Lanio és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels tràupids (Thraupidae). Agrupa espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic). Se'ls coneix amb el nom comú de tàngara.
Descripció Les espècies d'aquest gènere són tràupids mitjans, mesuren entre 16 i 18 cm de longitud, els mascles de patró de plomatge atractiu. En comportament i aparença general són similars a les tangares arborícoles del gènere Tachyphonus, encara que els becs força llargs i ganxuts són lleugerament més robustos.
Distribució Es distribueixen des del sud-est de Mèxic a través d'Amèrica Central i del Sud fins al sud de l'Amazònia. Habiten al sub-dosser i a les vores de selves humides de baixa altitud, on sovint són líders d'estols mixtes.
Taxonomia El gènere va ser introduït per l'ornitòleg francès Louis Pierre Vieillot l'any 1816 amb Lanio fulvus com a espècie tipus.
En els anys 2010, publicacions de filogènies completes de grans conjunts d'espècies de la família Thraupidae basades en mostrejos genètics, van demostrar que aquest gènere està agermanat amb Rhodospingus cruentus i Tachyphonus delatrii, en un clade que també inclou subfamília Tachyphoninae.
El nom genèric Lanio deriva del gènere Lanius (Linnaeus, 1758).
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per 4 espècies: Tàngara alablanca (Lanio versicolor d'Orbigny & Lafresnaye, 1837) Tàngara lleonada (Lanio fulvus Boddaert, 1783) Tàngara gorjanegra (Lanio aurantius Lafresnaye, 1846) Tàngara gorjablanca (Lanio leucothorax Salvin, 1865)
Referències
Categoria:Ocells d'Amèrica Central Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud