Willard Carroll Smith II (Filadèlfia, Pennsilvània, 25 de setembre de 1968), més conegut com a Will Smith, és un actor, productor de cinema i cantant estatunidenc. Ha rebut diversos premis, entre els quals un Oscar, un Premi de l'Acadèmia Britànica de Cinema, un Globus d'Or, un Premi del Sindicat d'Actors i quatre Premis Grammy.
Smith va assolir una modesta fama en els seus inicis com a cantant i raper sota el nom de The Fresh Prince a la fi dels anys 1980. La fama mundial, però, li va arribar gràcies al seu paper de William "Will" Smith a la sèrie de televisió The Fresh Prince of Bel-Air (1990-1996) de la NBC i, a partir de mitjans dels anys 90, per les seves interpretacions en diferents blockbusters de Hollywood com la saga Bad Boys (1995-2003), Independence Day (1996), la saga Homes de Negre (1997-2012), Wild Wild West (1999), Jo, robot (2004), L'espantataurons (2004), Hitch (2005), La recerca de la felicitat (2006), Sóc llegenda (2007) o Hancock (2008).
Entre altres reconeixements, ha rebut dues nominacions a l'Oscar al millor actor per les seves interpretacions del boxejador Muhammad Ali a Ali (2001) i el corredor de borsa Chris Gardner a La recerca de la felicitat (2006) així com cinc nominacions als Premis Globus d'Or a millor actor de sèrie de televisió i millor actor dramàtic. Com a cantant, ha guanyat quatre premis Grammy en la categoria de millor actuació de rap.
Smith va ser nomenat com l'estrella internacional més rendible l'any 2013 segons la revista Forbes. Fins a l'any 2016, els seus films han recaptat més de 7.500 milions de dòlars i s'ha convertit en l'únic actor de la història en participar en vuit pel·lícules consecutives que hagin generat més de 100 milions de dòlars en la taquilla estatunidenca, onze pel·lícules consecutives amb ingressos superiors a 150 milions de dòlars a nivell internacional i vuit pel·lícules consecutives que aconseguissin ser número 1, en la seva estrena.
Biografia miniatura|esquerra|Will Smith en una imatge del 2008. Willard Carroll Smith Jr. és el segon de quatre fills del mecànic de neveres i refrigeradors Willard Carroll Smith Sr. i l'administradora escolar Caroline Bright. Té una germana gran anomenada Pamela i dos germans bessons més joves anomenats Harry i Ellen.
Com la majoria dels artistes, ve d'una vida molt humil. Smith va ser criat pels seus pares en un barri a l'oest de Filadèlfia i educat en la fe baptista. Quan tenia 13 anys, els seus pares es van separar tot i que no es van divorciar definitivament fins a l'any 2000. Smith va acreditar dedicació del seu pare quan es parla de la seva pròpia participació en la vida dels seus tres fills: "Veig al meu pare i em pregunto com va ser capaç de mantenir a quatre nens alimentats i vestits, i se les va arreglar per trobar temps per estar amb nosaltres."
Durant la seva època a l'institut, Will Smith va ser acceptat en un programa d'estiu per futurs estudiants d'enginyeria al MIT però no va assistir a cap de les classes programades. Segons ha reconegut, la seva mare tenia una amiga dins la junta d'admissions d'aquesta institució i probablement podria haver-hi entrat finalment però ell "no tenia cap intenció d'anar a la universitat".
Smith es va casar amb Sheree Zampino el 1992. Aquest mateix any van tenir un fill, Willard Carroll Smith III, també conegut com a "Trey", que va aparèixer en el vídeo musical del single del seu pare "Just The Two Of Us" de l'any 1998. El matrimoni es va divorciar l'any 1995.
L'any 1997 Smith es va casar amb l'actriu Jada Pinkett. La parella ha tingut dos fills: Jaden Christopher Syre (nascut el 1998), que va aparèixer com coprotagonista a La recerca de la felicitat, i Willow Camille Reign (nascuda l'any 2000), que apareixia com la seva filla a Sóc llegenda (2007). La familia viu habitualment entre Star Island (a Miami Beach, Florida) i Los Angeles tot i que també tenen residències a Filadèlfia i Estocolm (Suècia).
Will Smith és propietari, juntament amb el seu germà Harry, de l'empresa Treyball Development Inc. amb seu a Beverly Hills, anomenada en referència al primer fill de l'actor, Trey.
Smith va donar una gran quantitat de diners per ajudar a les víctimes de l'huracà Katrina. Smith també va donar 4.600 dòlars a la campanya presidencial del demòcrata Barack Obama.
Religió Smith, ha dit que ha estudiat diverses religions, inclosa la cienciologia, i ell ha dit moltes coses de cortesia, sobre la cienciología i altres religions. Malgrat el seu elogi de la cienciología, Smith va dir:
"Crec molt de les idees de la Cienciología són brillants i revolucionaris i no religiosos"."El noranta-vuit per cent dels principis de la Cienciología són idèntics als principis de la Bíblia... no crec que perquè algú usa la paraula per a esperit és "thetán" que la definició es converteix en alguna cosa diferent". Ha negat que s'unís a l'Església de la Cienciología, dient:
"Soc un cristià. Soc un estudiant de totes les religions, i respecte a totes les persones i tots els camins".
El 2004, la parella va donar 20.000 dòlars a la campanya d'alfabetització de la cienciologia, anomenada HELP, el de Hollywood Educació i el Programa d'Alfabetització, que és la base per al sistema d'educació en la llar de la cienciología.
La revista Newsweek l'ha qualificat com l'actor més poderós del planeta. Smith ha estat nominat quatre vegades als Globus d'Or, dos cops als premis Oscars i ha guanyat molts Grammys. La seva darrera pel·lícula ha estat "Life in a Year" (2020).
Incident amb Chris Rock (2022) Durant la 94a cerimònia dels Premis de l'Acadèmia celebrada el 27 de març de 2022, Chris Rock va fer una broma sobre el cap rapat de Jada Pinkett Smith, comparant-la amb el personatge principal de la pel·lícula G.I. Jane (1997), interpretada per Demi Moore. Pinkett Smith pateix alopècia, una condició mèdica que provoca pèrdua de cabell. Inicialment, Smith va riure de la broma, però després va pujar a l'escenari i va donar una bufetada a Rock. Tot seguit, va tornar al seu seient i va cridar dues vegades: «Mantingues el nom de la meva dona fora de la teva puta boca!».
Després de l'incident, Smith va guanyar l'Oscar al millor actor pel seu paper a King Richard i va oferir un discurs amb llàgrimes on es va disculpar amb l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques i els companys nominats, però no amb Rock.
L'endemà, Smith va publicar una disculpa a Rock a les xarxes socials, dient que el seu comportament havia estat «inacceptable i injustificable». L'1 d'abril de 2022, Smith va renunciar com a membre de l'Acadèmia i el 8 d'abril, l'Acadèmia el va sancionar amb una prohibició de 10 anys d'assistir a qualsevol esdeveniment o programa de l'organització, inclosa la cerimònia dels Oscars.
Alguns dels projectes cinematogràfics en què Smith estava implicat van quedar ajornats o cancel·lats arran de la polèmica, incloent-hi la pel·lícula d'acció de Netflix Fast and Loose, que va ser descartada. En una declaració a la CNN, Smith va afirmar que acceptava i respectava la decisió de l'Acadèmia.
El 29 de juliol de 2022, Smith va oferir una disculpa pública en vídeo, afirmant que estava profundament penedit dels seus actes.
A finals de 2022, es va estrenar Emancipation, protagonitzada per Smith, que va rebre crítiques mixtes i va fracassar comercialment. El productor Todd Black va atribuir en part el fracàs a la controvèrsia generada per l'incident dels Oscars.
