La Conspiració de Pontcallec (en bretó Pontkaleg) esdevingué en el Ducat de Bretanya el 15 de setembre del 1718, quan un grup de 50 nobles descontents (anomenats Fréres Bretons) liderats pel marquès de Pontcallec Clément-Chrysogone de Guer, Montlouis, Talhouët, i Couëdic redactà un Acte d'Union per captar el descontentament, i que va recollir 600 signatures.
Les estratègies de reclutament van emfatitzar les reunions clandestines i les demostracions de força, com ara l'assemblea de 200 partidaris a Questembert el juny de 1719 i i van decidir passar a les armes el juliol de 2019, una reunió al bosc de Kerlein, prop de Priziac, l'agost de 1719, on els aliats es van coordinar després de rebre garanties d'ajuda del rei espanyol Felip V, involucrat en la Guerra de la Quàdruple Aliança contra França, per deposar al regent i per instal·lar Felip V o el Duc de Maine.
El cardenal Alberoni va enviar tres fragates a Bretanya amb un total de 2.000 homes, tots irlandesos. El vaixell més ràpid, que transportava 6.000 armes, va avançar-se i va ancorar a Rhuys, on va descarregar diners i cartes, i la nit del 30 a 31 d'octubre, un primer contingent de 300 homes. Un dels conspiradors (Jean-François Coué de Salarun, que vivia al castell de Kérgurioné a Crac'h, alarmat per la disparitat de forces (2.000 espanyols contra 15.000 homes per a les tropes reials) i per la perspectiva d'una traïció, va persuadir el contingent perquè tornés a embarcar i va advertir el mariscal de Montesquiou i als conjurats de la presència del representant reial per tal que poguessin escapar, però Pontkaleg es negà a fugir i fou fet presoner a Naoned el 28 de desembre del 1719 i fou executat a la plaça de Bouffay de Naoned amb els seus tres companys seus el 26 de març del 1721. Semblava que la repressió seria major, però el regent Felip d'Orleans va decretar una amnistia posterior.
La seva mort fou recollida en el cant popular Maro Pontkaleg, dins el Barzaz Breiz, i la tradició el convertí en un heroi i un màrtir. L'harpista bretó Alan Stivell en va popularitzar una versió, a la que Gilles Servat hi posà lletra.
Referències
Categoria:Història de Bretanya Categoria:Complots i conspiracions