Frida Kahlo Calderón, o Magdalena Carmen Frida Kahlo Calderón, o segons la seva acta de naixement Magdalena Frida Kahlo, (Coyoacán, Ciutat de Mèxic, 6 de juliol de 1907 - Coyoacán, Ciutat de Mèxic, 13 de juliol de 1954) va ser una pintora mexicana.
La seva activitat artística es va formar en el context cultural de la postrevolució mexicana i, ja a partir de vers els anys mil nou-cents vint, Frida va començar a valorar la cultura autòctona, apreciant els valors estètics de l'art popular de Mèxic, demostrant en la seva pintura un sentit dramàtic i violent que es pot trobar també en alguns exvots populars, dels quals en tenia una gran col·lecció. Va formar part, durant els anys 1925 i 1929, d'una tendència estètica de tipus avantguardista europea sorgida a Mèxic, anomenada estridentisme, que tenia com a actitud la construcció d'una nova societat a partir de l'eliminació del vell ordre.
La seva pintura va desenvolupar-se a partir de la influència de diferents estils com el realisme, el surrealisme i el simbolisme. Va saber copsar tot el que tenia al seu voltant –pintures, fotografies, gravats, exvots, exposicions, llibres i viatges–, va estudiar-ho, i això va ajudar-la a definir un estil pictòric propi. Però, com comenta Teresa del Conde en parlar de les pintures de Frida: «cap dels seus quadres hagués pogut generar-se, pel que fa a l'esperit, a partir d'un altre país que no fora Mèxic».Conde, Teresa del (1983) pàg. 16
El treball de Kahlo ha estat celebrat internacionalment com a emblemàtic de les tradicions nacionals i indígenes de Mèxic i per les feministes pel que es considera com la seva representació inflexible de l'experiència i la forma femenines.
Durant tota la seva vida va tenir una salut fràgil, patint poliomielitis als sis anys i un greu accident de trànsit als divuit que va fer que hagués de sotmetre's a multitud d'operacions quirúrgiques. El 1929, es va casar amb l'artista Diego Rivera i, com ell, va donar suport al Partit Comunista.
Biografia Família i origen Va néixer a Coyoacán, al sud de la Ciutat de Mèxic, el 6 de juliol del 1907, malgrat que Frida deia haver nascut el 1910, any de l'inici de la Revolució mexicana: «Vaig néixer amb la Revolució», perquè volia que la seva vida comencés amb el Mèxic modern.Kettenmann, Andrea (1999) pàg.7 Aquest detall mostra la seva singular personalitat, caracteritzada des de la seva infància per un profund sentit de la independència i la rebel·lia contra els hàbits socials i morals ordinaris, moguda per la passió i la sensualitat. Orgullosa de la seva mexicanitat i de la seva tradició cultural, es va enfrontar a la penetració dels costums nord-americans, tot això barrejat amb el seu peculiar sentit de l'humor.
Frida va ser la tercera filla de Guillermo Kahlo, fotògraf d'origen germanohongarès i de religió jueva, i la mexicana Matilde Calderón i González. Les seves dues germanes grans van ser Matilde (nascuda el 1899) i Adriana (nascuda el 1902); després d'elles va néixer el seu únic germà, Guillem (nascut el 1906 i que va sobreviure només uns dies). Frida va néixer al juliol de 1907 i només onze mesos després, al juny de 1908, la seva germana menor, Cristina. Va ser la seva constant companya i l'única de les germanes Kahlo que va deixar descendència.A més, Frida va tenir tres germanes grans per part del pare: Luisa (nascuda el 1894), Maria (nascuda el 1896 i morta als pocs dies de néixer) i Margarita, totes filles del primer matrimoni del seu pare amb María Cardeña Espino (anomenada també Sardenya en algunes fonts), morta en el part de la Margarida a 1898.
