Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.
Context En el context del dret romà, la guerra civil es refereix només a una guerra entre ciutadans romans.
Les guerres civils es desenvolupen a la República Romana a partir de l'oposició entre populars i Optimats, l'assassinat el 133 aC del primer dels germans Gracs fundant la clara irrupció de la violència en el joc polític. La primera guerra civil va enfrontar als partidaris de Gai Mari, demòcrata i defensor dels plebeus, i dels partidaris de Luci Corneli Sul·la, noble conservador. En acabar la guerra a orient amb el tractat de Dardanos, Sul·la va tornar a Itàlia on va derrotar els populars i es va establir com a dictador, va reformar la Constitució republicana cedint més poder al Senat, marcant una fita en la disposició de les tropes romanes a fer la guerra els uns contra els altres, una cosa que aplanaria el camí per a les guerres del triumvirat entre Juli Cèsar i els Optimates liderada inicialment per Gneu Pompeu Magne, i entre Marc Antoni i Octavià i els complotats en l'assassinat de Juli Cèsar, amb l'enderrocament del Senat com la direcció de facto de l'estat romà, i la consegüent usurpació endèmica del tardà Imperi.
Els conflictes d'ambicions dels grans generals (Imperators) van arribar a empeltar-se en l'oposició entre populars i optimats i van culminar els conflictes al voltant de la persona de Juli Cèsar i després de la seva herència, fins que August va aconseguir portar la pau i la unitat a l'Imperi. A partir d'aleshores l'estatus de la guerra civil a Roma va canviar: la guerra civil ja no era el lloc d'expressió d'un partit polític contra un altre mitjançant la violència, sinó la impugnació del poder de l'emperador en el lloc per part d'un usurpador, o la lluita entre dos usurpadors.
Segle III aC 241 aC: revolta dels Falisci - revolta reprimida 216–203 aC: deserció dels aliats italians de Roma als cartaginesos durant la Segona Guerra Púnica
Segle II aC 135–132 aC: Primera Guerra Servil a Sicília - revolta reprimida 125 aC: revolta de Fregellae - revolta reprimida 104–100 aC: Segona Guerra Servil a Sicília - revolta reprimida
Segle I aC 91–87 aC: Guerra social, entre Roma i molts dels seus companys aliats italians - victòria romana. 88 aC: la marxa de Luci Corneli Sul·la a Roma, provocant la prohibició del seu enemic, Gai Mari 88 - 81 aC: La Primera Guerra Civil Romana enfrontà a Gneu Papiri Carbó i Luci Corneli Sul·la i acabà amb la victòria del darrer. 87 aC: Bellum Octavianum, guerra civil entre els cònsols Corneli Cinna i Gneu Octavi – Victòria de Cinnan. 83–81 aC: La guerra civil de Sila, lluitada entre els partidaris de Sul·la i Cinna: victòria de Sul·la. 80–72 aC: Guerra de Sertori entre Roma i les províncies d'Hispània sota el lideratge de Quint Sertori, un antic partidari de la victòria de Marius i Cinna-Sul·la. 77 aC: Rebel·lió de Lèpid contra el règim de Sullan – Victòria de Sullan. 73–71 aC: Tercera Guerra Servil a Itàlia: revolta reprimida. 63–62 aC: Conspiració de Catilina, entre el Senat i els seguidors insatisfets de Catilina – Victòria senatorial. 49–45 aC: Segona Guerra Civil Romana. Guerra civil de Cèsar entre Juli Cèsar i els Optimates liderada inicialment per Gneu Pompeu Magne - Victòria cesària. 46 aC: Revolta dels bel·lòvacs al nord-est de la Gàl·lia: revolta reprimida 44 aC: Revolta dels al·lòbroges a la Gàl·lia – revolta reprimida 44–43 aC: Guerra civil post-cesària entre l'exèrcit del Senat (dirigit primer per Ciceró i després per August) i l'exèrcit d'Marc Antoni, Lèpid i els seus col·legues: la treva dona lloc a la unió de forces. 