LArsenal Football Club és un club de futbol professional del districte londinenc d'Islington (Anglaterra) que juga a la Premier League, la màxima categoria del futbol anglès. És un dels clubs més destacats i històrics d'Anglaterra, i un dels més guanyadors de títols del futbol anglès: més de 40 títols al seu país, incloent 13 campionats de lliga i un rècord de 14 Copes d'Anglaterra; i dos títols internacionals. L'Arsenal té una de les aficions més nombroses del món. Segons el lloc web d'esports empresarials Sportico el club és dins del grup dels 10 més valuosos del món el 2025, amb un valor d'uns 4.490 milions de lliures esterlines (5.335 milions d'Euros el 2025). De manera similar el va avaluar la revista Forbes el 2024.
Resum històric Fundat el 1886 al sud-est de Londres, el 1893 va esdevenir el primer club del sud d'Anglaterra a unir-se a la Football League. Va guanyar els seus primers títols —cinc lligues i dues FA Cups— als anys 1930. Després d'un període d'escassetat als anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, va esdevenir el segon club del a guanyar el doblet, obtenint el Campionat de Lliga i la FA Cup de la temporada 1970-71. Els èxits van continuar els anys 1990 i 2000, quan l'Arsenal va guanyar un doblet de copes nacionals, dos doblets de Lliga i Copa, i dos bicampionats de la Copa d'Anglaterra. Va finalitzar una temporada de Lliga invicte i va esdevenir el primer club de Londres a arribar a la final de la Lliga de Campions de la UEFA.
Els colors tradicionals del club, el blanc i el vermell, han evolucionat amb el temps. De la mateixa manera, va anar canviant la ubicació del club; fundat en el districte de Woolwich, al sud-est de Londres, el 1913 es va mudar al nord de Londres, més exactament en el districte de Highbury, on va ser establert l'Arsenal Stadium, que va funcionar fins a l'any 2006, on es va fer un trasllat més curt, cap als voltants de Holloway, on es va aixecar l'actual Emirates Stadium. L'estada històrica de l'Arsenal al nord de Londres, ha creat amb el temps una forta rivalitat amb el Tottenham Hotspur FC, coneguda com el Derbi del Nord de Londres.
Història miniatura|L'equip del Royal Arsenal el 1888. El club va ser fundat al sud-est de Londres l'any 1886 amb el nom de Dial Square, per treballadors d'una fàbrica d'armament de Woolwich. Ràpidament fou rebatejat Royal Arsenal. El club es va traslladar a Invicta Ground a Plumstead el 1890. L'any 1891 es convertí en professional i es reanomenà Woolwich Arsenal. Dos anys més tard ingressa a la Football League. L'any 1904 aconseguí el seu primer ascens a la primera divisió anglesa. No obstant això, el club no aconseguí grans èxits i patí problemes econòmics. El 1913 es va moure a l'actual ubicació a Highbury, al nord de la ciutat i l'any següent va treure el terme Woolwich del seu nom per adoptar l'actual Arsenal Football Club.
L'any 1925 fitxà Herbert Chapman com a entrenador i començà l'època de principals èxits del club gràcies a unes tàctiques revolucionàries i a grans jugadors com Alex James i Cliff Bastin. Entre 1930 i 1938 el club guanyà cinc lligues i dues copes. Chapman no aconseguí veure tots aquests títols, ja que va morir de pneumònia el 1934. Després de la Segona Guerra Mundial el club guanyà dues noves lligues i una copa, però els resultats no foren tan brillants com en la dècada dels 30, tot i la presència a la banqueta del mític capità de la selecció anglesa Billy Wright.
La segona gran època del club comença el 1966 amb Bertie Mee. El 1970 guanyà el seu primer títol europeu, la Copa de les Ciutats en Fires. L'any següent aconseguí el doblet (lliga i copa), al que cal sumar diversos subcampionats i una nova copa anglesa el 1979.
