El 10 de març és el seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el setantè en els anys de traspàs. Queden 296 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 988 - (aquest o algun altre dia del mes de març) Principat de Catalunya: Borrell II no renova el jurament de fidelitat al rei de França: esdevé, de facto, comte independent i comença a encunyar moneda pròpia; aquesta independència la confirmarà legalment el tractat de Corbeil de 1258). 1405: després de visitar a l'antipapa Benet XIII a Avinyó, Martí l'Humà, Rei d'Aragó, arriba a Barcelona. 1409: una butlla papal de Benet XIII converteix el monestir de Montserrat de priorat en abadia. 1885: es lliura al rei Alfons XII el Memorial de Greuges, document on consten reivindicacions polítiques i econòmiques vers el tracte rebut a Catalunya per part d'Espanya. 1900: Es comença a publicar La Ilustració Llevantina, una revista artísticoliterària de Catalunya, València, Mallorca i el Rosselló. 1908: S'inauguren les obres d'obertura de la Via Laietana de Barcelona (la Reforma, popularment). 1921: Comença la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit al Saló de Cent de Barcelona, organitzada per la Societat de Nacions. 1923: El dirigent de CNT Salvador Seguí i Rubinat és assassinat a trets al carrer de la Cadena per pistolers del Sindicat Lliure. 1995: Es reinaugura a Tarragona el Teatre Metropol, edifici modernista de 1908, de Josep Maria Jujol, la restauració del qual fou guardonada amb el premi FAD d'Arquitectura 1996. 1996: L'Assemblea d'Okupes de Barcelona ocupa l'antic Cinema Princesa, ubicat a la Via Laietana. 2012: Se celebra l'assemblea constituent de l'ANC al Palau Sant Jordi de Barcelona.
Resta del món 241 aC, mar Tirrena, prop de les illes Eguses: els romans hi derroten la marina cartaginesa en la batalla d'Egusa, amb la qual acaba la Primera Guerra Púnica. 1126: Alfons VII entra en Lleó i es proclama rei de Castella i Lleó. 1526: L'Emperador Carles V es casa en Sevilla amb la seva cosina, la infanta Isabel de Portugal i d'Aragó. 1535: Es descobreixen casualment les illes Galápagos, quan el religiós dominic Fra Tomás de Berlanga es dirigia al Perú. 1814: Napoleó Bonaparte és derrotat en la batalla de Laon a França. 1814: Ferran VII torna a Espanya i abolís la Constitució Espanyola de 1812 1820: Inici del Trienni Liberal. Ferran VII jura la Constitució Espanyola de 1812. 1840, Nàpols: s'hi estrenà La vestale, de Saverio Mercadante, amb llibret de Salvadore Cammarano, al Teatro San Carlo. 1848: el Tractat de Guadalupe-Hidalgo és ratificat pel senat dels Estats Units, posant fi a la guerra amb Mèxic. 1862: França i el Regne Unit reconeixen la independència de Zanzíbar. 1876: Alexander Graham Bell realitza amb èxit la seva primera prova de telèfon. 1945: l'aviació nord-americana bombardeja Tòquio, matant 100.000 persones. 1959, Tibet: després de 10 anys d'ocupació xinesa hi comença una revolta que costarà la vida a centenars de milers de ciutadans i que portarà a l'exili el dalai-lama Tenzin Gyatso. 1969, Nova York: es comença a distribuir la novel·la The Godfather de Mario Puzo, publicada per G. P. Putnam's Sons. 1977, Ithaca (Nova York), EUA: un equip d'astrònoms de la Universitat Cornell, encapçalats per James L. Elliot, confirmen l'existència dels anells d'Urà. 1990, Haití, Prosper Avril és enderrocat per un cop d'estat. 1991: les tropes nord-americana abandonen el Golf Pèrsic en finalitzar la Guerra del Golf. 2001, Europa: Es funda la Free Software Foundation Europe, una organització no governamental i sense ànim de lucre, que treballa en tots els aspectes relacionats amb el programari lliure, especialment el projecte GNU, a Europa.
