Panic! at the Disco és un grup de rock/pop alternatiu format a Las Vegas, als Estats Units. El seu àlbum debut A Fever You Can't Sweat Out ha venut més de 2,2 milions de còpies des del seu llançament el setembre de 2005. L'any 2006 van ser premiats per MTV VMA 2006 pel video musical I Write Sins Not Tragedies.
El seu segon àlbum Pretty. Odd. va ser llançat el 25 de març de 2008 i ha venut prop de 700.000 còpies des del seu llançament.
El 6 de juliol de 2009 es va anunciar a través de Panic! at the Disco i Myspace oficial de la banda que Ryan Ross es retiraria de la banda juntament amb el baixista Jon Walker per perseguir els seus propis interessos musicals, deixant a Panic! at the Disco amb només 2 integrants, Brendon Urie i Spencer Smith.
Història i primer àlbum Panic! at the Disco és una banda que va començar amb molta popularitat. Manté una forta amistat amb Fall Out Boy, ja que va ser Pete Wentz, baixista de l'esmentada banda, qui els va descobrir via Livejournal un dia que els integrants Brendon Urie, Ryan Ross, Spencer Smith i Brent Wilson van decidir deixar-li un missatge a Pete Wentz perquè els ajudés a promocionar-se a lsa seva discogràfica. Quan Pete Wentz va rebre el missatge, va viatjar tot seguit a Las Vegas per conèixer personalment la banda, ja que li havia cridat molt l'atenció l'estil de música que feien.
Va ser llavors quan amb un cop de sort, es va topar amb Panic! at the Disco i gràcies a Pete Wentz, la banda va firmar un contracte amb Fueled By Ramen, fet que els va donar l'oportunitat de gravar el seu primer àlbum: A Fever You Can't Sweat Out (2005). Aquest àlbum va ser un èxit gràcies a cançons com "I Write Sins Not Tragedies" (guardonada en diverses ocasions, com als MTV VMA 2006 pel "Millor vídeo de l'any"). Des de llavors la seva fama ha anat en augment.
Panic! at the Disco està formada per cinc joves procedents de Las Vegas (excepte el baixista John Walker que prové de Chicago). El vocalista és Brendon Urie, que també s'encarrega de la guitarra, el teclat i la flauta, i que a part toca instruments com l'acordió, el baix, el piano, el triangle i el xilòfon (entre d'altres). Ryan Ross s'encarrega de la guitarra i el teclat, i també és vocalista d'acompanyament. Spencer Smith és el bateria i Brent Wilson va ser el baixista del grup fins a mitjan any 2006. El va reemplaçar oficialment Jon Walker.
El quartet de Las Vegas ha dividit el seu treball en dues parts: una en la qual predominen els ritmes futuristes i els sintetitzadors i una altra en la qual destaquen fragments acústics, el piano i l'acordió.
Destaquen temes com "I Write Sins Not Tragedies", "But It's Better If You Do., The Only Difference Between Martyrdom And Suicide Is Press Coverage", "I Constantly Thank God For Esteban","Build God, Then We'll Talk", "Camisado", "There's A Good Reason These Tables Are Numbered Honey, You Just Haven't Thought Of It Yet", "London Beckoned Song About Money Written By Machines" i "Time To Dance".
Recentment la banda ha atret una considerable quantitat de publicitat, especialment després que la revista Spin I Spin els nominés com a banda del moment a començaments d'octubre de 2005. La banda també ha incrementat la seva popularitat a causa de la seva presència online, amb PureVolume tenint-los constantment en el seu Top 10, i assolint el #1 en el Myspace Chart.
Quan A Fever You Can't Sweat Out va ser llançat, va debutar en la posició #112 del rànquing Billboard 200 amb prop de 10,000 vendes la primera setmana. La banda va començar la seva primera gira pels Estats Units com teloners d'Acceptance, Hellogoodbye i The Academy Is el setembre de 2005, així com de la mateixa manera van ser teloners de The Academy Is al Regne Unit el gener del 2006.
Panic! at the Disco es va presentar en viu al TRL de MTV el 17 de gener de 2006, on a més van presentar el videoclip de I Write Sins Not Tragedies. El vídeo es va col·locar als primers llocs dels charts al voltant del món. A més aquest va ser un dels vídeos més vistos a YouTube, havent estat reproduït més de cinc milions de vegades. Actualment aquest vídeo compta amb més de vint milions visites.
