miniatura|upright=1.35|Dial de receptor de ràdio clàssic miniatura|Emissora de ràdio. La ràdio és la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de les de la llum visible.Diccionari d'Electrònica de Rudolf. F. Graf (1974). Pàgina 467 La radiació electromagnètica es propaga per mitjà de camps electromagnètics oscil·lants que travessen l'aire i el buit de l'espai.
La informació és transportada canviant de forma sistemàtica (modulant) alguna propietat de les ones radiades, com ara l'amplitud, la freqüència, la fase, o l'amplada de pols. Quan les ones de ràdio arriben fins a un conductor elèctric, els camps electromagnètics oscil·lants indueixen un corrent altern en el conductor. Això pot ser detectat i transformat en senyals de so o en altres senyals que portin informació.
Història Primeres transmissions per ràdio miniatura|Nikola Tesla miniatura|Guglielmo Marconi
El significat i l'ús de la paraula ràdio es va desenvolupar en paral·lel als progressos en el camp de les comunicacions. El seu desenvolupament el van influenciar dos invents: el telègraf i el telèfon, que són tecnologies que estan estrictament relacionades. Es poden diferenciar tres fases diferents en els inicis de la història de la ràdio: Descobriment i experimentació amb les ones electromagnètiques. Assoliment de la comunicació sense fils i el seu desenvolupament tècnic. Aparició de la radiodifusió i la seva comercialització. Van ser molts els individus, tals com inventors, enginyers, desenvolupadors i empresaris, els que van contribuir a crear la idea moderna de la ràdio i, com a resultat, els orígens i la seva invenció són múltiples i controvertits. Els primers dissenys de ràdio no podien transmetre cap mena de sons, es tractava de radiotelègrafs.
És difícil atribuir la invenció de la ràdio a una única persona. En diferents països es reconeix la paternitat en clau local: Aleksandr Stepànovitx Popov va fer les seves primeres demostracions a Sant Petersburg, Rússia; Nikola Tesla a Saint Louis (Estats Units) i Guillermino Marconi a Anglaterra.
Els primers experiments els van portar a terme Thomas Edison i els seus empleats de la Menlo Park. Edison va sol·licitar l'any 1885, a l'Oficina de Patents dels EUA, una patent per a un acoblament electroestàtic. La patent va ser concedida amb el número 465.971 el 29 de desembre de 1891. Anys més tard, la companyia de Marconi compraria els drets de la patent d'Edison per protegir-se legalment dels plets.
El 1893 Nikola Tesla va descriure i va demostrar els principis del seu treball sobre la comunicació sense fils. La seva descripció contenia tots els processos i elements que serien incorporats posteriorment en els sistemes de ràdio abans del desenvolupament de la vàlvula electrònica. Tesla va començar a experimentar amb receptors magnètics, tot i l'existència dels cohesors (uns dispositius de detecció d'oscil·lacions elèctriques d'alta freqüència que consistien en tubs plens de llimadures de ferro i que aprofitaven la disminució sobtada de la resistència d'un conductor metàl·lic imperfecte en ésser sotmès a un camp elèctric d'alta freqüència) que havien estat inventats per Temistocle Calzecchi Onesti a Itàlia el 1884, i eren utilitzats per Guglielmo Marconi i per altres dels primers pioners. Reginald Aubrey Fessenden també va ser una figura primordial en el procés. miniatura El 14 d'agost de 1894, els professors Oliver Lodge i Alexander Muirhead van dur a terme una demostració de la telegrafia sense fils a l'auditori del Museu d'Història Natural de la Universitat d'Oxford. Un senyal de ràdio va ser enviat des de l'edifici veí del Laboratori Clarendon i va ser rebut per un giny a la sala de conferències.
El 1895, Aleksandr Stepànovitx Popov va construir el seu primer receptor de ràdio basat en un cohesor. Va perfeccionar aquesta detecció d'oscil·lacions elèctriques, esdevenint el que avui es coneix com a detector de llamps. El va presentar a la Societat Russa de Física i Química el 7 de maig de 1895. Una representació de detector de llamps de Popov va ser publicada a la Revista de la Societat del mateix any. El receptor de Popov va ser creat sobre la base del millor receptor d'Oliver Lodge i, originalment, destinat als seus experiments. Deu mesos després, el 24 de març de 1896, amb un sistema complet de recepció-emissió de missatges telegràfics, va transmetre el primer missatge telegràfic entre dos edificis de la Universitat de Sant Petersburg situats a una distància de 250m. El text d'aquest primer missatge telegràfic va ser: Heinrich Hertz.
