Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia). És a l'oest del país, uns 20 km a l'oest del Mar del Nord i a les ribes de l'IJ (antigament Zuiderzee; actualment, IJsselmeer). Administrativament, pertany a la província d'Holanda del Nord.
Ara és la ciutat més gran del país i el centre cultural i financer. El 2005 la seva població era de 742.209 habitants, i la de l'àrea metropolitana d'1,5 milions. Juntament amb Rotterdam, Utrecht i la Haia és una de les ciutats més importants del Randstad, del qual constitueix el seu nucli nord.
Amsterdam té un encant particular a causa de les seves cases de maó altes i estretes i la seva xarxa de canals, pels que resulta agradable passejar. La inestabilitat del subsòl -causa del gradual enfonsament d'alguns edificis- exigeix que la majoria dels habitatges s'assentin sobre puntals de fusta. La gran manca d'habitatges moderns en el nucli antic ha multiplicat el nombre d'habitatges flotants. Amsterdam deu la seva harmonia a l'edificació baixa i a l'absència de grans avingudes. Constitueix un autèntic paradís per a les bicicletes, que permeten al visitant descobrir la ciutat i els seus encants.
A la nit, a més de l'animació que ofereix el famós Barri Vermell (de Walletjes), la vida nocturna coneix el seu apogeu a les tavernes tradicionals, cafeteries elegants, locals de moda, bars alternatius, discoteques i sales de festes. Amsterdam és una ciutat que destaca per la seva tolerància i dinamisme. Com en qualsevol lloc dels Països Baixos, és possible adquirir bossetes de cànnabis en els coffeeshops, locals legalment reconeguts per a la venda de drogues toves.
Amsterdam és alhora port internacional, caracteritzat per una intensa activitat comercial, i una espècie de Venècia del Nord, amb manifestacions culturals variades: grans exposicions, abundants galeries d'art, concerts de la famosa orquestra de l'auditori (Concertgebouw), espectacles teatrals i concerts en el conegut Holland Festival, llocs com el moll Prinsengracht, on s'organitza el concert d'estiu davant de l'hotel Pulitzer, i l'Uitmarkt, on s'inicia la nova temporada teatral.
Història La ciutat va ser fundada poc després de les inundacions dels anys 1170 i 1173 com un petit poble de pescadors a la vora del riu Amstel, on es feu un dic (dam en neerlandès). Les primeres notícies de l'existència de la ciutat daten tan sols de 1275, quan el comte Florenci V d'Holanda concedeix un privilegi comercial al poble de pescadors d'arengs que vivia sobre el terreny format per un dic (dam) a la desembocadura de l'Amstel. Amsterdam es desenvolupa a partir d'aquest nucli històric. Cap al 1300 aconsegueix la categoria de ciutat i el 1317 Guillem III l'annexiona al comtat d'Holanda. El 1345 té lloc el miracle eucarístic -una hòstia consagrada que el foc no aconsegueix consumir- i Amsterdam es converteix en un important centre de peregrinació. El 1428, el comtat d'Holanda, que incloïa Amsterdam, passa a mans de Felip III el Bo, duc de Borgonya. El 1489, Maximilià, vidu de Maria de Borgonya, filla de Carles el Temerari, accedeix que l'escut de la ciutat integri la corona imperial.
Els primers habitants van adquirir un talent per al comerç i a partir del es va desplegar el comerç amb les ciutats hanseàtiques. miniatura|Dibuix d'Amsterdam del 1538 Al va començar la Guerra dels Vuitanta Anys per la independència del Regne de Castella. Tot i trobar-se originalment del bàndol espanyol, la ciutat va canviar de bàndol l'any 1578. Com a resultat va ser instaurada la llibertat de culte, un moviment molt progressista per a la seva època. Les guerres de religió cremaven en tot Europa i molta gent buscava un refugi de les acusacions religioses. Moltes famílies adinerades jueves d'Espanya i Portugal, mercaders reeixits d'Anvers i hugonots de França van buscar refugi a la ciutat holandesa.
