Paul Cezanne o Cézanne/ Pau Cesana (Ais de Provença, 19 de gener de 1839 - 22 d'octubre de 1906) fou un pintor occità fonamental per entendre l'evolució de la pintura al segle XX i que representa l'enllaç entre l'impressionisme i el cubisme.
Nom Tot i que el nom de Cézanne s'ha escrit normalment amb accent agut, múltiples indicis apunten que cal escriure'l sense accent. Ni el pintor, ni el seu pare, ni la seva mare, ni la seva germana signaven amb aquesta tipografia, i la Societat Paul Cezanne respecta aquesta grafia. A més, els descendents del pintor també segueixen sense posar accent al seu cognom.
Per tant, cal escriure Paul Cezanne, però només ha estat habitual fer-ho a partir de l'Any Cezanne 2025. Depèn també de la localització. De fet, als documents d'estat civil i notarials del sud de França s'escriu "Paul Cezanne", mentre que als del nord, i particularment els de París, s'escriu "Paul Cézanne".
El cognom Cezanne deriva del llatí "Cesana", del llatí "Caesiana rura" (o "Caesiana villa", "domus", "turris", "colonia"). Per tant, podem suposar que l'origen del nom derivaria d'un adjectiu llatí obtingut aplicant el sufix -ianus, -iana al nom nobiliari romà Caesius, donant Caesiana. El topònim Cesana és molt comú a tota Itàlia (Cesana Torinese, que dona fe de l'origen dauphinoise),. fracció cesana de Varese Ligure, Cesana prop de Feltre, però també Cisano Bergamasco, etc.).Valsecchi, Tarcisio. "San Fermo alla montagna, la memòria de Cesana Brianza". En tots aquests casos, els topònims deriven de diverses possessions de famílies de la gens Caesia, molt nombroses i poderoses sobretot a l'època imperial.
Vida i obra Cézanne neix a Ais de Provença. De 1859 a 1861 estudia Dret, mentre continua rebent lliçons de dibuix. Malgrat les objeccions del pare, decideix llançar-se a una carrera artística, i el 1861 se'n va a París amb l'amic Émile Zola. A París, hi coneix Camille Pissarro i altres impressionistes. A poc a poc, el pare va acceptant el seu estil de vida i l'ajuda econòmicament.
Cézanne comença amb la pintura lleugera i airosa dels impressionistes, i a poc a poc la va solidificant i fent més arquitectònica. En les seves pròpies paraules: "Vull fer de l'Impressionisme quelcom sòlid i durador, com l'art als museus." Qualsevol cosa percebuda l'ordena estructuralment en formes simples i plans cromàtics, per crear una imatge més comunicativa de la matèria estudiada. El seu essencialisme geomètric de les formes influirà particularment en el cubisme. esquerra|miniatura|Natura morta amb cistell de fruita (1888-90) Barnes Foundation, Merion, Pennsylvania. Oli sobre tela. Les seves pintures són a la primera exhibició del Salon des Refusés, el 1863, que exposa obres no acceptades pel jurat de l'oficial Paris Salon. El Paris Salon refusarà les obres de Cézanne cada any des de 1864 fins a 1869.
Durant la seva vida no exposa gaire. Treballa en un aïllament artístic creixent, al sud de França, lluny de París. Es concentra en uns quants àmbits: natures mortes, estudis de banyadors i, especialment, la muntanya Sainte-Victoire, de la qual pinta innombrables vistes.
Per als modernistes de principis del , Cézanne és el fundador de la pintura moderna. Henri Matisse l'anomena "el pare de tots nosaltres".
Cézanne i Zola tenen desacords, i ja no es reconciliaran, a causa de la descripció ficcionada de Cézanne que Zola fa a la novel·la L'Oeuvre (L'Obra, 1886).
El 1906, Cézanne es desmaia mentre pinta a l'aire lliure durant una tempesta. Una setmana més tard, el 22 d'octubre, mor de pneumònia.
El 10 de maig de 1999, la pintura de Cézanne Rideau, cruchon et compotier s'arriba a vendre per 60,5 milions de dòlars, llavors el quart preu més alt mai pagat per cap pintura.
A París s'inscriu a l'Acadèmia Suïssa (Académie Suisse), una acadèmia privada on treballava amb models al natural, on no hi havia exàmens ni lliçons, per preparar l'examen d'ingrés a l'École des Beaux-Arts. Al Museu del Louvre, hi descobreix l'obra de Caravaggio i Velázquez, cosa que marca profundament la seva evolució artística. En no ser-li acceptada l'entrada a l'École des Beaux-Arts, se'n torna a Aix i accepta una ocupació al banc del pare. El 1862, però, decideix tornar a París per consagrar-se definitivament a la pintura, ajudat per una pensió de 125 francs que li comença a passar el pare. Reprèn l'amistat amb Zola i continua els estudis a l'Acadèmia Suïssa, on coneix Guillaumin i Camille Pissarro, pintor més gran que ell, tot i que poc reconegut, que viu amb la seva nombrosa família en una zona rural als afores de París. Cézanne se sent immediatament atret pels elements més radicals del món artístic parisenc. Admira sobretot el pintor romàntic Eugène Delacroix i, entre els més joves, Gustave Courbet i Édouard Manet, que exposen obres d'estil i temes xocants per als seus contemporanis. La polèmica entre l'art oficial i els nous pintors porta a la creació, el 1863, del Salon des Refusés, on es mostren obres no acceptades pel jurat oficial del Paris Salon. El Saló oficial, per la seva banda, li rebutja totes les obres que, de 1864 a 1869, hi presenta. El 1864 passa l'estiu a Ais de Provença, el mateix any en què se celebra una mostra de l'obra de Delacroix, cosa que li permet de conèixer-ne la pintura en profunditat. El 1869 és l'any en què coneix la model Marie-Hortense Fiquet. El 1870, el Saló li rebutja el seu "Retrat d'Achille Emperaire", en considerar-lo inacceptable perquè no respecta la perspectiva ni la correcció anatòmica, i el jutja «al límit del grotesc».
En esclatar la Guerra francoprussiana, el juliol de 1870, Cézanne i Hortense deixen París per anar a l'Estaca, a prop de Marsella, i eviten així l'allistament. El gener de 1871 és declarat pròfug, però la guerra s'acaba al febrer i la parella se'n torna a París a l'estiu. El gener de l'any següent tenen el primer fill, Paul, a París. Es traslladen llavors a Auvers-sur-Oise, on viuen a casa del doctor Gachet. La mare de Cézanne s'assabenta dels seus esdeveniments familiars, però no el pare, a qui no esmenten ni l'existència d'Hortense, per por de provocar la seva ira. A Auvers aprofundeix l'amistat amb Pissarro, que viu a Pontoise. Inicialment, és una relació de mestre a alumne, atès que Pissarro exerceix una influència formativa sobre ell, més jove. Durant molt de temps, Cézanne es descriu a si mateix com a alumne de Pissarro, s'hi refereix com a «Déu Pare», i en diu «tots nosaltres provenim de Pissarro». Sota la tutela de Pissarro, en el curt període comprès entre 1872 i 1873, Cézanne passa dels tons foscos als colors brillants, i comença a centrar-se en escenes de la vida rural. Al llarg de la dècada següent, les excursions per pintar paisatges tots dos junts, del natural, a Louveciennes i Pontoise, porten a una relació de treball col·laborativa entre iguals.
Després de deixar Hortense a la regió de Marsella, Cézanne es mou entre París i Provença. Gràcies a Pissarro, el 1873, a París, hi coneix l'«oncle» Tanguy. És un comerciant de material de pintura que accepta quadres en pagament del que ven als pintors. Cézanne, tot i semblar que té menys domini de la tècnica que els altres impressionistes, és acceptat en el grup. Exposa a la primera mostra impressionista, celebrada a l'estudi del fotògraf Nedar el 1874: "Una moderna Olimpia", "Paisatge d'Auvers-sur-Oise" i "La casa del penjat". Aquestes obres són objecte de burla, però la tercera s'arriba a vendre (ara és al Museu d'Orsay de París).
