fou un conquistador espanyol. Quan era adolescent va participar en la conquesta d'Amèrica Central juntament amb el primer governador de Panamà, Pedrarias Dávila. Es va unir a Francisco Pizarro a primers de la dècada del 1530, durant la conquesta d'Amèrica del Sud.Duncan (1997).Les fonts són contradictòries. Al seu testament, de Soto va expressar el desig que les seves restes fossin enterrats amb les de la seva mare, a la capella de la Concepció de la parròquia de San Miguel de Jerez de loss Caballeros. Aquest fet fa suposar que aquesta és en realitat la seva ciutat natal.
El 1539 de Soto inicia una de les més importants de les primeres expedicions colonials espanyoles. Una gran negoci que el durà a travessar tot el sud-est dels actuals Estats Units a la recerca d'or i d'un pas cap al « Mar del Sud » qui obre el camí cap a la Xina,Gallagher (2000). perseguint els mateixos objectius que Juan Ponce de León, el 1513, de Lucas Vázquez de Ayllón, el 1526 i de Pánfilo de Narváez el 1527.
De Soto va morir de febre el 1542, a la costa occidental del riu Mississipi en un llogaret indi anomenat Guachoya (prop a l'actual McArthur a Arkansas).
Biografia Hernando de Soto va néixer en el si d'una família d'hidalgos d'Extremadura, una regió pobre de la qual els joves intentaven fugir a la recerca de fortuna.
De Soto va salpar cap al Nou Món el 1514 amb el primer governador de Panamà, Pedrarias Dávila, el qual el nomenà capità perquè es mostrà valent, d'una lleialtat indestructible i intel·ligent durant la conquesta de Panamà.Hakluyt (1609). És un genet famós, lluitador, i tàctic, però des de la perspectiva actual, d'una brutalitat extrema.
Primera expedició: Amèrica del Sud miniatura|El Cuarto del Rescate a Cajamarca (ciutat del Perú) El 1523 acompanyà a Francisco Hernández de Córdoba que, per ordres de Pedrarias, partí a la conquesta i exploració d'Amèrica central i més particularment del Panamà, Nicaragua i Hondures. De Soto esdevé regidor de León, Nicaragua, en 1530, i després va dirigir una expedició per la costa de la península de Yucatán a la recerca d'un pas que connectés l'Atlàntic i el Pacífic per permetre el comerç amb l'Orient. No tenint èxit, i sense mitjans suficients per continuar les seves exploracions, de Soto, a la mort del governador Dávila, es va unir a Francisco Pizarro en la conquesta de l'Imperi inca el 1532.
Pizarro va fer ràpidament de Soto un dels seus capitans. Quan Pizarro i els seus homes es van trobar per primera vegada l'exèrcit de l'inca Atahualpa a Cajamarca, Pizarro va enviar de Soto amb quinze homes per convidar Atahualpa a una reunió. Quan els homes de Pizarro van atacar Atahualpa i la seva guàrdia l'endemà, en el que es coneix com a batalla de Cajamarca, de Soto va dirigir un dels tres grups de soldats a cavall. Els espanyols van capturar Atahualpa. De Soto va ser enviat al campament de l'exèrcit inca, on ell i els seus homes van saquejar els habitatges.MacQuarrie. Pp. 57-68, 71-2, 91-2.
