lalana i la Jaça del Jepota.

Hidrografia L'accidentada orografia del terme d'Òpol i Perellós, sobretot a la part de Perellós, fa que aquest terme estigui ple de torrents, amb diverses denominacions, i còrrecs. El terme està organitzada majoritàriament a l'entorn del Ròbol. Travessa, de forma sinuosa, el terme de nord a sud, i rep les afluències, de llevant a ponent, de la Coma de l'Esquella, del Còrrec del Matavent, o de la Coma de Matavent, i del de les Salines, del de la Coma del Bou, dels Còrrecs dels Vivers i, a través d'ells, dels còrrecs de la Font del Genegal, del de la Galera, de diversos còrrecs sense nom propi, del del Trauc del Cavall, del del Garrollar, del del Garrollar Rodon, del del Clot del Garrollar, del del Roc Rodon, del de la Coma Fosca (dos amb el mateix nom), del Crest de Carriera, del Roire, del Còrrec de la Llaquera, que aporta els còrrecs del Pou d'en Noris, de la Coma d'en Canaval, del Camp d'en Bodoll, de l'Assalador, del Cortal d'en Botet, i de la Coma de la Jaça de les Ferles, els còrrecs de la Cadieira de la Pau, el de la Cadieira dels Arbocers, la Coma de Camp Rodill, la dels Veirals de Camp Rodill, la dels Porcs, la dels Conills, la del Comellar del Camp Rodill, la de la Coma de l'Escloper, la del Còrrec de la Murtra, el Comellar de la Romanissera, la Coma de la Murtra, el Comellar, el Comellar de la Bosiga, la Coma de l'Artiga de Micolau, els Comellars de l'Artiga de Micolau, la Coma de la Rasimiera, el Còrrec dels Veiralets, la Coma de Fer, el Comellar del Trauc de les Abelles, la Coma dels Fangassos, la Coma del Roc Roig, la Coma del Remolí, la Coma del Cabrit la Coma Reinald, la Coma Boixera, el Còrrec del Costaló, el de la Ginebreda, el de la Perdició, el de la Basseta, o les Bassetes, el de la Coma del Bou i el de la Coma del Ròbol.

La depressió on es troba el poble d'Òpol té alguns cursos d'aigua que no tenen continuïtat, ja que aboquen l'aigua, quan plou, cap a pous o cap a capes freàtiques subterrànies. Entre aquests es troben la Coma Ramiol, el Còrrec d'en Costera i el de la Coma de Bell Senyor, el Còrrec dels Aladers, la Coma de Mont Pla, el Còrrec de Mont Pla, la Coma Forcada, el Còrrec de Jon, el Còrrec de la Costa de Mont Pla, el Còrrec d'en Joan Drilles, el Còrrec de la Marga, l'Agulla -o Camí, malgrat ser un torrent- dels Clots Roigs, l'Agulla del Barranc, el Còrrec d'en Mir, o de la Coma del Mir, el de la Font Nova, el Rec de la Vernadella, el Barranc dels Ametllers.

Cap al terme de Salses, de forma paral·lela al Ròbol, davallen uns quants còrrecs que tenen la capçalera a Òpol i Perellós. Es tracta dels còrrecs del Mas d'en Costa i el dels Clots d'en Boquer, o de les Fontanilles.

Entre les fonts destacades hi ha les que alimenten d'aigua el poble d'Òpol, la Font del Castell, les fonts captades de la Cauna Negra i de la Cauna Roja, la Font d'Òpol i l'Aqüeducte de la Font d'Òpol. També, a llevant del poble, la Bassa i la Bassa Llarga. Altres fonts importants són la del Carrer del Castell, la de la Tua, la dels Vivers, la de Sant Salvador i la Fonteta. Entre els pous destaquen el Pou de França, comunal, el de la Bassa, el de la Cauna, el del Ferrer, el del Gratallà, el del Pla, el d'en Bernadoi i els Pous.

Relleu miniatura|esquerra|El poble d'Òpol des del castell