Cases de Pena (, que també apareix documentat antigament com a Les Casasses o Escasasses (de Nostra Senyora de Pena) (en francès, Cases-de-Pène), o les Cases Noves de Pena, és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 858 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.
Etimologia Es tracta d'un topònim romànic descriptiu: el conjunt de cases, entès com a poble d'hàbitat dispers, del lloc conegut com a Pena (nom d'una serra, d'un castell i d'un santuari, edificat damunt de les restes del castell.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Cases de Pena en el Rosselló Localització i característiques generals del terme Cases de Pena és una comuna de 133.800 hectàrees d'extensió situadaEl terme de Cases de Pena en els ortofotomapes de l'IGN a llevant de la subcomarca de les Corberes, a la vall de l'Aglí, en contacte amb la Plana del Rosselló.
El terme comunal de Cases de Pena és dominat al sud pel massís calcari de la Serra de Pena i al nord per la de Talteüll. Aquesta darrera és la que dona les màximes elevacions del terme i una serie de valls seques com la Coma de l'Infern, la de Puig Burgat i la del Roc, entre d'altres. Aquesta orografia accidentada constitueix tot el sector nord del terme, així com el sud-est; la resta és la plana al·luvial de l'Aglí, que n'és l'eix principal del terme. Aquest riu hi té un pas força sinuós: el poble és precisament en el meandre més tancat del riu, en el sinclinal de l'Aglí i Cases de Pena, a la sortida -dos meandres aigua avall- de l'Estret de Cavanac, retallat per l'Aglí als peus de la Serra de Talteüll.
Alguns trams del termenal segueixen accidents geogràfics, però la major part de vegades segueixen aquests accidents de forma aproximada, per la qual cosa es pot considerar que segueix límits arbitraris. A l'extrem sud-est, durant cosa d'un quilòmetre i mig des de l'extrem oest, al tritermenal entre Cases de Pena, Calce i Estagell, a 53,8 m alt, comença el límit meridional del terme de Cases de Pena, quasi tot el termenal amb Calce. Quan el riu arriba als 51 m alt, el termenal abandona la llera de l'Aglí i s'enfila cap al sud-est, en direcció al Roc del Pas de l'Escala i al punt on es troben les comunes de Cases de Pena, Calce i Baixàs, a 321 m alt, que forma part de la Serra de Pena. Des d'aquest punt, el termenal continua per aquesta serra cap a llevant, però sense seguir cap carena o separador natural fins al triterme amb Cases de Pena, Baixàs i Espirà de l'Aglí a la zona de l'Oratori de Perdigós; el límit és quasi tot en línia recta. El termenal amb Espirà de l'Aglí, que des del punt anterior segueix bàsicament la direcció nord-oest, és quasi tot ell arbitrari, fins que travessa el Rec de Ribesaltes i tot seguit l'Aglí, el darrer a 31,5 m alt. Des d'aquest lloc, el riu esdevé termenal, fins als 29,2 m alt, indret més baix del terme de Cases de Pena, a llevant del Camp d'en Colom, on troba el Còrrec de la Dona Morta, que segueix cap al nord-oest uns 850 metres, fins que gira de sobte cap al sud-est, formant una punxa. Aleshores fa la volta al Mas Meric, de primer cap a llevant i després cap al nord, seguint un tram d'un camí local i després senzillament una línia recta cap al nord, molt lleugerament decantada al nord-oest, fins que arriba, a 335,7 m alt, al vessant sud-occidental del Mont d'Espirà on es troben els termes de Cases de Pena, Espirà de l'Alí, Talteüll i Vingrau. És el punt més septentrional del terme de Cases de Pena.
Aquest darrer tram, que forma el costat oriental d'una falca del terme de Cases de Pena entre els termes que s'acaben d'esmentar, pertany al sector més muntanyós del terme. El costat occidental, que davalla cap al sud-oest, passa pel Puig Burgat, de 362 m alt, que és el lloc més alt de tot el terme, i segueix pel vessant sud-oriental de la Serra de Talteüll, a una alçada d'uns 200 metres, seguint una serreta als peus per aquest costat de la serra principal. Així, el termenal arriba al lloc on es troben els termes de Cases de Pena, Talteüll i Estagell, a 192,6 m alt, des d'on marca una forma circular còncava cap a l'oest i arriba, a 68 m alt, damunt de l'Aglí, on baixa, en direcció sud, fins al punt on ha començat aquesta descripció, a l'extrem oriental de l'Estret de Cavanac.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Cases de Pena miniatura|esquerra|Cases de Pena en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|El poble antic, Santa Coloma de Pena miniatura|Barri de la Carretera de les Cases de Pena El poble antic, anomenat Santa Coloma, o Santa Coloma de Pena, era situat a la dreta de l'Aglí. Del poble primitiu només queden unes parets de l'antiga església parroquial, Santa Coloma de Cavanac, o de Pena, a prop al sud-est del Mas d'en Triquera, al nord del lloc per on passa actualment la carretera.
