El Volga (; , Ídel) és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.
Neix en un petit llac entre els turons Valdai a 228 m d'altura, entre Moscou i Sant Petersburg, i desemboca a la mar Càspia formant un ampli delta. És navegable gairebé tot gràcies a les obres dutes a terme, especialment durant la segona meitat del .
Antigament s'anomenava Rha i com a tal apareix recollit a les obres de Ptolemeu. Aquest nom pervivia entre alguns pobles fins al , quan es va adoptar la denominació actual. Després de la Segona Guerra Mundial la vall del Volga concentra una part important de l'activitat industrial de Rússia.
miniatura|El Volga gelat al seu pas per la ciutat de Tver.
miniatura|Monestir Nilov a l'illa Stolbnyi del llac Seliguer, un llac que travessa el riu Volga
miniatura|El riu Volga a Uglich.
miniatura|El riu Volga gelat, al nord de Iaroslavl.
miniatura|El riu Volga a Iaroslavl
miniatura|La confluència del riu Volga amb el riu Okà, a Nijni Nóvgorod
miniatura|El riu Volga a Nijni Nóvgorod.
miniatura|Un remolcador i la seva Gabarra es creuen amb un vaixell de passatgers a prop de Nijni Nóvgorod.
miniatura|La ribera dreta del Volga és sovint escarpada: aquí, a prop de la confluència amb el riu Kama
miniatura|El riu Volga a Uliánovsk
miniatura|El riu Volga a prop de la seva desembocadura.
Curs superior del Volga El Volga neix al planell de Valdai, a 228 m sobre el nivell del mar, a prop de la localitat de Volga-Verchov'e, a la part occidental de l'óblast de Tver, en un lloc a uns 300 km al nord-oest de Moscou i a uns 320 km al sud-est de Sant Petersburg. En el primer tram té el nom de Seližarovka i és un curt curs d'aigua de 36 km que desguassa primer en el llac Sterj (18 km²) i després en el llac Seliguer (que té una superfície de 212 km² i està a una cota de 205 m). El Volga es dirigeix primer en direcció sud-est, travessant la regió de Valdái fins a arribar a la localitat de Rjev (63.729 hab. El 2002Llevat que es digui expressament, totes les poblacions de les diferents localitats que se citen en aquest article es refereixen al cens de 2002.), passada la qual vira cap al nord-est i a partir de la que poden navegar pel riu petites embarcacions de transport de mercaderies. El riu, després d'una mica més de 100 km, arriba Tver (l'antiga Kalinine, fundada el 1135, amb 408.903 hab.), La capital de l'Oblast localitzada a la carretera que uneix Moscou amb Sant Petersburg.
El Volga descriu una nova corba i vira cap al sud-oest, discorrent pel primer dels molts trams en què les seves aigües estaran embassades, aquesta vegada per la presa d'Ivànkovo, on rep per la dreta el riu Xoxa. Gira després cap a l'Oest, i s'endinsa en l'embassament de Dubna, construït per proveir Moscou (és el tram més pròxim a la capital, a penes 100 km). En aquest embassament rep al riu Dubna, i, molt a prop de la presa, connecta amb el canal de Moscou, un canal artificial de 128 km construït el 1932 que uneix el riu Volga amb el riu Moskvà. Deixada enrere la presa, el Volga banya la localitat de Dubna (60.951 hab.), I després vira cap al nord-est, en un tram en què travessa la ciutat de Kimry (58.500 hab.) I segueix per l'embassament de la presa de Uglich, un nou tram en el que rep els seus primers afluents d'importància, els rius Medveditsa i Nerl. Segueix el riu en direcció cada vegada més Nord, franquejant el límit amb l'óblast de Iaroslavl, travessant la ciutat de Uglich (38.900 hab.) I arribant fins al gran llac de la presa de Ríbinsk (que amb 4.580 km², és coneguda com el mar de Ríbinsk, i que està a una cota de 102 m). És la més antiga de les preses construïdes al riu (1935-41) i també el punt més septentrional pel qual discorre el Volga. En aquest llac desemboquen dos importants afluents, el riu Mologa (456 km) i el riu Cheksna. També hi enllaça la via navegable Volga-Bàltic, que travessant el llac Onega i el llac Làdoga, connecta amb el golf de Finlàndia i, a través del canal Mar blanca-Bàltic, la Mar Blanca.