44–42 aC: La Tercera Guerra Civil Romana, immediatament després de l'Assassinat de Juli Cèsar, enfrontà els seus assassins, coneguts com a Liberatores (Brutus i Gai Cassi Longí, assassins de Cèsar) amb els líders del Segon Triumvirat (Octavi, Marc Antoni i Lèpid), que consolidaren el seu poder. Victòria del triumvirat. 44–36 aC: Guerra de Sicília, guerra entre el Segon Triumvirat (en particular Octavi i Agripa) i Sext Pompeu Pius, el fill de Pompeu - victòria del triumvirat. 41–40 aC: Guerra de Perusa entre les forces d'Octavi contra Luci Antoni i Fulvia (el germà petit i la dona de Marc Antoni) - Victòria d'Octavi. 38 aC: Revolta de les tribus aquitanes - revolta reprimida per Marc Vipsani Agripa 32–30 aC: Quarta Guerra Civil Romana entre Octavi i el seu amic i general Agripa, en representació del senat, contra Antoni i Cleòpatra - Victòria d'Octavi, convertint-se així en el primer emperador romà, amb el títol d′August. 30–29 aC: Revolta dels mòrins i trèvers al nord de la Gàl·lia amb suport germànic - revolta reprimida 30 aC: Revolta al delta del Nil i la Tebaida: revolta reprimida per Gai Corneli Gal. 28–27 aC: Revolta a Gàl·lia Aquitània - revolta reprimida per Marc Valeri Messal·la Corví 13 aC: Revolta de Vologases, sacerdot de Dionís, a Tràcia - revolta reprimida 11–9 aC: Revolta de les tribus de les muntanyes del sud a Tràcia - revolta reprimida per Luci Calpurni Pisó Cesoní 4 aC: Revolta dels jueus a Judea: revolta reprimida per Publi Quinctili Var
Segle I 3–6: Revolta dels gètuls a Mauretània: revolta reprimida per Cos Corneli Lèntul Getúlic 6: Revolta de Judes el Galileu contra els impostos romans: revolta reprimida 6–9: Bellum Batonianum, una gran rebel·lió a Il·líria contra Roma - revolta reprimida per Tiberi 9: La revolta del líder alemany Armini destrueix tres legions romanes a la batalla del bosc de Teutoburg, posant fi definitivament als esforços romans per conquerir territoris germànics a l'est del Rin. 14: Motí de les legions a Germania i Il·líric suprimit per Germànic Cèsar i Drusu Juli Cèsar 17–24: revolta de tacfarines al nord d'Àfrica: revolta reprimida per Publi Corneli Dolabel·la 21: Revolta dels Treveri, Hedus, Andecaus i Turoni sota Juli Flor i Juli Sacrovir a la Gàl·lia - revolta reprimida per Gai Sili i Gai Calpurnius Aviola 21: Revolta dels coelaletae, Regne dels odrisis i Dii a Tràcia – revolta reprimida per P. Vellaeus 26: Revolta a Tràcia: revolta reprimida per Gai Poppeu Sabí 28: Revolta dels Frisii a la batalla del bosc de Baduhenna - victòria rebel 36: Revolta dels Cietae a Capadòcia: revolta reprimida per Marc Trebellius 38: disturbis alexandrins 40: disturbis alexandrins 40–44: Revolta d Aedemon i Sabalus a Mauretània - revolta reprimida per Gai Suetoni Paulí i Gneu Hosidi Geta 42: Usurpació fallida de Marc Furi Camil Escribonià a Dalmàcia 46: El Regne de Tràcia es revolta contra els romans després de la mort del rei Rhoemetalces III - revolta reprimida 46–48: aixecament de Jacob i Simó a Galilea: revolta reprimida 60–61: aixecament de Boudica a Gran Bretanya: revolta reprimida per Gai Suetoni Paulí 66–73: Primera Guerra Judeo-romana: revolta reprimida 68: Revolta a Gàl·lia Celta sota Juli Víndex - revolta reprimida per l'exèrcit de Virgini Rufus 68–69: L'Any dels quatre emperadors entre diversos romans després de la mort de Neró (68 dC). Després del suïcidi de Neró, els generals Galba, Marc Salvi Otó i Vitel·li prenen el tron amb pocs mesos de diferència. El general Vespasià, que fins aleshores lluitava contra la revolta a Judea, és victoriós. Funda la Dinastia Flàvia. 69: Revolta d'Anicet del Pont a la Còlquida - revolta reprimida per Viddius Geminus 69–70: Revolta dels Bataus, Treveri i língons a la Gàl·lia: revolta reprimida 79–80: usurpació fallida de Terenci Màxim, un pseudo-Neró, a Àsia 89: Revolta de Luci Antoni Saturní amb dues legions a Germània Superior: revolta reprimida.