El 17 de maig de 2006, la banda va anunciar a la seva web oficial () que el baixista Brent Wilson se separaria de la banda. Va ser afirmat pel mateix vocalista Brendon Urie, ja que l'exbaixista Brent Wilson no va participar en el vídeo de "I Write Sins Not Tragedies".
Més tard es va anunciar que el baixista temporal de la banda durant la seva gira d'estiu seria Jonathan Walker, un vell amic del grup. D'acord amb MTV News , la banda i Wilson van iniciar una guerra de declaracions, amb Wilson dient que va ser separat de la banda sense cap avís mentre la banda diu que la separació va ser una decisió presa entre tot el grup, cosa que sembla certa. Com a resposta a les declaracions de Wilson, la banda ha dit que ell no va escriure cap cançó i que en realitat ni tan sols va tocar el baix a l'enregistrament del seu àlbum debut.
El 31 d'agost de 2006 van rebre el premi per "Millor vídeo de l'any" en els MTV Video Music Awards per "I Write Sins Not Tragedies", i van ser nomenats a 4 categories i presentació en viu, Panic! at the Disco va demostrar ser una de les bandes més destacades emergents del 2006.
Van fer una cover de la cançó This Is Halloween de la pel·lícula The Nightmare Before Christmas per a l'edició especial, en la qual també van participar artistes com Fall Out Boy, Fiona Apple i She Wants Revenge.
Panic! at the Disco agrada entre els joves, ja que els seus treballs són molt complets i atreuen molt pel seu estil. També la seva gran amistat amb Fall Out Boy els ha aportat més popularitat, malgrat que els integrants tenen només uns 20 anys.
Els integrants de Panic At The Disco es caracteritzen per les seves excel·lents covers, entre les quals es troben: "Karma Police" de Radiohead, "Tonight tonight" de Smashing Pumpkins, "Killer Queen" de Queen, "Eleanor Rigby" de The Beatles, the Weight The Band i "Hit Me Baby One More Time" de Britney Spears.
Gira "A Fever You Can't Sweat Out" Panic! at the Disco és conegut per les seves actuacions victorianes simulades a l'estil de circ, on s'impliquen nombrosos contorsionistes i ballarines a l'escenari com a acompanyament. Gràcies a aquest disc, la banda va realitzar la seva gira d'estiu a través dels Estats Units amb The Hush Sound (els quals tenen contracte amb la mateixa discogràfica que el grup), Ok Go (des del 25 de juny), The Dresden Dolls (des del 27 de juny), i amb l'actuació del Lucent Dossier Vaudeville Cirque (que apareix al vídeo de I Write Sins Not Tragedies). La gira va començar el 6 de juny de 2006 a Tucson, i continua fins i tot el 2 d'agost de 2006, a Los Angeles. De la mateixa manera van programar les dates per a la seva gira al Regne Unit, on es van vendre totes les entrades; en alguns casos (com en el cas del seu xou a Manchester) en qüestió d'hores ja estaven esgotades. A part de presentar-se en grans festivals, com ara el cas del Reading Festival 2007 i 2006.
En directe han versionat "Third Eye Blind's", "Slow Motion", "Radiohead", "Karma Police", "The Smashing Pumpkins", "Tonight, Tonight", dues versions de Counting Crows, "Round Here", "K-ci And Jojo's", "All My Life", "Britney Spears", Nelly Furtado, "Maneater", Queen, The Beatles, "Eleanor Rigby" i Blink-182, entre d'altres.
Pretty. Odd. El 2007 Panic! at the Disco va començar a escriure el seu segon disc, però el juliol del 2007 van decidir reescriure'l des del principi.
Quan se'ls va preguntar per a una entrevista realitzada per MTV per què havien abandonat totes les seves cançons i van decidir reescriure-les, Ryan Ross va explicar "vam escriure les parts de piano i guitarres separadament, i no va sonar com una banda, va sonar com un muntatge per a un film".
miniatura|Brendon Urie.
