La llista de llengües del món es basa en el codi ISO 639-3. Al final d'aquesta relació hi apareix una sèrie de codis reservats per a casos especials.

ISO 639 La ISO 639 és un estàndard internacional de codis de dues o tres lletres per als noms de les llengües.Pàgina oficial de ISO 639 ISO 639 consisteix en diferents parts. Fins ara, n'hi ha dues de publicades: ISO 639-1:2002 Codis per a la representació dels noms de les llengües -- Part 1: Alpha-2 code: Aquest codi és de dues lletres, utilitzat principalment en terminologia. ISO 639-2:1998 Codis per a la representació dels noms de les llengües -- Part 2: Alpha-3 code: Aquest codi és de tres lletres per a l'ús bibliogràfic i de terminologia, i inclou més llengües que el primer codi. També inclou una identificació per als grups de les llengües, és a dir, famílies lingüístiques de totes les llengües del món. ISO 639-3:2007 És una extensió de l'ISO 639-2:1998 orientada a cobrir exhaustivament totes les llengües conegudes del món. La norma ISO 639-3:2007, Codis per a la representació de noms de llengües – Part 3: Codi alfa-3 per a una cobertura completa de les llengües, és una norma internacional per a codis d'idiomes de la sèrie ISO 639. Defineix codis de tres lletres per identificar llengües. La norma va ser publicada per l'Organització Internacional per a l'Estandardització (ISO) l'1 de febrer de 2007. L'ISO 639-3 amplia els codis ISO 639-2 alfa-3 amb l'objectiu de cobrir totes les llengües naturals que es coneixen. La cobertura lingüística ampliada es basava principalment en els codis d'idioma utilitzats a l'Ethnologue (volums 10-14) publicat per SIL International, que és l' autoritat de registre de l'ISO 639-3. Proporciona una enumeració de llengües tan completa com sigui possible, incloent-hi les llengües vives i les extintes, les antigues i construïdes, les majors i les menors, les escrites i les no escrites.«ISO 639-3:2007 avís retirat» . Organització Internacional per a l'Estandardització. 1 de febrer de 2007. Arxivat de l'original el 6 de juny de 2024. Consultat el 6 de juny de 2025 . Tanmateix, no inclou llengües reconstruïdes com el protoindoeuropeu.

La norma ISO 639-3 està pensada per ser usada com a codi de metadades en una àmplia gamma d'aplicacions. S'utilitza àmpliament en sistemes informàtics i d'informació, com ara Internet, on cal admetre moltes llengües. En arxius i altres emmagatzematges d'informació, s'utilitza en sistemes de catalogació, indicant en quina llengua està o de quina llengua parla un recurs. Els codis també s'utilitzen sovint en la literatura lingüística i en altres temes per compensar el fet que els noms de les llengües poden ser inintel·ligibles o ambigus.

ISO 639:2023 A partir del 2023, les anteriors edicions de la norma han estat retirades oficialment i substituïdes per ISO 639:2023. Aquesta nova edició (2023) anul·la i substitueix les normes ISO 639-1:2002 , ISO 639-2:1998 , ISO 639-3:2007 , ISO 639-4:2010 i ISO 639-5:2008, que han estat fusionades i alhora revisades tècnicament.

Llista de codis ISO 639-3 A continuació s'exposa la llista completa dels codis ISO 639-3. Per facilitar-ne la lectura s'han ordenat els codis pel seu corresponent nom en català. En algunes ocasions, quan el diccionari normatiu no en recull el nom, s'ha optat pel nom del qual altres autors catalans han fet ús i, en el seu defecte, s'ha emprat —de moment— el nom anglès, llengua en què estan redactats els codis SIL, afegint un asterisc a l'esquerra del nom. Quan una llengua rep més d'un nom amb un mateix codi s'han afegit els noms a continuació del principal, com és el cas del fanti i el twi, que s'inclouen rere l'àkan, o el moldau, rere el romanès.

A

llengua/grup de llengüescodi ISO 639-3 (SIL 15a edició) abkhaz abk accadi akk*acehace*acoliach*adangme, *adangmeada adigué ady àfar aar*afrihili afh afrikaans afr aimara ayr (ayc) àkan, *fanti, *twiaka DRR1, *npi, *twiapa albanès aln, als (aae, aat) alemany deu alt alemany mitjà (ca.1050-1500)gmh alt alemany antic (ca.750-1050)goh alt sòrab hsb altaic meridional alt aleutià ale amhàric amh anglès eng anglès mitjà (1100-1500)enm anglès antic (ca.450-1100)ang àrab arb aragonès arg arameu tmr arameu samarità sam*arapaho arp araucà arn arauac; arawakarw armeni hye assamès asm asturià; bableast àvar ava avèstic ave*awadhiawa àzeri, *azerbaidjanèsazj, azb

B

llengua/grup de llengüescodi ISO 639-3 (SIL 15a edició) baix alemany; baix saxónds baixkir bak baix sòrab dsb balinès *banbalkar; karatxaikrc balutxi bgp, bcc, bgn bambara bambandabpd, tor, nue, bbp, lna, bjo, mnh, bfl, gox, bqk, yaj, nuu, kuw, zmz, liy, lnl*basabas batak bbc, akb, btz, btd, btx, btm, bts beja bej bemba bem bengalí ben*bhojpuribho belarús bel bihari tdb, mai, sck, anp, sjp, kyw, mag, bho*bikolbcl*bilin; *blinbyn*bini, *edobin birmà mya*bislama bis(noruec) bokmål nob bosnià bos*brajbra bretó bre bugui bug búlgar bul buriat bxr (bxu, bxm)

