La plaça d'Urquinaona es troba a la Dreta de l'Eixample de Barcelona, en la frontera amb els barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de Ciutat Vella. Està dedicada a José María de Urquinaona Bidot (Cadis 1813 - Barcelona 1883), bisbe de Barcelona entre 1878 i 1883.
La superfície urbanitzada és de 18.050 m², amb una àrea enjardinada central on hi ha la font del Noi dels càntirs (1912), obra de l'escultor Josep Campeny i Santamaria. Hi conflueixen la Ronda de Sant Pere, la Via Laietana i els carrers de Fontanella, d'Ausiàs March, de Pau Claris, de Trafalgar i de Roger de Llúria. Hi aflora una de les boques de l'Estació d'Urquinaona, de les línies L1 i L4 del Metro de Barcelona. Els edificis més destacats són la Torre Urquinaona, l'Edifici Fàbregas i el Teatre Borràs.
miniatura|esquerra|Font del Noi dels càntirs, obra de Josep Campeny i Santamaria
Història Va ser creada el 1857, després de la demolició dels baluards de Sant Pere i de Jonqueres i el seu primer nom va ser plaça Nova de Jonqueres. Posteriorment se la batejar com a Obispo Urquinaona, Urquinaona, i Bisbe Urquinaona; durant la Guerra Civil (entre l'11 de novembre de 1936 i el 7 de març de 1939) passà a dir-se Francesc Ferrer y Guardia, en honor del pedagog català. Acabada la guerra va recuperar el nom d'Obispo Urquinaona, i el 3 de setembre de 1982 es catalanitzà el nom a Bisbe Urquinaona.
L'octubre del 2019 va ser escenari de les protestes contra la sentència del judici al procés independentista català de l'1-O.
Referències
Vegeu també
Història de Barcelona Urbanisme de Barcelona Arquitectura de Barcelona Art públic de Barcelona El Saltador
Urquinaona Categoria:Via Laietana