Eleusis (en grec antic Ἐλευσίς) era una ciutat de l'Àtica situada en una altura a poca distància del mar, enfront de l'illa de Salamina. Es trobava en una plana (la plana Eleusínia o Triàsia), creuada pel riu Cefís. La seva situació tenia avantatges naturals: es trobava a la via que anava d'Atenes a l'istme de Corint, seguit tot el golf Sarònic, la seva plana era molt fèrtil i es trobava en una badia on tenia per tres costats el territori de l'Àtica i al front l'illa de Salamina.
La ciutat era molt antiga i derivaria el seu nom del suposat adveniment (ἔλευσις "eleusis") de Demèter, o de l'heroi epònim Eleusis, segons diu Pausànies. Era una de les dotze ciutats independents en què es va dividir originàriament l'Àtica. Tucídides diu que durant el regnat d'Eumolp a Eleusis i d'Erecteu a Atenes es va declarar una guerra entre els dos regnes, on els atenencs van resultar vencedors. Eleusis es va veure obligada a reconèixer la supremacia d'Atenes, en tots els temes, excepte en la celebració dels Misteris, dels que en van seguir portant la direcció i organització. Més endavant Eleusis es va convertir en un demos d'Àtica, però donat el seu caràcter sagrat se li va permetre de conservar el títol de polis (πόλις) i encunyar les seves pròpies monedes, privilegi que no posseïa cap altra ciutat de l'Àtica.
La història d'Eleusis va lligada a la història d'Atenes. Un cop a l'any, per la celebració dels Misteris, una gran processó sortia d'Atenes pel Camí Sagrat fins a Eleusis, al temple de Demèter. Aquest temple va ser cremat per l'exèrcit persa de Xerxes I l'any 484 aC, i no va ser fins en temps de Pèricles que se'n va intentar la reconstrucció. Enderrocats els Trenta Tirans d'Atenes després de la Guerra del Peloponès, es van retirar a Eleusis que prèviament havien assegurat, però no van poder resistir gaire temps, segons Xenofont.
Sota els romans, els Misteris es van fer famosos i es van posar de moda entre l'aristocràcia, i la ciutat va prosperar. El progrés es va trencar quan, l'any 396, el visigot Alaric I va destruir la ciutat i els temples i ja no es van tornar a reconstruir. Eleusis va desaparèixer de la història. Quan un viatger la va visitar al 1676 el territori estava completament abandonat. El lloc es va repoblar al i és l'actual ciutat de Λεφῖνα ("Lefina").
Eleusis estava construïda sobre un petit turó rocós paral·lel al mar, i l'extrem oriental del turó es va anivellar artificialment per a construir el Temple a Demèter i el Telestèrion i altres edificis sagrats. Per damunt del turó hi ha l'acròpoli. La ciutat ocupava un triangle d'uns cinc-cents metres de costat entre el turó i la riba. A la banda oriental la muralla de la ciutat discorria sobre un terraplè artificial que salvava un paratge pantanós. Aquest mur, segons l'arquitectura militar grega, s'endinsava fins al mar i constituïa una protecció pel port.
Pausànies fa una breu descripció del que va veure a l'antiga Eleusis al . Diu que hi havia un temple de Triptòlem, un altre d'Àrtemis Propilea i un tercer de Posidó pare. Un pou anomenat Cal·lícoron on les dones eleusines van instituir un ball i van cantar en honor de la deessa abans que s'instauressin els Misteris. Es deia que a la plana es va plantar per primera vegada el blat i se'n va obtenir la primera collita. El blat d'Eleusis s'utilitzava després per fer els pastissos dels sacrificis. Les coses que hi havia dins del temple de Demèter i del Telestèrion Pausànies diu que no les pot explicar perquè un somni li ho va prohibir.
Alguns dels monuments destacats d'Eleusis: Telestèrion o Hierum de Demeter (el temple més gran de Grècia) Acròpoli (al mont Cerata) Muralles Temple de Triptòlem Temple d'Artemis Propilea Temple de Posidó pare Calikòrion Plana de Rharia Port
Referències
Categoria:Ciutats de l'Àtica