C

llengua/grup de llengüescodi ISO 639-3 (SIL 15a edició)(tamazight) cabilenc kab*caddo cad caixmiri kas caixubi csb calmuc xal carib car castellà spa català; valencià cat*sinugboanong binisaya; *sugbuanon; *cebuanoceb*chamorro cha*chibchachb*cherokee chr*pidgin chinook chn*chipewyan chp*choctaw cho*chuukesechk copte cop coreà kor còrnic cor cors cos*cree crj, cwd, crk, csw, crl, crm*creek mus criolls (basats en l'anglès) (altres)tcs, gyn, srn, pcm, rop, djk, fpe, jam, bah, trf, aig, icr, bzj, bzk, ngm, kww, bjs, kri, afs, pis, gcl, svc, srm, tgh, lir, gul, tch, wes, cpi, vic, hwc criolls (basats en el francès) (altres)tas, amd, acf, gcf, scf, crs, rcf, hat, kmv, lou, gcr, cks, mfe criolls (basats en el portuguès) (altres)pov, tvy, tmg, idb, fab, ccd, mzs, pre, aoa, vkp, mcm, kea, cri croat hrv

D

llengua/grup de llengüescodi ISO 639-3 (SIL 15a edició)*dakota dak danès dan*darguà dar*daiak nij*delaware unm, umu*dinka dks, dib, dik, diw, dip*divehi div*dogridgo, xnr*dogribdgr*dualadua*dyuladyu*dzongkhadzo

E

llengua/grup de llengüescodi ISO 639-3 (SIL 15a edició)*efikefi egipci antic egy*ekajukeka elamita elx eslavònic; eslau antic; paleoslau; eslau eclesiàstic; búlgar anticchu eslovac slk eslovè slv esperanto epo estonià est èuscar; basceus (bqe, bsz)*ewe ewe*ewondoewo

F

llengua/grup de llengüescodi ISO 639-3 (SIL 15a edició)*fang fanfanti, àkan aka llengua fenícia phn feroès fao fijià; fijifij finès fin*fonfon francès fra francès mitjà (ca.1400-1600)frm francès antic (842-ca.1400)fro frisó fri friülès; furlàfur ful fuv, fub, fuh, fuq, fuc, fue, fui, fuf, ffm

G

llengua/grup de llengüescodi ISO 639-3 (SIL 15a edició)*gagaa gaèlic escocès, escocèsgla gaèlic irlandès, irlandèsgle gaèlic irlàndès mitjà (900-1200)mga gaèlic irlandès antic (fins a 900)sga gal·lès cym gallec glg ganda lug*gayogay*gbayamdo, gbq, gya, bdt, nga, gbp georgià kat*gondiggo, gno*gorontalogor gòtic got*greboted, ktj, pye, gec, grj, gbo, gry, oub, grv grec antic (fins al 1453)grc grec modern (a partir del 1453)ell grenlandès; groenlandèskal guaraní gug gueez gez gujarati guj*gwich´ingwi

H

llengua/grup de llengüescodi ISO 639-3 (SIL 15a edició) haida hdn, hax hausa hau hawaià haw hebreu heb*hereroher*hiligaynonhil*himachalicdh, bht, srx, kjo, mjl, hii, dgo, xnr, cdj, bfz, kfs, kfx, gbk, pgg, jns hindi hin*hiri motuhmo hitita hit*hmonghma, hml, hmy, hmq, hmh, hmm, hea, hme, hmc, muq, hmw, hmd, hms, hmp, hmj, mmr, blu, hmi, hmg, huj, mww hongarès hun hupa hup

I

llengua/grup de llengüescodi ISO 639-3 (SIL 15a edició) iacut sah*ibaniba ídix, *jiddisch ydd (yih) ido ido igbo iboijoijcilocanoilo indonesi ind ingúix inh interlingua ina interlingue ile inuktitut; inuitike, ikt*inupiaqesk, esi*ioruba yor iroquès lre, tus, cay, one, wya, sqn, ono, see islandès isl italià ita

J

llengua/grup de llengüescodi ISO 639-3 (SIL 15a edició) japonès jpn javanès jav judeocastellà; ladílad*judeoàrab ajt, jye, yud, aju, yhd*judeopersa jpr

K

llengua/grup de llengüescodi ISO 639-3 (SIL 15a edició) kabardí kbd*kachin; *jingphokac*kambakam*kannada kan*kanuriknc (bms, kbi, krt, kbl)*karakalpak kaa*karenkyu, kpp, kvt, eky, ghk, pwo, kjt, kxk, kvl, kxf, ksw, bwe, kvq, wea, kvu, blk, pdu, kvy, kjp, pww*kawikaw kazakh kaz*khasikha llengua khmer khm (kxm) khotanès kho*kikuiu kik*kimbundu; *mbundukmb*kinyarwandakin kirguís kir*kiribati; *gilbertèsgil klingon; *tlhIngan-Holtlh komi; zirièkoi, kpv*kikongo; *kikongkng, ldi*konkaniknn (gom)*kosraeankos*kpelle xpe, gkp*kruhwa, krw, wec, bet, god, ggb, blh, ahm, glr, ahi, krn, ney, gxx, nwb, bsq, gud, kyf, wob, bjw, tja, sif, ahp, klu, btg, das, kwp, dee, kqo, dic, bev*kúmikkum kurd ckb, kmr, sdh*kurukhkru*kutenaikut*kwanyama, *kuanyamakua

L