No obstant això, d'acord amb l'estudi de Gaby Franger i Rainer Huhle,Franger, Gaby y Huhle, Rainer, Fridas Vater: Der Fotograf Guillermo Kahlo,(2005) (en alemany) formava part de la llegenda, instigada per la mateixa Frida, que Guillermo Kahlo tingués arrels hongareses o jueves. Aquests autors sostenen que, probablement, el fotògraf va néixer a Pforzheim, una petita ciutat de l'estat de Baden-Württemberg i que els seus avis i la resta d'avantpassats van pertànyer a la burgesia local i eren de religió luterana. (en castellà) La seva mare, Matilde, va néixer a Ciutat de Mèxic, filla d'Antonio Calderón, fotògraf d'origen indi nascut a Morelia, i d'Isabel González i González, procedent d'una família d'un general espanyol.
Infància La seva vida va estar marcada des del seu inici pel patiment físic i les malalties que va patir relacionades amb la poliomielitis, tot i que alguns autors afirmen que va néixer amb una anomalia congènita, l'espina bífida. (en anglès) Aquesta primera malaltia la va obligar a romandre nou mesos en un llit i li va deixar una seqüela permanent: la cama dreta molt més prima que l'esquerra, per la qual cosa alguns l'anomenaven «Frida, la coixa».Durant la seva joventut, va intentar ocultar aquest problema amb pantalons i, posteriorment, amb faldilles llargues. En aquesta primera època, va ser el seu pare qui es va ocupar especialment d'ella, ajudant-la en els seus exercicis terapèutics poc ortodoxos en la societat mexicana de l'època, futbol i boxa. Frida sempre va tenir un gran amor i admiració cap al seu pare. El 1951, va realitzar "Retrat del meu pare", representant-lo amb el seu instrument de treball, una gran càmera, posant a la part inferior del retrat una banderola i amb la inscripció: «Vaig pintar el meu pare Wilhelm Kahlo, d'origen hongarès-alemany, artista fotògraf de professió, de caràcter generós, intel·ligent i fi, valent perquè va patir epilèpsia durant seixanta anys sense deixar mai de treballar, i va lluitar contra Hitler. Amb adoració, la seva filla Frida Kahlo».Kettenmann, Andrea (1999) pàg.10-11 Des de petita, es va mostrar com una ànima rebel i amb ganes de provocar; presentant-se, per exemple, en algunes reunions familiars vestida amb roba d'home. Segons paraules de la mateixa artista: «Les meves joguines van ser les d'un noi: patins i bicicletes.»
No obstant això, l'evident limitació motriu, així com les constants operacions quirúrgiques i tractaments mèdics van fer que Frida es desenvolupés de manera diferent i amb freqüència es veiés impedida de participar en activitats amb altres nens. Diversos dels quadres que després va pintar durant la seva vida adulta reflecteixen la temàtica de la solitud de la seva infància. Un exemple que se cita amb freqüència és l'obra de 1938 "Quatre habitants de Ciutat de Mèxic" un oli sobre metall de 32,4 x 47,6, que mostra una nena petita sentada sobre una superfície amb altura i vestida de tehuana. La nena sembla abandonada i trista, xuclant-se el dit amb desolació. Un altre quadre d'aquest mateix any és "Nena amb màscara de mort o Ella juga sola ", que Frida va pintar en dues versions, mostra a una petita nena d'uns quatre anys amb una màscara de calavera. Si bé es tracta aquí del Dia dels Morts, una celebració que a Mèxic té un caràcter de festa popular, també s'ha comentat el sentiment de soledat que tot i això transmet la petita d'aquest quadre, que se suposa que representa la pròpia Frida.
Joventut L'any 1922, va entrar a la Escuela Nacional Preparatoria de Mèxic DF, la més prestigiosa institució educativa del país, que per primera vegada admetia noies com a alumnes. Allà, les seves trapelleries la van convertir en «líder» d'un grup majoritàriament format per nois rebels anomenat «Los Cachuchas», amb els quals va realitzar innombrables malifetes a l'escola. Va ser precisament en aquesta escola on va entrar en contacte amb el seu futur marit, el conegut muralista mexicà Diego Rivera, a qui li havien encarregat pintar un mural a l'amfiteatre Bolívar de l'escola.
