El hajj (àrab: , ‘pelegrinatge’) és el pelegrinatge que realitzen els musulmans als llocs sants de la Meca i al seu terme sagrat (al-balad al-haram) durant el mes de dhu-l-hijja. Es tracta del cinquè pilar de l'islam i s'ha d'efectuar almenys un cop a la vida, tot i que només és preceptiu per a aquells fidels que, estant capacitats, disposin de mitjans per a poder-lo fer.
La visita estricta als llocs sants de la Meca s'anomena pelegrinatge menor o umra, i té l'objectiu essencial de la visita al temple de la Kaba, la casa de Déu, que, per als musulmans, és el centre del món. El hajj, o gran pelegrinatge, consisteix a complir els rituals del pelegrinatge menor (els relacionats amb la Kaba) i, a més, també visitar els tres espais sagrats situats a la rodalia de la Meca: Mina, Muzdàlifa i Arafat, durant els dies que van del 8 al 13 del mes de dhu-l-hijja (darrer mes del calendari islàmic)
Etimologia La paraula en és similar a , que significa "festival", de l’arrel semítica triliteral ح-ج-ج. El terme s'utilitzava per referir-se a les tres festes de pelegrinatge que els israelites feien al Temple de Jerusalem cada any. De la mateixa manera, l’ En l'islam, fa referència a l'acte de viatjar a la Meca per dur a terme els diversos rituals associats amb el pelegrinatge.
Història miniatura|Un certificat de hajj datat l'any 602 aH (1205 dC). miniatura|Una fotografia de 1907 de persones resant prop de la Kaaba a la Gran Mesquita de la Meca miniatura| La Kaaba durant el hajj El patró actual del hajj va ser establert per Mahoma. Tanmateix, segons l'Alcorà, els elements del hajj es remunten a l'època d’Abraham. Segons la tradició islàmica, Déu va ordenar a Abraham que deixés la seva dona Hajar i el seu fill Ismael sols al desert de l'antiga Meca. A la recerca d'aigua, Hajar va córrer desesperadament set vegades entre els dos turons de Safa i Marwah, però no en va trobar cap. En tornar desesperada cap a Ismael, ella va veure el nadó gratant el terra amb la cama i una font d'aigua va brollar sota el seu peu. Més tard, es va ordenar a Abraham que construís la Kaaba (cosa que va fer amb l'ajuda d'Ismael) i que convidés la gent a fer-hi el pelegrinatge. L'Alcorà fa referència a aquests incidents als versos i . Segons el tafsir de Zamakhshari (m. 1144 dC), l'arcàngel Gabriel va portar la Pedra Negra del Cel per ser fixada a la Kaaba quan va ser construïda pel profeta Abraham.
A l'Aràbia preislàmica, una època coneguda com l'Era de la Ignorància (Jahiliyya), la Kaaba va quedar envoltada d’ídols pagans. L'any 630 dC, Mahoma va conduir els seus seguidors de Medina a la Meca, va netejar la Kaaba destruint tots els ídols pagans i després va consagrar l'edifici a Déu. L'any 632 dC (9 Zil Hajj 10 aH = 9 de març de 632 dC, un divendres), Mahoma va realitzar el seu primer i últim pelegrinatge amb un gran nombre de seguidors i els va instruir sobre els ritus del hajj. A partir d'aquest moment, el hajj es va convertir en un dels cinc pilars de l'islam.
Durant l'època medieval, els pelegrins es reunien a les grans ciutats de Síria, Egipte i l'Iraq per anar a la Meca en grups i caravanes que comprenien desenes de milers de pelegrins, sovint sota el patrocini estatal. Les caravanes del hajj, sobretot amb l'arribada del Soldanat Mameluc i el seu successor, l'Imperi Otomà, eren escortades per una força militar acompanyada de metges sota el comandament d'un amir al-hajj. Això es feia per protegir la caravana dels lladres beduïns o dels riscos naturals,Ibn Jubayr va observar els esquelets dels fidels que havien mort de set durant el camí. Al segle XVII, un grup de pelegrins egipcis va perdre més de 1.500 persones i 900 camells. El 1924, al voltant d'una cinquena part d'un grup de pelegrins sirians va morir i, dos anys més tard, es creu que 12.000 van morir durant el viatge. [L'islam al món per Malise Ruthven. Granta Publications, 2006. p. 2. .] i per garantir que els pelegrins rebessin les provisions necessàries. Viatgers musulmans com Ibn Jubayr i Ibn Battuta han registrat relats detallats dels viatges del Hajj a l'època medieval. Les caravanes seguien rutes ben establertes anomenades en àrab darb al-hajj (camí del hajj), literalment: camí de pelegrinatge, que normalment seguia rutes antigues com el Camí Reial.
