La Txekà (forma transcrita) o, adaptat al català, Txeca (del rus: ЧК - чрезвыча́йная коми́ссия Vserossiiskaisa txrezvitxainaia komissiia, Comissió Extraordinària) va ser la primera d'una sèrie d'organitzacions de seguretat de l'estat soviètiques. Va ser creada el 20 de desembre de 1917, a partir d'un decret publicat per Vladímir Lenin, i posteriorment portat a terme per l'aristòcrata convertit al comunisme Fèlix Dzerjinski. Cap a la fi de l'any 1918 s'havien creat centenars de comitès de la Txekà en diverses ciutats i a diversos nivells, incloent-hi Txeques d'óblast, gubèrnia, raion, uiezd i vólost, amb Comissionats Extraordinaris per Raion i Vólost. Diversos milers de dissidents, desertor i d'altra gent van ser detinguts, torturats o executats pels diversos grups de la Txekà. A partir de 1922 els grups de la Txekà van patir una sèrie de reorganitzacions, juntament amb l'NKVD, els membres de la qual seguirien sent anomenats "Txekisti" (txequistes) fins a la dècada de 1980. Amb l'ascens de Vladímir Putin al poder, tornà a sorgir la referència de txequistes als membres del FSB, particularment entre els opositors a Putin i sovint amb connotacions negatives.
Des de la seva creació, la Txekà va ser un braç important militar i de seguretat del govern bolxevic. El 1921 les Tropes per la Defensa Interior de la República (rus: Внутренние войска Министерства внутренних дел) comptava amb 200.000 efectius. Aquestes tropes controlaven els camps de treballs forçats, dirigien el sistema dels Gulags, portaren a terme les requises de menjar, sotmetien a tortura i executaven els oponents polítics i esclafaven rebel·lions i revoltes de treballadors o pagesos i motins entre les tropes de l'Exèrcit Roig.
Nom El nom de l'agència era originàriament «Comissió Extraordinària de Totes les Rússies per Combatre la Contrarevolució i el Sabotatge» (rus: Всероссийская чрезвычайная комиссия по борьбе с контрреволюцией и саботажем; transliterat: Vserossiiskaia txrezvitxainaia komissiia po bor'bie s kontrrevoluiutsioei i sabotajem), però va ser abreujat a "Txekà" o VTxekà". El 1918 el nom va ser modificat en «Comissió Extraordinària de Totes les Rússies per combatre la Contrarevolució, el Mercantilisme i la Corrupció».
Un membre de la Txekà era anomenat txekista. El terme txekista, a més, es referí a la policia secreta soviètica durant tot el període soviètic, malgrat els canvis de denominació que van haver durant els anys. A Arxipèlag Gulag, Aleksandr Soljenitsin recorda que els zeks dels camps de treball feien servir el terme vell txekista com una «marca d'estimació especial» pels administradors dels camps particularment experimentats. El terme encara es fa servir a Rússia actualment: per exemple, el President Vladímir Putin ha estat referint als mitjans russos com un txekista a causa de la seva carrera al KGB.
Els txekistes habitualment vestien amb pells negres, incloent-hi abrics llargs, que es convertiren en els seus abrics distintius.Mikhail Khvostov, The Russian Civil War (1): The Red Army Els comunistes occidentals adoptaren la seva manera de vestir.
Història Creació miniatura|Membres del presídium de la VTxeKa (d'esquerra a dreta): Iakov Peters, Jósef Unszlitxt, A. Ya. Belenky (dret), Felix Dzerjinski i Viatxèslav Menjinski, 1921. Durant el primer mes i mig després de la Revolució d'Octubre de 1917, el Comitè Militar Revolucionari (o VRK) rebé la missió "d'extingir la resistència dels explotadors". Representava un cos temporal que treballava sota les directives del Consell de Comissaris del Poble (el Sovnarkom) i del Comitè Central del POSDR (b). El VRK creà nous organismes de govern, organitzà el lliurament de menjar a les ciutats i a l'Exèrcit, requisà productes de la bourgeoisie, i envià emissaris i agitadors a les províncies. Una de les seves funcions més importants va ser la seguretat de l'ordre revolucionari i la lluita contra l'activitat contrarevolucionària.