Naixements Països Catalans 1452 - Sos, Regne d'Aragó: Ferran el Catòlic, rei de la Corona d'Aragó. 1854 - Pollença, Mallorca: Miquel Costa i Llobera, poeta mallorquí (m. 1922). 1858 - Sabadell, Vallès: Josep Mir i Marcet, metge i regidor de Sabadell. 1878 - València: Amelia Cuñat i Monleón, dibuixant, ceramista i col·leccionista de ceràmica valenciana (m. 1946). 1906 - Torregrossa, Pla d'Urgell: Miquel Badia i Capell, polític català. 1908 - Ossera: Sofia Montaner i Arnau, trementinaire catalana, la darrera que va exercir aquest ofici (m. 1996). 1912 - Reus: Josefina Oliva Teixell, geògrafa, arqueòloga i historiadora catalana, exiliada i nacionalitzada a Mèxic (m. 2007). 1933 - Tortosa: Zoraida Burgos i Matheu, escriptora i bibliotecària catalana. 1960 - Artesa de Segre: Àngels Ponsa i Roca, professora i política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya. 1968 - el Grau de Gandia: Maria Josep Escrivà i Vidal, poeta i narradora valenciana. 1978 - Barcelona: Marta Torné i Gràcia, actriu i presentadora de televisió. 1980 - Barcelona: Núria Gago Roca, actriu i escriptora catalana en castellà.
Resta del món 1415, Moscou, Gran Ducat de Moscou: Basili II, Gran Príncep de Moscou de 1425 a 1462 (m. 1462). 1760, Madrid: Leandro Fernández de Moratín, poeta i dramaturg espanyol. 1749, Ceneda, Itàlia: Lorenzo da Ponte, poeta i llibretista italià (m. 1838) 1776, Hannover, Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz, reina de Prússia (m. 1810). 1787, Granada: Francisco Martínez de la Rosa, poeta, polític i dramaturg espanyol i president del consell de Ministres d'Espanya. 1844, Pamplona, Navarra: Pablo Sarasate, violinista i compositor navarrès.(m. 1908). Londres: Marie Spartali Stillman, pintora prerafelita britànica, per a molts la millor artista d'aquest moviment (m. 1927). 1847, Liverpool: Katherine Sheppard, política feminista i sugragista neozelandesa (m. 1934). 1861, First Nation (Canada): Pauline Johnson, també coneguda com a Tekahionwake escriptora iroquesa. Era filla del cabdill mohawk Teyonnhehkewea i d'una anglesa. (m. 1913). 1865, Pequín (Xina): Tang Sitong, filòsof i polític xinès (m. 1898). 1867, Lió, França: Hector Guimard, arquitecte i decorador, principal de l'Art Nouveau a França (m. 1942). 1876, Cambridge, Massachusetts: Anna Hyatt Huntington, escultora nord-americana i mecenes de les arts (m. 1973). 1885, Sant Petersburg, Rússia: Tamara Karsàvina, ballarina russa (m. 1978). 1888, Dublín, Irlanda: Barry Fitzgerald, actor irlandès.(m. 1961). 1892: Towanda, Pennsilvània (Estats Units): Gregory La Cava, director de cinema estatunidenc (m. 1952). Le Havre, França: Arthur Honegger, compositor franco-suís (m. 1955). Werneth, Oldham, Gran Manchester: Eva Turner, soprano anglesa (m. 1990). 1920, Ville-d'Avray, Hauts-de-Seine, França: Boris Vian, músic i escriptor francès. (m. 1959). 1923, Merriman, Nebraska, (EUA): Val Logsdon Fitch, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1980 1924, Leeds, Yorkshire, Anglaterra: Angela Morley, compositora i directora d'orquestra anglesa (m. 2009). 1928, Campo de Criptana: Sara Montiel, vedet, cantant de cuplets i actriu (m. 2013). 1934, Bombai: Bhupen Khakhar, artista indi. 1935, Saragossa, Aragó: José Antonio Labordeta, escriptor i cantautor aragonès (m. 2010) 1936, Montevideo: Alfredo Zitarrosa, cantant, compositor, poeta, escriptor i periodista uruguaià (m. 1989). Valais, Suïssa: Joseph Blatter, president de la FIFA. 1938, Varsòvia: Anna Wierzbicka, lingüista especialitzada en semàntica i lingüística comparada. 1940, Estats Units: Chuck Norris, karateka i actor de cinema (m. 2026). 1947, Port Alberni, Colúmbia Britànica: Kim Campbell, política canadenca, ha estat Primera Ministra del Canadà. 1958, Meadville, Pennsilvània, Estats Units: Sharon Stone, actriu, model, i productora estatunidenca. 1974, Santiago de Xile: Cristián de la Fuente, actor xilè. 1981: Camerun: Samuel Eto'o, futbolista. Karditsa, Grècia: Efthimis Kulukheris, futbolista grec. 1997, Cehegín: Ana Carrasco Gabarrón, pilot de motociclisme espanyola. 2001, Hammond, Louisiana: Alyssa Carson, astronauta i conferenciant estatunidenca.