Durant 1533, els espanyols van tenir captiu Atahualpa a Cajamarca durant diversos mesos, mentre els seus súbdits anaven pagant un rescat per ell, omplint El Cuarto del Rescate amb objectes d'or i plata. Durant aquest captiveri de Soto es va fer amic d'Atahualpa, ensenyant-li a jugar als escacs. Quan ja s'havia completat el rescat, els espanyols es van alarmar pels rumors que un exèrcit inca avançava cap a Cajamarca. Pizarro va enviar de Soto amb 200 soldats a explorar la veracitat d'aquell exèrcit.Von Hagen, Victor W., 1955, "De Soto and the Golden Road", American Heritage, agost de 1955, Vol. VI, No.5, American Heritage Publishing, Nova York, pp.32-37
Mentre de Soto era fora, els espanyols van decidir matar Atahualpa per evitar el seu rescat, tot i que de Soto va tornar per informar que no s'havien trobat signes de cap exèrcit a la zona. Després de l'execució, Pizarro i els seus homes es van dirigir a Cuzco, capital de l'Imperi Inca. A mesura l'exèrcit espanyola s'hi acostava, Pizarro va enviar al seu germà Hernando i de Soto al capdavant amb 40 homes. L'avantguarda hagué de fer front a una batalla campal amb tropes inques al davant de la ciutat, però aquesta havia acabat abans que Pizarro arribés amb la resta de tropes. L'exèrcit inca es va retirar durant la nit i els espanyols van saquejar Cuzco, on van trobar molt or i plata. Com a soldat a cavall, de Soto va rebre una part del botí que li va fer molt ric.MacQuarrie. Pp. 96, 106, 135, 138, 145, 169.
De camí cap a Cuzco Manco Inca Yupanqui, germà d'Atahualpa, es va unir a Pizarro. Manco s'havia amagat d'Atahualpa tement per la seva vida, i estava content d'aconseguir la protecció de Pizarro. Pizarro ho organitzà tot per situar Manco com a líder Inca i de Soto es va unir a Manco en una campanya per eliminar els exèrcits inques que havien estat lleials a Atahualpa. El 1534 de Soto exercia com a tinent governador de Cuzco, mentre Pizarro estava construint una nova capital (més tard coneguda com a Lima) a la costa. El 1535 el rei Carles va concedir a Diego de Almagro, exsoci de Francisco Pizarro, la governació de la porció sud de l'imperi inca. Pizarro i de Almagro van enfrontar-se per la governació. Quan de Almagro va fer plans per explorar i conquerir el sud de l'imperi inca (Xile), de Soto hi volgué participar, però de Almagro el va rebutjar. Llavors de Soto va decidir tornar a Espanya el 1536.
Retorn a Espanya De Soto va tornar a Espanya amb enormes riqueses i prestigi després d'haver participat en la Conquesta de l'Imperi inca, cosa que li valgué per ser admès en la prestigiosa Orde de Santiago. El 1537 es va casar amb Inés de Bobadilla, filla de Pedrarias Dávila i membre d'una influent i rica família noble castellana.Vega (2003).
De Soto va sol·licitar a Carles V el càrrec de governador de Guatemala amb un "permís per descobrir el Mar del Sud", però se li va concedir la governació de Cuba i el títol d'adelantado de la Florida. De Soto esperava colonitzar el continent d'Amèrica del Nord en nom d'Espanya en quatre anys. Com a recompensa a la seva família se li donaria un marquesat amb una gran part del territori conquistat.
Fascinat per les històries de Cabeza de Vaca, un dels quatre supervivents de l'expedició de Pánfilo de Narváez a Amèrica del Nord, que acabava d'arribar a Espanya, de Soto seleccionà 620 joves voluntaris d'Espanya i Portugal, així com algun africà per governar Cuba i conquerir Amèrica del Nord. Amb una mitjana d'edat de 24 anys, els homes es van embarcar cap a l'Havana en set galions reials i dues caravel·les de De Soto. A bord duien tones de pesades armadures i equip, que incloïa més de 500 animals, entre ells 237 cavalls i 200 porcs, per a una expedició terrestre planificada per durar quatre anys.
El 6 d'abril de 1538 de Soto i la seva flota de nou vaixells abandonaren Sanlúcar de Barrameda, per arribar unes setmanes més tard a Santiago de Cuba, on s'uneix amb altres naus que havien promès Carles V mesos enrere.
Segona exploració: la Florida miniatura|esquerra|500px|Una ruta proposada per a l'expedició de De Soto, sobre la base de Charles M. Hudson en un mapa de 1997.
