Katsushika Hokusai (葛飾 北斎) (Edo, 31 d'octubre del 1760 – 10 de maig del 1849), conegut simplement com a Hokusai, va ser un dibuixant, gravador i pintor japonès de l'estil ukiyo-e del període Edo. En el seu temps, era el principal especialista en pintura xinesa del Japó.Daniel Atkison; Leslie Stewart. «Life and Art of Katsushika Hokusai» a From the Floating World: Part II: Japanese Relief Prints, catàleg de una exposició produïda per la California State University, (Chico). Consultat el 9 de juliol de 2007; Accediu a l'arxiu També és conegut per la diversitat de noms que emprà durant la seva carrera professional: Shunro, Sori, Kako, Taito, Gakyonjin, Iitsu i Manji.
Va ser autor d'una obra molt vasta, immensa i variada. Per exemple, en lHokusai Manga (北斎まんが, Hokusai Manga) (1814-1849),El volum VI del Manga, «Dibuixos a punta de pinzell», va ser la primera estampa de Hokusai que fou adquirida Cabinet des Estampes de la Biblioteca Nacional de França; pertanyia a la col·lecció Van Overmeer Fisscher, un holandès que havia estat a Nagasaki. Les estampes japoneses causaren furar al món occidental i eren importades del japó tant als EUA com a Europa. Vegeu G. Lambert, Ukiyo-e. Imatges d'un món efímer, pàg. 11; catàleg de l'Exposició organitzada per la Fundació Caixa Catalunya i la Bibliothèque nationale de France, del 16 de juny al 14 de setembre de 2008. mostra la vida diària de la seva vila amb una gran exactitud i sentit de l'humor.La Gran Enciclopèdia en català 2004: Volum XI Cal fer esment dels seus gravats de paisatges, les Trenta-sis vistes del mont Fuji (富嶽三十六景, Fugaku Sanjūroku-kei) (ca. 1830-1833) i les Cent vistes del mont Fuji (1834), que reflectien en part una fixació personal amb el mont Fuji.Smith Van ser unes obres d'aquesta sèrie, La gran ona de Kanagawa (神奈川沖浪裏, Kanagawa Oki Nami Ura) i Fuji en dies clars (凱風快晴, gai kaze kaisei), les que van assegurar la fama d'Hokusai, tant dins del Japó com a l'estranger.
A mitjan , els seus gravats, així com els d'altres artistes japonesos, van arribar a París. Allà eren col·leccionats amb un gran entusiasme, especialment per part d'artistes impressionistes de la talla de Vincent van Gogh, Claude Monet, Edgar Degas i Henri de Toulouse-Lautrec, l'obra dels quals denota una profunda influència dels gravats esmentats. L'historiador Richard Douglas Lane ha dit d'ell i la seva obra:
Biografia miniatura|esquerra|La gran ona de Kanagawa, de Katsushika Hokusai Va néixer el 31 d'octubre del 1760 al districte d'Honjo, a l'est d'Edo. El seu nom de naixement era Tokitaro. No se sap qui foren els seus pares, i de ben petit fou adoptat com a fill per un prestigiós artesà d'Edo amb qui treballà d'aprenent, conegut com a Nakajima Ise. Era un fabricant de miralls de la cort del shōgun,Fahr-Becker, Gabriele 1994: pàg.195 i posteriorment va ser el seu legítim hereu, fet que fa pensar que possiblement és certa la història que explica que Hokusai era veritablement fill de Nakajima, però nascut d'una concubina.Weston, Mark 2002: pàg.116 Allà, des dels cinc anys, va desenvolupar la seva gran vocació pel dibuix i la pintura.