Marconi i la seva patent En 1896, Marconi va obtenir la primera patent del món sobre la ràdio, la Patent britànica 12039, Millores en la transmissió d'impulsos i senyals elèctrics i un aparell per a això (els equips que emprava eren: com a emissor un generador d'espurnes de molt alta tensió, similar a l'emprat per Hertz, que connectava per un extrem a una gran antena no sintonitzada i per l'altre a terra, amb el que produïa alguna cosa que es podria definir com "soroll electromagnètic" en un ampli marge de freqüències més que ones de ràdio d'una freqüència concreta. Com receptor utilitzava un cohesor o coherència, tampoc de la seva invenció, que consistia en un petit recipient de vidre ple de llimadures de metall ideat inicialment per protegir dels llamps les instal·lacions telegràfiques, ja que en condicions normals tal dispositiu tenia alta resistència elèctrica però aquesta disminuïa intensament en arribar a ell una descàrrega elèctrica d'un llamp. S'havia trobat que també els camps elèctrics intensos produïts pels raigs disminuïen així mateix la seva resistència elèctrica) però Països com França o Rússia van rebutjar reconèixer la seva patent per aquesta invenció, referint-se a les publicacions de Popov, prèvies en el temps. El rus va patentar un aparell molt similar que registrava les tempestes elèctriques i per això el seu país va rebutjar la ràdio de Marconi. L'any 1897, Marconi va muntar la primera estació de ràdio del món en l'Illa de Wight, al sud d'Anglaterra i el 1898 va obrir la primera factoria del món d'equips de transmissió sense fils a Hall Street (Chelmsford, Regne Unit) donant feina a unes 50 persones. Ja l'any 1899 Marconi va aconseguir establir una comunicació de caràcter telegràfic entre Gran Bretanya i França. Tan sols dos anys després, el 1901, això quedaria com una minúcia a l'aconseguir per primera vegada transmetre senyals de banda a banda a través de l'oceà Atlàntic.
L'aportació de Reginald Aubrey Fessenden Com en la majoria d'invents del , és més apropiat parlar de més d'un inventor. El canadenc Fessenden va conèixer els processos de Marconi i va començar a investigar sobre la ràdio a l'Observatori Alleghueny. Allà va construir un potent transmisor que permetia transmetre els senyals més complexos del codi Morse. Les seves aportacions van ser tan importants com les de Marconi, i per això se'l considera un dels inventors de la ràdio.
Els avenços d'Aleksandr Stepànovitx Popov A partir de les seves investigacions va crear l'any 1895 un aparell de ràdio que enregistrava les alteracions electromagnètiques de l'atmosfera. L'any següent en va fer una demostració a l'Institut de física de Sant Petersburg en la qual es van col·locar diversos emissors a certs punts distants de l'edifici que transmetien un senyal electromagnètic. El missatge que s'enviava era: “Heinrich Hertz” i estava en codi Morse. Anys més tard es va dedicar a incrementar el rang d'acció de la transmissió, fet amb el qual va aconseguir l'any 1898 establir comunicació entre un vaixell i terra en una distància de 10 quilòmetres. A finals d'aquell mateix any va aconseguir assolir els 30 quilòmetres de distància entre l'emissor i el receptor.
Els primers anys de la invenció de la ràdio Nikola Tesla, per un camí diferent al de Hertz, havia arribat també a produir i detectar ones de ràdio buscant, més que transmetre senyals, transmetre energia elèctrica a llarga distància sense utilitzar conductors metàl·lics. Va fer la seva primera demostració pública de radiocomunicació a San Luis (Missouri, USA), a 1893. Dirigint-se al Franklin Institute de Filadèlfia i a la National Electric Light Association va descriure i va demostrar en detall els principis de la radiocomunicació. Els seus aparells contenien ja tots els elements que van ser utilitzats en els sistemes de ràdio fins al desenvolupament dels tubs de buit.
Gràcies al suport econòmic de Westinghouse, Nikola Tesla va dissenyar i construir l'any 1891 unes bobines que produïen electricitat d'alta freqüència i voltatge. Amb aquest invent va descobrir que podia transmetre i rebre senyals de ràdio sempre que esteiguessin sintonitzades a la mateixa freqüència. L'any següent va crear un disseny bàsic per la ràdio. Els pròxims anys va seguir realitzant proves per poder transmetre un senyal de ràdio sense cables. L'any 1898 va realitzar una demostració pública a Madison Square Garden (Nova York), en la qual va mostrar un vaixell controlat per ones de ràdio. Aquest estava construït amb una antena que transmetia les ones de ràdio mitjançant un dispositiu sensible.
Als Estats Units, alguns desenvolupaments clau en els inicis de la història de la ràdio van ser creats i patentats el 1897 per Tesla. Tanmateix, l'Oficina de Patents dels Estats Units revocar la seva decisió en 1904 i va adjudicar a Marconi una patent per la invenció de la ràdio, possiblement influenciada pels patrocinadors financers de Marconi als Estats Units, entre els quals es trobaven Thomas Alva Edison i Andrew Carnegie. Anys després, en la dècada dels seixanta el Tribunal Suprem dels Estats Units va dictaminar que la patent relativa a la ràdio era legítimament propietat de Tesla, reconeixement de forma legal com a inventor d'aquesta, si bé això no va transcendir a l'opinió pública, que segueix considerant a Marconi com el seu inventor. El 12 de desembre de 1901, Marconi va transmetre, per primera vegada, senyals Morse per ones electromagnètiques.
El 1899 el valencià Julio Cervera Baviera va començar a col·laborar amb Guglielmo Marconi i el seu ajudant, George Kemp, resolent diferents problemes de la telefonia sense fils i obtenint les primeres patents abans de finalitzar l'any. Entre aquestes, una de les més destacades és la del telecomandament d'equips i sistemes, antecessor del comandament a distància.
Descobriment de les ones electromagnètiques James Clerk Maxwell en un document adreçat a la Royal Society titulat Una teoria dinàmica del camp electromagnètic, que descrivia els seus treballs entre els anys 1861 i 1865, exposava la seva teoria. Bàsicament postulava que els camps elèctrics variables creen camps magnètics variables, i viceversa, que els camps magnètics variables creen camps elèctrics variables amb el que uns o altres crearan al seu torn nous camps elèctrics o magnètics variables amb els quals aquests camps es propagaran per l'espai en forma de camps electromagnètics variables successius que s'allunyen de la font on es van originar en forma d'ones electromagnètiques.