Controvèrsia sobre el camí seguit La ruta exacta de l'expedició de De Soto ha estat objecte de debat i controvèrsia entre els historiadors. La més acceptada és l'obtinguda per la comissió creada pel Congrés dels Estats Units i presidida per l'antropòleg John R. Swanton, publicada el 1939 amb el nom The Final Report of the United States De Soto Expedition Commission ("Informe final de la comissió per a l'estudi de l'expedició de De Soto als Estats Units Soto").Swanton (1939). Mentre la primera part de la ruta de l'expedició, fins a la batalla de Mabile, Alabama, és actualment objecte de discussions menors, la part següent és la més controvertida. El recorregut seguit per de Soto, tal com definí el Congrés, passà pels actuals estats de Mississipi, Arkansas i Texas. Altres creuen que va seguir una ruta més cap al nord, a través dels actuals estats de Tennessee, Kentucky i Indiana des de Mabile.
Els historiadors han considerat més recentment la reconstruccions arqueològica a partir de la història oral dels diversos pobles nadius americans que relaten l'expedició. La majoria dels llocs històrics han estat sobredimensionats. Un dels principals problemes a l'hora de determinar els indrets és el pas del temps, més de 450 anys, però amb tot, moltes de les històries orals seguien els fets de manera molt fidel. Des de 1986 dos jaciments han estat clarament associats a l'expedició de De Soto: el Governor Martin Site a l'antiga vida apalachee d'Anhaica, situat a dos quilòmetres a l'est de l'actual Capitoli de la Florida, a Tallahassee, descobert per l'arqueòleg B. Calvin Jones el març de 1987; i el White Ranch Site a Potano, situat a pocs quilòmetres al nord d'Ocala, descobert per l'arqueòleg F. Ashley White el juliol de 2005.
Molts arqueòlegs creuen que el Parkin Site al nord-est d'Arkansas era la ciutat principal de la província de Casqui, que de Soto havia documentat. Es basen en les similituds entre les descripcions dels diaris de l'expedició de De Soto i els artefactes d'origen europeu descoberts al jaciment durant la dècada de 1960.
Les darreres teories es basen en els diaris personalsClayton (1993). de tres supervivents de l'expedició encapçalada per de Soto: el secretari Rodrigo Ranjel,Oviedo (2003). el representant del rei, Luys Hernández de Biedma, i un portuguès anomenat Cavaller d'Elvas. Entre els tres es descriu la ruta seguida per de Soto des de l'Havana, on van embarcar; al golf de Mèxic, que ells recorren; l'Atlàntic, al qual s'acosten durant el seu segon any de viatge; les altes muntanyes que haurien de superar posteriorment, i dotzenes de descripcions geogràfiques del seu viatge, incloent els grans rius i pantans. Atès que la geografia física del territori no ha canviat gaire des dels temps de Soto, els estudiosos han pogut analitzar els diaris personals emprant moderns mitjans topogràfics per traçar de manera precisa un mapa del seu viatge.
1539 i començaments de 1540, a la Florida miniatura|Hernando de Soto a la badia de Tampa el 1539.James Smillie, Seth Eastman, De Soto -- Tampa Bay, Florida--1539, 1853 El 18 de maig de 1539 l'expedició surt de l'Havana, per arribar una setmana després a la costa de la Florida. Finalment, el 30 de maig, amb nou vaixells, 570 homes i dones,, i 213 cavalls,Hakluyt, pàg. 122. de Soto va arribar a un lloc que ell va nomenar Espiritu Santo, actualment Bradenton, a la badia de Tampa. Als vaixells hi havia sacerdots, artesans, enginyers, agricultors, comerciants, alguns d'ells amb les seves famílies, alguns procedents de Cuba, però la major part venia d'Europa i fins i tot alguns d'Àfrica.
Un jove espanyol anomenat Juan Ortiz, nascut a Sevilla, que havia arribat a la Florida a la recerca de la fallida expedició de Narváez i que havia desaparegut el 1528 després de ser capturat per una tribu Calusa, fou vist prop d'on l'expedició va fer terra. Ortiz, que a l'instant es va unir a l'expedició com a guia i intèrpret, havia salvat la vida quan suposadament la filla del cap Calusa, Hirrihigua, va pregar a son pare que no el cremés viu.Hakluyt, pàg. 125.