Ryan després va continuar "Vam anar escrivint el que va passar, perquè vam estar en un tour durant molt temps, i estàvem malalts de les mateixes cançons velles, i vam decidir escriure cançons que fossin realment complicades i desafiadores per a nosaltres. Després vam decidir que no seria gens divertit tocar aquestes noves cançons en un concert, llavors vam decidir treballar en un bon projecte. Va ser tota una història a través del CD." Més tard va afegir "Hem aconseguit fer sis o set cançons que són molt completes i animades. Han portat un perfil més positiu al grup. És una mica complicat escriure un munt de males cançons si ja no estàs cansat. Volem tenir enllestides les cançons per a quan acabi l'any, probablement a pels voltants de nadal per així tindre després l'àlbum enllestit el febrer".
Rob Mathes, el productor del disc, va descriure l'àlbum com "el projecte de música més significatiu que he fet en molt temps, és jove i intens, aventurer i indefinidament innovador. També va afirmar que "Treballar amb aquests joves m'ha fet veure la música de la mateixa manera en què ho vaig fer quan vaig descobrir els primers èxits de The Who i David Bowie quan tenia 16 anys. Estic molt content d'haver treballat en aquest projecte."
El febrer de 2008 va ser anunciat que Smashing Pumpkins Tribute Lp seria publicat, anunciat per MySpace i Spin.
Panic! at the Disco va començar a interpretar tres cançons noves, durant diversos festivals abans de gravar-les, els noms dels quals són "True Love", "When The Day Met The Night" i "Nine in the Afternoon", tal com va indicar Ryan Ross en una entrevista a MTV. Finalment, però, "True Love" no ha aparegut al segon àlbum.
El seu nou àlbum Pretty Odd., va sortir el 25 de març del 2008, venent 139.000 còpies durant la primera setmana als Estats Units, el seu primer single era "Nine in the afternoon", que tingué una gran acceptació per part del públic, i el vídeo del qual és dirigit per Shane Drake, el mateix director d'"I Write Sins Not Tragedies" i "But it's better if you do". Malgrat que tots els vídeos eren dirigits per Shane Drake, Panic! at the Disco va decidir ampliar horitzons, pel que per al vídeo de That Green Gentleman, del director va ser Alan Ferguson, que és el mateix director dels vídeos de Fall Out Boy i Paramore. Per al tercer single de l'àlbum, Northern Downpour, la banda va treballar amb el director Behn Fannin.
Per a la setmana del 7 al 12 d'abril de 2008, Panic! at the Disco era l'Artista MTV de la Setmana als Estats Units. Així van començar l'Honda Civic Tour el 10 d'abril de la mateixa setmana al Warfield, a San Francisco, Califòrnia.
L'agost, Panic! at the Disco va començar una gira mundial, amb concerts a Àsia, Austràlia i Nova Zelanda. Aquests han estat fins al moment els concerts (i la gira) més multitudinaris en la història de la banda.
Aquell mateix mes es van donar a conèixer les nominacions dels MTV Europe Music Awards 2008, que es van celebrar a Liverpool el 6 de novembre de 2008. Panic! at the Disco va rebre nominacions a "Millor artista Rock", "Millor artista de la història" i "Àlbum de l'any" (pel citat Pretty. Odd.).
A l'octubre-novembre de 2008, Panic! at the Disco, Plain White T's i Dashboard Confessional van formar part de la gira de Rock Band, la qual incloïa tots els Estats Units.
Vices and Virtues A començaments del 2009, la banda va anunciar que es trobaven en les primeres etapes de composició i enregistrament del seu tercer àlbum d'estudi, amb una temptativa data de llançament marcada el setembre. El baixista Mark Hoppus, de Blink-182, col·laboraria amb la banda en almenys una nova cançó.
El 6 de juliol, a través de la web oficial de la banda, es va anunciar que tant Ryan Ross com Jon Walker havien deixat la banda a causa de diferències musicals. Es diu que el duo està treballant en una "excursió musical" a Los Angeles. Brendon Urie i Spencer Smith continuaran presentant-se com a Panic! at the Disco, mentre que s'espera que els susbtituts de Ross i Walker siguin anunciats molt aviat.
La banda es presentà al costat de Fall Out Boy i Chester French durant la primera meitat de la gira d'estiu de Blink-182.