Primers anys miniatura|El drac de fum escapant-se del mont Fuji miniatura|Il·lustració per a Lliçons ràpides al dibuix simplificat miniatura|El somni de la dona del pescador, xilografia dissenyada per Hokusai cap al 1820 De jove, Hokusai va decidir treballar com a venedor en una prestigiosa llibreria i, a partir dels quinze anys, i fins als divuit, va entrar com a aprenent de gravador en un taller. Aquest entrenament primerenc en el món del llibre, del comerç i de les tècniques d'impressió van contribuir al desenvolupament d'Hokusai com a impressor. L'any 1778, amb divuit anys, es va convertir en deixeble del mestre de l'escola ukiyo-e, Katsukawa Shunshō, amb el qual va aprendre la tècnica del gravat sobre planxes de fusta (xilografia), especialitzant-se en el retrat d'actors kabuki. L'any següent, el 1779, el jove Hokusai va publicar els seus primers treballs amb el nom de Shunro (勝川 春朗), que consistien en unes invitacions impreses per al teatre kabuki. En aquestes obres, demostra que ja dominava perfectament el gènere de l'escola Katsukawa.
A partir del càlcul de l'edat dels seus fills, es creu que Hokusai degué contreure matrimoni cap als 20 anys. En aquest període, probablement per la influència de la vida familiar, els seus dissenys tendiren a centrar-se en retrats d'actors i de dones situats en determinats ambients històrics i en jardins. Utilitzava la tècnica Uki-e, de paisatges semihistòrics, en els quals s'utilitza la pràctica occidental de la perspectiva, i també estampes de nens. Els llibres d'il·lustracions de l'artista i els textos corresponents tractaven temes històrics i didàctics. Durant la dècada següent, les obres produïdes per Hokusai en el gènere surimono van representar un dels punts culminants de la seva carrera. Aquest gènere japonès s'utilitzava principalment per a publicar targetes per a les grans ocasions, com l'any nou i altres moments en què s'encarreguen felicitacions; també, s'editava per publicar presentacions de programes musicals, avisos, etc. Sempre solien ser edicions limitades que oferien una impressió perfecta i de la més alta qualitat. En la major part dels casos, els surimono, els encarregaven les societats de poetes amb la finalitat d'il·lustrar el poema guanyador d'un concurs literari amb el mestre de la societat com a jutge. Normalment, aquests gravats eren d'un format petit, i el fet de tallar en relleu els caràcters kanji requeria una gran habilitat tècnica.
Cap als trenta anys, Hokusai va passar per una situació personal delicada que l'obligà a realitzar importants canvis en la seva vida. El seu mestre, Shunsho, va morir el 1793 i, més o menys a la mateixa època, també va morir la seva jove esposa, que el deixà amb un fill i dues filles. Al cap d'uns anys, el 1797, es va tornar a casar i va adoptar el nom professional d'''Hokusai. Aquest canvi de goh marcà l'inici de l'edat d'or de la seva obra, que va perdurar durant més de mig segle.
Etapa principal En aquest període, l'obra d'Hokusai cobrí tota la gamma de l'art ukiyo-e: targetes, surimono, llibres il·lustrats, il·lustracions d'antologies de versos, llibres eròtics, pintures a mà i llibres d'esbossos. Dins dels temes tractats, en escasses ocasions va competir amb Utamaro, el millor gravador d'imatges femenines voluptuoses. Malgrat aquesta limitació conscient, Hokusai va mirar d'inspirar-se en una gran diversitat temàtica. De manera especial, va posar èmfasi en la representació de paisatges i escenes històriques, en les quals la figura humana exercia un paper secundari. Cap a finals de segle, va introduir en el seu estil la tècnica de la perspectiva i el tractament dels colors occidental. Va publicar una sèrie de retrats femenins titulats Cançons d'Itako.
