Franz Peter Schubert (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 31 de gener de 1797 - Viena, Imperi Austríac, 19 de novembre de 1828) fou un compositor austríac. Tot i que va morir amb només trenta-un anys, Schubert és un dels grans compositors del , i el mestre indiscutible del lied: en va escriure uns sis-cents, el conjunt més perfecte i variat de la història. Se'l sol considerar, gairebé, el creador del gènere. També va escriure música litúrgica, òperes, música incidental i una quantitat important de música de cambra i per a piano, així com nou simfonies (incloent-hi la famosa Simfonia Inacabada). El compositor Ernst Krenek en va dir que «lluny d'estar satisfet i abocar les seves encantadores idees en motlles convencionals, era un artista molt reflexiu amb un gran apetit per a l'experimentació».
Biografia Infantesa i primers estudis miniatura|esquerra|La casa on va néixer Schubert, avui Nussdorfer Strasse 54, al 9è districte de Viena Franz Peter Schubert va néixer a Himmelpfortgrund (avui part d'Alsergrund), a Viena, a l'Arxiducat d'Àustria, el 31 de gener de 1797, i fou batejat a l'Església catòlica l'endemà. Era el dotzè fill de Franz Theodor Florian Schubert (1763–1830) i Maria Elisabeth Katharina Vietz (1756–1812). Els avantpassats immediats de Schubert eren originaris de la província de Zuckmantel, a la Silèsia austríaca. El pare, fill d'un pagès de Moràvia, era un conegut mestre d'escola parroquial, i la seva escola a Lichtental (al novè districte de Viena) tenia un gran nombre d'alumnes. Havia arribat a Viena des de Zuckmantel l'any 1784 i fou nomenat mestre d'escola dos anys més tard. La mare era filla d'un mestre serraller silesià i abans del matrimoni havia treballat com a criada en una família vienesa. Dels catorze fills de Franz Theodor i Elisabeth (un dels quals il·legítim, nascut el 1783), nou van morir durant la infància.
Als cinc anys, Schubert va començar a rebre classes regulars del pare, i un any més tard va ser inscrit a l'escola del pare. Tot i que no se sap exactament quan va rebre la seva primera instrucció musical, va prendre classes de piano amb el seu germà Ignaz, però van durar molt poc temps, ja que Schubert el va superar en pocs mesos.McKay (1996), p. 11 Ignaz recordaria més tard:
El seu pare li va donar les primeres classes de violí quan tenia vuit anys, entrenant-lo fins al punt que podia tocar duets senzills amb facilitat. Poc després, Schubert va rebre les primeres lliçons fora de la família de Michael Holzer, organista i mestre de cor de l'església parroquial local de Lichtental. Holzer sovint assegurava al pare de Schubert, amb llàgrimes als ulls, que mai no havia tingut un alumne com ell, i les lliçons podrien haver consistit en gran part en converses i expressions d'admiració. Holzer va instruir el jove Schubert en piano i orgue, així com en bàsic xifrat. Segons Holzer, però, no li donava cap instrucció real, ja que Schubert ja sabia tot allò que ell intentava ensenyar-li; més aviat, el mirava amb «estupefacció i silenci». El noi semblava aprendre més gràcies a la seva amistat amb un aprenent de fuster que el portava a un magatzem de pianoforte proper, on podia practicar amb instruments millors. També tocava viola al quartet de corda familiar, amb els seus germans Ferdinand i Ignaz al primer i segon violí, i el seu pare al violoncel. Schubert va escriure els seus primers quartets de corda per a aquest conjunt.
El jove Schubert va cridar per primer cop l'atenció d'Antonio Salieri, aleshores principal autoritat musical de Viena, el 1804, quan es va reconèixer el seu talent vocal. El novembre de 1808, va esdevenir alumne del Stadtkonvikt (Seminari Imperial) gràcies a una beca per al cor. Al Stadtkonvikt, es va familiaritzar amb les obertures i simfonies de Mozart, les simfonies de Joseph Haydn i del seu germà menor Michael Haydn, i les primeres obertures i simfonies de Beethoven, un compositor pel qual va desenvolupar admiració. L'exposició a aquestes i altres obres, combinada amb visites ocasionals a l'òpera, va establir les bases per a una formació musical més àmplia. Una influència musical important provenia de les cançons de Johann Rudolf Zumsteeg, un compositor destacat de Lieds. El precoç estudiant «volia modernitzar» les cançons de Zumsteeg, segons Joseph von Spaun, un amic de Schubert. L'amistat de Schubert amb Spaun va començar al Stadtkonvikt i va durar tota la seva curta vida. En aquells primers anys, Spaun, econòmicament benestant, subministrava a l'afamat Schubert gran part del seu paper per escriure partitures.
