fou un dibuixant, esgrafiador i escultor, conegut com a Ferdinandus Serra. Format a l'acadèmia Les Arts amb Antoni Gelabert i Alart. Reconstruí models escultòrics de la Cases dels Canonges de Barcelona i restaurà els importants esgrafiats de la Casa dels Velers de Barcelona (1929-33). Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) treballà a Martorell, on es tractà amb Francesc Pujols. Confegí i restaurà nombrosos esgrafiats i rellotges de sol arreu de Catalunya: en sobresurten les obres pròpies a Piera (can Sastre, 1941), Martorell (casa de la vila), Vilanova i la Geltrú (can Salvador), Barcelona (interior de la casa Cambó), Valls (jutjat), etc. També conreà el fresc. El seu estil participa indiscutiblement del Noucentisme i es basa en la tradició catalana de l'esgrafiat setcentista.
Biografia Ferran Serra i Sala (Barcelona 1905-1988), conegut amb el nom artístic de Ferdinandus, és considerat el millor esgrafiador català del . A més fou dibuixant, pintor, escultor i també conreà el fresc. El seu estil participa indiscutiblement del Noucentisme i es basa en la tradició catalana de l'esgrafiat setcentista. Els seus rellotges de sol estan acuradament calculats gnomònicament, així que podem afegir a la llista d'oficis que també fou un brillant quadranter.
Es va formar a l'acadèmia Les Arts de Barcelona amb Antoni Gelabert i Alart (1879-1930) i va completar els seus estudis amb una estada a Itàlia que l'influí profundament. Escollí el nom llatí de Ferdinandus per signar algunes de les seves obres a la manera dels artistes del Renaixement italià que va tenir ocasió d'estudiar en el seu propi ambient. Tenia el taller i vivia humilment al carrer Llibreteria número 5, 5è, 2a, al nucli antic de Barcelona, darrere de la Catedral. La major part de la seva feina l'havia de fer enfilat en les bastides i a la intempèrie, però quan preparava els materials i els projectes o quan es dedicava al dibuix, la pintura o l'escultura, el silenci del seu estudi es veia acompanyat per les campanades del rellotge de la veïna Catedral.
Els seus resultats acadèmics i els seus primers treballs devien haver estat molt brillants quan al voltant dels seus 23 anys, el 1928, se li encarrega fer uns grans esgrafiats per la façana de les Cases dels Canonges del carrer de la Pietat de Barcelona a l'estil dels que es feien al . Poc temps després es posa a les seves mans la restauració dels esgrafiats més emblemàtics de Barcelona. De fet, sempre que s'esmenta en Ferran Serra es destaca la restauració que feu dels importants esgrafiats del de la Casa dels Velers de Barcelona i ell mateix confessava en plena maduresa que era l'obra de la qual se sentia més satisfet. També coneguda com la casa de la Seda, és un edifici que va ser construït entre 1758 i 1763 com a seu del gremi de teixidors de veles i que té façanes a la Via Laietana i al carrer de Sant Pere més alt. La façana posterior que actualment dona a la placeta de Sant Francesc, havia estat una paret mitgera i, coincidint amb la remodelació de l'edifici que dirigí l'arquitecte Jeroni Martorell entre 1928 i 1933, en Ferran Serra hi va afegir uns altres esgrafiats seguint l'estil dels antics del mateix edifici.
Aquella obra el va marcar de per vida, li va obrir una àmplia perspectiva professional i li va permetre, seguint les directrius dels millors arquitectes, dignificar l'esgrafiat entre nosaltres i encomanar el gust per aquesta tècnica per tot Catalunya, especialment a les cases de ciutats i pobles i a les masies on, a més, va renovar l'interès pels rellotges de sol. Es poden trobar obres seves a Barcelona, Cabrera d'Anoia, Castellolí, Esparreguera, Flaçà, Hostalets de Pierola, Lleida, Manlleu, Masquefa, Olot, Piera, Reus, Sabadell, Sant Cugat, Sant Feliu del Llobregat, Sant Joan de les Abadesses, Talamanca, Terrassa, Tremp, etc.