L'1 de desembre de 1917, el Comitè Central Executiu de Totes dels Rússies (VYsIK o TsIK)No s'ha de confondre el amb el Comitè Central Executiu de Totes dels Rússies (VYsIK o TsIK) amb el Comitè Central del POSDR (b) revisà una proposta sobre una reorganització del VRK, així com una possible substitució. El 5 de desembre, el VRK de Petrograd publicà l'anunci de la dissolució i traspàs de funcions al departament del TsIK de la lluita contra els "contrarevolucionaris".Mozokhin, O.B. out of history of activities of VChK, OGPU, NKVD, MGB. FSB archives. El 6 de desembre, el Sovnarkom dissenyà una estratègia per com convèncer els treballadors del govern per travessar Rússia. Decidiren que calia una comissió especial per implementar mesures revolucionàries amb més energia. Felix Dzerjinski va ser nomenat Director, i convidà a V. K. Averin, V. N. Vasilevski, D. G. Ievseiev, N. A. Jidelev, I. K. Ksenofontov, G. K. Ordjonikidze, Ya. Kh. Peters, K. A. Peterson i V. A. Trifonov perquè hi participessin.
miniatura|esquerra|L'Institut Smolni, seu del govern soviètic al 1917 El 7 de desembre de 1917, tots llevat Jidelev i Vasilevski es reuniren a l'Institut Smolni per discutir les competències i l'estructura de la comissió per combatre la contrarevolució i el sabotatge. Les obligacions de la comissió eren: liquidar d'arrel totes les activitats contrarevolucionàries i de sabotatge i tots els seus intents a tota Rússia, lliurar tots els contrarevolucionaris i sabotejadors als tribunals revolucionaris, desenvolupar mesures per combatre'ls i per aplicar-les al món real. La comissió només ha de dur a terme una investigació preliminar.
La comissió també hauria d'observar la premsa i els partits contrarevolucionaris, sabotejadors i d'altres criminals. Es decidí crear tres seccions: informació, organització i una unitat per combatre la contrarevolució i el sabotatge. Al final de la reunió, Dzerjinski informà al Sovnarkom la informació demanada. La comissió va ser autoritzada a aplicar mesures de repressió com la "la confiscació i privació de cartilles de racionament, la publicació de llistes d'enemics del poble, etc." Aquell dia, el Sovnarkom confirmà oficialment la creació de la VTxeKa. La comissió va ser creada no sota el VTsIK com anteriorment s'havia anticipat, sinó que sota el Consell dels Comissaris del Poble.
El 8 de desembre de 1917 se substituí a diversos dels membres originals de la VTxekà. Averin, Ordjonikidze i Trifonov van ser substituïts per V.V. Fomin, S.E. Ixtxukin, Iliin i Txernov. En la reunió del 8 de desembre, s'elegiren els 5 membres que formarien la presidència, encapçalada per Dzerjinski. La qüestió de l'especulació va ser discutida en aquella mateixa reunió, sent assignada a Peters perquè es dirigís i informés amb els resultats en una de les properes reunions de la comissió. Una circular, publicada el 15 de desembre de 1917, donava l'adreça del primer quarter general de la VTxekà a "Gorokhovaia 2, 4t pis, Petrograd". L'11 de desembre, Formin va rebre l'ordre d'organitzar una secció per eliminar l'especulació. El mateix dia, la VTxeKa oferí a Ixtxukin que portés a terme detencions de falsificadors.