El retorn d'un antic jugador, George Graham, com a entrenador el 1986 inicià la seva tercera gran època, amb la lliga del 1989, la Recopa d'Europa del 1994 i diverses copes angleses més. L'any 1996 firmà com a entrenador el francès Arsène Wenger amb qui l'equip continuà la seva època d'èxits, destacant els doblets del 1998 i 2002 i dos noves copes angleses el 2003 i el 2005, amb una nova lliga el 2004.
L'agost del 2006, el club inaugurà el seu nou estadi, l'Emirates Stadium, a Ashburton Grove. Entre el 1913 i el 2006 el seu estadi fou l'Arsenal Stadium, també conegut com a Highbury.
Fundació miniatura|El Woolwich Arsenal (amb camises fosques) jugant contra el Newcastle United (amb camises a ratlles) en una semifinal de la FA Cup —per primera vegada— en el Victoria Ground, Stoke. LArsenal Football Club va ser fundat formalment el 1886 sota el nom de «Dial Square» per empleats de l'àrea del mateix nom del Royal Arsenal, una fàbrica d'armaments a Woolwich, al sud-est de Londres. El club va canviar el seu nom a «Woolwich Arsenal» després de convertir-se en societat anònima el 1893. El club va esdevenir el primer del sud de Londres a ser admès a la Football League. Des de 1893 a 1904, el Woolwich Arsenal va jugar a l'extinta Segona Divisió de la Football League (segona categoria), fins a aconseguir l'ascens a la First Division (màxima categoria) el 1904. El relatiu aïllament geogràfic de l'Arsenal pel que fa als altres clubs de la Football League va portar com a conseqüències baixes assistències als partits de local a comparació dels altres clubs, alguna cosa que va contreure seriosos problemes financers i la declaració de fallida el 1910. No obstant això, la desaparició es va evitar en ser comprat pels empresaris Henry Norris i William Hall. Norris va intentar traslladar al club a una altra ubicació, i el 1913, poc després de descendir a la Second Division, en finalitzar les obres de construcció de l'Arsenal Stadium en el districte d'Highbury, al nord de Londres, el club es va traslladar a la seva nova ubicació. D'altra banda, va ser eliminada la paraula Woolwich del nom del club, passant a la seva nova denominació «The Arsenal». L'Arsenal va finalitzar en la cinquena posició de la Second Division en la temporada 1914-15, l'última abans de la Primera Guerra Mundial, que va suspendre l'activitat del futbol anglès per quatre anys. En finalitzar la guerra i reprendre's el futbol, l'Arsenal va ser triat, a costa dels seus rivals locals Tottenham Hotspur FC, per participar en la First Division en la temporada 1919-20. Alguns llibres han informat que aquesta elecció a la màxima categoria es va aconseguir per mitjans dubtosos. S'ha al·legat que l'elecció a la màxima categoria de l'Arsenal, ha estat per raons històriques, més que per mèrit esportiu. Altres llibres afirmen que ha estat gràcies a les accions solapades realitzades per Henry Norris, qui va ser president del club en aquests anys; aquestes acusacions van de les manipulacions polítiques als suborns. Mai s'ha trobat cap prova ferma de qualsevol delicte.
L'Arsenal va nomenar a Herbert Chapman com a entrenador el 1925. Chapman havia entrenat a l'equip del Huddersfield Town, que havia guanyat el campionat de Lliga en les temporades 1923-24 i 1924-25. Amb Chapman, el club va guanyar els seus primers títols, gràcies als seus revolucionaris plantejaments tàctics, i juntament amb els fitxatges de jugadors estrelles com Alex James i Cliff Bastin, es van assentar les bases d'un equip que va dominar el futbol anglès en els anys 1930. L'Arsenal va guanyar la FA Cup el 1930 i dos campionats de lliga en les temporades 1930-31 i 1932-33. Addicionalment, l'estació del metro local, originalment anomenada «Gillespie Road» va passar a anomenar-se «Arsenal» en honor del club, per la qual cosa és l'única estació de metro a ser nomenada específicament per un club de futbol. Va ser eliminat l'article The en el nom del club, passant a la seva actual denominació, «Arsenal Football Club».