Ritual de la Kaba miniatura|Diagrama de les ubicacions i els ritus del hajj miniatura|Pelegrins al voltant de la Kaba Els pelegrins que arriben a la Meca han de complir el ritu del tawaf, és a dir, fer set voltes al voltant de la Kaba i tocar, finalment, la Pedra Negra situada en un angle exterior. La Kaba, que està majestuosament coberta de vels de seda negra amb or brodat, es troba al centre d'una permanent multitud de fidels que gira al voltant seu i que recita la fórmula ritual de la talbiya.
També, en aquest mateix indret, l'islam hi situa tant l'escenari del sacrifici d'Abraham com el lloc on Agar, l'esposa d'Abraham, i el seu fill Ismael van ser repudiats per Abraham i gairebé van morir de set en el rigorós clima del desert. Aquest fet donà lloc a un altre dels ritus més importants de lumra: el say, que consisteix a fer set cops les anades i tornades entre dos punts de la ciutat, el Mont as-Safa i el Mont al-Marwah, rememorant les corredisses que va fer Agar responent als precs d'aigua del seu fill agonitzant, fins que, finalment, quan va tornar on l'esperava Ismael, va trobar que un àngel havia fet brollar una font, el mític pou de Zamzam, que els va salvar la vida.
Per tal de complir amb totes aquestes obligacions rituals, el pelegrí ha de vestir l'''ihram, un hàbit blanc especial, sense plecs ni costures, que el santifica i l'obliga a abstenir-se de relacions sexuals, afaitar-se o empolainar-se, mirar-se al mirall, dur cap tipus d'arma, discutir, mentir o blasfemar, cobrir-se el cap (els homes) o el rostre (les dones), fer-se sang, cercar una ombra, matar cap animal o arrencar cap planta, a fi de respectar al màxim el caràcter sagrat de l'espai que està visitant.
Altres rituals miniatura|Etapes del pelegrinatge a la Meca Els pelegrins deixen la Meca el dia 8 al matí, van a passar la nit a Mina i el dia 9 arriben ben d'hora a la plana al peu de la muntanya sagrada d'Arafat, a setze quilòmetres a l'est de la ciutat, on els fidels, entre la pregària del migdia i la de la tarda, es recullen en actitud submisa davant de Déu. En pondre's el sol, comença l'anada vers Muzdàlifa, a mig camí entre Arafat i Mina, tot refent el camí cap a la Meca. Allà s'acampa i s'hi passa la nit, es prega, es fan fogueres i es malda per fer el màxim soroll possible, tot seguint una antiquíssima tradició que es remunta a l'època preislàmica i que feia de Muzdàlifa el santuari central de Quza, el déu del tro i de la pluja.
El dia 10 és el yawm an-Nahr, el dia culminant del hajj, en el qual el pelegrí abandona Muzdàlifa a primera hora del matí amb la finalitat d'arribar a Mina, on commemora la Festa del Sacrifici, celebrada al mateix temps a tot el món islàmic, durant la qual immola una ovella, una cabra o un camell. També a Mina, els pelegrins lapiden els Pilars del Diable, tot llançant set pedres, portades des de Muzdàlifa, contra unes columnes, amb la finalitat d'expulsar els mals esperits. Acabats aquests rituals, el pelegrí es fa tallar els cabells i s'afaita, en acció de gràcies a la divinitat, i tot seguit emprèn el camí de tornada definitiu a la Meca, on durà a terme el tawaf al-Ifada, una darrera circumval·lació al voltant de la Kaba.
Els dies 11, 12 i 13 de dhu-l-hijja són dies de celebració per haver complert tot el prescrit i en què s'aturen les interdiccions imposades per lihram, l'hàbit blanc de santificació.