El gener de 1918 es creà una subsecció de l'esforç contrarevolucionari per oficials de policia bancària. L'estructura de la VTxeKa canviava repetídament. El març de 1918, quan l'organització es traslladà a Moscou, estava formada per les següents seccions: contra els contrarevolucionaris, especulació, no residents i reunió d'informació. En el periòde de 1918 a 1919 s'havien creat algunes unitats: operativa secreta, investigació, transport, militar (especial), operativa i instrucció. El 1921 tornà a canviar, formant les següents seccions: directori d'afers, administrativa-organitzativa, operativa secreta, econòmica i afers exteriors.
Primers mesos En els seus primers mesos d'existència, la VTxeKa només estava formada per 40 oficials. Comandava un equip de soldats, el regiment Sveaborgeski, així com un grup de Guàrdies Rojos. El 14 de gener de 1918, el Sovnarkom ordenà a Djerjinski que organitzés equips de mariners "enèrgics i ideològics" per combatre l'especulació. Durant la primavera de 1918, la comissió disposava de diversos equips. A més de l'equip Sveaborge, disposava d'un equip d'intel·ligència, un equip de mariners i un equip d'assalt. Durant l'hivern de 1917-18, totes les activitats de la VTxekà estaven centralitzades principalment a la ciutat de Petrograd. Era una més de les moltes altres comissions del país que lluitaven contra els contrarevolucionaris, l'especulació, el bandidatge i d'altres activitats percebudes com a crims. Entre altres organitzacions s'inclouen el Bureau de Comissaris Militars i una comissió d'investigació de l'Exèrcit i la Marina per atacar els elements contrarevolucionaris a l'Exèrcit Roig, a més de la Comissió Central per lluitar contra l'especulació. La investigació de la contrarevolució o de les principals ofenses criminals era conduïda per la Comissió Investigadora del Revtribunal. Les funcions de la VTxeKa estaven molt relacionades amb la comissió de Vladímir Bontx-Bruievitx, que a la lluita contra els pogroms se li encarregà la investigació de les principals ofenses polítiques.
miniatura|upright=0.50|Grigori Petrovski Tots els resultats de les seves activitats havien de ser enviats a la Comissió d'Investigació del Revtribunal o abandonar el cas. El control de les activitats de les comissions provenia del Comissariat del Poble de Justícia (el Narkomjust, llavors presidit per Isidor Steinberg) i per Afers Interns (NKVD, llavors encapçalat per Grigori Petrovski). Encara que la VTxeKa oficialment era una organització independent de l'NKVD, els seus membres principals (com Dzerjinski, Latsis, Unszlitxt i Uritski) des de novembre de 1917 formaren la col·legiata de l'NKVD encapçalada per Petrovski. El novembre de 1918, Petrovski va ser nomenat president de tot el Comitè Militar Revolucionari Central de Tota Ucraïna, durant l'expansió de la VTxekà a les províncies i al front. En el moment de lluita política entre els bolxevics i el SRs (gener de 1918), els Social-Revolucionaris d'Esquerra intentaren retallar els drets de la VTxeKa i establir un control de la seva tasca mitjançant el Narkomiust. Després de fracassar en intentar subordinar la VTxekà al Narkomiust, els Social-Revolucionaris d'Esquerra intentaren aconseguir el control de la Comissió Extraordinària de manera diferent. Demanaren que el Comitè Central del partit tingués garantit el dret a nomenar directament els seus representants a la VTxekà. El Sovnarkom reconegué la conveniència d'incloure 5 representants de la facció Social-Revolucionària d'Esquerra del VTsIK. Se'ls garantí un càrrec de vicepresident de la VTxeKa. Malgrat això, el Sovnarkom, on la majoria dels seus representants eren membres del RSDLP(b) van mantenir el dret d'aprovar els membres del col·legi de la VTxekà.
Originàriament, els membres de la Txekà eren exclusivament bolxevics; malgrat això, el gener de 1918, els Social-Revolucionaris d'Esquerra també s'uniren a l'organització;Schapiro (1984). però aquell mateix any més tard serien expulsats o detinguts, després de l'intent d'assassinat de Lenin per una membre de la facció, Fanni Kaplan.
Consolidació de la VTxeKa i establiment nacional