El Volga surt del llac pel mateix costat meridional pel que entra, emprenent direcció Sud-est. Als peus de la presa hi ha la ciutat industrial de Ríbinsk (222.653 hab., Anteriorment rebatejada com Andropov) que és el gran port de transbordament del curs superior del Volga. Segueix el riu cap al sud-est i arriba a Iaroslavl (613.088 hab.), Una de les més antigues ciutats de la Rússia central, fundada al . El riu s'encamina cada cop més en direcció Est, traspassant el límit amb l'óblast de Kostromà. A uns 70 km aigües avall de Iaroslavl hi ha la ciutat de Kostromà (278.750 hab.), Localitzada al poc de la confluència amb el riu Kostroma, una altra antiga ciutat (fundada el 1152). A partir d'aquí, el Volga es va convertint cada vegada més en un riu de plana, ample i de discórrer lent. Travessa aviat l'óblast de Kostromà per la seva banda meridional i es interna en l'óblast d'Ivànovo, que creua per la seva part nord-oriental. A la part nord de l'embassament desguassen als rius Nemda i Unzha (426 km). Seguint el gran embassament aigües avall en direcció sud, s'entra en l'óblast de Nijni Nóvgorod, i rep per l'esquerra al riu Uzola. El Volga deixa enrere la presa i és a la riba dreta la ciutat de Nijni Nóvgorod (1.311.252 hab.), En la confluència amb un dels seus afluents més importants, el riu Okà (1.500 km). Aquest és el punt en què tradicionalment s'ha considerat que acaba el curs alt del Volga. A l'altra banda del riu, al marge esquerre, davant, es localitza la ciutat industrial de Bor (61.525 hab.).
Curs mitjà del Volga El curs mitjà del Volga discorre en direcció est-sud-est, creuant la part central de la Rússia europea, i es comença a observar ja la dissimetria, de les seves riberes, que es manifesta més clarament en el curs baix, amb la riba dreta més alta i escarpada, a causa de la presència dels contraforts de les altures del Volga, en contraposició a una riba esquerra més baixa. En sortir de Nijni Nóvgorod, el riu vira en direcció est, passant front a Kstovo i rebent per l'esquerra al riu Kerzhenets. Arriba més avall a un altre llarg embassament, el de Cheboksary, de més de 130 km, del qual una part està en l'óblast de Nijni Nóvgorod, la part central a la república de Mari El (en la que rep per l'esquerra dels rius Vetluga i Rutka) i la part final a la república de Txuvàixia, on està també la presa, construïda en la dècada dels 1980 (i per a la qual van haver de ser reallotjades unes 20.000 persones). Aigües avall de la presa hi ha les ciutats de Txeboksari (440.621 hab.) I Novotxeboksarsk (125.857 hab.). Després el Volga forma durant un tram el límit natural entre les repúbliques de Txuvàixia i Mari-El, un tros en el qual rep per l'esquerra dels rius Bolshaya Kokshaga, Malaya Kokshaga i Ilet, i per la dreta al Tsivil i en el qual, també en el marge esquerre, hi ha la localitat de Voljsk (58.987 hab.). A continuació el riu s'interna, encara en direcció Est, a la república de Tartaristan, banyant primer la ciutat de Zelenodolsk (100.139 hab.) I després Kazan (1.105.289 hab.), la capital de la república, ambdues al marge esquerre.
Passada Kazan, el riu (ja en un altre tram embassat) vira cap al Sud. La ciutat és al principi d'un altre llarg embassament, l'embassament de Kouïbychev, amb 550 km de longitud, creat per la presa de Samara, que amb els seus 6.450 km² de superfície, és el llac artificial de retenció més gran d'Europa. El riu Kama (1.850 km), el principal dels afluents del Volga, s'incorpora per l'esquerra desaiguant en aquest gran llac artificial, en un punt que ha estat considerat de forma habitual de l'inici del curs baix del Volga, encara que ara, amb l'embassament, ha perdut part de la seva rellevància geogràfica.
