La tecnonímia (terme format a partir del mot grec téknon -'fill' o 'filla'-) és el terme emprat per descriure una forma de denominació en què el terme de referència per a una persona incorpora les relacions de parentiu dels seus descendents.
La tecnonimia, o nominació a partir dels fills, constitueix segurament la variant més comuna de la genèrica i hipotèticament més primitiva menció per parentiu (no només 'Pare de' o 'Mare de' sinó també 'oncle de', 'cosí de' o similars) que trobem, sempre pel rebuig a divulgar el nom propi, entre, per exemple, els bantus cafres d'Àfrica equatorial, els Alfurs de les Cèlebes o els aborígens australians de Gippsland.Frazer, 2003: 294
En aquestes i altres cultures és el nom dels fills el que ve públicament explicitat de tal manera que els mons dels seus pares o altres parents adults queden gelosament ocults. Per exemple entre els ovimbudu (grup ètnic angolès) els casats no s'anomenàvem mai pel nom i un cop nascut el primer fill, es referien mútuament com 'El Pare de Fulano' o 'La Mare de Tal altre'.Weyer, 1972: 175 Entre els russos hi havia la usança que, després del naixement de les criatures, els progenitors s'interpel·lessin mútuament com 'pare' i 'mare'.Zelenin, 1989: 253 A Corea la paternitat determina que l'individu passi a ser conegut en l'àmbit familiar com 'Pare de'.Malherbe, 1983: 320
Altres grups que empren aquesta nominació són: els Haida «haides usen noms personals únicament per a la gent soltera; totes les altres persones es citen cridant-los pare, mare, o dona de fulano ».Murdock, 1981: 205 Els amazònics Uitoto «fan servir en la seva conversa els termes que expressen el parentiu en lloc dels noms personals, per por dels poders màgics associats a l'ús d'aquests últims».Murdock, 1981: 365
La pràctica de la tecnonímia és tan estricta entre algunes tribus de la província d'Assam, a l'Índia, que fins les «parelles sense fills porten el nom de" el pare sense fills "," la mare sense fills "," el pare de ningú "," la mare de ningú "».Frazer 2003: 294s
Referències
Obres citades BALLESTER Xaverio, LA MAGIA DEL NOMBRE PROPIO Y LA MAGIA PROPIA DEL NOMBRE, Liburna 1 (2008) 37–63 FRAZER Sir James George, La rama dorada. Magia y religión, E. Campuzano & T.I. Campuzano tradd., Fondo de Cultura Económica, México–Madrid 2003 [= 1951]. MALHERBE Michel, Les langages de l'humanité. Une encyclopédie des 3000 langues parlées dans le monde, Seghers, París 1983. MURDOCK George Peter, Nuestros Contemporáneos Primitivos, T. Ortiz trad., Fondo de Cultura Económica, Méjico 1981 [= 1934]. WEYER JR. Edward, Pueblos Primitivos de Hoy, R. Huguet trad., Editorial Seix Barral, Barcelona 1972. ZELENIN Dmitrij K., Tabù linguistici nelle popolazioni dell'Europa orientale e dell'Asia settentrionale. Tabù della vita domestica, Quaderni di Semantica 10 (1989) 123–276.
Categoria:Antroponímia