A començament del , Hokusai va començar la il·lustració de yomihon, un tipus de novel·les d'un elevat nivell intel·lectual.Fahr-Becker, Gabriele 1994: pàg.196 Sota aquesta influència, el seu estil va començar a mostrar uns canvis importants, que es feren clarament visibles entre 1806 i 1807. La seva figura i la seva obra cada vegada tenien un reconeixement més gran, tot i que va perdre en delicadesa i tendia a posar més atenció en els temes tradicionals i més clàssics, especialment amb escenes en les quals apareixien samurais, guerrers i determinats temes xinesos. En aquest període, s'allunyà del món de lukiyo-e.Fahr-Becker, Gabriele 1994: pàg.152
Cap a l'any 1812, una altra tragèdia colpejà Hokusai, ja que va morir el seu fill gran. Aquesta mort no va ser només un cop emocional, sinó que portà també unes conseqüències econòmiques greus, ja que com a hereu de la benestant família Nakajima, el seu fill rebia una renda important, de manera que Hokusai no havia de preocupar-se per la irregularitat amb què arribaven els cobraments per la venda de les seves pintures, dissenys i il·lustracions. Fos per raons econòmiques o per una altra qüestió desconeguda, a partir d'aquell moment l'atenció d'Hokusai es va centrar en la il·lustració de llibres, i particularment en els llibres que eren còpies de gravats dissenyats per artistes aficionats, com Lliçons ràpides al dibuix simplificat. Aquesta iniciativa va servir per a atreure sota el seu mestratge més alumnes.Weston, Mark 2002: pàg.118
A més de la fama aconseguida amb els seus minuciosos gravats i les seves il·lustracions, Hokusai va tenir també molt d'èxit en les exposicions públiques de la seva pintura. Per exemple, va realitzar una pintura gegantina d'uns 240 m², una obra en la qual apareixien figures mitològiques, per encàrrec d'un festival multitudinari. Fins i tot, una vegada va ser convocat per mostrar les seves habilitats artístiques davant del shogun, súbdit de l'emperador, però que en la pràctica era el governant del Japó.
L'estiu del 1828, la segona esposa d'Hokusai també va morir. El mestre tenia llavors seixanta-vuit anys, es trobava afligit, amb una paràlisi intermitent al braç esquerre, sol i amb un net conflictiu que havia demostrat ser un delinqüent incorregible. Davant d'aquesta situació, O-ei, la seva filla i també alumna preferida, va trencar el matrimoni amb un artista poc important i va tornar a la casa paterna per romandre al costat del seu pare la resta de la seva vida.Raymonde, Gans de 1976: pàg.178
Darrers anys. Trenta-sis vistes del mont Fuji miniatura|esquerra|Signatura de Katsushika Hokusai Hokusai va treballar fins a l'últim dia de la seva existència. Era un artista enèrgic que s'aixecava d'hora i pintava fins a la nit. Aquesta havia estat la seva forma d'actuar durant tota la seva llarga vida artística, i va ser també la dinàmica dels seus darrers anys. Dels milers de llibres i impressions d'Hokusai, les seves Trenta-sis vistes del mont Fuji són particularment notables. Publicades entre 1826 i 1833, aquesta famosa sèrie, que amb els suplements incloïa un total de 46 impressions a color, va marcar una fita en la impressió japonesa de paisatges. La grandesa del disseny i l'habilitat de l'execució no havia estat assolida per cap altre artista japonès, fins i tot supera el treball del seu contemporani Hiroshige. En conjunt, Hokusai va tenir una gran producció artística integrada per unes trenta mil obres.Enciclopèdia Salvat 1997: Volum 9
Els continus canvis de domicili d'Hokusai, que va residir en més de 90 residències diferents, i fins i tot els canvis de nom, són elements significatius del caràcter de l'artista. A més del seu nom principal, Hokusai utilitzava altres dos goh ocasionals, i al voltant d'una vintena de noms que, indistintament, afegia al seu nom principal.
L'any 1839, mentre el seu treball començava a ser eclipsat pel d'Hiroshige, el seu estudi es va incendiar, destruint la majoria de les seves obres.Weston, Mark 2002: pàg.117 Malgrat els seus precs per continuar vivint una dècada més, el dia 18 del quart mes (del calendari japonès) del 1849, «el vell enutjat amb la pintura», com ell mateix es definia, va morir a vuitanta-nou anys. No havia arribat a completar la seva recerca de l'última veritat sobre la pintura. Molts anys abans de morir, en el prefaci de la publicació de Cent vistes del mont Fuji, va deixar escrit el següent:
El mont Fuji