Mentrestant, el talent de Schubert va començar a manifestar-se en les seves composicions; Salieri va decidir començar a formar-lo privadament en teoria musical i composició. Segons Ferdinand, la primera composició del noi per a piano va ser una Fantasia per a quatre mans; la seva primera cançó, Klagegesang der Hagar, es va escriure un any després. Schubert ocasionalment podia dirigir l'orquestra de l'Stadtkonvikt, la primera orquestra per a la qual va escriure. Va dedicar gran part de la resta del temps a l'Stadtkonvikt a compondre música de cambra, diverses cançons, peces per a piano i, amb més ambició, obres corals litúrgiques en forma de Salve Regina (D 27), un Kyrie (D 31), a més de l'inacabat Octet per a vents (D 72, escrita per commemorar la mort de la seva mare el 1812),Frost (1915), p. 9 la cantata Wer ist groß? per a veus masculines i orquestra (D 110) per l'aniversari del seu pare el 1813, i la seva Primera Simfonia (D 82).
Professor a l'escola del seu pare miniatura|Possible retrat del jove Franz Schubert , atribuït a Josef Abel
A final de 1813, Schubert va deixar l'Stadtkonvikt i va tornar a casa per formar-se com a mestre a la St Anna Normal-Hauptschule. El 1814 va entrar a l'escola del seu pare com a professor dels alumnes més petits. Durant més de dos anys, el jove Schubert va suportar una feina molt dura. Tot i això, va trobar interessos compensatoris durant aquest període. Per exemple, Schubert va continuar rebent classes particulars de composició de Salieri, que li donava més formació tècnica que qualsevol dels seus altres professors, fins que es van separar el 1817."/>
El 1814, Schubert va conèixer una jove soprano anomenada Therese Grob, filla d'un fabricant de seda local, i li va escriure diverses de les seves obres litúrgiques (incloent-hi un Salve Regina i un Tantum Ergo); ella també va ser solista en l'estrena de la seva Missa núm. 1 (D 105) al setembre 1814. Schubert volia casar-s'hi, però li ho va impedir l'estricta llei matrimonial de 1815,, que obligava l'aspirant a demostrar que tenia prou mitjans per mantenir una família. Al novembre de 1816, després de no aconseguir un lloc musical a Laibach (ara Ljubljana, Eslovènia), Schubert va enviar al germà de la senyora Grob, Heinrich, una col·lecció de cançons que la família va conservar fins al .
Un dels anys més prolífics de Schubert va ser el 1815. Va compondre més de vint mil compassos de música, més de la meitat per a orquestra, incloent-hi nou obres eclesiàstiques, una simfonia i uns 140 lieder.Newbould (1999), p. 40 Aquell any també va conèixer Anselm Hüttenbrenner i Franz von Schober, que esdevindrien amics de tota la vida. Un altre amic, Johann Mayrhofer, li va ser presentat per Spaun el 1815.
Durant tot el 1815, Schubert va viure a casa amb el seu pare. Va continuar ensenyant a l'escola i impartint classes particulars de música, guanyant prou diners per a les seves necessitats bàsiques, incloent-hi roba, paper de partitures, plomes i tinta, però amb gairebé cap marge per a luxes. Spaun era plenament conscient que Schubert estava descontent amb la seva vida a l'escola i es preocupava pel seu desenvolupament intel·lectual i musical. El maig de 1816, Spaun es va traslladar del seu pis al Landskrongasse (al centre de la ciutat) a una nova residència al barri de Landstrasse; una de les primeres coses que va fer després d'instal·lar-se va ser convidar Schubert a passar-hi uns dies, probablement la primera estada de Schubert fora de casa o de l'escola. La infelicitat de Schubert durant els anys com a mestre podria haver mostrat els primers signes de depressió, i és pràcticament segur que va patir ciclotímia al llarg de tota la vida.