El va ser l'edat daurada. El 1609 la ciutat funda el seu propi banc, el Banc d'Amsterdam. En arribar a Amèrica del Nord, Indonèsia, el Brasil i Àfrica, les embarcacions d'Amsterdam van contribuir a construir un imponent imperi comercial i polític. La ciutat es va expandir al voltant dels seus canals i esdevenir un centre internacional de finances. El famós pintor Rembrandt hi va viure durant aquesta època. El port es tornà el més important del món.
miniatura|esquerra|Plaça de Dam a la segona meitat del segle XVII Els segles i van donar fi a la seva prosperitat. Les guerres contra Anglaterra i França arran de la guerra francoholandesa van provocar moltes baixes. Al del , la revolució industrial va arribar a Amsterdam. Es van construir viaductes cap al mar i al riu Rin, la qual cosa va millorar la seva comunicació amb la resta d'Europa i del món. Amsterdam va obtenir un nou impuls, però mai va tornar a arribar a la seva magnificència anterior.
La Primera Guerra Mundial no la va afectar gaire, ja que els Països Baixos es van mantenir neutrals, encara que el comerç i la indústria van ser colpejades. Durant la Segona Guerra Mundial, tropes alemanyes van ocupar la ciutat el 15 de maig de 1940. Prop de 100.000 persones jueves van ser exiliades, de manera que la seva població jueva gairebé va ser eliminada per complet.
Prèviament a la guerra, Amsterdam va ser el centre mundial del comerç de diamants. Com que hi havia molts negocis d'empresaris jueus, aquesta activitat va desaparèixer gairebé completament després de la guerra. Continua sent un centre important del comerç de diamants, però Anvers a Bèlgica n'és l'actual capital mundial.
Toponímia Al principi del , els habitants de les zones baixes costaneres entre Alemanya i França van construir un dic a través del riu Amstel. La ciutat situada a l'emplaçament es va anomenar Amstlerdamme o dic de Amstel, posteriorment es va escurçar a Amsterdam. Encara avui en dia A'dam és utilitzat per nomenar la ciutat per certs neerlandesos.
Demografia
Clima Amsterdam té un clima temperat fred, molt influenciat per la seva proximitat amb el Mar del Nord a l'oest, amb vents del nord-oest dominants. Les temperatures a l'hivern són suaus, amb poques vegades per sota els 0 °C. Pot gebrar durant èpoques de vent de l'est o del nord-oest, perquè Amsterdam està envoltat a tres bandes per grans masses d'aigua, i també rep l'efecte de l'illa de calor; les nits rarament baixen per sota els -5 °C, mentre que a Hilversum, situat a 25 quilòmetres al sud-est d'Amsterdam, podria arribar a -12 °C. Els estius són moderadament càlids i rarament calorosos. La mitjana diària de màximes de temperatura durant l'agost és de 22 °C, i en mitjana només se superen els 30 °C 3 dies l'any. Els dies amb precipitacions significatives són freqüents: 175 de mitjana al llarg de l'any. No obstant això, la mitjana anual de precipitacions és de menys de 760 mm. La majoria d'aquestes precipitacions és en forma de plovisqueig llarg o pluja suau, amb dies nuvolosos i humits freqüents durant els mesos més freds, des de l'octubre fins al març. Només algun temporal de vent procedent d'Europa provoca de tant en tant força pluja en un curt període, fent que se l'hagi de bombar cap a llocs més elevats o cap als mars del voltant de la ciutat.
Paisatge urbà i l'arquitectura miniatura|Canals d'Amsterdam. A vista d'ocell la ciutat d'Amsterdam se situa al sud de l'estació de trens d'Amsterdam Centraal. El Damrak és el carrer principal i condueix al carrer Rokin. La zona més antiga de la ciutat és coneguda com de Wallen (els molls, això no es refereix a les antigues muralles de la ciutat, la paraula neerlandesa per mur que és "muur»). Es troba a l'est de Damrak i conté la ciutat del famós barri vermell. Al sud de Wallen hi ha l'antic barri jueu de Waterlooplein. Al una faixa de canals concèntrics, coneguda com la Grachtengordel abraça el cor de la ciutat on les cases tenen teulades interessants. Més enllà de la Grachtengordel hi ha les zones que abans eren de la classe obrera i de Pijp Jordaan. El Museumplein de la ciutat amb els principals museus, el Vondelpark, un parc el nom de l'escriptor holandès Joost van den Vondel, Plantage i el veïnat, amb el zoo, també es troben fora de la Grachtengordel.