Cap a l'any 1933, recentment acabada l'obra de la Casa dels Velers, el trobem treballant a Hostalets de Pierola, a la façana de Cal Xic Carboner o Cal Carboner, al carrer de l'Església 12. Una casa de la primera meitat del , on l'hereu de la finca, en Casimir Orriols a principis del marxà a fer "les Amèriques" i en tornar ric cap als anys 1920, va col·laborar entusiastament en la construcció del Casal Català, i cap als anys 1930 va encarregar la decoració de casa seva al millor esgrafiador del país. Serra també va esgrafiar la façana de la Casa Cucurell, situada al carrer Isidre Vallès, que havia estat edificada l'any 1926. A la façana destaca el magnífic ràfec de fusta i el sòcol de pedra amb elements de terra cuita.
Del mateix any 1933 és un dels dos rellotges de sol de Cal Pepus de la Llorença de Piera, un edifici d'estil noucentista construït aquell any en substitució d'un edifici més antic del qual es va conservar el portal on consta la data de 1819. La casa, que fa cantonada, pertanyia en aquell moment a l'eminent veterinari i bacteriòleg Josep Vidal i Munné. La façana només està decorada amb dos grans rellotges de sol esgrafiats. El primer orientat a sud-est i emmarcat amb un cercle amb les figures del zodíac, mostra el següent lema: «Que les hores que et marqui de ta vida, ¡oh vianant!, siguin de joia com rialla eixerida de bell infant.» També hi ha les inicials del propietari «JVM» i la data de 1933 (SCG0331).
L'altre és una mica posterior, d'orientació sud-oest i emmarcat per un rectangle, amb un sol enmig de núvols d'on surt el gnòmon i amb una banda amb el lema: «Si encara som al matí no cerquis l'hora aquí». A sota, les figures d'un noi oferint flors a una noia (SCG0332). Aquest dibuix, Ferdinandus el repetí exactament igual en el rellotge de sol de la Casa Argüelles de Castellterçol (SCG0210). A Piera també va treballar a les façanes de les cases dels senyors Víctor Riu i Martí Estany.
Vers l'any 1934 esgrafià la façana Cal Miquelet, Carrer Major 59 de Vallbona d'Anoia amb representacions geomètriques i florals i una única figura humana flanquejada per diverses orenetes que es veu situada a la primera planta entre els dos balcons.
L'inici de la Guerra Civil (1936-39) el va sorprendre a Òdena on estava treballant en aquells moments en la decoració de l'església però aquesta, com tantes altres en aquells convulsos dies, fou cremada i la seva feina inacabada fou destruïda totalment.
Durant la guerra va treballar a Martorell, on es va relacionar amb el filòsof i escriptor Francesc Pujols, impulsor de l'agrupació Les Arts i els Artistes. Serra va deixar a Martorell una àmplia producció en moltes façanes de la vila entre les quals es trobaven algunes propietats de Vicent Ros, cèlebre col·leccionista de ceràmica. En són exemple els esgrafiats del mateix Ajuntament, la Casa de la Vila, que feu el 1937 i que estan centrats per la figura de la deessa romana de la collita que descansa sobre una peanya amb els noms llatins de Martorell. A sota, una nimfa representant el riu Anoia i un faune representant el riu Llobregat es donen la mà i vessen les aigües junts sota el Pont del Diable. També hi ha referències al suposat origen del nom de Martorell amb els símbols locals, una mà i un martell i hi apareixen també les muntanyes de Montserrat.
Fins al 1937 la Casa de la Vila havia estat situada en un altre edifici de la plaça. Després del trasllat, l'antic Ajuntament va romandre desocupat, tot i que inicialment s'havia previst la instal·lació de la biblioteca municipal. Per aquest motiu Serra, que també esgrafià aquesta façana, va utilitzar elements decoratius relacionats amb el llibre i la impremta.
El mateix any de 1937 va tenir un joveníssim deixeble i aprenent de 13 anys, en Jaume Amat i Bargués (1924-2003), que seria el continuador de la seva obra a Martorell i rodalia i que al llarg de la seva vida professional ha deixat innombrables façanes esgrafiades i uns quants rellotges de sol.