El 1989, el musicòleg Maynard Solomon va suggerir que Schubert tenia atracció eròtica pels homes, una tesi que ha estat intensament debatuda."Schubert: Music, Sexuality, Culture." 19th-Century Music, 1993, 17:3–101. Segons la musicòloga i experta en Schubert Rita Steblin en canvi, «perseguia dones».Steblin, Rita (1993): "The Peacock's Tale: Schubert's Sexuality Reconsidered." 19th-Century Music. Berkeley, California: Univ. of California Press, , T 17., 1, p. 5–33;Steblin, Rita (1996), Babette und Therese Kunz: neue Forschungen zum Freundeskreis um Franz Schubert und Leopold Kupelwieser, Wien: Vom Pasqualatihaus. ;Steblin, Rita (1997): "Schubert's 'Nina' and the True Peacocks". The Musical Times 138, p. 13–19;;Steblin, Rita (2001): "Schubert's Problematic Relationship with Johann Mayrhofer: New Documentary Evidence". Barbara Haggh (ed.): Essays on Music and Culture in Honor of Herbert Kellman. Paris-Tours: Minerve, p. 465–495;Steblin, Rita (2008), "Schubert's Pepi: His Love Affair with the Chambermaid Josepha Pöcklhofer and Her Surprising Fate". The Musical Times, p. 47–69. La teoria sobre la sexualitat de Schubert o el concepte de «Schubert com a diferent» continua influenciant la recerca. La biògrafa Lorraine Byrne Bodley es mostra escèptica «…sobre louting de Solomon de Schubert, i troba que això malinterpreta les apassionades amistats 'homosocials' de l'Europa del .»
Suport dels amics miniatura|upright|Caricatura de Johann Michael Vogl i Franz Schubert per Franz von Schober (1825)
El 1816 la vida de Schubert va experimentar canvis significatius quan Schober, un estudiant d'una família acomodada, el va convidar a allotjar-se a casa de la seva mare. La proposta era especialment oportuna, ja que Schubert acabava de fer una sol·licitud fallida per al càrrec de Kapellmeister a Laibach i també havia decidit no reprendre les tasques d'ensenyament a l'escola del seu pare. Cap al final de l'any, esdevingué hoste a la residència dels Schober.McKay (1996), p. 68 Durant un temps, va intentar augmentar els ingressos de la llar donant classes de música, però aviat les va abandonar i es va dedicar exclusivament a la composició. «Composo cada matí, i quan una obra està acabada, n'inicio una altra».Duncan (1905), p. 26 Aquell any es va centrar en obres orquestrals i corals, tot i que també continuà escrivint Lieder.McKay (1996), p. 56 Gran part d'aquestes composicions no es van publicar, però els manuscrits i còpies circulaven entre amics i admiradors.Gibbs (2000), p. 44
El 1817, Schober va presentar Schubert a Johann Michael Vogl, un baríton destacat vint anys més gran que ell. Vogl, per a qui Schubert va escriure un gran nombre de cançons, esdevingué un dels principals valedors de la seva música als cercles musicals vienesos. Schubert també va conèixer Joseph Hüttenbrenner (germà d'Anselm), que igualment tingué un paper en la difusió de la seva obra. Aquests, juntament amb un cercle cada vegada més ampli d'amics i músics, van ser responsables de promoure, recopilar i, després de la seva mort, preservar la seva producció. Heinrich Anschütz va escriure a les seves memòries que Schubert fou membre actiu de la Unsinnsgesellschaft (Societat del Sense-sentit) entre 1817 i 1818, afirmació que diversos estudiosos comparteixen.{ref-llibre| nom= Heinrich| cognom = Anschütz | url=https://www.digitale-sammlungen.de/de/view/bsb10061400?page=281 | títol=Erinnerungen aus dessen Leben und Wirken: Nach eigenhändigen Aufzeichnungen und mündlichen Mittheilungen|lloc= Viena|editorial = Leopold Sommer| data = 1866|llengua= de|pàgina= 265}}
miniatura|esquerra|Das Kaleidoskop und la Draisine, caricatura de Leopold Kupelwieser de si mateix i de Franz Schubert per a la Unsinnsgesellschaft (16 de juliol de 1818)