Sotera (Roma, últim quart del - Palamós, 304) és una figura llegendària, introduïda pels falsos cronicons del , i creada a partir de la figura de Santa Sotera de Roma. Segons els cronicons, fou una màrtir cristiana, santa i venerada com a copatrona de Palamós amb el nom de santa Sotera.
Tradició Sotera (del grec soter, "salvador") hauria estat una jove nascuda a Roma, de família noble, potser d'origen grec. Es va convertir al cristianisme i, en començar les persecucions de Dioclecià contra els cristians, davant del temor que l'empresonessin i la torturessin, va fugir a Palamós, on els seus pares tenien terres. Hi edificà una caseta on va viure fent dejuni i penitència. Fou, però, presa pels romans, que la portaren davant de Dacià, el pretor de l'emperador a Catalunya. Com que Sotera no va abjurar de la fe cristiana, fou tancada en una masmorra i fou torturada; malgrat les bufetades i cops de puny, no se'n planyia i es mantingué fidel a la seva fe. Finalment, fou degollada el 10 de febrer de 304.
Els cristians recolliren el seu cos i el portaren a Palamós, on la sebolliren. Temps després, les restes foren traslladades a Roma.
Historicitat La llegenda, com el dia de la festivitat, coincideix punt per punt amb la història de Sotera de Roma, que el Martirologi romà cita el 10 de febrer com martiritzada a la Via Àpia de Roma. La història adaptada a Palamós no apareix fins al 1619, publicada a la falsificació històrica de Jerónimo Román de la Higuera i atribuïda a Luci Flavi Dextre. Com totes les altres invencions de la crònica, la història va tenir èxit i arrelà, especialment a Palamós, on el poble començà a venerar-la i la proclamà copatrona de la vila. A mitjan , l'historiador Joan Gaspar Roig i Jalpí va escriure Vida de la gloriosa Santa Sotera en Palamós, que romangué inèdita fins que es publicà a Barcelona en 1901.
Bibliografia Gabriel Martín Roig. L'Empordà Històric, llegendes. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet 2009, pàg. 23-24. Jerónimo Román de la Higuera. Flavi Luci Dextri V.C. Omnimodae historiae quae extant fragmenta: cum Chronico M. Maximi et Helecae ac S. Braulionis caesaraugustanorum episcoporum. Sevilla: Rodrigo Caro, 1627, p. 105-106.
Categoria:Palamosins Categoria:Sants llegendaris creats per desdoblament catalans Categoria:Sants màrtirs durant la persecució de Dioclecià Categoria:Sants romans Categoria:Religiosos catalans històrics Categoria:Religiosos cristians Categoria:Morts el 304 Categoria:Romans del segle III