Necrològiques Països Catalans 1820 - Barcelona: Joan Antoni Desvalls, hisendat i científic català. 1908 - Barcelona: Antoni Aulèstia Pijoan escriptor i historiador català.(n. 1849) 1923 - Barcelona: Salvador Seguí, el Noi del Sucre, sindicalista català, en ser assassinat (n. 1886). 1977 - Sabadell (Vallès Occidental): Josep Rosell i Casablancas, escriptor i amant de l'esport de Sabadell. 1981 - Moscou: Mariana Gonxarov, il·lustradora i dissenyadora russa establerta a Barcelona als anys vint (n. 1904). 1987 - Castelló de la Plana, Plana Alta: Àngel Sánchez Gozalbo, escriptor valencià (n. 1894). 1995 - Barcelona: Ovidi Montllor, actor i cantant alcoià (n. 1942).
Resta del món 1766 - Nova York: Jane Colden, primera científica botànica americana (n. 1724). 1832 - Evesham, Worcestershire, Regne Unit: Muzio Clementi, compositor, intèrpret virtuós d'instruments de tecla, professor, editor musical i constructor de pianos d'origen italià establert a Anglaterra (n. 1752). 1859 - Viena: Pauline Schöller, soprano austríaca (m. 1941). 1872 - Pisa, Regne d'Itàlia: Giuseppe Mazzini, polític, periodista i patriota italià (n. 1805). 1913 - Auburn, Nova York (EUA): Harriet Tubman, abolicionista afroamericana, que lluità per la llibertat i els drets de les dones, i contra l'esclavitud i el racisme. 1940 - Moscou, URSS: Mikhaïl Bulgàkov, escriptor (n. 1891). 1944 - Hilterfingen (Països Baixos): Marie Wuytiers, pintora i dibuixant holandesa (n. 1865). 1962 - Madrid, Espanya: Joan March, contrabandista i financer mallorquí (n. 1880). 1966 - Amersfoort, Utrecht (Països Baixos): Frits Zernike, físic neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1953 (n. 1888). 1985 - Moscou, URSS: Konstantín Txernenko, polític soviètic, màxim dirigent de l'URSS entre 1984 i 1985. 1986 - Torrance, Califòrnia, Estats Units: Ray Milland, actor, director de cinema i productor britànic (n. 1905). 1988 - Oxford, Anglaterra: Andy Gibb, cantant i compositor de música Pop (n. 1958). 1998 - Los Angeles, Califòrnia: Lloyd Bridges, actor (n. 1913). 2012 - París, França: Moebius, dibuixant de còmics i il·lustrador francès (n. 1938). Atenes: Domna Samiou, cantant i investigadora de la música popular grega (n. 1928). 2016 - Londresː Anita Brookner, premiada novel·lista i historiadora de l'art anglesa (n. 1928). 2017, Londres, Anglaterra: John Surtees va ser un pilot anglès que va arribar a disputar curses de Fórmula 1 i del Campionat Mundial de motociclisme. 2021: Nairobi, Kenya: Ali Mahdi Muhammad, expresident de Somàlia. Moscou, Rússia: Liudmila Liàdova, compositora, pianista i cantant russa. Bissau, Guinea-Bissau: Manuel Saturnino, exprimer ministre de Guinea-Bissau.
Festes i commemoracions Santoral Sant Simplici I, papa; Sant Codrat de Corint, metge màrtir; Sant Macari I de Jerusalem, bisbe de Jerusalem; beata Marie-Eugénie Milleret de Brou, fundadora de les Germanetes de l'Assumpció; serventa de Déu Maria Gay i Tibau, fundadora de les Religioses de Sant Josep de Girona. En el luteranisme i anglicanisme: Harriet Tubman i Sojourner Truth, renovadores de la societat.
Referències
10