Diverses parts de la ciutat i la zona urbana circumdant són pòlders. Això pot ser reconegut pel sufix-meer el que significa llac, com en Aalsmeer, Bijlmermeer, Haarlemmermeer, i Watergraafsmeer
Amsterdam té un dels centres històrics més grans d'Europa amb edificis principalment del . La ciutat antiga va ser bastida amb una sèrie de canals semicirculars.
Canals El sistema de canals d'Amsterdam és el resultat de la planificació conscient de la ciutat. A principis del , quan la immigració es troba en el moment més important, es desenvolupa un pla basat en quatre semicercles concèntrics de canals que surten amb els seus extrems a la badia IJ. Conegut com el Grachtengordel tres dels canals són en la seva majoria per al desenvolupament residencial: el Herengracht (Cavaller del Canal), Keizersgracht (Canal de l'Emperador), i Prinsengracht (Canal del Príncep). El quart canal i ultraperifèric, el Singelgracht (no s'ha de confondre amb l'antic Singel), serveix per a la defensa i la gestió de l'aigua. Les defenses són en forma d'un fossat de terra i dics, amb portes en els punts de trànsit, però sense superestructures de maçoneria. A més, el pla preveu: (1) La interconnexió dels canals al llarg dels radis, (2) la creació d'un conjunt de canals paral·lels al barri Jordaan, principalment amb fins de transport, (3) la conversió de la Singel d'una estructura de defensa a una zona residencial i comercial; (4) la construcció de més de cent ponts.
La construcció va començar el 1613 i va procedir d'oest a est, a través de l'amplitud de la disposició, com un gegantesc eixugaparabrises com diu l'historiador Geert Mak –i no des del centre cap a fora, com un mite popular que hi ha–. La construcció de canals en el sector meridional es va completar el 1656. Posteriorment, la construcció d'edificis residencials va executar-se lentament. La part oriental del canal, amb un pla concèntric, que abraça la zona compresa entre el riu Amstel i la badia d'IJ, mai ha estat aplicada. En els següents segles, la terra s'utilitzà per als parcs, les llars d'avis, teatres, altres centres públics i cursos d'aigua sense molta planificació.
Al llarg dels anys, diversos canals s'han omplert i s'han convertit en carrers o places, com la Nieuwezijds Voorburgwal i Spui.
L'àrea dels canals concèntrics del compresa a l'interior del Singelgracht ha estat considerada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 2010.
Grachtengordel miniatura|Keizersgracht A Amsterdam se l'ha nomenat ciutat d'arquitectura educada, ja que el seu encant rau més en els petits detalls que en els grans efectes. A partir del , les lleis urbanístiques, la mida dels solars i la inestabilitat del terra van dictar que les façanes fossin de mida uniforme i es construïssin de maó o gres, amb grans finestres per reduir el pes. Els amos de les cases van personalitzar els edificis mitjançant cornises i testeres decoratives, entrades ornamentades i gran varietat de formes a les finestres.
A principis del començà la construcció del Grachtengordel (cinturó de canals), i la zona pantanosa que quedà més enllà dels canals, posteriorment anomenada Jordaan, fou habilitada per als treballadors, les fàbriques dels quals havien d'instal·lar-se fora del centre. Els immigrants perseguits per les seves creences religioses també s'instal·laren aquí. Els grans canals varen seguir creixent, al mateix temps que les classes burgeses compraven terrenys al llarg de les noves extensions del Herengracht, el Keizersgracht i el Prinsengracht.
Corba Daurada