Frida va realitzar dos retrats sobre el seu arbre genealògic, l'un el 1936 titulat Els meus avis, els meus pares i jo, en què es va representar com una nena d'uns tres anys al pati de la casa familiar que sostenia una cinta vermella que simbolitzava la sang de la seva família. Aquesta cinta arribava fins als seus avis, els busts dels quals reposaven sobre núvols i envoltava els seus pares, que els va representar com a la fotografia de noces del 1898. Va copiar fil per randa els vestits dels nuvis; sobre el vestit de la seva mare va pintar un fetus encara unit a ella amb el cordó umbilical i, amb to burlesc, va col·locar sota aquest retrat de la seva mare un espermatozoide penetrant dintre d'un òvul. Continuant amb la simbologia, molt a prop es troba una flor en forma de U damunt un cactus rebent el pol·len de la fecundació. Al fons, s'hi pot veure dos paisatges diferents: al de sota, hi ha els avis materns amb muntanyes, mentre que els avis paterns estan simbolitzats per l'oceà.
Va fer-ne una segona versió el 1950, amb el títol de Retrat de la família de Frida. En aquesta pintura, a més dels quatre avis i dels seus pares, hi va fer aparèixer les seves germanes, Matilde i Adriana, en un costat de Frida, mentre que, a l'altre, hi va pintar Cristina entre els seus fills Isolda i Antonio.Kettenmann, Andrea (1999) pàg.8
Un tràgic accident El 17 de setembre del 1925 un accident amb autobús la va deixar amb lesions permanents. Li va quedar la columna vertebral fracturada -gairebé trencada- i es va fracturar diverses costelles, el coll, la pelvis i una cama per onze llocs diferents. El seu múscul es va desfer i un passamà li va travessar el ventre, introduint-se-li pel costat esquerre. Es va haver de sotmetre a trenta-dues operacions quirúrgiques durant tota la seva vida, i va haver d'usar cotilles de diferents tipus, així com diversos mecanismes d'«estirament». Aquest tràgic accident va marcar-li la vida: «Va ser un xoc estrany: no va ser violent, sinó sord, lent i va sacsejar tothom. Però a mi molt més», va escriure Frida sobre el tema.
L'avorriment que li provocava la seva postració la va dur a pintar. El 1926, encara en la seva convalescència, va pintar el primer autoretrat d'una llarga sèrie, en la qual va expressar els esdeveniments de la seva vida i les seves reaccions emocionals respecte a aquests, dedicat al seu xicot Alejandro Gómez Arias, amb qui anava quan va patir l'accident. Així doncs, moltes de les seves creacions eren autoretrats perquè, tal com ella afirmava, «Jo pinto la meva pròpia realitat. L'únic és que pinto perquè ho necessito, i pinto el que se m'ocorre, sense més consideracions».
De l'accident del 1926, en va fer un petit esbós amb llapis anomenat Accident, dibuixant sense cap perspectiva a la part superior el moment del xoc entre l'autobús i el tramvia, amb els ferits a terra i ella en primer terme tota embenada sobre una llitera, mirant el seu autoretrat. Només va fer aquest dibuix sobre l'accident que tant va canviar la seva vida. Molts anys més tard, el 1943, va trobar un exvot amb una situació similar a la que ella havia patit i el va manipular una mica per convertir-lo en el seu propi accident, afegint-hi els rètols de l'autobús, posant les seves celles característiques a la víctima i afegint-hi la inscripció: «Els esposos Guillermo Kahlo i Matilde C. de Kalho donen les gràcies a la Verge dels Dolors per haver salvat la seva nena Frida de l'accident succeït el 1925 a la cantonada de Cuahutemozin i Calzada de Tlalpan», com si realment hagués estat un exvot dels seus pares.Kettenmann, Andrea (1999) pàg.17
Un accident anomenat Diego miniatura|Frida Kahlo amb el seu marit, Diego Rivera La majoria de les seves pintures les va fer estirada al seu llit i al bany. No obstant això, la seva gran força i energia per a viure li van permetre una important recuperació. Després d'aquesta recuperació, que li va retornar la capacitat de caminar, una amiga íntima la va introduir als ambients artístics de Mèxic on es trobaven, entre d'altres, la coneguda fotògrafa, artista i comunista Tina Modotti i Diego Rivera. Frida admirava Rivera i li va ensenyar obres seves per saber-ne la seva opinió, i aquest va quedar impressionat per aquests treballs, i hi comentà més tard: