miniatura|upright=2.5|Mapa climàtic actualitzat de Köppen–Geiger La classificació climàtica de Köppen és un dels sistemes de classificació del clima més usats.

Va ser elaborat per Wladimir Köppen al voltant de l'any 1900, efectuant ell mateix revisions posteriors els anys 1918 i 1936. També hi va col·laborar Rudolf Geiger. Köppen parteix de la hipòtesi que la vegetació espontània reflecteix fidelment el clima d'un lloc determinat.

El sistema de classificació climàtica de Köppen va ser pensat per elaborar un mapa de la distribució dels biomes del món. Comparat amb altres demostra una correlació més forta amb les distribucions de biomes i tipus de sòl i, a més a més, proporciona un mètode eficaç per classificar les condicions climàtiques.

El sistema de classificació combina les mitjanes de temperatura i la precipitació i seva estacionalitat. S'hi estableixen cinc grups principals (designats amb lletres majúscules: A,B,C,D,E) i el patró de la precipitació i altres característiques indicades amb lletres minúscules, com per exemple w de winter (precipitació predominant d'hivern) i s de summer (estiu).

Procediment per a la designació de codis Clima principal

Una primera lletra majúscula defineix el tipus de clima principal (A,B,C,D o E).

Règim estacional de precipitacions

Una segona lletra minúscula fixa el règim de les precipitacions (f, w o m)

S'afegeix a la primera lletra majúscula una segona lletra, en aquest cas també majúscula, que s'empra per la diferenciació del règim tèrmic dins els climes de tipus E polars, ET (tundra) i EF (casquet polar). També per al grau d'aridesa entre el tipus de clima B (àrid), BW (desèrtics) i BS (estepàris o semiàrids.

Trets tèrmics

Una tercera lletra minúscula representa les característiques tèrmiques complementàries (a ,b, c ,d, h, o k). S'afegeix per distingir les característiques estivals o hivernals en els climes C i D, el tipus de règim tèrmic en els climes B, o el règim de pluges en els de tipus E. alt=Diagrama ombrotèrmic o climograma de Barcelona|miniatura|Diagrama ombrotèrmic o climograma de Barcelona|200x200px Exemple Barcelona està ubicada a l'hemisferi nord i l'estiu s'inicia al juny i acaba al setembre. A Barcelona el clima es caracteritza per una temperatura càlida però moderada. La majoria de les pluges cauen a la tardor i a l'hivern, i a l'estiu hi ha menys precipitacions. +Barcelona: Temperatura mitjana anual (°C) 15.4GFMAMJJASOND8.89.611.112.915.919.722.82321.117.712.59.7 +Barcelona: Precipitació mitjana anual (mm/m2) 658GFMAMJJASOND443648545738226679947450 alt=Mapa classificació de climes Köppen Geiger de la Península Ibèrica, Illes Balears i Illes Canàries|miniatura|400x400px|Mapa: classificació de climes Köppen Geiger a les àrees geogràfiques de la Península Ibèrica, Illes Balears i Illes Canàries La temperatura mitjana és de 15.4 °C. La temperatura del mes més calorós és superior a 10°C i la temperatura del mes més fred és inferior a 18 (23°C agost - 8.8°C gener) "C".

El volum de precipitació anual és de 658 mm. La precipitació del mes més sec a l'estiu és inferior a la precipitació del mes més plujós a l'hivern (66 mm/m² agost - 94mm/m² octubre) "s".

La temperatura del mes més calorós és igual o superior als 22°C (23°C agost) "a".

Així, el tipus de clima de Barcelona d'acord amb la classificació de Köpen és Csa: clima temperat amb estiu sec i calorós. Clima Mediterrani.

Csa és el tipus de clima d'una bona part de la península Ibèrica i les Illes Balears, gairebé el 40% de la superfície peninsular. S'estén a la meitat sud i a les costes del Mediterrani menys a les àrees del sud-est que són més àrides

Grups principals Classificació climàtica de Köppen HumitatTemperaturaSWfmwsATropical––Equatorial AfMonsònic AmSabana AwSabana AsB ÀridEstepari BSDesèrtic BW––––C Temperat––Subtropical Cfa,Oceànic Cfb–pampeà Cwa, CwbMediterrani Csa, Oceànic d'estius secs CsbDContinental––Continental Dfa, Dfb,Subàrtic Dfc, Dfd–Mantxurià Dwa, Dwb– TFHEFredTundra ETPolar EFAlta muntanya H

Grup A alt=Clima A|miniatura|Distribució del clima tropical "A" mapa mundial Clima tropical, temperatura mitjana del mes més fred superior a 18 °C. És a dir, en tots els mesos de l'any, la temperatura mitjana és superior als 18°C. Tampoc existeix una estació d'hivern i les precipitacions són abundants.

Subdivisions del clima tropical: Clima tropical plujós de selva humida, amb tots els mesos amb pluviometria superior a 60 mm(Af). Per exemple, Singapur. Clima tropical monsònic, on la major part de la precipitació es concentra a l'estiu (Am). Per exemple, Bangladesh. Clima tropical amb estació seca i estació humida, i clima de la sabana (Aw, As)

Grup B alt=Distribució del clima semiàrid "B" mapa mundial|miniatura|Distribució del clima semiàrid "B" mapa mundial Climes sec àrid i clima semiàrid, caracteritzats pel fet que la precipitació total anual és menor que l'evapotranspiració potencial. No existeix excedent hídric.

Subdivisions: Clima d'estepa (BSh, BSk, BSn) Clima desèrtic (BWh, BWk, BWn)

Grup C Clima temperat, caracteritzat per temperatures dels mesos més càlids per sobre de 10 °C mentre la del mes més fred és superior a -3 °C. El mes més fred té una temperatura mitjana entre els18 i els -3 °C i la temperatura mitjana del mes més calorós és major de 10 °C. alt=Distribució del clima mediterrani "C" mapa mundial|miniatura|Distribució del clima temperat "C" mapa mundial Subdivisions del clima temperat: Clima mediterrani (Csa, Csb, Csc), d'àrees reduïdes a la part occidental dels continents, presenten secada a l'estiu. Clima subtropical humit (Cfa, Cwa), similar en temperatura amb els anteriors però sense secada d'estiu. Clima temperat marítim (Cfb, Cwb), situats, en el cas d'Europa, al nord dels climes mediterranis, són humits tot l'any i amb temperatures moderades, estius frescos. Clima marítim subàrtic (Cfc, Cwc) o un tipus de clima fred, situats al nord dels anteriors; com a exemple el clima d'Islàndia.

Grup D Clima continental, temperatura per sobre dels 10 °C en els seus mesos més càlids i el mes més fred per sota de -3 °C. alt=Distribució del clima continental "D" mapa mundial|miniatura|Distribució del clima continental "D" mapa mundial Subdivisions del clima continental: D'estiu càlid (Dfa, Dwa, Dsa), Àsia i Nord-amèrica entre les latituds 30 i 40. Exemple: Chicago. Continental d'estiu no tan càlid, amb el mes més càlid per sota de 20 °C però per sobre de 15 °C (Dfb, Dwb, Dsb). Exemple: Estocolm. Continental Subàrtic o Clima fred (taigà) (Dfc, Dwc, Dsc). Exemple: Quebec. Clima continental subàrtic amb hiverns molt freds (Dfd, Dwd, Dsd), només es troba a l'est de Sibèria. Exemple Verkhoiansk.

Grup E alt=Distribució del clima polar "E" mapa mundial|miniatura|Distribució del clima polar "E" mapa mundial Clima Polar, caracteritzat per temperatures mitjanes per sota de 10 °C en tots els mesos de l'any. Hi manca l'estació càlida.

Subdivisions del clima polar: Clima de Tundra (ET), el mes més càlid té una temperatura entre 0 i 10 °C. Exemple Longyearbyen a les illes Svalbard. Clima de casquet polar (EF) amb gel permanent i els dotze mesos de l'any amb temperatures mitjanes per sota de 0 °C. És el clima de la major part de l'Antàrtida i de l'interior de Groenlàndia.

Mapamundi de Köppen-Geiger miniatura|400x400px|Carta Mundial de la Classificació Climàtica de Koppen-Geiger. Köppen va desenvolupar un mapa mundial de classificació climàtica l'any 1900 inspirat pel mapa de vegetació global de Grisebach publicat el 1866 (Wilcock, 1968). La classificació pretenia elaborar un mapa, basat en dades empíriques, de la distribució dels biomes de la Terra, definint unes regions tipus que comparteixen unes característiques de vegetació comunes.

La classificació climàtica de Wladimir Köppen (1900), continua sent la classificació climàtica més utilitzada i la popularitat i l'ús generalitzat del sistema de classificació és notable. Tot i que hi ha climatòlegs que estarien per millorar-lo, Arthur Wilcock (1968) va afirmar que si lobjectiu es pot aconseguir amb una classificació simple, no cal i és inútil cercar millores menors a costa d'afegir-hi confusió.

Thornthwaite (1943) afirma que l'ús que fa Köppen de les cinc primeres lletres de l'alfabet per etiquetar les zones climàtiques, es pren dels cinc grups de vegetació delimitats pels francesos/suïssos de finals del segle XIX, el botànic Alphonse De Candolle que al seu torn va basar-los en les zones climàtiques dels grecs antics. Hi ha autors que afirmen que Köppen no hagués pogut produir la seva classiificació i el mapa sense utilitzar els trets paisatgístics del clima (especialment vegetació) ja que hi havia poques dades climàtiques disponibles en aquell moment. El nombre d'estacions amb temperatura i dades de precipitació a partir de l'any 1800 era molt limitada.

Essenwanger (2001) ha fet una revisió exhaustiva de les classificacions del clima des d'abans de Köppen fins a l'actualitat on el període de més activitat va ser des de mitjan del segle XIX fins a la dècada de 1950.

Encara que Arthur Strahler va fer un intent de produir una nova classificació climàtica, l'última edició dels seus llibres encara utilitza el sistema de Köppen (Strahler i Strahler, 2005). Sanderson (1999) ha argumentat que la classificació continua sent la més utilitzada a l'ensenyament.

Utilitat El mapa l'usen sovint els investigadors de diverses disciplines com a base per a la regionalització climàtica de variables i per avaluar els resultats dels models climàtics globals. El mapa global del clima, utilitzant el sistema Köppen-Geiger, està basat en un gran conjunt de dades de precipitació mensual a llarg termini i sèries temporals estacionals de temperatura.

S'utililitza habitualment com a base per agrupar els rius en àrees climàtiques semblants a tot el món i per ordenar i facilitar les comparacions de les característiques de l'escolament (McMahon et al., 1992; Peel et al., 2004).

Lohmann et al. (1993) han aplicat la classificació de Köppen en els resultats de models de circulació general atmosfèrica i en els models de circulació atmosfera-oceà utilitzant conjunts de dades actualitzades i el mateix mapa de Koppen de 1923.

S'han fet models de les condicions climàtiques actuals i per la millora dels possibles escenaris d'efecte hivernacle. Es va concloure que la classificació de Köppen segueix sent una eina útil per a avaluar la capacitat dels models climàtics que reprodueixen l'impacte dels canvis climàtics en la biosfera”.

En un estudi similar al de Lohmann et al. (1993), Kalvova et al. (2003) han comparat els resultats del model climàtic global als mapes de la classificació de Köppen extrets de la quadrícula de dades observades al mapa de Köppen de 1923. Cal destacar que Kleidon et al. (2000) també van utilitzar-lo el mapa de 1923 com a base de comparació.

També s'han fet alguns enfocaments crítics. Triantafyllou i Tsonis (1994) afirmen ser els primers a avaluar la classificació de Köppen utilitzant dades modernes de temperatura i precipitació (per a l'hemisferi nord). Conclouen que hi ha la necessitat d'un nou esquema de representació dels climes de la Terra. Altres climatòlegs van utilitzar l'anàlisi de clústers per determinar amb precisió les zones climàtiques contigües dels Estats Units, basant-se en les dades climàtiques i finalment van escollir la classificació de Köppen per definir els resultats. Igualment, científics amb tots els recursos de dades com els de l'Australian Bureau of Meteorology a la seva disposició, també van utilitzar una modificació de la classificació de Köppen per dibuixar un nou mapa dels climes d'Austràlia.

Actualitzacions del mapa mundial de Köppen Recentment, s'han produït tres mapes mundials amb la classificació de Köppen basats en dades de quadrícula per a diferents resolucions, períodes i nivells de complexitat.