Josep Cassú i Serra (Bordils, 23 de juliol del 1941) és músic, compositor de sardanes i professor de música. Va ser director de les cobles Els Montgrins, La Principal de la Bisbal i La Flama de Farners. És pare del també músic i compositor Francesc Cassú i Jordi.
Biografia Descendent d'una nissaga de músics, els Grau de Bordils,Hi ha documentat un Isidre Grau de Bordils que ja entre 1817 i 1819 era cantor i instrumentista de fagot i violí () estudià al Conservatori del Liceu, a Barcelona. També rebé lliçons de piano de Josep Viader, de fiscorn de Lluís Palet, i de Conrad Saló (música de cobla, en general). Exercí de fiscornaire a diverses formacions, fins que el 1963 s'incorporà com a instrumentista i director a la cobla Montgrins, on romangué fins a l'any 1977. D'allí passà com a fiscornaire i director a la Cobla La Principal de la Bisbal, en què substituí un director prestigiós, en Conrad Saló, de forma meritíssima. Ocupà el càrrec 13 anys, fins al 1990. En aquesta tasca el succeí en Josep Maria Surrell (1990-1992), primer, i el seu fill Francesc Cassú i Jordi (1992-), després.
Amb posterioritat, s'incorporà com a director a la cobla La Flama de Farners (1996), on continua en l'actualitat (2008), tasca que complementa amb l'ensenyament al Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona i al col·legi Bell-lloc del Pla, de la mateixa població.
El seu fill Francesc li dedicà la sardana Ferm amor (1992) per commemorar els vint-i-cinc anys de matrimoni de Josep Cassú i la poetessa Carme Jordi.
Obres Les voltes d'en Rosés, havanera per a cobla
Sardanes L'avi Pep (2000), obligada de fiscorn, dedicada a Josep Riumalló Capdanser (2006), obligada de tible, dedicada a Sebastià Alba, capdanser de la colla Violetes del Bosc Centenària (1988), en ocasió de l'aniversari de la Cobla La Principal de la Bisbal. N'ha fet versió orquestral (2003) De vegades penso en Palafrugell (2003), dedicada a Josep Pla Dilecte mestre (1980), dedicada a Conrad Saló En Lluís de casa (1963) Esperit de Principal (1996), obligada de tenora Maria Salomé (2011), dedicada a la seva nora, esposa d'en Francesc La memòria dels cargols (2000) Parella de fet (2003), obligada per a dos fiscorns Petit Isaac (2008), dedicada al seu net Petit Sergi (2011), dedicada al seu net Promesa de tardor (2000), dedicada a l'Agrupació Sardanista Ideal d'en Clavé Rebombori d'octubre (2010), dedicada al seu fill Francesc Quina canya (2005), obligada per a 2 tenores i 2 tibles Ullets blaus (1982) La Xefla a Besalú, composta per a tres trompetes Maria (1998), dedicada a la seva neta La Sardana dels homes (2010)
Referències
Bibliografia Albert Vancells i Noguer Història gràfica d'un centenari La Bisbal d'Empordà: Ajuntament de la Bisbal, 1988 Albert Vancells i Noguer La Principal de la Bisbal, Cobla de la Generalitat de Catalunya Girona: Diputació de Girona, 1981
Enllaços externs Índex de les sardanes de Josep Cassú i Serra Plana web de la Principal de la Bisbal Plana web dels Montgrins
Categoria:Compositors de sardanes de finals del segle XX Categoria:Creus de Sant Jordi 2008 Categoria:Directors de cobla Categoria:Fiscornaires Categoria:Músics de la Principal de la Bisbal Categoria:Bordilencs Categoria:Compositors de sardanes del Gironès Categoria:Compositors de sardanes del segle XXI Categoria:Compositors catalans del sud del segle XXI Categoria:Directors catalans del sud Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XX