LÀtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia. Comprén l'àrea metropolitana d'Atenes, el centre de la qual és la ciutat homònima, capital nacional i municipi més populós del país. La regió és coextensiva amb l'antiga prefectura d'Àtica de Grècia Central i comprèn una àrea geogràfica més gran que la de l'Àtica històrica.
Localitzada al límit sud-oest de la Grècia Central, la regió de l'Àtica ocupa vora els 3.804 quilòmetres quadrats. A més d'Atenes, també incorpora dins dels seus límits els municipis de Eleusis, Mègara, Lavreotikí, Marató, així com una petita part de la península del Peloponès i també les illes de Salamina, Egina, Anguistri, Poros, Hidra, Spetses, Citera i Anticitera. A data de 2021, més de 3.800.000 persones viuen a l'Àtica, dels quals més del 95% són habitants de l'àrea metropolitana d'Atenes. L'any 2019 la regió tenia un IDH del 0,912, el més alt del país.
Geografia miniatura|esquerra|Perifèria de l'Àtica a Grècia L'Àtica és una península de forma triangular i llarga, de 50 quilòmetres (km) a la seua banda nord-oest, que forma la seua base terrestre a les prolongacions de la Grècia Central i avança per la mar Egea fins al cap Súnion 60 km endins. A la part oriental limita amb la llarga illa d'Eubea, a la perifèria de Grècia Central.
Les muntanyes, prolongació de les serralades de la Grècia Central, divideixen la península de l'Àtica en les planes de Pedión, Mesogea i Thriasia. Aquestes terres, que ocupen una àrea de més de 1.000 km², no són molt elevades ni molt contínues i no dificulten el trànsit entre les diferents planes. El riu més llarg de la regió és el Kifissos, i el punt més alt és el mont Parnes, amb 1.413 metres d'altitud.
Unitats perifèriques
Clima miniatura|esquerra|Neu a Atenes (2021) És entre una zona de clima mediterrani i subtropical, amb estius càlids i secs en general i amb baixes precipitacions, per això a l'estiu hi ha freqüents onades de calor. S'hi ha registrat el rècord de temperatura assolida a Europa, amb 48 °C el 1977. Les precipitacions anuals varien des dels 370 mil·límetres (mm) fins a més de 1.000 mm. Els hiverns són frescs i, en general, suaus a les zones baixes pròximes a la mar, però més forts a les muntanyes. Sovint hi han nevades inconvenients a algunes zones de la regió, com les darreres de gener de 2002, febrer de 2004 i gener de 2006, però no solen afectar l'àrea d'Atenes. La temperatura mínima absoluta de la regió és de 10,4 graus centígrads (°C) sota zero i fou registrada al barri atenenc de Votanikós, mentre que la temperatura més alta es registrà a l'aeroport de Tatoi amb uns 48 °C. Els incendis forestals i aiguats sobtats també són freqüents a la regió.
Història En l'antiga Grècia, la regió, en forma de triangle, limitava al nord amb Beòcia, a l'est amb la mar Egea, a l'oest amb Mègara (estrictament, part de l'Àtica) i al sud amb el golf Sarònic.
Els seus habitants s'anomenaven atenencs, nom que actualment només designa els habitants d'Atenes.
El seu nom podria derivar de la ciutat principal, Atenes, o bé d'Akte ('península') i el seu derivat Àktika, tot i que la llegenda atribueix el seu origen a Acteó, o a Atis, filla de Cranau, segon rei mitològic d'Atenes. El primer rei de l'Àtica fou Acteu.
L'actual regió fou instituïda l'any 1987 després d'una reforma administrativa i, fins al 2010, comprenia les 4 prefectures d'Atenes, Àtica Oriental, el Pireu i l'Àtica Occidental. Amb el programa Cal·lícrates de 2010, els poders i l'autoritat de les regions o perifèries foren completament redefinits i estesos. Des de l'1 de gener de 2011, les perifèries són la divisió administrativa de segon nivell de Grècia. Tot i ser controlada per l'Administració Descentralitzada de l'Àtica, la perifèria és ara un ens d'autogovern amb unes competències i presuposts comparables amb les antigues prefectures. Des d'aleshores, la perifèria es divideix en vuit unitats perifèriques.
Administració i política Governadors GovernadorIniciFiPartit Thánasis Tsimpúkis 1987 1989 n/a N. Nikolarákos 1989 1990 n/a Geórgios Vourdoumpas 1990 1991 ND Giánnis Sgourós 2011 2014 MSP Réna Dúru 2014 2019 CER Giórgios Patúlis 2019 2023 ND Níkos Khardaliás 2023 ND Assemblea Candidatura 2010 2014 2019 2023 MSP/MpC61121710 ND1273851 QCP-GI84 PCG85810 CER4612012 RPO3 VE212 ED21Dins del MpC AD 66- ANT3120 RG 23 NM 1 UP 10 Ind 42Diputats 103 101 101 85 Fonts:Υπουργείο Εσωτερικών, εκλογικά αποτελέσματαEleccions locals 2014
Cultura Antiga comèdia àtica, tragèdia àtica, ceràmica àtica… Numeració àtica
Referències
Bibliografia