Carrera musical i filmogràfica Primers treballs (1985−1995) miniatura|Will Smith als Premis Grammy de 1993 Smith va començar com mestre de cerimònies ('MC') del grup DJ Jazzy Jeff & The Fresh Prince, que va formar al costat del seu amic de la infància Jeffrey "DJ Jazzy Jeff" Townes, el qual feia de turntablism i productor. Més tard van comptar amb Clarence Holmes, conegut com a Ready Rock C, per ser beat box humà. El trio, famós per les seves cançons còmiques com ara Summertime, va guanyar un Grammy el 1988 en la categoria de rap i va començar a rebre bones crítiques.
La veu de Will Smith va ser una de les quals es va escoltar en la cançó Voices that care, sobre la Guerra del Golf (1991). Quan el jove Smith va començar a guanyar molts diners, no ho va invertir a pagar els seus impostos, per la qual cosa el Servei d'Impostos Interns va xifrar un deute de 2,8 milions de dòlars, que va ser pagada mitjançant l'embargament de part dels seus béns i ingressos.
Smith va gastar diners lliurement entre 1988 i 1989 i no va pagar els impostos sobre la renda. El Servei d'Impostos Interns va arribar a imposar un deute fiscal de 2,8 milions de dòlars a Smith, li va treure moltes de les seves possessions i li va embargar els ingressos. Smith tenia problemes econòmics el 1990 quan la cadena de televisió NBC li va signar un contracte i va construir una comèdia de situació, El Príncep de Bel Air, en base al seu paper. La sèrie va tenir èxit i va començar la seva carrera com a actor. Smith es va fixar com a objectiu convertir-se en "l'estrella més gran de cinema del món", estudiant les característiques comunes de les pel·lícules més taquilleres. El 1989, Smith va ser detingut en relació amb una suposada agressió al seu promotor discogràfic, William Hendricks; tots els càrrecs van ser desestimats.
El seu debut dramàtic al cinema, Un estrany a la família, no va ser un èxit cinematogràfic, a diferència de la pel·lícula que va coprotagonitzar al costat de Martin Lawrence: Dos policies rebels (1995).
1996−2000: Progrés miniatura|213x213px|Smith el març de 1999 Després de The Fresh Prince of Bel-Air, Smith va començar una carrera musical en solitari i va continuar al cinema. Independence Day (1996) i Homes de Negre (1997) van ser dos èxits de taquilla i van obtenir bona crítica.
Com a curiositat, cal destacar que al principi va rebutjar el paper de J a Homes de Negre, però va ser la seva dona qui el va convèncer. Les dues pel·lícules van assentar la reputació comercial de Smith i se'l va començar a considerar una estrella de Hollywood, l'atractiu del qual per al públic de qualsevol edat, raça o sexe podria "vendre" una pel·lícula en la taquilla; una reputació que el mateix Smith començaria a cridar "Big Willie Weekend".
El 1998 va protagonitzar, al costat de Gene Hackman, la pel·lícula Enemic públic. Va rebutjar, a més, encarnar a Neo a Matrix, paper que va obtenir Keanu Reeves, per poder protagonitzar Wild Wild West. Malgrat el fracàs de Wild Wild West, Smith ha dit que no es penedeix de la seva decisió, afirmant que l'actuació de Keanu Reeves com Neo va ser superior al que ell hauria aconseguit. Durant els anys posteriors va protagonitzar èxits com Homes de Negre II, Bad Boys II, Hitch i Jo, robot.
Smith també va publicar una sèrie de cançons, sovint associades amb la seva pel·lícula més recent, durant els 90. El més notable d'aquestes pel·lícules van ser Homes de Negre, l'èxit número u Gettin' Jiggy wit It, i un cover de Just the Two of Us, un missatge afectuós al seu fill petit. Els seus dos primers àlbums en solitari, Big Willie Style (1997) i Willennium (1999), van ser multiplatí.
2001-2007: Èxit internacional Smith va ser nominat a l'Oscar al millor actor, per a la pel·lícula Ali, de 2001, per la seva interpretació del boxador Muhammad Ali, anteriorment conegut com a Cassius Clay, en la pel·lícula biogràfica. Va ser novament nominat per a l'Oscar com a millor actor pel seu paper en una altra pel·lícula basada en fets reals, La recerca de la felicitat, on va interpretar a Chris Gardner en la pobresa a la història de la riquesa.