Acabada la guerra i a la mateixa plaça de la Vila, el 1940 va fer els esgrafiats d'una entitat bancària on va representar una al·legoria del treball del camp i de la vida rural També va fer els esgrafiats de la casa Llopart, casal que conserva uns interessants finestrals, un de gòtic i l'altre renaixentista que durant el va ser propietat de Marià Llopart, coronel dels exèrcits reials i cavaller de Santiago. Posteriorment seria la casa de Vicenç Ros i Batllevell. El 1940 Serra va decorar la façana amb esgrafiats de temàtica pagesa, escenes de sega i un pica-moles.
Els anys 1942-45 va esgrafiar la casa del carrer Nou 78 amb una al·legoria de la vida camperola. La seva relació amb Martorell va perdurar a través de les dècades, el 1954 encara el trobem esgrafiant la façana de la Farmàcia Bujons, a la plaça de la Vila, on es pot veure un alambí d'alquimista, una mà de morter i diferents pots de fàrmacs.
El 1957 va esgrafiar la Casa Mestres al carrer del Torrent de Rosanes 1. És una gran casa d'estil modernista amb les façanes plenes d'esgrafiats entre els quals destaca el rellotge de sol flanquejat per dos angelets (SCG1719). A sota hi ha una figura estilitzada de la musa de l'art tocant una lira, i a cada banda unes llargues ornamentacions amb motius florals. També són decorats els ulls de bou. A la façana del carrer del Mur hi ha dos plafons ornamentals de gran format amb unes dones relacionades amb les feines de la pagesia i sobre els balcons, amb un marc ribetejat, uns medallons amb cares de personatges. A la decoració hi col·laborà, com a ajudant, el seu deixeble Jaume Amat.
A principis de la dècada de 1940 va fer uns dels esgrafiats més famosos de Catalunya: els de Can Sastre de Piera, un edifici construït l'any 1728 per qui fou notari i escrivà de la superintendència de Catalunya, Jeroni Sastre i Rovira, el nom del qual està inscrit en la llinda d'una porta. Diu la tradició que en aquesta casa sojornà el rei Carles III quan va visitar Piera l'any 1759. En la remodelació feta el 1941, Serra va esgrafiar la llarga façana, emmarcant les obertures amb sanefes i fent interessants representacions figuratives al·lusives a les arts amb els tallers d'un pintor, d'un escultor i d'un músic i també als oficis amb un sastre per honorar el nom de la casa, una filadora, un forner i un ceramista. En la figura de l'escultor, s'hi poden identificar les faccions del mateix Ferran Serra que s'hi va representar amb el seu autoretrat.
En el barri dels Gats de Piera hi ha la casa anomenada Ca la Pentinadora, al carrer del Sol 13, que és un edifici entre mitgeres construït l'any 1784 però del tot transformat el 1943. En aquella reforma es va afegir el segon pis i la galeria que dona al carrer, així com els esgrafiats que Serra va fer per ornamentar tot el parament. Hi destaca el rellotge de sol (SCG0334), amb el lema en llatí “Veritas est via meva” i un segon lema en el medalló que l'acompanya “Viam lucis sequor”. És un rellotge d'orientació sud-est, amb les hores encerclant un sol amb la cara inclinada cap a llevant. El gnòmon és una sageta que ha estat renovada recentment. L'original també era una sageta però duia un cor travessat que en la renovació no es va reproduir. A la façana també hi ha una petita escultura feta pel mateix Serra amb la cara de la que era la pubilla de la casa.
L'església de Sant Pere de Reixac (Montcada i Reixac) es troba dalt d'un turó al costat esquerre del riu Besós, al vessant nord-oest de la Conreria i a una altitud de 191 m, cosa que li permet gaudir d'una àmplia panoràmica sobre les terres del Vallès. En els seus més de mil anys d'existència ha patit dos grans incendis. El darrer de 1936 va provocar una restauració quasi integral en la seva arquitectura, que es va donar per acabada l'any 1945 amb la incorporació del rellotge de sol (SCG0130) de Ferran Serra. És un dels pocs rellotges que va signar. Molt petit en el marge inferior dret posa Ferdinandus S. El rellotge és semicircular, esgrafiat, d'orientació sud-oest, amb un àngel que sosté una banda amb el lema: «Beneïda sia la llum del dia i nostramo qui ens la envia». En la part superior incorpora l'any 1945 i en l'inferior el nom de REXAC.