Segle II 115–117: Guerra de Kitus a Egipte, Cirene i Creta i Xipre: revolta reprimida 117: Revolta a Mauretania – revolta reprimida per Quint Marci Turbo 122: disturbis d'Apis a Alexandria 132–136: Revolta de Bar Kokhebà a Judea: revolta reprimida 152: tribus nòmades i bandolers al nord d'Àfrica - suprimits mitjançant sistemes de defensa i fortificacions 153: disturbis alexandrins 172: Revolta dels Boukoloi a Egipte: revolta reprimida per Avidi Cassi 175: usurpació fallida d'Avidius Cassius a les parts orientals de l'Imperi Romà 185: Motí de l'exèrcit a Gran Bretanya reprimit per Pèrtinax 190: Dues revoltes a l'Àfrica reprimides per Pertinax 193–197: Any dels Cinc Emperadors i posterior guerra civil entre els generals Septimi Sever, Pescenni Níger i Clodi Albí després de l'assassinat de Còmmode (192 dC) i els posteriors assassinats de Pèrtinax i Didi Julià (193 dC). Sever és victoriós i funda la Dinastia severa.
Segle III 218: Batalla d'Antioquia, lluitada entre l'emperador Macrí i el seu rival Elagàbal, que va provocar la caiguda de Macrí i el seu reemplaçament per Elagàbal. 219: usurpacions fallides de Verus i Gelli Màxim a Síria. 221: usurpació fallida de Seleucus, possiblement a Moesia 227: usurpació fallida de Seius Sallusti a Roma 232: usurpació fallida de Taurinius a Síria. 235–284: Crisi del : almenys 26 reclamants van lluitar entre ells per convertir-se en emperador i els emperadors van lluitar contra els usurpadors, donant lloc a freqüents guerres civils i a la ruptura dels Imperis galo-romà (260–274) i de Palmira (270–273). 238: Any dels sis emperadors entre diversos generals contra Maximinus Thrax i després del seu assassinat. Després que Gordià I i Gordià II siguin derrotats per un exèrcit pro-Maximinus després d'un intent de derrocar l'emperador, Maximinus és assassinat. Pupiè, Balbí i Gordià III el substitueixen, però els dos primers són assassinats en pocs mesos i només Gordià III sobreviu. 240: usurpació fallida de Sabinià a Mauretània 248–249: usurpacions fallides de Jotapià a Síria i Pacatià a Mèsia. 249: l'emperador Felip l'Àrab és assassinat i enderrocat pels rebels a la batalla de Verona i substituït per Deci. 250: usurpació fallida de Licinià a Roma. 251: usurpació fallida de Titus Juli Prisc a Tràcia. 252: usurpació fallida de Ciriades a Síria. 253: Usurpacions de Marc Emilià i Felicitas: els emperadors Trebonià Gal i Volusià assassinats pels seus soldats i substituïts per Emilianus. Valerià aixeca les legions del Rin en revolta, mentre que Emilianus és assassinat pels seus propis soldats. 254: usurpació fallida d'Urani a Síria. 260: usurpacions fallides d'Ingenu i Regalià a Pannònia. 260–261: usurpació fallida de Macrià Major, Macrià Menor, Gai Fulvi Quiet i Balista a l'Orient 260–274: L'Imperi de les Gàl·lies rupturista. 261: usurpacions fallides de Pisó Tessàlic i Valent Tessalònic a Acaia. 261–262: usurpació fallida de Emilià Alexandrí i Memor a Egipte. 267: usurpació fallida de Meoni a Palmira. 268: usurpació fallida d'Aureol a Occident. L'emperador Gal·liè va ser assassinat pels seus soldats i Claudi II el Gòtic proclamat emperador. 270: usurpació d'Aurelià contra Marc Aureli Quintil. 270–273: L'Imperi de Palmira. 271: usurpacions fallides de Felicíssim a Roma i Septimi a Dalmàcia. 275: Aurelià assassinat per la Guàrdia Pretoriana i substituït per Marc Claudi Tàcit. 276: usurpació de Marc Aureli Probe contra Florià. 280: usurpació fallida de Juli Saturní a Orient. 280–281: usurpació fallida de Pròcul i Bonós a Occident. 282: Marc Aureli Probe assassinat pels seus soldats. El nou emperador Marc Aureli Car podria haver estat implicat en el complot. 283–285: usurpació fallida de Sabinus Julianus. 284–285: usurpació de Dioclecià contra Carí 284–286: aixecament de Bagaudae a la Gàl·lia sota Elià i Amandus - revolta reprimida. 286–296: revolta carausiana sota Carausi i Al·lecte a Gran Bretanya i al nord de la Gàl·lia - revolta reprimida. 293: Revolta de les ciutats de Busiris i Coptos a la Tebaida egípcia - revolta reprimida per Galeri. 297–298: usurpació fallida de Luci Domici Domicià i Aureli Aquil·leu a Egipte
Segle IV 303: usurpació fallida d' Eugeni a la Síria romana.