Nancy és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió de Gran Est. L'any 2007 tenia 105.349 habitants.
Els orígens de la ciutat es remunten al segle XI, quan Gerard, duc de Lorena, hi va fundar una vila fortificada. Nancy esdevingué la seu ducal del Ducat de Lorena i va conservar aquesta condició fins a l’annexió del ducat a França durant el regnat de Lluís XV, el 1766. El ducat fou aleshores substituït per una província, de la qual Nancy va esdevenir la capital.
El nucli antic de la ciutat (Vieille Ville), articulat al voltant del Palau Ducal de Nancy, és testimoni d’aquesta llarga història. La Ville-Neuve, en canvi, és fruit de l’ambiciós projecte d’urbanisme impulsat al segle XVIII sota el govern d'Estanislau I de Polònia. Gràcies al seu mecenatge es van construir alguns dels monuments més destacats de la ciutat, entre els quals destaca la plaça Stanislas, una gran plaça construïda entre 1752 i 1756 segons el projecte de l’arquitecte Emmanuel Héré de Corny. Actualment, la plaça forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Tanmateix, quan la regió de Lorena va ser creada, a mitjan , Metz va ser triada com a capital en comptes de Nancy.
Ciutats agermanades Newcastle upon Tyne (Anglaterra), des de 1954 Lieja (Bèlgica), des de 1954 Karlsruhe (Alemanya), des de 1955 Pàdua (Itàlia), des de 1964 Kanazawa (Japó), des de 1973 Qiryat Xemona (Israel), des de 1984 Lublin (Polònia), des de 1988 Cincinnati, Ohio (Estats Units d'Amèrica), des de 1991 Kunming, (Xina), des de 2017 Krasnodar, (Rússia, des de 2017 Shangrao, (Xina), des de 2017
Escola de Nancy
A finals del es va constituir a la ciutat de Nancy un important focus artístic format per industrials i artesans. Émile Gallé, fundador de l'Escola de Nancy, va continuar en aquesta ciutat la tradició familiar de fabricar ceràmica i vidre fent recipients florals que causaren sensació a l'Exposició Universal de 1878. Objectes com ara gerros i llums provocaren una renovació estilística neogòtica i japonitzant de les arts decoratives.
Gallé s'havia especialitzat en el coneixement de la flora i de la química del vidre, al qual uniria les decoracions sinuoses, fruit de la seva inspiració naturalista. El procés de producció començava amb el disseny de les siluetes. Els materials en cru es guardaven en uns grans tambors amb barreges químiques. Després es fonien, es bufaven amb una canya i es modelaven. Alguns d'aquests gerros s'esmaltaven i d'altres es gravaven a mà. La fase següent era un bany àcid o un poliment i, un cop rentat amb sosa, potassa o aigua amb sabó, el gerro ja estava acabat.
L'Escola de vidriers de Nancy va tenir continuïtat gràcies a l'aportació dels germans Auguste i Antonin Daum, fills del notari Jean Daum, el qual va comprar la cristalleria de Santa Caterina. Auguste Daum (1853-1909), advocat de formació, va abandonar la carrera notarial per ocupar-se de la gestió de la manufactura del seu pare, i l'any 1904 fou president de la Cambra de Comerç de Nancy. El seu germà, Antonin (1864-1930) fou vicepresident de l'Escola de Nancy des de la fundació, i tots dos van donar una nova dimensió artística i econòmica a l'Escola després de crear, l'any 1891, la secció artística dels vidres de Nancy. Ambdós germans van desenvolupar tot un repertori iconogràfic simbòlic amb tècniques més senzilles que les de Gallé, encara que amb efectes iguals de sorprenents.
La manufactura Daum Frères (germans Daum) va sobreviure al declivi del Modernisme i es va adaptar als nous temps. Les seves creacions van destacar en la pintura amb esmalt, feta a mà per tal d'aconseguir relleus i textures de gran realisme. També van crear llums amb carcassa de ferro forjat i llums de sobretaula. Les capes, de diferents tonalitats, mostren matisos molt diferents, segons la incidència de la llum en la peça.
Al Museu Deu del Vendrell s'exposen fantàstiques obres d'Émile Gallé i dels germans Daum. Els gerros, els llums, els cendrers... es mostren en unes originals vitrines on la incidència directa de la llum crea diferents tonalitats i li dona al vidre l'aparença d'alabastre.
Demografia
Ciutat petita i densament poblada, Nancy, en el seu procés de creixement, s'ha trobat des de fa temps amb els seus municipis veïns. A l'àrea metropolitana de Nancy hi vivien 415 765 habitants (segons el cens de 2006).
Evolució de la població del municipi de Nancy 1697 1790 1876 1936 1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2004 10 000 30 000 66 000 121 301 124 836 128 677 123 428 107 902 96 317 99 351 103 605 104 600
Llocs d'interès església dels Cordeliers Plaça de La Carrière Plaça Stanislas Plaça d'Alliance Museu de Belles Arts de Nancy Fills il·lustres Eugène Gigout (1844-1925) organista i compositor Antoine Drouot (1774-1847) militar. François Jacob (1920-2013) metge i biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965. Jean-Baptiste Michelot (1796-1852), pianista i compositor. Virginie Despentes (1969 -) escriptora, directora de cinema i feminista, Premi Renaudot de l'any 2010.
Educació ICN Business School
Referències
Enllaços externs
Ajuntament de Nancy Plaça Stanislas
Categoria:Ciutats condecorades amb la Legió d'Honor