miniatura|esquerra|El nou Barri de la Gara A partir de mitjan el poble es desplaçà a l'esquerra del riu, en un turó a l'interior d'un marcat meandre del riu, en un llocEl poble de Cases de Pena en els ortofotomapes de l'IGN més protegit de les avingudes del riu. El poble vell es formà a l'entorn de l'església parroquial de Sant Pantaleó de Cases de Pena, amb a penes mitja dotzena de carrers i una cinquantena justa de cases. A prop del poble es troben la Cava Cooperativa, el Cementiri Vell, el Cementiri Nou i l'antiga Gara, ara en desús.
La creixença moderna del poble s'ha produït cap al sud-oest, on hi ha l'estació nova del poble, i cap a llevant, en aquest darrer cas un tros dins del terme comunal d'Espirà de l'Aglí, com el Barri de la Carretera, nascut al llarg de la carretera D117, i el de l'estació vella, aquesta dins del terme d'Espirà de l'Aglí.
El Castell de Pena, ara ermita de la Mare de Déu de Pena miniatura|Antic Castell de Pena, ara santuari L'antic Castell de Pena, dalt d'un esperó rocós de difícil accés, amb l'ermita de Nostra Senyora de Pena és a la dreta de l'Aglí, a prop i al sud-oest del poble actual de Cases de Pena i damunt i a migdia del lloc on hi hagué el seu precedent, el poble desaparegut de Santa Coloma de Pena. El santuari fou edificat el 1414, segons la data conservada a la cisterna del lloc, damunt de les restes del castell. Just a migdia del lloc hi ha la gruta on es troba la imatge d'aquesta església, ara conservada a Baixàs.
Entre els diversos oratoris existents en el decurs del camí que puja a l'ermita de Pena n'hi ha tres que destaquen per la forma de la construcció: els de Sant Galdric, Sant Antoni i Sant Lluís Rei.
La Cava de Jau La Cava de Jau és una cava privada que ha adoptat el nom comercial de Château de Jau, on s'elaboren vins de qualitat. L'edifici actual és una casa senyorial del 1789, que conserva una superba torre quadrada del temps que en aquest lloc hi hagué l'abadia cistercenca de Jau (segons la pàgina web d'aquesta empresa). Tanmateix, l'edifici actual ocupa el lloc del Mas Petit d'en Canclós que apareix en el Cadastre napoleònic del 1812.
És a ponent del terme de Cases de Pena, a l'esquerra de l'Aglí, just a ponent de la plana, a l'altra banda del riu, on hi hagué el poble vell, desaparegut des del , de Santa Coloma de Pena.
Els masos del terme El terme de Cases de Pena té unes quantes construccions aïllades, entre les quals es troben la Cava de Jau, abans Mas Petit de Canclós, el Cortal de la Coma del Fumat, el Cortal del Camp d'en Gras, el Cortal de l'Honorat, el Cortal dels Bertran, el Cortal dels Clots d'en Lalei, el Cortal dels Cotius d'en Fornet, el Cortal d'en Bertran, avui Domini Abana, el Cortal d'en Malís, el Cortal d'en Pellicer, el Cortal d'en Xixet, la Dona Morta, o Mas de la Dona Morta, el Mas dels Pastors, abans Mas de Canclós, el Mas Meric, abans d'en Llobet, el Mas d'en Triquera, el Molí i la Usina, o Usina Deville. Alguns són ja noms antics, algun en ruines: el Casot de Josep Malís, el Cortal d'Andreu Moixa, el Cortal d'en Francesc Bertran, el Cortal d'en Jaume Bertran, el Cortal d'en Jaume Moixa, en ruïnes, el Cortal d'en Maurinat, el Cortal d'en Moixa, el Cortal d'en Parès, en ruïnes, el Cortal d'en Pasqual Bertran, el Cortal d'en Sennèn Reinald, en ruïnes, i el Cortal d'en Simó Pedrot. Esment a part mereixen el Dolmen del Camp de l'Arquet, actualment destruït, que també és un senyal termenal i el Forn de Calç de la Coma d'en Rosill, el Forn de Calç de l'Aiguera d'en Marens, el Forn de Calç del Casot Maurinat, el Forn de Calç del Còrrec de les Pasteres i el Forn de Calç del Forn Majester. També hi ha alguns oratoris: l'Oratori de Perdigons, els Oratoris del Camí de la Creu, i en Pere Capell (un oratori destruït). Finalment, també hi ha el Pont, o el Pont Nou, abans denominat, curiosament, el Pont Vell.
