La Drova és una caseria del terme municipal de Barx (Safor) situada al pla o la vall de la Drova, a la vora l'antic camí de pastors que anava de Gandia a Barx, entre el massís del Mondúber a l'est i la serra del Buixcarró a l'oest. Segons l'INE, el 2006 tenia 563 habitants, una gran part d'ells d'origen britànic, francés i alemany.
Originàriament, la Drova va ser una caseria situada a la vora d'un camí de pastors, on el ramat s'aturava a beure en les seues fonts. Cap al 1300, tota la vall va ser donada als monjos del monestir de Santa Maria de la Valldigna i utilitzat com un lloc de sanejament i estada per als invàlids, ja que es considerava que l'aire i l'aigua d'estes contrades eren molt pures. La Vall dependria dels monjos des del fins al , en què dues famílies de Xaló la compren, sent els seus descendents els habitants originaris de la Drova.
A partir del es va convertir en una mena de balneari en el sentit que acudien allà els malalts dels pulmons. Era saludable anar-hi a beure aigua i a menjar. No es construïx un balneari com a tal, però la gent que vivia allí llogava habitacions per a estos malalts. D'ací naix el seu esperit residencial. La Drova actual, és un conjunt d'urbanitzacions construïdes extralimitadament a finals del al voltant de la caseria originària del camí.
És un lloc residencial, però també d'estiueig de Barx, Gandia i Valencia, així com bastants ciutadans europeus que s'han traslladat a viure a la Drova permanentment. És també la llar del famós poeta Josep Piera, amb els seus nombrosos poemes, llibres de viatges i assaigs li han guanyat premis, inclosos l'"Andròmina" de novel·la el 1977, el "Carles Riba" de poesia el 1979 i el "Josep Pla" de la prosa literària en 1981.
Vistes de la Drova des del massís del Mondúber
Categoria:Barx Drova, la