1930–1970 miniatura|Foto dels capitans de l'Arsenal i del Racing Club de France en un partit d'exhibició entre tots dos equips el 1934. Chapman va morir sobtadament de pneumònia a principis de 1934, deixant a Joe Shaw i George Allison al comandament de l'Arsenal. Sota la seva conducció, l'Arsenal va guanyar el títol de lliga en les temporades 1933-34, 1934-35 i 1937-38, i una FA Cup el 1936. Així mateix, i gràcies a la seva excel·lent situació econòmica financera, el club es va guanyar el sobrenom de «Bank of England club» —traducció: Club del Banc d'Anglaterra. Com els jugadors clau d'aquell equip de l'Arsenal es van retirar, l'Arsenal havia començat a esvair-se a la fi de la dècada, i després de la intervenció del Regne Unit en la Segona Guerra Mundial, el futbol professional competitiu a Anglaterra va ser suspès.
Després de l'esmentada guerra, sota la conducció del successor d'Allison Tom Whittaker, el club va guanyar dos campionats de lliga (1947-48 i 1952-53), i una FA Cup el 1950. No obstant això, després d'aquests dos períodes, va arribar un temps de mediocritat per a l'Arsenal. Davant la incapacitat de portar als jugadors del mateix calibre com ho havien fet en els anys 1930, el club va passar la major part dels anys 1950 i 1960 en general en la meitat de taula de la lliga, sense guanyar trofeus. Fins i tot l'ex capità de la Selecció de futbol d'Anglaterra Billy Wright, no va poder aconseguir títols com a entrenador al club, en un període comprès entre 1962 i 1966.
1970–1990 L'Arsenal va nomenar per sorpresa al fisioterapeuta del club Bertie Pixi com a entrenador el 1966. Després de perdre dos finals consecutives de la Copa de la Lliga d'Anglaterra, el club va guanyar el seu primer títol europeu, la Copa de Fires 1969-70. A aquest títol se li va sumar el vuitè títol de lliga del club i la seva quarta FA Cup. Aquests dos últims títols van ser en la temporada 1970-71, sent així el primer doblet en la història del club. Això va marcar un punt alt a inicis de la dècada de 1970. No obstant això, l'Arsenal no va saber capitalitzar el seu èxit i va passar la majoria dels anys de mitjans dels 70 en llocs de la meitat de la taula, destacant-se solament els subcampionats de la FA Cup 1971-72 i de la First Division 1972-73. Així mateix, l'Arsenal va participar, en la temporada 1971-72 com a campió de Lliga, per primera vegada en la Copa d'Europa, arribant fins a quarts de final.
El 9 de juliol de 1976, Terry Neill, amb 34 anys, va ser reclutat per la junta directiva de l'Arsenal per reemplaçar Bertie Pixi, i amb aquesta edat va esdevenir l'entrenador de l'Arsenal més jove fins avui. Amb els nous fitxatges com Malcolm Macdonald i Pat Jennings, i la promoció al primer equip dels juvenils Liam Brady i Frank Stapleton, el club va aconseguir formar un equip competitiu que va arribar a la Final de la Recopa d'Europa 1979-80 (perdent-la per torn de penals davant el València CF). Va aconseguir tres finals consecutives de la FA Cup, (1978, 1979 i 1980), guanyant la de 1979, davant el Manchester United FC per 3-2, en un partit considerat per molts com un clàssic. Una enquesta duta a terme entre seguidors del futbol anglès l'any 2005 van qualificar a la final de la FA Cup de 1979 com el 15è millor partit en la història del futbol a Anglaterra.