Hidrònims miniatura|esquerra|L'Aglí a Cases de Pena (nord) L'Aglí és el riu vertebrador del terme de les Cases de Pena. El mateix riu té alguns accidents destacats, al Pont mateix, com el Bullidor i la Cascada; a més, té alguns gorgs destacats, com el Gorg de l'Aigua Calenta, el Gorg de la Torre i el Gorg del Vern. Són afluents de l'Aglí per la riba esquerra, i d'oest a est, el Còrrec d'en Llemosí, el de les Sacaires, el dels Clots d'en Lalei, el de la Coma d'en Pellicer, al qual s'ha unit abans el Còrrec de la Coma d'en Rabadà, el Còrrec de la Coma del Pou, el Còrrec de la Coma d'en Pujol, el Còrrec de la Coma d'en Roc, el Còrrec del Vedellar, amb el del Catllom, el Còrrec de la Coma d'en Mateu, el Còrrec de la Coma d'en Carles, el Còrrec del Camp del Fuster, el Còrrec de la Coma del Fuster, el Còrrec del Camp d'en Colom, el Còrrec de la Dona Morta, que aporta els còrrecs de la Coma d'en Colom (un altres amb el mateix nom), el Còrrec Petit de les Mortes, el de la Coma dels Pradells, el de la Coma del Forn Majester, el de la Coma de les Pasteres i el de les Pasteres, i, ja al límit de llevant del terme, el Còrrec del Mas d'en Llobet, que aporta els còrrecs dels Clots d'en Forner, el de l'Aiguera d'en Marens, el de la Coma de l'Infern, el de Puig Burgat i el de la Pedra Dreta. Per la dreta hi aflueixen la Coma dels Tres forns, el Còrrec de Santa Coloma, la Coma d'en Bordes, el Còrrec dels Barrancs de Pena, el Còrrec de la Coma de l'Ermita i el Còrrec de l'Anqueta.
Ran de l'Aglí hi ha alguns canals d'irrigació, com el Rec del Mas de Jau i el de Ribesaltes, que disposa de resclosa (la Resclosa del Rec de Ribesaltes). Hi ha també algunes fonts destacades: la de l'Anqueta, la del Projet fontinal i la d'en Mateu.
Orònims Alguns dels topònims del terme de Cases de Pena indiquen formes de relleu. Així, s'hi troben barrancs: els Barrancs de Pena; boscc: Bosc Comunal de Cases de Pena; clots: els Clots d'en Lalei; colls: Collada dels Gascons, Collada d'en Gibert; comes: Coma de Joan Trisclà, Coma de l'Aiguera d'en Marens, Coma del Fumat, Coma de l'Ermita, Coma de les Pasteres, Coma de l'Infern, Coma del Pou, Coma dels Tres Forns, Coma d'en Bordes, Coma d'en Mauri, Coma d'en Pellicer, Coma d'en Pujol, Coma d'en Rabadà, Coma d'en Rafelot, Coma d'en Roc, Coma d'en Rosill, Coma d'en Sardó; costes: Costes de Puig Burgat; Estrets: Estret de Cavanac; muntanyes: Puig Burgat; planes: la Plana d'en Canclós, el Planal de Puig Burgat; serres i serrats: Serra de Pena, Serra Llonga, Serra Mitjana, Serrat d'en Canclós, Serrat d'en Reinald, i solans: el Solà d'en Llemosí, el Solà del Planiol.
El terme comunal