Importància Per als musulmans, el hajj s'associa amb una importància religiosa i social. L'obligació de realitzar aquest pelegrinatge només es compleix si es fa entre el vuitè i el dotzè dia de l'últim mes del calendari islàmic. Si en un any determinat, un musulmà adult gaudeix de bona salut i la seva vida i riquesa estan segures, ha de realitzar el hajj el mateix any. Retardar-lo es considera pecat, tret que el retard sigui causat per motius fora del seu control.
A més de ser un deure religiós obligatori, es considera que el hajj té un mèrit espiritual que ofereix als musulmans l'oportunitat d'auto-renovació. El hajj serveix com a recordatori del Dia del Judici, quan els musulmans creuen que la gent compareixerà davant de Déu. La literatura hadit (dites de Mahoma) enumera diversos mèrits que un pelegrí aconsegueix en completar amb èxit el seu hajj. Després d'un pelegrinatge reeixit, els pelegrins poden prefixar els seus noms amb el títol Al-Hajji i són considerats amb respecte a la societat musulmana. Tanmateix, els erudits islàmics suggereixen que el Hajj hauria de significar el compromís religiós d'un musulmà i no hauria de ser una mesura del seu estatus social. El hajj reuneix i uneix musulmans de diferents parts del món independentment de la seva raça, color i cultura, cosa que actua com a símbol d'igualtat.
Un estudi del 2008 sobre l'impacte de participar en el pelegrinatge islàmic va descobrir que les comunitats musulmanes es tornen més positives i tolerants després del hajj. Titulat Estimació de l'impacte del hajj: religió i tolerància a la trobada global de l'islam i realitzat conjuntament amb la John F. Kennedy School of Government de la Universitat Harvard, l'estudi va assenyalar que el hajj «augmenta la creença en la igualtat i l'harmonia entre els grups ètnics i les sectes islàmiques i condueix a actituds més favorables envers les dones, inclosa una major acceptació de l'educació i l'ocupació femenines» i que «els hajjis mostren una major creença en la pau, la igualtat i l'harmonia entre els seguidors de diferents religions».
Malcolm X, un activista estatunidenc durant el Moviment pels Drets Civils, descriu l'atmosfera sociològica que va experimentar durant el seu hajj a la dècada del 1960 de la següent manera:
Diferències entre el hajj i l'Umra Ambdues són peregrinacions islàmiques; la principal diferència és el seu nivell d'importància i el mètode d'observança. El hajj és un dels cinc pilars de l'islam. És obligatori per a tots els musulmans una vegada a la vida, sempre que estiguin físicament en forma i siguin econòmicament capaços. El hajj es realitza durant dies específics durant un mes islàmic designat (Dhu al-Hijjah). Tanmateix, l'Umra es pot realitzar en qualsevol moment. Tot i que comparteixen ritus comuns, l'Umra es pot realitzar en menys d'unes hores, mentre que el hajj requereix més temps i implica més rituals.
Disposició i instal·lacions miniatura|Un agent de seguretat saudita de vigilància La majoria dels assumptes relacionats amb el hajj els gestiona el Ministeri del Hajj i l'Umrah. Fer els arranjaments necessaris cada any per al nombre creixent de pelegrins representa un repte logístic per al govern de l'Aràbia Saudita, que des dels anys cinquanta ha gastat més de 100 dòlars. mil milions per augmentar les instal·lacions de pelegrinatge. El govern ha abordat i millorat enormement qüestions importants com l'habitatge, el transport, el sanejament i l'atenció sanitària mitjançant la introducció de diversos programes de desenvolupament, amb el resultat que els pelegrins ara gaudeixen d'instal·lacions modernes i realitzen diversos ritus amb facilitat. El govern saudita sovint estableix quotes per a diversos països per mantenir el nombre de pelegrins a un nivell manejable, i organitza forces de seguretat molt extenses i càmeres de CCTV per mantenir la seguretat general durant el hajj. Diverses institucions i programes governamentals, com ara la subvenció del hajj que s'ofereix al Pakistan o el Tabung Haji amb seu a Malàisia, ajuden els pelegrins a cobrir les despeses del viatge. Per al hajj del 2014, es van establir taulells d'informació especials sobre el hajj als aeroports pakistanesos per ajudar els pelegrins. En benefici dels pelegrins de l'Índia i el Pakistan, també es van introduir rètols en urdú a les mesquites.
Solucions tecnològiques