Curs inferior del Volga L'embassament s'interna en direcció sud en l'óblast d'Uliànovsk, una província que travessa en la seva part oriental i en la que és a la riba dreta la capital, Uliànovsk (antigament Simbirsk, amb 635.947 hab.). Més al sud, el llac s'endinsa en l'óblast de Samara i després forma una corba gairebé tancada en la qual hi ha, a la riba esquerra, les ciutats de Togliatti (702.879 hab.) I Samara (abans Kouïbychev, a la confluència amb el riu Samara, que compta amb 1.157.880 hab.) i Novokuybyshevsk (112.973 hab.) on desemboca el riu Chapayevka; i, en el marge dret, al final de la corba, la ciutat de Syzran (188.107 hab). Passada Samara comença aviat la cua d'una altra llarg embassament, l'embassament de Saràtov (1.831 km²), 357 km aigües avall.
Sempre en direcció sud, l'embassament s'endinsa en l'óblast de Saràtov, i després de passar la resclosa, al peu, al seu marge esquerre, el riu banya la ciutat industrial de Balakovo (200.470 hab.). Al cap de poc, també per l'esquerra, el Volga rep les aigües del riu Irgiz, en un dels pocs trams intacte de l'antic curs, i en el que a la riba esquerra hi ha la ciutat de Volsk (71.124 hab.). Les formes característiques del paisatge, constituït per prats i turons a l'oest i per una vora plana a l'est, són encara perceptibles entre Kazan i Volgograd, encara que els llacs dels embassaments van submergir les antigues ribes.
El Volga gira cap al sud-oest, i passa per la marge esquerra de la petita ciutat de Marks (32.849 hab.), i després per la d'Engels (200.800 hab.). Enfront d'aquesta última, a l'altra riba, hi ha la ciutat de Saràtov (873.055 hab.), important centre universitari. A partir de Marks, comença ja la cua d'un altre llarg embassament, el de la presa de Volgograd (3.117 km²), amb una longitud d'uns 540 km. La regió per la qual discorre el riu comença a fer-se cada cop més desèrtica. L'embassament segueix gairebé en direcció sud, i s'endinsa en l'óblast de Volgograd i al cap de poc banya la ciutat de Kamychine (127.891 hab.), a la riba esquerra del llac. Més avall de la presa, hi ha les ciutats de Voljski (313.169 hab.), A l'esquerra, i 80 km aigües avall, a la dreta, Volgograd (abans Zarizyn, després Stalingrado, amb 1.011 417 hab.). Prop de Svetly suport, comença el canal Volga-Don, inaugurat el 1952 i que, després de 101 km, permet assolir el mar Negre.
El Volga descriu una corba en direcció sud-oest i emprèn el seu llarg tram final. Al cap de poc s'interna en l'últim dels Oblast pels que discorre: l'óblast d'Astracan, i al poc, es deriva un braç, el riu Akhtouba, que seguirà el seu propi curs paral·lel al curs principal pel costat esquerre fins a desaiguar al mar Caspi. En aquest tram, en el curs del Volga, hi ha la localitat de Akhtubinsk (45.542 hab.), A la riba esquerra, i al final del tram, al marge dret, al principi del delta format pel riu, hi ha l'últim dels centres urbans d'importància que banya el riu, Astracan. Una part del delta està protegit, ja que la regió és un lloc de trànsit per a les aus migratòries. El riu Volga, els seus braços més importants, el Bakhtemir i el Tàbola, i també el braç Akhtouba, més a l'est, desemboquen tots en el mar Caspi, el llac més gran del món.
Hidrologia El Volga és alimentat en un 60% per aigües procedents de la fusió de les neus, un 30% per aigües subterrànies i un 10% per l'aigua de pluja. El Volga posseeix un règim poc regular, ja que la meitat de l'aigua que anualment porta el riu ho fa en un període de només sis setmanes: de finals d'abril a principis de juny, en el moment del desgel, que comença a la part sud de la conca, per propagar-se ràpidament a continuació cap al Nord. El nivell (alçada d'aigua) del riu està sotmès a importants fluctuacions anuals: arriba als 11 m a Tver; als 16 m abans del punt de confluència amb el riu Kama, i els 3 m a la desembocadura, a Astracan. Tanmateix, la construcció d'embassaments en el seu curs i en el dels seus afluents ha permès reduir considerablement aquestes fluctuacions.