El 1875 crida l'atenció del col·leccionista Victor Chocquet, els encàrrecs del qual li proporcionen una mica d'alleujament financer. Passa l'estiu de 1876 a l'Estaca, cosa que li dona l'oportunitat de pintar dues marines. No intervé en la segona mostra impressionista, però sí en la tercera (1877), celebrada al carrer Pelletier, amb setze obres, entre aquarel·les, bodegons, paisatges, un quadre de banyistes i un retrat del col·leccionista Chocquet. L'èxit comercial dels impressionistes era ja prou limitat i, dins d'aquest grup, les obres de Cézanne tenen l'acollida més desfavorable. Les seves pintures provoquen hilaritat, indignació i sarcasme. El crític Louis Leroy, del retrat de Chocquet, en diu: «Aquest cap que sembla tan peculiar, amb el color d'una bota vella, impressionaria [una dona embarassada] i provocaria la febre groga en el fruit del seu ventre abans aquest no arribés a entrar al món.» Cézanne no tornarà a exposar amb el grup.
Provença Cézanne passa l'any 1878 al Migdia francès, amb Hortense i el fill. Al març, el pare descobreix l'assumpte d'Hortense i l'amenaça de partir peres amb ell financerament, però al setembre decideix d'apujar-li l'assignació a 400 francs. Els anys 1879-80 passa part de l'hivern a Melun, on aprofita per pintar el paisatge cobert de neu. Entre les obres mestres d'aquest període hi ha la "Vista del pont de Maincy". L'agost de 1880 se'n va a casa de Zola, a Médan, a la vora del Sena, on coneix Huysmans, i aprofita per pintar a l'aire lliure. El seu pare, a causa de la vida que porta, deixa d'enviar-li l'assignació. El maig de 1881 coneix Gauguin a la casa de Pissarro, a Pontoise, i l'octubre se'n torna a Ais, on el pare, Louis-Auguste, li fa fer un estudi a Jas de Bouffan. És a la planta superior, amb una gran finestra que permet l'entrada de la llum del nord, però interrompent la línia dels ràfecs, la qual cosa encara s'aprecia. La família Cézanne fixa definitivament la seva residència a l'Estaca, i a partir d'ara només en rares ocasions abandonarà Provença. El trasllat reflecteix una nova independència respecte als impressionistes, centrats a París, i la preferència del pintor pel sud, la seva terra natal.
A l'Estaca rep la visita de Renoir (1882), que queda impressionat amb la bellesa del paisatge. Aquest any és l'única vegada que pot exposar al Saló de París, gràcies a la intervenció de l'amic i artista Antoine Guillemet: "Retrat de Louis-Auguste Cézanne, pare de l'artista, llegint L'évènement", 1866 (National Gallery, Washington). El reconeixement que obté per part de la crítica oficial és escàs. Aquests dies deixa de treballar en estreta relació amb Pissarro. Els anys 1860 havia conegut el pintor Monticelli a Marsella, i entre 1878 i 1884 els dos artistes sovint surten a pintar paisatges junts, recorrent un cop durant un mes el camp d'Ais. El 1883 mor Manet, notícia que l'afecta. Al desembre s'havia reunit amb ell, a l'Estaca, juntament amb Monet i Renoir.
L'any 1886 és crucial: es casa amb Hortense i, a l'octubre, mor el pare. En l'herència que li deixa hi ha la finca familiar de Jas de Bouffan, que havia adquirit el 1859. Cézanne té 47 anys i per fi aconsegueix la independència econòmica, gràcies a la gran herència rebuda, però segueix mantenint l'aïllament social. És l'any de la seva ruptura amb Émile Zola, després que aquest el faci servir, en gran manera, com a model de l'artista fracassat i tràgic Claude Lantier d'una de les seves obres. Cézanne sent que la novel·la és indecorosa i una traïció per part del seu amic de la infantesa. Trenca, doncs, amb ell, i no es tornaran a veure.
El 1889 mostra "La casa del penjat" en l'Exposició Universal. L'any següent exposa a Brussel·les amb els XX, un grup de pintors molt actius. Tanmateix, el seu període idíl·lic a Jas de Bouffan és només temporal. Entre 1890 i l'any de la seva mort, se succeeixen tot d'esdeveniments pertorbadors que fan que cada cop s'aïlli més i es dediqui exclusivament a la pintura. Entre 1887 i 1893, només rep la visita d'uns pocs iniciats, com ara els marxants d'art J. Tanguy i Ambroise Vollard.